Duatló de Sant Joan de les Abadeses 1991
Duatló de Banyoles 1992
Triatló de Barcelona 1993
Duatló de Reus 1992
dijous, 28 de juny del 2007
dimecres, 27 de juny del 2007
CRÒNICA CURSA DEL FOC OLESA DE MONTSERRAT-CAP DE SETMANA 23/24 JUNY
El passat cap de setmana va estar marcat per la revetlla de Sant Joan, la gran victòria, per segon any consecutiu, de Marcel Zamora a l'Ironman de Niça i la 2a posició d'Eneko Llanos a Roth, només cinc setmanes més tard de guanyar l'Ironman de Lanzarote.
Nosaltres el dissabte per la tarda vam anar a Olesa de Montserrat on va tenir lloc la primera edició de la cursa del Foc. El nom és del tot escaient ja que la solejada que queia va ser espectacular. Després de saludar als companys correcats i altres infatigables de les curses de fons catalanes ens vam posar la roba de competició i vam iniciar un escalfament que va ser força llarg ja que la cursa va començar amb una mitja hora de retard.
La cursa consistia en un circuit de 5km al qual se li havien de donar dues voltes, a cada una hi havia dues pujades curtes, d'uns 100m cadascuna, però de forta pendent, la resta planejava o bé picava baixada, de tal manera que sense ser un circuit ràpid tampoc era excessivament dur. A la sortida no hi va haver gaires problemes ja que era suficient ample pels aproximadament 400 i poc participants. Surto ràpid com sempre en un "deumil". al arribar als "repetxons" regulo pensant en la segona volta,vaig dins un grupet de 5 persones i força còmode, la 1a volta la completo amb 17m53seg, aguanto bé fins al km 6 on començo a fer figa, no sé si per la calor o per la manca d'entrenament de qualitat. La segona volta l'acabo en 18m54seg i faig un temps final de 36m47seg, marca força bona però cal tenir en compte que la cursa no arribava als 10km sinó que segons els forerunners era de 9km 720m. Igualment dono per bo el temps.
La Txell per la seva banda es va haver d'esforçar per seguir a un grupet de companys correcats, liderats per en Dani i en Jorfer. La primera volta va poder aguantar el ritme, tot i que patint a les pujades, però a la segona ja anava perdent pistonada a les pujades. Tot i això, i malgrat la calor, va acabar amb un temps final de 41min02s. Temps no massa bo però contenta, ja que va tenir molt millors sensacions que a Pineda.
El cap de setmana el vam completar diumenge fent una tiradeta en bici d'uns 160km que va incloure Parpers, Montseny, Collformic i Collsacreu. Quan nosaltres tot just arribàvem a Sant Celoni ens vam creuar amb l'Arsenio, el noi sembla que va matinar i es va "cascar" vora 200km, que van incloure també Montseny i Collformic, i com que no en tenia prou va fer una transició de 30km a peu. Esperem que tots aquests esforços ens donin la seva recompensa el 15 d'Agost a Embrun.
Salut i Kms.
49 dies per Embrun!
Miquel
diumenge, 24 de juny del 2007
IX Triatló Ciutat de Manresa
Dissabte passat es va disputar el IX Triatló Ciutat de Manresa. A diferencia d’altres anys, la caló no va ser asfixiant i unes hores abans, fins i tot va estar plovisquejant una mica.
L’actuació de l’equip va ser molt bona (tant dintre com fora de la “pista”), els tres primers del Jovent, van arribar força endavant i separats només per 2 minuts. De fets van arribar tots tres junts a la segona transició. Fora de la “pista” vem tenir uns animador de luxe que no van parar de fer fotos. Van venir a veure’ns l’Arsenio i la Marta, el Xavi amb la dona i el fill, l’Oriol i la família del Paco.
El Christian va fer una natació discreta, però va recuperar amb la bici i va acabar d’arrodonir-ho amb un tercer sector demolidor, marcant un temps entre els 15 millors parcials si fa o no fa. El Víctor va ser el més regular en el tres segments i el Paquito va fer una natació molt bona, la millor de l’equip. Pel que fa a mi, un resultat modest, amb una natació i un darrer sector més aviat pobres. Tot i així estic content perquè tampoc vaig quedar tant enrere i poc a poc veig que vaig millorant.
El costat negatiu és que el Christian va nedar amb les claus del cotxe, el DNI i la llicencia a la butxaca del mono i quan va sortir de l’aigua ja no les tenia. El van haver de baixar a Santa Coloma per anar a buscar les claus de recanvi i tornar cap a Manresa.
Uns quant de l’equip vem anar a Navarcles, a casa la Marta a veure uns gates de poques setmanes que volia donar en adopció i vem acabar de passar la tarda al poble. El Víctor es va acabar portant un.
Classificació
1 160 GODOY , FRANCESC (CNB) SUB23M 0:54:11 0:09:20 0:30:34 0:14:17
2 298 LLOBET , XAVIER (C. T. MANRESA) ABM 0:55:08 0:09:28 0:30:29 0:15:11
3 340 CALLE , RICHARD (C.N.PRAT-TRIATLO) ABM 0:57:18 0:10:05 0:31:49 0:15:24
.
.
39 560 MENDEZ, CHRISTIAN (JOVENT 79) ABM 1:03:14 0:13:04 0:33:39 0:16:31
58 781 PEÑA, VICTOR (JOVENT 79) ABM 1:04:37 0:12:53 0:33:55 0:17:49
74 224 LOPEZ, FRANCISCO (JOVENT 79) SUB23M 1:05:32 0:12:20 0:34:16 0:18:56
96 994 MOYANO, JORDI (JOVENT 79) ABM 1:07:01 0:14:08 0:33:58 0:18:55
.
.
280 . . . .
LA FORÇA DE LA VOLUNTAT
Aquest video ja ha donat moltes voltes, però el pengem al blog per a qui no l'hagi vist.
Cada cop que el veiem se'ns posa la pell de gallina.
Cada cop que el veiem se'ns posa la pell de gallina.
BALANÇ TEMPORADA: ci vediamo, amici!
Companys del 79,
Com alguns sabeu el passat diumenge 17 de juny, a puigcerdà i amb la satisfacció de haver finalitzat una molt bona marxa, vaig donar per a finalitzar la temporada. Les raons són vàries. Començant per haver acomplert els objectius “promessos” (realització de 5 marxes cicloturistes del calendari català) i acabant pels meus interminables conflictes d´amor-odi amb la carretera (segueixo pensant que el preu que s´ha de pagar per a entrenar en la majoria de carreteres de l´AMB és massa alt, i això s´agrauja si els entrenos comencen sempre des de un carrer de La Ribera molt aprop del Palau de la Música Catalana i s´han de travessar uns 7 km urbans d´anada i tornada amb aproximadament 80 semafors.).
Fa prop de dos anys, quan la metxa per a realitzar de nou esport social i competitiu va tornar a pendre (després de veure el triunvirato –ja retirats- amstrong/basso/ulrich prop de la cerdanya, acompanyat de l´amic jordi garcia), aquell fet va suposar una il.lusió que em feia véncer qualsevol obstacle (construcció massiva que bruteja el litoral català i creixement demogràfic imperable en aquest part del món, que fa que sovint entrenant en dongui la sensació de ser tractat com un drap brut més que un atleta). Quan aquesta il.lusió inicial es va apaigant, queden dos coses des de el meu punt de vista: l´il.lusió de veure-us i sortir plegats (xerrar, riure, “picar-se”, compartir les lesions i els reptes de cadascú...) i/o bé l´objectiu “disciplinari” de fer curses. Sense objectius rarament es lleva un gairebe tots els dissabtes a les 7.30. Al menys, així és com funciono jo, encara que sé que hi ha gent del Jovent que surt simplement pel plaer de sortir o per a “desconectar” (permeteu-m´he tocar aquest punt més avall).
En definitiva, tanco la temporada amb les expectatives personals cobertes i sent prou autocrític com crec que sóc, sabent que amb un pel més d´entreno havés estat encara més endavant. De totes formes, crec que entrenant més aviat poc per aquest tipus de cursa, hi ha anat força bé. Això em porta a fer un nova valoració de com veig l´esport: actualment valoro més la gent per la dedicació en hores que posen a l´esport que pels propis resultats. Vull dir amb això, que en les marxes –de les quals com a atleta o ex-atleta he après moltíssim- quan veus com van els de davant (de la possició 1 al 100 segons al cursa), saps i intueixes que hi ha molt d´entreno a darrera. Però precisament el valor és la constància i el temps per a sortir a entrenar 3, 4 o 5 vegades per setmana. Jo no ho faré mai, perquè penso que hi ha altres coses a la vida per a fer. No sóc un bici-adicte, encara que no m´imagino deixar de fer servir la bici pels carrers d´allà on visqui mai.
Però hi ha inclús una altra reflexió a fer: durant l´any han sigut uns quants que han confesat que surten a entrenar per a “desconnectar”. Tampoc sento que aquest sigui el meu motiu per a fer esport., ja que com us deia un també pot desconectar fent windsurf a nivell lúdic, sortint amb la parella, anar a caminar amb el pare o preparant un viatge... en definitiva, alliberant l´adrenalina (que com sabeu a partir dels 30 comença a anar da capa caida, al contrari que les prestacions sexuals) d´una altra forma.
De totes formes, sé que aquest periple de dos anys (2005-2007) han suposat un repte personal. Portava 11 anys sense entrenar o fent en part el “quinqui” i era hora de –com va dir el Lluís Mateu un dia- “posar ordre a la vida”. Tantmateix , i fora dels raonaments aquí llargament esgrimit, quan un de nou sent l´il.lusió per entrenar (la vida són cicles o etapes, com diuen les dones; i ara tocaba entrenar), ha de seguir els vestigis del cor, no del cap.
Com a amant de les estadístiques que soc, us deixo amb dos anàlisis de la temporada: un fred (cap) un calent (cor). En aquest cas hi ha més transparència que qualsevol política de “mans netes” del grouxo marx (aka “cagot rovira”)
FRED
-5.500 km (primers de setembre- mitjans de juny)
-mitja: 132 km setmanals
-complement aeròbic (2500-3000 m a la setmana de natació)
-5 marxes: 3 plates (cervera, transcollserola i , pels pèls, remences), 2 ors (rutes del montseny, ruta 3 nacions)
-top 3:
a)les 3 Nacions (la veritable clàssica de les marxes catalanes)
b)transcollserola (per la seva varietat)
c)rutes del montseny (la vessant nord del montseny em té el cor robat)
CALENT (aka "aquí hay tomate")
-els paisatges (vallfogona del ripollès, vall de bianya, el collsacabra, la baixada del port d´en valira cap al coll de porté puymoren, santa creu d´olorda des de molins, santa fe, el parc eòlic d´alguna serra entre la segarra i el solsonès).
-Els entrenaments amb puntuació de desembre-gener i febrer (gràcies xavi per l´intent!). La que em va agradar més és la sortida a Sant Feliu de Codines.
-Les pájares a plena pre-temporada (memorables les xerrades amb el coco un dia que ens vàrem despenjar a sant celoni); o en plena temporada, com la pájara que em va agafar pujant Can Toni Gros a Remences, la pájara dels darrers 15 km a Cervera amb un company del Routier).
-I les xerrades sempre assenyades amb alguns de vosaltres (dr. Garcia, pere, , arsenio, marino...).
-L´entreno Barcelona-Ampolla, 163 km en solitari i els 60 últims amb fort vent frontal-lateral. La bona tarda que vaig passar amb part de vosaltres a L´Ironcat.
-M´un pare acompanyant-me a les Rutes del Montseny.
-El clima centreeuropeu que ens va acompanyar a 3 Nacions, amb un vent inolvidable a dalt a 2400m d´alçada.
-Els companys que m´han conduït amb cotxe a curses (pere, arsenio...) o després dels entrenos (Dr. Garci). Gràcies, companys!
INSPIRACIONS
-Drum and bass (Omni Trio, LTJ Buckem), nu trance (Kaito) i indie paisagístic (Sigur Ros)
OBJECTIUS ESTIU
-Pujar a Tor amb el Dr. Garcia.
-Sortida prepirinenca amb carretera, si es monta finalment.
-BTT amb qui s´apunti.
-Viatge escandinau amb alforges (2 setmanes d´agost).
-Passar el menys calor possible.
Molt bones curses i fins aviat!
Salvatore “comesso” – La messa è finita (Nanni Moretti, 1985)
Com alguns sabeu el passat diumenge 17 de juny, a puigcerdà i amb la satisfacció de haver finalitzat una molt bona marxa, vaig donar per a finalitzar la temporada. Les raons són vàries. Començant per haver acomplert els objectius “promessos” (realització de 5 marxes cicloturistes del calendari català) i acabant pels meus interminables conflictes d´amor-odi amb la carretera (segueixo pensant que el preu que s´ha de pagar per a entrenar en la majoria de carreteres de l´AMB és massa alt, i això s´agrauja si els entrenos comencen sempre des de un carrer de La Ribera molt aprop del Palau de la Música Catalana i s´han de travessar uns 7 km urbans d´anada i tornada amb aproximadament 80 semafors.).
Fa prop de dos anys, quan la metxa per a realitzar de nou esport social i competitiu va tornar a pendre (després de veure el triunvirato –ja retirats- amstrong/basso/ulrich prop de la cerdanya, acompanyat de l´amic jordi garcia), aquell fet va suposar una il.lusió que em feia véncer qualsevol obstacle (construcció massiva que bruteja el litoral català i creixement demogràfic imperable en aquest part del món, que fa que sovint entrenant en dongui la sensació de ser tractat com un drap brut més que un atleta). Quan aquesta il.lusió inicial es va apaigant, queden dos coses des de el meu punt de vista: l´il.lusió de veure-us i sortir plegats (xerrar, riure, “picar-se”, compartir les lesions i els reptes de cadascú...) i/o bé l´objectiu “disciplinari” de fer curses. Sense objectius rarament es lleva un gairebe tots els dissabtes a les 7.30. Al menys, així és com funciono jo, encara que sé que hi ha gent del Jovent que surt simplement pel plaer de sortir o per a “desconectar” (permeteu-m´he tocar aquest punt més avall).
En definitiva, tanco la temporada amb les expectatives personals cobertes i sent prou autocrític com crec que sóc, sabent que amb un pel més d´entreno havés estat encara més endavant. De totes formes, crec que entrenant més aviat poc per aquest tipus de cursa, hi ha anat força bé. Això em porta a fer un nova valoració de com veig l´esport: actualment valoro més la gent per la dedicació en hores que posen a l´esport que pels propis resultats. Vull dir amb això, que en les marxes –de les quals com a atleta o ex-atleta he après moltíssim- quan veus com van els de davant (de la possició 1 al 100 segons al cursa), saps i intueixes que hi ha molt d´entreno a darrera. Però precisament el valor és la constància i el temps per a sortir a entrenar 3, 4 o 5 vegades per setmana. Jo no ho faré mai, perquè penso que hi ha altres coses a la vida per a fer. No sóc un bici-adicte, encara que no m´imagino deixar de fer servir la bici pels carrers d´allà on visqui mai.
Però hi ha inclús una altra reflexió a fer: durant l´any han sigut uns quants que han confesat que surten a entrenar per a “desconnectar”. Tampoc sento que aquest sigui el meu motiu per a fer esport., ja que com us deia un també pot desconectar fent windsurf a nivell lúdic, sortint amb la parella, anar a caminar amb el pare o preparant un viatge... en definitiva, alliberant l´adrenalina (que com sabeu a partir dels 30 comença a anar da capa caida, al contrari que les prestacions sexuals) d´una altra forma.
De totes formes, sé que aquest periple de dos anys (2005-2007) han suposat un repte personal. Portava 11 anys sense entrenar o fent en part el “quinqui” i era hora de –com va dir el Lluís Mateu un dia- “posar ordre a la vida”. Tantmateix , i fora dels raonaments aquí llargament esgrimit, quan un de nou sent l´il.lusió per entrenar (la vida són cicles o etapes, com diuen les dones; i ara tocaba entrenar), ha de seguir els vestigis del cor, no del cap.
Com a amant de les estadístiques que soc, us deixo amb dos anàlisis de la temporada: un fred (cap) un calent (cor). En aquest cas hi ha més transparència que qualsevol política de “mans netes” del grouxo marx (aka “cagot rovira”)
FRED
-5.500 km (primers de setembre- mitjans de juny)
-mitja: 132 km setmanals
-complement aeròbic (2500-3000 m a la setmana de natació)
-5 marxes: 3 plates (cervera, transcollserola i , pels pèls, remences), 2 ors (rutes del montseny, ruta 3 nacions)
-top 3:
a)les 3 Nacions (la veritable clàssica de les marxes catalanes)
b)transcollserola (per la seva varietat)
c)rutes del montseny (la vessant nord del montseny em té el cor robat)
CALENT (aka "aquí hay tomate")
-els paisatges (vallfogona del ripollès, vall de bianya, el collsacabra, la baixada del port d´en valira cap al coll de porté puymoren, santa creu d´olorda des de molins, santa fe, el parc eòlic d´alguna serra entre la segarra i el solsonès).
-Els entrenaments amb puntuació de desembre-gener i febrer (gràcies xavi per l´intent!). La que em va agradar més és la sortida a Sant Feliu de Codines.
-Les pájares a plena pre-temporada (memorables les xerrades amb el coco un dia que ens vàrem despenjar a sant celoni); o en plena temporada, com la pájara que em va agafar pujant Can Toni Gros a Remences, la pájara dels darrers 15 km a Cervera amb un company del Routier).
-I les xerrades sempre assenyades amb alguns de vosaltres (dr. Garcia, pere, , arsenio, marino...).
-L´entreno Barcelona-Ampolla, 163 km en solitari i els 60 últims amb fort vent frontal-lateral. La bona tarda que vaig passar amb part de vosaltres a L´Ironcat.
-M´un pare acompanyant-me a les Rutes del Montseny.
-El clima centreeuropeu que ens va acompanyar a 3 Nacions, amb un vent inolvidable a dalt a 2400m d´alçada.
-Els companys que m´han conduït amb cotxe a curses (pere, arsenio...) o després dels entrenos (Dr. Garci). Gràcies, companys!
INSPIRACIONS
-Drum and bass (Omni Trio, LTJ Buckem), nu trance (Kaito) i indie paisagístic (Sigur Ros)
OBJECTIUS ESTIU
-Pujar a Tor amb el Dr. Garcia.
-Sortida prepirinenca amb carretera, si es monta finalment.
-BTT amb qui s´apunti.
-Viatge escandinau amb alforges (2 setmanes d´agost).
-Passar el menys calor possible.
Molt bones curses i fins aviat!
Salvatore “comesso” – La messa è finita (Nanni Moretti, 1985)
dissabte, 23 de juny del 2007
Arsenio Saez
Data i lloc de naixement:
Barcelona, 30 de setembre de 1969
Des de quan fas esport?
Vaig començar amb els escacs (no se si hi compte) als 7 anys. Sembla que no s’em donava malament. Però l’esport de “fondo” el vaig començar a practicar de més gran… cap als 18 o 20 anys.
Quins esports has practicat?
Desprès dels escacs vaig provar amb esports colectius: rugby, molts anys de basket… i fins i tot l’autèntic esport de mascles… el futból. Però l’atletisme va ser el que em va empènyer als esports individuals i de fondo. Començant amb el legendari CGB (Gimnàstic Barcelonés, any 1984) i acabant on estic ara.
Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al Jovent?
Vaig començar a surtir en bicicleta als vint anys amb un antic JOVENT, en Roberto, a qui li dec tota la meva afició al triatló i la bici. Ell em va presentar una anys mes tard (cap al 95) a tota la plebe de l’antic JOVENT: els Benach, en Lluis Mateo, en Xavi, en Gabino, en Bernat… i d’altres. En aquell temps en vaig aprendre gairebé tot el que se sobre anar en bicicleta, aguantar “demarrajes” i fotre’ls també, es clar. De seguida em va enganxar l’ambient JOVENT.
Vaig debutar al triatló de St. Vicenç de Castellet, un sprint en piscina… “lo flipas!!” Em penso que vaig quedar l’últim… quelcom que encara no ha aconseguit cap JOVENT.
Quina ha estat la cursa de la teva vida? I quina t'agrada més?
La cursa de la meva vida encara està per arribar. Be, recordo un triatló olímpic (molt mal organitzat) a l’Estartit en que vaig quedar el 39 i on vaig fer 38min i poc als 10km. Vaig quedar content.
Recordo amb molt de carinyo el primer ironman que vaig fer amb l’incombustible “superdiesel”… en Francesc ( qué grande es este chaval! )
Les tres competicions que mes m’agraden son l’EMBRUNMAN, el triatló de Zarautz i el nou marató de BCN. L’EMBRUNMAN és indescriptible, mític… i a Franca en saben molt de fer proves esportives d’aquesta mena. Us han animat mai centenars de persones a sota una pluja de vàries hores ???
El triatló de Zarautz és el triatló més exigent dels que CONEC i el que millor ambient te. L’afició a EUZKADI és senzillament espectacular.
I el nou marató de BCN te un recorregut molt atractiu pels que coneixem Barcelona i ha fet una rebifada espectacular en participants…. Malgrat els alcaldes nefastos que s’han intentat carregar aquesta cursa.
Barcelona, 30 de setembre de 1969
Des de quan fas esport?
Vaig començar amb els escacs (no se si hi compte) als 7 anys. Sembla que no s’em donava malament. Però l’esport de “fondo” el vaig començar a practicar de més gran… cap als 18 o 20 anys.
Quins esports has practicat?
Desprès dels escacs vaig provar amb esports colectius: rugby, molts anys de basket… i fins i tot l’autèntic esport de mascles… el futból. Però l’atletisme va ser el que em va empènyer als esports individuals i de fondo. Començant amb el legendari CGB (Gimnàstic Barcelonés, any 1984) i acabant on estic ara.
Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al Jovent?
Vaig començar a surtir en bicicleta als vint anys amb un antic JOVENT, en Roberto, a qui li dec tota la meva afició al triatló i la bici. Ell em va presentar una anys mes tard (cap al 95) a tota la plebe de l’antic JOVENT: els Benach, en Lluis Mateo, en Xavi, en Gabino, en Bernat… i d’altres. En aquell temps en vaig aprendre gairebé tot el que se sobre anar en bicicleta, aguantar “demarrajes” i fotre’ls també, es clar. De seguida em va enganxar l’ambient JOVENT.
Vaig debutar al triatló de St. Vicenç de Castellet, un sprint en piscina… “lo flipas!!” Em penso que vaig quedar l’últim… quelcom que encara no ha aconseguit cap JOVENT.
Quina ha estat la cursa de la teva vida? I quina t'agrada més?
La cursa de la meva vida encara està per arribar. Be, recordo un triatló olímpic (molt mal organitzat) a l’Estartit en que vaig quedar el 39 i on vaig fer 38min i poc als 10km. Vaig quedar content.
Recordo amb molt de carinyo el primer ironman que vaig fer amb l’incombustible “superdiesel”… en Francesc ( qué grande es este chaval! )
Les tres competicions que mes m’agraden son l’EMBRUNMAN, el triatló de Zarautz i el nou marató de BCN. L’EMBRUNMAN és indescriptible, mític… i a Franca en saben molt de fer proves esportives d’aquesta mena. Us han animat mai centenars de persones a sota una pluja de vàries hores ???
El triatló de Zarautz és el triatló més exigent dels que CONEC i el que millor ambient te. L’afició a EUZKADI és senzillament espectacular.
I el nou marató de BCN te un recorregut molt atractiu pels que coneixem Barcelona i ha fet una rebifada espectacular en participants…. Malgrat els alcaldes nefastos que s’han intentat carregar aquesta cursa.
Ah! També vull esmentar el triatló "C" de Niça que vam fer alguns JOVENTs a l'any 2004. Vam passar un cap de setmana magnífic. Em va sortir un triatló molt apanyat gràcies a la companyia d'en Christian. Vam anar plegats, sense fer trampes, des del km 10-15 de bici fins al final de tot. Tot i així ens van treure una tarjeta vermella (sanció d'un bucle a peu de 300m). Era el seu primer triatló llarg i la veritat és que va respondre com un campió. Gràcies Christian.
De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Em penso que la bicicleta és el que millor se’m dona. De fet jo vaig començar a fer fondo de veritat sobre les dues rodes. La natació m’agrada encara que no és el meu fort i el runnig és la meva asignatura pendent… me la deixo per una revàlida de setembre que no se si arribarà mai.
Duatló o triatló?
M’agraden totes dues. No faig “distingus” en preferències. Potser el triatló és més complert i per tant més ben considerat entre el públic.
Distància preferida?
N’he fet totes les distàncies “habidas i por haber” i crec que m’adapto millor a un “B” o “C”. Es clar que tot depen de l’entreno que portis i la motivació que tinguis envers la prova que afrontis.
Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Entreno sempre solet, excepte el diumenge que surto amb l’equip. Reconec que és aborrit entrenar sol però també ajuda a preparar-te psicològicament. Solc entrenar 5 dies per setmana, unes 3h al dia. Dissabte descanso i depén del cansament afegeixo un altre dia de descans entre setmana.
A part de l'entrenament, et cuides d'alguna altra manera? (dieta, hores de son, fisio…)
Cada dilluns (religiosament) tinc 1h 15min de massatge i shiatsu (que no és cap marca d’aire acondicioinat). Vaig a una fisio que ho fa molt be i em recoloca tot l’esquelet i musculatura después dels excessos esportius del cap de setmana.
No porto dieta estricta ni dirigida de moment, només em cuido i menjo de tot menys pebrot… que no el puc soportar.
La son és el que porto pitjor sobretot aquest any que porto molts messos treballant de nit i dormint de dia… tot just dormo unes cinc horetes.
Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Bona pregunta! Amb la Marta tot és molt fácil. M’ajuda en tot el que pot ajudar, pobreta! Tots dos portem horaris intensius de feina i treballem a la mateixa empresa així que, com que ens veiem tot lo dia, quan arribo a casa puc surtir a entrenar tranquilament sense pensar que està desatesa. Per a mi el secret és pensar una mica en la persona que tens al costat…… Exemple: quan marxem a una competició lluny de Barcelona no només vaig a fer la competi i punt… miro llocs per fer algo de turisme i, si podem, ho fem junts. No sempre és posible però gairebé sempre. I si algun dia haig de deixar d’entrenar per estar amb ella doncs està clar… em quedo amb ella, ho primer és ho primer.
Ídols esportius?
En Jalabert, un tot terreny. En Marcel, un altre. Jo, de gran, vull ser com en Marcel.
Què és el que més t'agrada del Jovent? I el que menys?
Del JOVENT m’agrada la diversitat humana en tots els sentits i el desordre ben portat. Som molt diversos però el millor és que aquí hi pot entrar o sortir tothom que ho vulgui.
El pitjor? …… “no me viene nada”
I del triatló(el que més i el que menys)?
Del triatló el que més m’agrada és la gent que coneixes. Un fondista acostuma a ser una persona educada i respectuosa (també en coneixem excepcions que no venen al cas). També m’agrada trobar, en algunes proves, públic entés en aquest esport (és el cas de Zarautz).
El que menys m’agrada és que et treu molt de temps (entre entrenos i competis) per altres coses però “no comer por haber comido….”
Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Satisfacció i patiment.
També rialles, aprenentatge continu, deshidratació, “pàjaras”, bones amistats, alguna que altre decepció…..
Quin és el somni esportiu que encara no has pogut cumplir?
Acabar Lanzarote. Aquest any m’he quedat lluny (al km 150 de bici) per esgotament. És per això que l’any vinent hauré de tornar perqué em vaig quedar sense poder-li donar la ma a en Keneth Gasque… i això no es pot aguantar.
També m’agradaria apropar-me a les 3h 15min al marató de BCN. Fer una actuació digna a Zarautz i algunes coses més.
Se coneix que soc molt autoexigent
De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Em penso que la bicicleta és el que millor se’m dona. De fet jo vaig començar a fer fondo de veritat sobre les dues rodes. La natació m’agrada encara que no és el meu fort i el runnig és la meva asignatura pendent… me la deixo per una revàlida de setembre que no se si arribarà mai.
Duatló o triatló?
M’agraden totes dues. No faig “distingus” en preferències. Potser el triatló és més complert i per tant més ben considerat entre el públic.
Distància preferida?
N’he fet totes les distàncies “habidas i por haber” i crec que m’adapto millor a un “B” o “C”. Es clar que tot depen de l’entreno que portis i la motivació que tinguis envers la prova que afrontis.
Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Entreno sempre solet, excepte el diumenge que surto amb l’equip. Reconec que és aborrit entrenar sol però també ajuda a preparar-te psicològicament. Solc entrenar 5 dies per setmana, unes 3h al dia. Dissabte descanso i depén del cansament afegeixo un altre dia de descans entre setmana.
A part de l'entrenament, et cuides d'alguna altra manera? (dieta, hores de son, fisio…)
Cada dilluns (religiosament) tinc 1h 15min de massatge i shiatsu (que no és cap marca d’aire acondicioinat). Vaig a una fisio que ho fa molt be i em recoloca tot l’esquelet i musculatura después dels excessos esportius del cap de setmana.
No porto dieta estricta ni dirigida de moment, només em cuido i menjo de tot menys pebrot… que no el puc soportar.
La son és el que porto pitjor sobretot aquest any que porto molts messos treballant de nit i dormint de dia… tot just dormo unes cinc horetes.
Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Bona pregunta! Amb la Marta tot és molt fácil. M’ajuda en tot el que pot ajudar, pobreta! Tots dos portem horaris intensius de feina i treballem a la mateixa empresa així que, com que ens veiem tot lo dia, quan arribo a casa puc surtir a entrenar tranquilament sense pensar que està desatesa. Per a mi el secret és pensar una mica en la persona que tens al costat…… Exemple: quan marxem a una competició lluny de Barcelona no només vaig a fer la competi i punt… miro llocs per fer algo de turisme i, si podem, ho fem junts. No sempre és posible però gairebé sempre. I si algun dia haig de deixar d’entrenar per estar amb ella doncs està clar… em quedo amb ella, ho primer és ho primer.
Ídols esportius?
En Jalabert, un tot terreny. En Marcel, un altre. Jo, de gran, vull ser com en Marcel.
Què és el que més t'agrada del Jovent? I el que menys?
Del JOVENT m’agrada la diversitat humana en tots els sentits i el desordre ben portat. Som molt diversos però el millor és que aquí hi pot entrar o sortir tothom que ho vulgui.
El pitjor? …… “no me viene nada”
I del triatló(el que més i el que menys)?
Del triatló el que més m’agrada és la gent que coneixes. Un fondista acostuma a ser una persona educada i respectuosa (també en coneixem excepcions que no venen al cas). També m’agrada trobar, en algunes proves, públic entés en aquest esport (és el cas de Zarautz).
El que menys m’agrada és que et treu molt de temps (entre entrenos i competis) per altres coses però “no comer por haber comido….”
Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Satisfacció i patiment.
També rialles, aprenentatge continu, deshidratació, “pàjaras”, bones amistats, alguna que altre decepció…..
Quin és el somni esportiu que encara no has pogut cumplir?
Acabar Lanzarote. Aquest any m’he quedat lluny (al km 150 de bici) per esgotament. És per això que l’any vinent hauré de tornar perqué em vaig quedar sense poder-li donar la ma a en Keneth Gasque… i això no es pot aguantar.
També m’agradaria apropar-me a les 3h 15min al marató de BCN. Fer una actuació digna a Zarautz i algunes coses més.
Se coneix que soc molt autoexigent
dimecres, 20 de juny del 2007
JOAN MIQUEL RIERA CORT
Data i lloc de naixement
Mataró, 24 de Juliol de 1973
Desde quan fas esport? Quins esports has practicat?
De petit com molts nens havia jugat a futbol. Més tard amb 16 anys vaig comprar una bicicleta de carretera de 2ª o 3ª mà i sortia els caps de setmana, sempre pel meu compte. Amb uns 23 anys em vaig apuntar al Centre Natació Mataró i vaig començar a nedar i a anar a córrer de manera esporàdica, també anava a Barcelona al Dir a fer spinning amb la Txell.
Com i quan vas entrar al món del triatló? I al Jovent?
A l'any 2000 vaig participar a la primera cursa de la meva vida, va ser una de 10Km que sortia de davant de casa. A partir d'aquí ja em vaig enganxar a aquest món. Aquella temporada vaig fer alguna duatló acompanyat del meu germà i un altre company dels Maimakansu. Al Juliol del 2001 vaig debutar en triatló en la 1ª edició de la triatló de Mataró. Al Jovent vaig entrar-hi a través d'en Francesc que coneixia del Dir i del món de les curses a peu. Un dia ens va dir si ens agradaria a mi i a la Txell formar part del club, era l'any 2003.
Quina ha estat la cursa de la teva vida? Quina és la cursa que més t'agrada?
La millor cursa ha estat la mitja marató de Granollers on vaig baixar per primera i de moment única vegada d1h 20min, però destacaria dues curses de les que estic especialment orgullós: la marató de Barcelona 2006 i l'Ironcat 2007 per l'esforç que em va costar fer-les. M'agrada molt la nova marató de Barcelona i em va captivar bastant l'Embrunman i la Duatló de Fos per la seva duresa i l'entorn on es disputen.
De les tres disciplines del triatló quina és la que més t'agrada? Quina fas millor? Què prefereixes duatló o triatló?
La disciplina que m'agrada més i alhora crec que faig millor és la cursa a peu malgrat que la bicicleta m'agrada força però no se'm dóna especialment bé. La natació és amb diferència el meu punt més dèbil. M'agrada més la triatló malgrat que sempre aconsegueixo més bons resultats en duatló.
Quina és la teva distància preferida?
M'agrada molt més la llarga distància com marató i Ironman però crec que per les meves característiques se'm dóna millor la mitja distància com podria ser la mitja marató o la triatló tipus "b" o "c". M'agrada fer Maratons i Ironmans ja que el fet de participar i acabar-los ja té mèrit i sempre es recorda, en canvi les distàncies menors malgrat ho pugui fer millor s'obliden fàcilment.
Com entrenes? Quantes hores/dies dediques a la setmana? Per quina zona entrenes? Ho fas sol o en grup?
Normalment entreno uns 6 dies a la setmana, em solen sortir de 10 a 15 hores setmanals en funció sobretot de si faig tirades llargues en bici. Quan estic preparant Ironman les hores setmanals poden pujar una miqueta. El promig sol ser de dues hores al dia sense comptar els estiraments que faig sempre després d'entrenar. La seu dels meus entrenaments és el Centre Natació Mataró i el seu entorn. La natació l'entreno a la piscina descoberta de 50m, la cursa a peu la faig en un 80% pel passeig marítim el qual tinc marcat per quilòmetres. Sempre que surto en bici ho faig per carreteres de l'interior: Argentona, Cardedeu arribo fins a Sant Celoni. No vaig gairebé mai per la NII entre setmana. Un dia faig bicicleta de muntanya sempre per pista i evitant trialeres, crec que ajuda bastant a agafar força a les cames.
Entreno gairebé sempre sol, si el torn m'ho permet ho faig amb la Txell. Rarament entreno en grup. M'agrada anar a competir els caps de setmana a diferents indrets de Catalunya i de fora, m'ajuda a agafar ritme i conque vaig amb la Txell aprofitem per fer escapadetes.
Quins són els teus ídols esportius?
Lance Armstrong és el principal, trobo increible que una persona hagi guanyat set tours de frança consequtius amb tot el que això representa després d'haver superat un càncer. Recomano llegir el primer llibre on parla de la seva malaltia. Un altre és Miguel Indurain i el gran sprinter Djamolidine Abdoujaparov del qual recordo sobretot les seves impressionants cames i una espectacular caiguda a l'arribada als camps elisis de París no recordo quin any.
Què és el que més t'agrada del Jovent? I el què menys?
El que més m'agrada és la llibertat que hi ha, que no s'obliga a ningú. El que menys m'agrada encara que aquest any ha canviat molt és la poca participació en competicions dels components del club. Els primers anys la Txell i jo havíem participat sols a moltes triatlons. Però repeteixo que aquest any ha canviat i espero que segueixi així.
Què aporta el triatló a la teva vida?
El triatló i l'esport en general m'ajuda sobretot mentalment a desconectar de la feina i dels problemes diaris, també em dóna una dosi de motivació extra de cara a assolir els diferents reptes.
Com combines triatló, feina i família?
Jo no tinc problemes per combinar esport i família ja que la meva parella està ficada tant o més que jo en aquest "mundillo". El millor de tot és que ens vàrem aficionar junts i hem anat evolucionant de manera paral-lela. En quan a la feina treballo fent torns rotatius que em deixa temps per entrenar. El principal problema és quan treballo de nit que em trastoca bastant el cos i em fa baixar una mica el rendiment. No es descansa igual dormint de matí que de nit malgrat ho facis el mateix nombre d'hores.
Quin és el teu somni esportiu que encara no has pogut complir?
Fer una bona marca en marató al voltant de 2h50min. Encara ho tinc una mica lluny, de fet no he baixat mai de les 3h però seguiré intentant-ho.
dimarts, 19 de juny del 2007
dilluns, 18 de juny del 2007
CRÒNICA RUTA PIRINENCA TRES NACIONS (Puigcerdà 17/6)
Per segona setmana consequtiva presència Jovent en varis fronts:Triatló de Manresa i Marxa CT 3 Nacions, en total han estat 8 components que no està gens malament, sembla que la cosa s'està animant. La Txell i jo, com no podria ser d'altra manera, vam optar per la marxa CT.
Vam sortir cap a la Cerdanya el dissabte per la tarda anant directament a Puigcerdà on a partir de les 18h hi havia entrega de dorsals i bossa obsequi, després vam anar cap a Isòvol, un poble a uns 15km de Puigcerdà en direcció a Bellver, on vam passar la nit.
El diumenge el despertador va sonar a les 6h20min petit esmorzar, ja que en aquelles hores poca cosa entra, agafem les bicicletes i a les 7h10m sortim cap a Puigcerdà. Al sortir al carrer ens adonem que fa fred i plou, mal presagi, equipats amb samarreta, manguitos i impermeable enfilem cap a Puigcerdà. La pluja es fina i a mida que ens acostem a Puigcerdà desapareix i fins i tot sembla que els núvols es trenquin. Aviat trobem a l'Arsenio que porta un maillot sense mànigues, aquest noi si que és valent!, passem el control i ens situem a la sortida on xerrem una mica. L'speaker comenta que hi ha uns 700 inscrits i que el dorsal nº1 és per a en Melcior Mauri que últimament el trobem a tot arreu. Sembla mentida que després de tants anys com a professional de l'esport encara li quedin ganes de seguir entrenant i mantenir-se en una excel.lent forma física.
Amb una mica d'inpuntualitat es dóna el tret de sortida, la gent surt disparada, anem en direcció a Alp, el comptaquilòmetres marca 50km/h i la gent ens avança per tot arreu. A l'Arsenio ja l'hem perdut de vista des de l'inici, més tard passa en Sergi com una exhalació acompanyat d'en Joan Carles "frutero". Els grups ens van passant fins que n'arriba un que s'adequa al nostre ritme en el qual trobem en Jordi Olivella i en Diego els nostres companys de penes de la setmana passada. Conforme ens acostem a la Seu d'Urgell la cosa es va posant negre i la pluja fa acte de presència.
Aquest any no estem tenint gens de sort amb la climatologia: pluja a Navarra, pluja a Cervera, vent huracanat a l'Ampolla... enfilem cap a la frontera Andorrana i la cosa no afluixa. Veiem grups de ciclistes que decideixen donar mitja volta i ens arriben rumors de que a dalt d'Envalira a la temperatura és de 0 graus. Ens comencem a espantar però conque tampoc cau el diluvi universal seguim endavant. I estem de sort perque a mida que anem creuant Andorra la pluja va remetent i l'asfalt cada cop està més sec.
Atravessar Andorra es fa llarg i feixuc és un ritme constant d'ascensió amb zones de forta pendent. De mica en mica arribem al port d'Envalira on l'aigua ha canviat per un altre vell conegut nostre: el vent. A l'anar pujant quan el tenim a favor ens empeny amb força, gairebé pots deixar de pedalar i t'arrossega però al girar el revolt el trobem de cara i llavors s'endureix l'ascensió. Finalment sobre les 12h30m arribem a dalt del cim a 2407m on l'aire és fort i la temperatura és de 7 graus.
El descens es fa força perillós per culpa de les fortes ratxes de vent, ens ho prenem amb calma i baixem amb molta precaució, passem la frontera francesa on hi trobem una gendarme fumant i amb cara de mala llet. Seguim baixant una mica més i comença el port de Puymorens d'uns 3km i pendent força suau, el superem sense problemes i ja només queda baixada fins a Puigcerdà.
Tot va bé fins que a 5km de l'arribada ens atura la típica punxada una altra constant de les marxes d'aquest any juntament amb la metereologia. Un cop subsanat el problema arribem amb un temps final de 6h00m, a l'avituallament on ja no queda absolutament res per menjar. Recollim el diploma i el record i marxem cap a Isòvol però per allargar-ho una mica més, a petició de la Txell, enlloc d'anar directes fem una volteta per Alp, Das i Bellver en total uns 25km i 1h més. Nosaltres som així i la reputació s'ha d'anar mantenint. Per tant en total entre l'anada i la tornada ens surten 180km i 8h de pedalada, que ja està bé. Ja només queda dutxa revitalitzant dinar per recuperar forces i cap a Mataró on arribem a les 9 del vespre just per veure com el Barça perd la lliga.
Salut i kms
Miquel&Txell road to Embrun (-57)
Classificacions:
99 Sergi Costa 4h35min53seg
233 Arsenio Saez 5h08min20seg
392 Meritell Portillo 6h00min58seg
393 Joan Miquel Riera 6h00min58seg
diumenge, 17 de juny del 2007
AMB LA MEL ALS LLAVIS
AMB LA MEL ALS LLAVIS
Així em vaig quedar dijous dia 7 de Juny a la nit quan decideixo, crec que assenyadament, que no aniré la l'xterra. 3 mesos que no han estat fàcils per seguir entrenant se'n van en orris, però l'esport és així; a vegades gratificant, altres desagraït. Aquesta imatge és la que es veia al menjador de casa meva al moment de decidir-ho, amb la bossa a punt de fer-se...
De tota manera gràcies pels ànims de tots aquesta setmana, veig la gent animada i repartida per les curses, el blog arrencant (gran feina de la Txell), i moltes curses per fer. Gràcies als que ens fan gaudir amb les seves cròniques, espero que vagin creixent els comentaris. Salut!
divendres, 15 de juny del 2007
EL BLOG AGRADA !!!
La setmana passada a Salou, em vaig trobar a una colla de companys del Cariñena, molt bona gent tots ells i em van comentar que els hi havia agradat el nostre blog. Literalment em van dir que creien que els havíem superat. Bé, no se si els hem superar o no perquè el seu blog està genial, però crec que això és ho de menys (al cap i a la fi, van ser els que ens van donar la idea), ho important és que poc a poc la gent es va animant a escriure.
Molt bona feina i gràcies Txell!!!.
PD1: una salutació a les cariñenes i als cariñenos que de tant en tant fan una ullada al nostre blog (i punxen als nostres banners).
PD2: Miki, recuperat!!!
Molt bona feina i gràcies Txell!!!.
PD1: una salutació a les cariñenes i als cariñenos que de tant en tant fan una ullada al nostre blog (i punxen als nostres banners).
PD2: Miki, recuperat!!!
27ª Rutes del Montseny: Santa Fe ens il.lumina
El diumenge comença amb el goig de veure gent del Jovent 79 “batallant” en 3 fronts (triatló de salou, x-terra i marxa rutes del montseny). Abans de sortir ja em sorpren el fet de veure els "Maima" que han vingut pedalejant de mataró. el sacrifici i km dels IM sempre em colpeixen.
la gran satisfacció de la matinal és qué m´un pare m´acompanya a la cursa, i això, recordant els bells temps de triatló (1989-1994) m´anima molt.
sortida neutralitzada fins a sant celoni. la passo parlant amb un tio que vaig coincidir a la marxa transcollserola. molt trempat. sol fer ultradistancia (400 o 600 km) però les marxes també el trempen.
un cop a sant celoni, s´inicia la millor pujada que he fet amb molts anys. fins a campins vaig amb grupeto escalant possicions. a partir de campins i fins a sant marçal, uns 20 en total, emulo al Rasmussen avançant gent a diestro i siniestro fins que a un km de dalt agafo un grup del meu ritme, tirat per un veterà "escocés" del CECOC. podria ser m´un pare per edat, exagerant, pero puja molt bé.
la baixada Viladrau em fa recordar els boscos de canadà. quin tresor és el vessant nord del montseny!
Viladrau és un poble bonic però amb un asfalt que fa el descens força perillós. més tard, ja em grupeto, passem per Seva. em ve el cap el crivillé, el "noi de seva". poc després comencen els 10 km de pujada fins a Coll Formic. He de confesar que m´estrenava tant a santa fe com a collformic per la vessant de darrera. La pujada desde Seva és en plena solana, cap ombra, pujada regular suau, però els km comencen a pesar.
Dos “pájaros” veterans sense dorsal, amb greñas o amb bici de l´any 75 marquen la pujada. Penso allò de “acaben de sortir de casa” o “estic pujant fatal”.un cop a dalt sento el public dient: “allez jordi laparra”. Penso, aquest nom em sona. Baixo amb ell i amb un del Città veridica. A baix de port anem els tres fins a palautordera. Parlo amb ell i em diu que és germà de l´històric joan laparra (cnb, any 89 i 90; el dr. Garcia sap de qui parlo). De palautordera cap endavant (uns 40km) el farem em vent en contra. Com sempre l´arrivada de la carretera que enllaça st celoni amb llinars, és fatal. Vent en contra, repetxons futots i calor. Abans de Llinars, uns es perden agafant la variant. Haig de comentar-vos que de les marxes que he fet aquest any, aquesta era la pitjor organitzada. De Llinars a Marata segueixo en grup. Marata em destrosa. Estem al km . 130 (limit total de la meva resistencia, al menys pel nivell d´entreno que porto), però avui estic preparat per patir. Em despenjo en aquells 3 km de revolts que suposen Marata. Per sort quan s´agafa el desvio a corro de munt, ve baixada i coincideixo de nou amb el de Città veridica. Junts farem els darrers 15km amb vent en contra i més sorpreses de l´esperat. Els ultims 15 km de les marxes solen ser els km basura on et fan voltar per variants, rondes i altres quehaceres. Encara queden un parell de repetxons. Finalment a 1km de meta ens tornem a perdre (si jo em perdro, com serà per aquells participants que mai han pedalat pel vallés occidental).
Per sort podem corregir aviat l´error i els dos cafres que venen per darrera no tenen temps d´agafar-nos.
Lo millor dels darrers 15 km: veure a m´un pare que s´ha apropat amb la mountain bike entre granollers i cardedeu i em sorpren en un revolt. Moment emocionant.
Tota la cursa la faig em certa por i anant molt en compte amb els sots, ja que tinc la roda de darrera fatal (merda de “countor rigida”... no la compreu mai!), havent trencat 4 radis en el darrer mes i mig, i amb la por que em deixi tirat a mitja cursa.
Final feliç en tot cas, amb un temps bo per les condicions de la prova (38km de pujada acumulats, calor i vent en contra).
Ara llegint el blog del joan miquel, veig que van tenir problemes tècnics. Ànims i sort per puigcerdà!
Participants: 355
Recorregut: 147 km
Primera posició:Xavier Florenci (La Bolangerie): 4:36:05
salvatore “comesso”
la gran satisfacció de la matinal és qué m´un pare m´acompanya a la cursa, i això, recordant els bells temps de triatló (1989-1994) m´anima molt.
sortida neutralitzada fins a sant celoni. la passo parlant amb un tio que vaig coincidir a la marxa transcollserola. molt trempat. sol fer ultradistancia (400 o 600 km) però les marxes també el trempen.
un cop a sant celoni, s´inicia la millor pujada que he fet amb molts anys. fins a campins vaig amb grupeto escalant possicions. a partir de campins i fins a sant marçal, uns 20 en total, emulo al Rasmussen avançant gent a diestro i siniestro fins que a un km de dalt agafo un grup del meu ritme, tirat per un veterà "escocés" del CECOC. podria ser m´un pare per edat, exagerant, pero puja molt bé.
la baixada Viladrau em fa recordar els boscos de canadà. quin tresor és el vessant nord del montseny!
Viladrau és un poble bonic però amb un asfalt que fa el descens força perillós. més tard, ja em grupeto, passem per Seva. em ve el cap el crivillé, el "noi de seva". poc després comencen els 10 km de pujada fins a Coll Formic. He de confesar que m´estrenava tant a santa fe com a collformic per la vessant de darrera. La pujada desde Seva és en plena solana, cap ombra, pujada regular suau, però els km comencen a pesar.
Dos “pájaros” veterans sense dorsal, amb greñas o amb bici de l´any 75 marquen la pujada. Penso allò de “acaben de sortir de casa” o “estic pujant fatal”.un cop a dalt sento el public dient: “allez jordi laparra”. Penso, aquest nom em sona. Baixo amb ell i amb un del Città veridica. A baix de port anem els tres fins a palautordera. Parlo amb ell i em diu que és germà de l´històric joan laparra (cnb, any 89 i 90; el dr. Garcia sap de qui parlo). De palautordera cap endavant (uns 40km) el farem em vent en contra. Com sempre l´arrivada de la carretera que enllaça st celoni amb llinars, és fatal. Vent en contra, repetxons futots i calor. Abans de Llinars, uns es perden agafant la variant. Haig de comentar-vos que de les marxes que he fet aquest any, aquesta era la pitjor organitzada. De Llinars a Marata segueixo en grup. Marata em destrosa. Estem al km . 130 (limit total de la meva resistencia, al menys pel nivell d´entreno que porto), però avui estic preparat per patir. Em despenjo en aquells 3 km de revolts que suposen Marata. Per sort quan s´agafa el desvio a corro de munt, ve baixada i coincideixo de nou amb el de Città veridica. Junts farem els darrers 15km amb vent en contra i més sorpreses de l´esperat. Els ultims 15 km de les marxes solen ser els km basura on et fan voltar per variants, rondes i altres quehaceres. Encara queden un parell de repetxons. Finalment a 1km de meta ens tornem a perdre (si jo em perdro, com serà per aquells participants que mai han pedalat pel vallés occidental).
Per sort podem corregir aviat l´error i els dos cafres que venen per darrera no tenen temps d´agafar-nos.
Lo millor dels darrers 15 km: veure a m´un pare que s´ha apropat amb la mountain bike entre granollers i cardedeu i em sorpren en un revolt. Moment emocionant.
Tota la cursa la faig em certa por i anant molt en compte amb els sots, ja que tinc la roda de darrera fatal (merda de “countor rigida”... no la compreu mai!), havent trencat 4 radis en el darrer mes i mig, i amb la por que em deixi tirat a mitja cursa.
Final feliç en tot cas, amb un temps bo per les condicions de la prova (38km de pujada acumulats, calor i vent en contra).
Ara llegint el blog del joan miquel, veig que van tenir problemes tècnics. Ànims i sort per puigcerdà!
Participants: 355
Recorregut: 147 km
Primera posició:Xavier Florenci (La Bolangerie): 4:36:05
salvatore “comesso”
dimecres, 13 de juny del 2007
XXV MARXA CT RUTES DEL MONTSENY (Granollers 10/06/07)
El passat cap de setmana fins a 11 efectius Jovent van competir en tres fronts:X-terra, Triatló Salou i Marxa CT Rutes del Montseny. Gairebé un 50% dels membres de l'equip cosa que suposa un rècord alhora que demostra que el club està ben viu.
Nosaltres vam optar per fer la marxa cicloturista amb un recorregut de 150km incloent els ports del Montseny i el Collformic, però conque no ens semblava suficient vam decidir anar i tornar de Granollers amb bicicleta per allò d'anar sumant kilòmetres.
El despertador va sonar a les 5h15m. Sortim de Mataró encara bastant adormits cap a les 6h20m, la carretera està pràcticament buida però ens trobem amb els primers motars que van cap a Montmeló a presenciar el GP de Catalunya. Al cap d'una hora clavada arribem al pavelló d'esports de Granollers, el mateix on s'organitza la mitja marató, recollim els dorsals i ens trobem a la cua amb en Sergi amb el qual hem coincidit en totes les marxes i ens retrobarem la setmana vinent a Puigcerdà. Mentre esperem que es doni la sortida la Meritxell és entrevistada per la televisió local de Granollers, això, juntament amb l'aparició a la revista Finisher està fent de la Meritxell la component més mediàtica de l'equip amb diferència. També trobem als amics del provençalenc, aquest any triatló cariñena, en Jordi Olivella i la Blanca que han fitxat per l'EC Sant Andreu.
La sortida es dóna a les 8h05m i es circula de forma neutralitzada fins a Sant Celoni, a partir d'aquí comença la llarga i inacabable ascensió al Montseny la calor apareix i es farà notar durant tot el recorregut. A les primeres rampes del Montseny ens ajuntem amb en Jordi i en Diego,un company seu, la seva companyia fa molt més amena la pujada on avancem a molts participants. Baixem passant per Viladrau i Seva on comença l'ascensió al Collformic, allà en Jordi comença a tenir problemes amb el canvi que s'accentuen gairebé apunt d'arribar al cim quan descobrim que té el cable trencat, això l'obliga a fer la resta de la marxa amb un sol pinyó.També ens assabentem que per darrera la Blanca ha “petat” la coberta però sembla que podrà seguir. L'apanyo que li van fer a en Jordi ens va fer perdre moltes posicions, però durant el descens, tranquil, ens ajuntem amb un grup força nombrós i és llavors quan la Txell punxa. Aquest any estem tenint molt mala sort amb el tema mecànic. Ens tornem a aturar i ens quedem pràcticament ja en les darreres posicions. En Diego demostrant ser un cicloturista experimentat ens arregla la punxada i seguim el descens. Un cop a la nacional arribem a Llinars on ens desviem direcció sant Pere de Vilamajor, aquesta darrera part del recorregut és la que menys m'agrada i aquest any amb la forta calor es fa realment dura.
Quan estem apunt d'arribar a Granollers veiem de lluny a la Blanca que sembla que ens va avançar a la baixada del Collformic mentre reparavem la roda. Finalment arribem tots junts amb un temps final de 6h52m.
Un cop arribats l'organització ens té preparat un dinar que consisteix en una amanida de pasta, pollastre a l'ast postre i beguda, apart d'un obsequi que consisteix en una jaqueta polar (molt apropiada pel dia) tot per 21euros, que n'aprenguin alguns!
Després de dinar encara ens va quedar una altra hora de tornada cap a casa. Arribem aproximadament a les 18h,bastant cansats i amb 200kms al damunt, però satisfets de l'entrenament que esperem que doni els seus fruits més endavant.
Classificacions:
103 Sergi Costa Duran Triatló Jovent 79 5h25m36s
320 Diego Niebla Martin EC Sant Andreu 6h52m27s
321 Jordi Olivella Pujol EC Sant Andreu 6h52m28s
322 Blanca Trenas Hinojosa EC Sant Andreu 6h52m30s
323 J.Miquel Riera Cort Triatló Jovent 79 6h52m31s
324 Meritxell Portillo Araujo Triatló Jovent 79 6h52m32s
Salut i kms.
II TRIATLÓ SALOU
Molta calor i en general una bona organització en el II triatló de Salou, que va constar de tres proves, una de 10 Km corrent, un triatló sprint i un altre d’olímpic. Aquest darrer, és en el que vam participar en Pere, en Christian i jo.
Com que la prova començava d’hora (8:45) i anar a Salou no és com anar a Badalona, el Christian i família, el Paquito i família (que no va poder corre per estar malalt) i jo, juntament amb alguns membres del Terrassa, vam passar la nit del dissabte a un hotel de Salou (on recomano no tornar).
La majoria del personal estava instal·lat a la darrera planta de l’hotel, la sisena, on feia moltíssima calor degut a estar donant-li el sol tot el dia. Les habitacions, si no estaven a 35 graus, poc li faltaria.
Jo vaig tenir una “miqueta” més de sort i vaig anar a parar a la tercera planta, la dels fiesteros. Les habitacions del costat estaven habitades per uns maños molt maños que es pensaven que seguien a les muntanyes amb les cabres. Abans d’anar-se’n de festa, cap allà la una i pico de la nit, van estat com mitja hora liant-la pels passadissos i després, quan van tornar, cap allà les 5 del matí, van començar a fotre crits d’una habitació a un altre com si fossin en un estadi de futbol. Això de viure a les muntanyes rodejats de besties els fa tornar-se una mica animals, només els hi faltava udolar. Ara!!!, a la que em vaig aixecar (a les 6:20) em vaig dedicar a fer tots els sorolls possibles i a tirar 7.001 vegades de la cadena de bater fins que vaig aconseguir despertar-los. (Quien ríe el último ríe mejor, jejeje...”risa maligna”).
Pel que fa a la cursa, força dura en el sector de corre per la calor que feia i manca d’aigua. Una ampolla res més començar (que casi que no cal) i un altre al km 5.
Al Christian li va anar força bé fins al km 5 de corre, on va començar patir per culpa de la calor. En Pere, com ja ens té acostumats, pujant al pòdium per recollir premi i jo no gaire bé, vaig patir força durant uns 9 km de la bici que em va tocar fer sol i els 10 km de corre no s’acabava mai. Vaig anar apagant-me poc a poc fins que les ganes d’acabar es van fer més grans que el cansament i vaig fer un darrer km força ràpid.
Classificació
1 LLOBET, XAVIER (MANRESA) 1:49:38 0:18:09 0:57:27 0:34:02
2 PELLEJERO, SANTI (MATARO) 1:51:08 0:18:10 0:57:39 0:35:19
3 ESCUDERO, ISRAEL (MATARO) 1:52:21 0:19:36 0:58:52 0:33:53
.
.
54 MENDEZ CHRISTIAN (JOVENT 79) 2:07:28 0:24:25 1:02:35 0:40:28
118 MOYANO, JORDI (JOVENT 79) 2:15:59 0:26:25 0:00:00 0:00:00
161 BENACH, PEDRO (JOVENT 79) 2:24:14 0:29:37 1:07:05 0:47:32
.
.
234
Deu.
Com que la prova començava d’hora (8:45) i anar a Salou no és com anar a Badalona, el Christian i família, el Paquito i família (que no va poder corre per estar malalt) i jo, juntament amb alguns membres del Terrassa, vam passar la nit del dissabte a un hotel de Salou (on recomano no tornar).
La majoria del personal estava instal·lat a la darrera planta de l’hotel, la sisena, on feia moltíssima calor degut a estar donant-li el sol tot el dia. Les habitacions, si no estaven a 35 graus, poc li faltaria.
Jo vaig tenir una “miqueta” més de sort i vaig anar a parar a la tercera planta, la dels fiesteros. Les habitacions del costat estaven habitades per uns maños molt maños que es pensaven que seguien a les muntanyes amb les cabres. Abans d’anar-se’n de festa, cap allà la una i pico de la nit, van estat com mitja hora liant-la pels passadissos i després, quan van tornar, cap allà les 5 del matí, van començar a fotre crits d’una habitació a un altre com si fossin en un estadi de futbol. Això de viure a les muntanyes rodejats de besties els fa tornar-se una mica animals, només els hi faltava udolar. Ara!!!, a la que em vaig aixecar (a les 6:20) em vaig dedicar a fer tots els sorolls possibles i a tirar 7.001 vegades de la cadena de bater fins que vaig aconseguir despertar-los. (Quien ríe el último ríe mejor, jejeje...”risa maligna”).
Pel que fa a la cursa, força dura en el sector de corre per la calor que feia i manca d’aigua. Una ampolla res més començar (que casi que no cal) i un altre al km 5.
Al Christian li va anar força bé fins al km 5 de corre, on va començar patir per culpa de la calor. En Pere, com ja ens té acostumats, pujant al pòdium per recollir premi i jo no gaire bé, vaig patir força durant uns 9 km de la bici que em va tocar fer sol i els 10 km de corre no s’acabava mai. Vaig anar apagant-me poc a poc fins que les ganes d’acabar es van fer més grans que el cansament i vaig fer un darrer km força ràpid.
Classificació
1 LLOBET, XAVIER (MANRESA) 1:49:38 0:18:09 0:57:27 0:34:02
2 PELLEJERO, SANTI (MATARO) 1:51:08 0:18:10 0:57:39 0:35:19
3 ESCUDERO, ISRAEL (MATARO) 1:52:21 0:19:36 0:58:52 0:33:53
.
.
54 MENDEZ CHRISTIAN (JOVENT 79) 2:07:28 0:24:25 1:02:35 0:40:28
118 MOYANO, JORDI (JOVENT 79) 2:15:59 0:26:25 0:00:00 0:00:00
161 BENACH, PEDRO (JOVENT 79) 2:24:14 0:29:37 1:07:05 0:47:32
.
.
234
Deu.
dilluns, 11 de juny del 2007
X-TERRA....... Riba Roja d'Ebre
Quin cap de setmana !! No se ni per on començar: molta calor, bona companyia, bons àpats i millors vins.
Ah! També hem participat a un triatló de muntanya que te la fama de ser el mes dur del mon en la vessant de muntanya (es clar). No ho puc comparar perqué mai no n'havia fet cap d'aquest tipus però vaja.... crec que no n'hi ha per tant.
El cas és que, a la Terra Alta, ens hem ajuntat al final 8 JOVENTs: Joan, Víctor, Koko amb la Sílvia, Jordi amb la Cristina i un servidor (Arsenio) amb la Marta. Ha estat una llàstima les baixes que hem tingut per diverses causes: d'altres competicions i lesions (hem de fer una colecta per comprar un nou genoll al Dr Garcia.... ni que sigui de cartró-pedra. Esperem que et recuperis aviat).
Hem estat allotjats a un hotel de Gandesa. Hotel Piqué (excelent recomanació d'en Francesc). Quins sopars !!
Be amics, "al granu"...... Dissabte no vam haver de matinar gaire ja que la sortida era a les 11h del matí, així que vam esmorzar una mica, vam muntar les bicis als cotxes i vam marxar cap a Riba Roja (uns 30km de bones carreteres). Allà vam com començar a notar alguns "nyaps" organitzatius encara que en general estava ben preparat. Les nostres parelles ens van haver deportar a uns 2km riu amunt on era la sortida.
L'aigua estava força freda però als cinc minuts ja no ho notaves. La natació és molt ràpida pel corrent a favor. Per sortir de l'aigua teniem una feinada perqué les algues se t'enrollaven als braços i cames però vaja... no hi va haver "baixes" per aquesta causa. Els siluros tampoc no van actuar... devien tenir festa!
El circuit de bicicleta, al que hi havien de fer quatre voltes, no era massa tècnic i incloia una mica d'asfalt i una pujada al poble per un carrerons una mica estrets. En aquesta pujada al poble vaig fer la rucada del segle a la tercera volta. Se'm va ocòrrer fer un "caballito" aprofitant que hi havia tota la CLECA del JOVENT, però com que ja no tinc 15 anys i la meva experiència en MTB és practicament nula.... em vaig fotre un "leñasso" de ca'l Deu caient totalment d'esquena. Això de segur que em farà adoptar el sobrenom de "caballito" o "potrillo" (com us agradi més). A la meva edat...... Llàstima que no hi document gràfic del "delicte".
Com us deia, el circuit de bici no te massa dificultat. Però la calor estava fent "estragos" i alguns avituallaments van fer curt d'aigua.
En acabar la bicicleta molts ens vam ficar de cos sencer a una font pública al costat de boxes per tal de baixar la temperatura del cos. En Joan va plegar al final del recorregut de bici degut a la lesiò de genoll que arrossega i per no forçar. En Koko, de fet, només va fer una de les quatre voltes de bici a causa d'un cop que va rebre d'un altre triatleta.
La resta vam acabar, alguns mes dignament que d'altres però tots contents d'haver passat un dia maco malgrat la calor. A veure si l'any que ve podem anar-hi uns quants més i donem color a aquesta prova. Em penso que enguany erem l'equip mes nombrós malgrat les baixes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)