dimecres, 30 de maig del 2007

CRÒNICA DIUMENGE 27 MAIG

Imatge de la Marató de Barcelona 2007 amb el meu germà Xavier i en Joaquín


Entrenament força complet aquest diumenge combinant la cursa dels 10km de Granollers amb una sortida ciclista fins al Coll Formic, uns 100 km aproximadament.

Ens plantem a Granollers a les 8:30 i seguim el ritual de sempre: recollida de dorsals i xips, tertúlia amb els incondicionals de les curses com nosaltres i cap al cotxe a canviar-nos, un petit escalfament, visita al lavabo i cap a la sortida que estava situada dins les pistes d'atletisme de Granollers. Allà la Txell coincideix amb dues de les seves rivals directes una li diu que ahir va sopar molt i no es troba gaire bé, l'altre que si el dijous va fer una cursa a no ser on i està molt cansada... excuses penso jo. Evidentment després del tret de sortida les dues surten com dos llamps, al final van ser la 1a i la 2a classificades.

Jo surto disparat com sempre aprofitant que els primers quilòmetres són de baixada, però ja veig que les cames no seguiran molta estona el ritme. L'encara recent Ironcat i el torn de nit d'aquestes dues últimes setmanes passen factura. Aguanto bé fins al km 5 on comença la pujada a partir d'aquí els kms em surten a més de 4 min. Aguanto com puc i arribo amb un temps final de 39m 46seg. La Txell per la seva banda tampoc no té sensacions gaire bones i fa una cursa de més a menys, finalment es classifica en 5è lloc femení amb un temps de 44m10seg.


Després de l'avituallament obligat amb butifarrada inclosa ens vestim de ciclistes i malgrat fer-nos una mica de mandra sortim direcció el Collformic. A l'alçada de Llinars trobem una retenció de cotxes, estan totalment aturats. Ens trobem amb els corredors de la Volta ciclista a Catalunya, els veiem passar durant pocs segons, deuen anar a més de 40 km/h tranquil-lament, quina enveja!

Imatge de la Duatló de Fos 2006

Seguim endavant i iniciem la pujada al Coll Formic, està una mica ennuvolat i passa un lleuger aire que fa més agradable l'ascensió. Al cap de 2h 30m d'haver sortit arribem al cim on gaudim de la tranquil-litat i del paisatge de la zona. Tot seguit per no refredar-nos anem cap avall, mira que és difícil pujar i que ràpid que es fa de baixada!. Un cop a baix l'aire en contra ens acompanya fins arribar a Granollers. Finalment arribem sobre les 4 de la tarda després de 4h15m i 102 km.

Espero que aquesta "matxacada" sigui productiva de cara als propers objectius com la duatló de Fos i l'Embrunman.

Salut i kms.

dimarts, 29 de maig del 2007

IV TRANSCOLLSEROLA

Diumenge passat es va disputar la IV edició de la Transcollserola. Van ser 150 Km de puja i baixa per les carreteres de la Serra de Collserola, es va puja Els Once (dos vegades), Santa Creu d’Olorde, Coll de la Ventosa, Forat del Vent, Arrabassada i un altre cop Santa Creu d’Olorde per el costat de l’Arrabassada, amb un desnivell acumulat de 55 Km.

El recorregut va ser molt maco a excepció dels darrers 15 Km, que anaven de Molins fins a Sant Cugat per una carretera trencacames i amb forces cotxes.

Al Sergi Costa i al Víctor els hi va anar força bé. Vem anar junt i força a prop dels primers fins a Santa Creu d’Olorde, on el Víctor va atacar i va marxar del grup d’uns 20 on anàvem. Tot seguir en Sergi va imposar un ritme de persecució i el grup es va trencar. Jo em vaig anar despenjant i ja no els vaig tornar a veure fins a l’arribada.

Per mi va ser un calvari. Vaig aguantar mes o menys bé fins a dalt de la Creu d’Olorde però ens van fer pujar fins a Vallvidrera i d’allí fins el Tibidabo i aquell trosset de poc més d’un Km em va matar. Per que us feu una idea, allò era cap el Km 70 i encara em faltàvem 80 Km amb 4 pujades més. A cada petit repechon havia de posar el 39 - 25 i no vaig poder passar de 11- 12 Km/h (fins i tot menys) a la resta dels ports que quedaven, va ser lamentable. Fins i tot, quan faltaven 15 Km per arribar, vaig haver de parar prop uns 7 o 8 minuts perquè se’m van enrampar els dos quadriceps a l’hora. Menys mal que vaig poder recolzar-me en una tanca, sinó hagués caigut de la bici.

Per compensar i mirar de que no m’agafés el cotxe escombra vaig fer totes les baixades a mil per hora. Al final, mirant la classificació, no vaig quedar tant malament. O la resta que va quedar per darrera meu eren paraolimpics (amb tots els respectes) o és que vaig anar molt rapit al principi i vaig aprofitar molt les baixades per recuperar temps.

Van acabar uns 200 participant i la classificació va quedar de la següent manera:

Classificació IV TRANSCOLLSEROLA.

70 Gabriel Guerrero Jimemez 4:58:28 30.76
91 Sergi Costa Duran 5:10:16 29,59
99 Víctor Peña Gomez 5:16:36 29,00
128 Jordi Moyano Bermejo 5:32:38 27,60

Moyano.

diumenge, 27 de maig del 2007

IRONMAN LANZAROTE (ARSENIO)



Hola companys:


Què tal? Com esteu?


Com ja sabeu, no vaig poder ser FINISHER a Lanzarote. Quina pena! Em vaig endur una gran decepció i és per això que encara no m'he comunicat gaire amb vosaltres. Havia de pair-ho un parell de dies... em consta que ho compreneu.


Primer de tot us he de donar les gràcies per trucar abans, durant i després de la prova per donar ànims a tots els que estavem a Lanzarote. Fa molt de goig saber que hi ha companys preocupats per les evolucions de la teva feina. Gràcies de debò.


La veritat és que malgrat tot, el cap de setmana (llarg) ha estat molt xulo. He gaudit molt de l'extrany (i Hawaià) paisatge d'aquella illa. També m'ha agradat molt l'ambient i la cura que té l'organització envers els triatletes. Tot està molt controlat i molt "profesionalitzat". No m'extranya gens la fama que te aquesta prova en tot el mon..... de fet no arribavem ni a 300 els inscrits "ibèrics", mentre que de la resta del mon n'hi havien gairebé 800. I la mitjana d'edat en general és molt alta... es veu moltíssima gent de més de 50 anys amb puntes de 70.


Passant revista a la meva actuació inclús podria dir que estic content per haver donat tot el que podia donar. Quan vaig abandonar al km150 de bici no em restava al cos ni un gram més de força.... tampoc no volia arribar al punt que m'haguèssin de recollir de terra.... podria haver esguerrat la licra del mono del JOVENT !!!! Amb lo cars que van !!!


La nit abans de la prova vaig dormir un parell d'horetes amb prou feines. Em vaig despertar a la 1:20 de la matinada i no vaig poder tornar a agafar la son. D'aquesta manera no pots afrontar amb garanties ni un 60m llisos indoor. A sobre com que porto uns sis messos treballant de nit, la "memòria" del cos em diu que a l'hora del començament de la prova (7h am) és l'hora d'anar a dormir..... ja em direu !!


Una altra veritat és que he arribat a Lanzarote curtet d'entreno. Si més no, amb pocs kms a peu degut a que després del marató i la seva preparació vaig quedar una mica saturat de kms de runnin'.


Lanzarote és a la llarga distància com Zarautz és a la mitja distància. M'explico: son proves que les has de preparar be per afrontar-les amb garanties d'acabar, per poder disfrutar-les. No pots anar-hi a la babalà (en Carles és un cas apart, un dia ens donarà un disgust dels grossos). Hi ha d'altres proves de llarga distància que pel seu perfil o d'altres característiques pots afrontar-les amb menys d'entreno si el que vols és només acabar-les però aquestes que us he esmentat trobo que son dures de debò (l'EMBRUNMAN encara les supera de llarg, el que passa és que per Embrun vaig entrenar més).


Soc conscient que m'allargo sempre es els meus mails. Només us demano uns minuts més que ja acabo.


Ara us explicaré una mica com va anar el triatló en si mateix: baixem a la platja (Pere, Koko, Carles i jo) després de preparar tot a boxes disposats per la sortida (7h am). Sentim l'ambient impresionant. Moltíssims espectadors. Ens adonem que just davant nostre se situa un triatleta a qui li falta un braç... arrea!!! Més tard la Marta ens va confirmar que el tio havia nedat més ràpid que cap de nosaltres. Havia sortit un parell de minuts abans que jo, AMB UN BRAÇ !!!




La natació em va anar molt bé (aprox 1h10) sense apretar massa. Canviant-me a boxes ja em vaig menjar una barreta perqué tenia una gana de por (no havia esmorzat gaire, no m'entrava res). Poc després va sortir en Carles, després en Pere i més tard en Koko. En Carles va sortir de boxes abans que jo, que vaig entretenir un xic. Al km 20 de bici enganxo a en Carles. Com que ja havia agafat ritme vaig anar avençant. Al km80 de bici ja començava que no hi anava gaire fi. Les cames no em feien massa cas. Vaig parar a fer una pixadeta reglamentària i quan tornava a arencar em va passar en Pere com un llamp... i en un repetxó !!! NO vaig voler forçar per anar derrere d'ell (crec que tampoc no haguès pogut. Anava molt ràpid. En aquelles alçades el mes maco era trobar-se gent de tota mena i condició fent el triatló. N'hi havia "ocellots" amb bicicletes de broma que et pasaven amb molta facilitat i també vaig poder repassar a gent que semblaven Normans Staedlers.


El cas és que al km 85-90 comencen les pujades als miradors. No son extremadament dures però si t'agafen tou pot passar-ho malament. Es veu que jo encara no havia tocat fons perqué les vaig pujar mitjanament be. Després de les baixades cap al km 120 ja estava tocadíssim i després d'una altre parada per pixar em va enganxar en Carles i em va "arrossegar" (tenint-lo a la vista tota l'estona) fins el km 150 on vaig dir prou. Vaig arribar a plorar a sobre la bici moments abans de baixar (al sopar vaig sentir algun company que va confesar el mateix). Quan estava parat encara em vaig resistir a deixar-ho renunciant a un dels "cotxes-escombra" però al segon que va passar li vaig dir que m'emportés a boxes i "acabèssim amb aquella farsa"... jajajajaja.


Des de la furgoneta vaig trucar la Marta per tranquilitzar-la i ens vam posar a plorar ( torna-hi !! ). I en trobar-nos a boxes ja no us explico. Vam anar un moment cap a l'hotel a dutxar-me i recuperar una mica i tot seguit vam baixar a animar ala resta de companys amb la Sílvia (en Joan anava seguint gairebé tota l'estona a en Pere). La veritat és que ens ho vam passar molt be animant a tots els triatletes especialment, és clar, als JOVENTs a qui reviem amb bocines i crits i oferint-los tota mena de viandes (aletes de pollastre, aspirines, cervesa, etc).


El moment de l'arribada dels triatletes és, amb diferència, el millor de tot. Un speaker no para en tota l'estona de cridar pel seu nom a tots i cadascun dels triatletes cada que passen a completar voltes i quan arriben a meta completant la quarta volta. A més de tot això, només creuar la meta hi ha en Keneth Gasque (pare del IRONMAN de Lanzarote) saludant personalment a cada finisher, donant-los les medalles i samarretes FINISHER i comentant la jugada amb ells ( igual que a Embrun, eh Txell i Miquel ?? ) Tot plegat una bojeria que paga la pena viure... sobretot si acabes en finisher.


Soc conscient que avui m'estic passant de mida però aguanteu una mica més si us plau.. que ja acabo.


Us haig de dir que en aquests moments ja veig la llum al final del tunel... de fet, em penso que ja he sortit del tunel i estic a punt de pagar el peatge del Cadí....


Durant la part de bici vaig tenir molts pensaments negatius i m'han durat fins dilluns o dimarts però ara ja penso en positiu i he aprés unes quantes coses. Ara (en l'àmbit esportiu) només penso en les properes marxes, l'X-TERRA, duatló de Fos, i potser alguna sorpreseta que em depari el calendari.


Potser sembla reiteratiu (inclús tonto) però us torno a donar les gràcies per ser-hi en els moments importants.




Una abraçada i ja ens veurem


P.S: òstia em penso que avui m'he passat... se coneix que m'ho he prés en serio això del dia de la reflexió !!!



Arsenio

diumenge, 20 de maig del 2007

Classificacions cap de setmana 20/05

IRONMAN LANZAROTE
Pos.    Nom              Natació    T1          Ciclisme     T2      Cursa peu    Temps

606 P.Benach 1h20m46s 07m12s 6h39m09s 7m42s 4h57m51s 13h12m38s
743   J.C. Muñoz    1h22m24s   11m52s    7h40m00s   7m44s   4h59m12s     14h21m10s
798   C.Capdevila   1h15m02s   08m39s    7h36m08s   5m02s   5h47m55s     14h52m44s
 
TRIATLÓ CULLERA (classificatori campionat d'Espanya)
Pos.   Nom                       Natació         Ciclisme       Cursa peu     Temps final
28    Christian Mendez    30  11m10s     39   33m13s    17   19m05s        1h03m28s

CURSA PER COLLSEROLA (13,5km muntanya)

Pos. Nom Temps

90 J.Miquel Riera Cort 57min 26s
9F Meritxell Portillo Araújo 1h 02min 37s

 
FELICITATS A TOTS!





divendres, 18 de maig del 2007

Triatló de Sant Feliu de Guíxols

Sota un solet ben bo i una temperatura òptima, va transcorre el triatló sprint de Sant Feliu de Guíxols. Els representants del Jovent van ser Cristian, Víctor, Paquito i Moyano.

L'aigua, tot i una mica freda, estava calmada i en bones condicions per nedar. L'us del neoprè estava permès, tot i així, en Víctor, amb dos collons, va preferir no fer-ne'n us.

El triatló va constar de tres sortides, la primera per a independents, no federats, veterans, noies i alguns sub 23, la tercera pels bons de la categoria absoluta i sub23 (en aquesta van sortir Christian i Víctor) i la segona per la resta (on estàvem el Paquito i jo).

Es van poder gaudir de dos duels ven diferenciats, Christian vs Víctor i Paquito vs Moyano.

Christian vs Victor (duelo en la cumbre): El Christian va sortir de l'aigua davant del Victor, però se li va "atragantar" la bici i va ser superat i deixat enrere per el Victor. A l'hora de corre, l'excel·lent parcial d'en Christian no va ser suficients per arribar a meta com a primer Jovent, cal dir que el dia anterior, ja s'havia cascat un triatló olímpic com a entreno.

Paquito vs Moyano: Paquito, fent gala del seu passat com a nedador, va sortir davant meu, però cap el Km 8 de la bici, va ser absorbit per el petit grup on anava jo. Vam fer la resta de la bici junts, rellevant-nos i deixant enrere a la resta de membres del grup (menys a un). A la transició, es va notar la veterania i la vaig poder fer algun segon més rapit que ell, això va fer que hagués de fer un sobre esforç per enganxar-me que al final va acabar pagant.

Tot i que el Paquito no surt a la classificació per problemes burocràtics, va acabar tot just darrera meu.

Apa, en veiem a Mataró.

16/maig/2007

Jordi Moyano

dimarts, 15 de maig del 2007

CRÒNICA TERRA DE REMENCES


Un any més, i ja en van tres, participem a la marxa Terra de Remences. Com és tradicional fem nit a Amer, un poble a 20 minuts de Sant Esteve d'en Bas, això permet que la matinada no sigui tan exagerada. Ens aixequem a les 6, esmorzem, i sortim, arribem a Sant Esteve gairebé a les 7, preparem el material i cap a la sortida. Allà coincidim amb un grup prou nombrós d'escocesos. Són les 8, sona el darrer petard, i la sorpresa és que el pal ens cau just al costat.

Tardem uns tres minuts en atravessar la linia de sortida, i a partir de llavors tothom a correr, aquests primers quilòmetres són rapidíssims. El ritme es ralentitza just al moment que comencen les primeres rampes del capsacosta. A mig port ens passa en Sergi, com sempre a molt bon ritme, intercanviem quatre salutacions i el veiem desaparèixer. Moments més tard apareix l'Arsenio que es queda xerrant amb nosaltres, junts coronem el port, fem la curta baixada i agafem la carretera de Sant Joan de les Abadesses, allà formem un grup força nombrós, amb l'Arsenio al capdavant que s'encarrega de posar-nos a tots en fila índia. Arribem a Ripoll i comencen les primeres rampes del coll de canes, allà ens despedim de l'Arsenio, anem pujant xino xano,no anem molt còmodes sembla que les nostres cames es resenteixen de l'ironcat, arribem a dalt i comença la ràpida baixada que ens durà a Olot.

Planegem una mica on hi ha vent en contra, després del mestral de l'Ampolla no ens impressiona gens, i arribem a Bracons amb les seves contundents rampes. Posem tot el "desarrollo" per pujar lleugerets però tot i així la pendent ens fa suar de valent. La baixada està plena de revolts, els més perillosos estan perfectament indicats per voluntaris, el vent segueix fent de les seves, però finalment arribem a Manlleu, una paradeta a l'avituallament i cap amunt una altra vegada.

Arribem ja al km 135 aproximadament i les nostres sensacions han millorat bastant, ens trobem bé tot i la soleiada que cau, només fem que avançar gent durant tota la pujada, això ens anima i ens ajuda a coronar, ja només ens queda una ràpida baixada al final de la qual ja trobem l'arribada.

Acabem en les posicions 771 i 772 amb un temps de 7h 18m, mitja hora més que l'any passat, suposo que les seqüeles de l'ironcat, el vent i la calor hi deuen haver ajudat, tampoc ens hi capfiquem gaire, el que importa és que després de 175 Km hem acabat sencers i amb bones sensacions.

En resum, ha estat un jornada magnífica de ciclisme: bon ambient, bona organització, paisatges espectaculars... és per això que s'ha convertit en la marxa més multitudinària amb diferència de Catalunya i de ben segur que seguirà creixent.

Salut i Kms.

dilluns, 14 de maig del 2007

Classificacions cap de setmana 13/05

XVII TRIATLÓ SANT FELIU DE GUÍXOLS

58 Víctor Peña Gomez 1:05:46
60 Christian Mendez Jaro 1:05:58
111 Jordi Moyano Bermejo 1:09:14

X MARXA CICLOTURISTA TERRA DE REMENCES
Curta 95Km
428 Arsenio Sáez Jiménez 3:16:56 ARGENT

Llarga 175Km

593 Sergi Costa Duran 6:46:28 BRONZE
771 Meritxell Portillo Araújo 7:18:10 ARGENT
772 Joan Miquel Riera Cort 7:18:12 BRONZE

FELICITATS A TOTS!!!!

dijous, 10 de maig del 2007

Ironcat 2007 (Miquel)


Hola a tothom, fa una estona que hem arribat de l'Ampolla, estem plens d'agulletes però satisfets de ser Finishers per tercera vegada. Aquesta edició ha estat clarament marcada pel fort vent que ens ha acompanyat durant tota jornada desde que ens vam tirar a l'aigua finsa l'últim km de la marató. Força puntuals es dóna la sortida a les 7 del matí, no trobo l'aigua gens freda i surto tranquil, no hi ha pals ni nervis. Al girar crec que a la 3a boia trobem una mar força picada, per culpa del vent, que dificulta bastant la braçada, això era el preàmbul del que ens esperava. Finalment surto amb 1h 13m que és més o menys el que preveia, en la posició 42.

Faig la transició amb 4m 32seg, i a partir d'aquí comença un autèntic calvari. El vent és impressionant , ja només sortir de l'Ampolla el trobem perillosament lateral, al girar a la carretera de Camarles forten contra, gir de 180º a favor per recuperar i en contra quan agafem la carretera per tornar a l'Ampolla. En fi un autèntic calvari que faque passin continuament mals pensaments pel meu cap sobretot cada vegada que passavem per boxes. Ja venia una mica tocat mentalment inomés em faltava que m'ho posessin més difícil. Però de mica en mica i treient forces de no sé on van anar passant els kms fins arribar acompletar els 180 en un temps de 7h05m a un promig de 25km/h que és el 69e temps i vaig perdre 18 posicions, la qual cosa reflexa l'infern que vaig passar. Faig la transcisió amb 4m50seg. Surto a correr molt tranquil intentant agafar el ritme poc a poc, les sensacions comencen a canviar, agafo un ritme constant, arribo a la mitja marató amb 1h 57m força sencer. A partir d'aquí els meus pensaments comencen milloren i per primera vegada penso que podré acabar.
Fa sol i calor i no paro de beure, puc mantenir el ritme, vaig agafant cadàvers, això fa que la moral vagi pujant, fins i tot en la darrera volta i preveient que puc baixar de les 4h intento apretar. Finalment faig 3h 59m, parcial 24, per un temps final de 12h 28m 20seg i posició 32. A l'arribada estic molt satisfet per haver estat capaç de superar totes les adversitat: les males sensacions dels darrers dies, el vent, la distància... Aquest Ironman ha estat el més dur que he fet, fins i tot per sobre de l'embrunman. Felicitar a la Txell per la seva victòria, segon any consequtiu campiona de Catalunya de llarga distància, això no ho pot dir qualsevol. També felicitar a hdfcat que ha aconseguit ser finisher.
Salut i kms

Ironcat 2007 (Txell)


El dia ja no comença massa bé pel Miquel i per a mi. Només llevar-nos tots dos pensem "quina mandra ara fer l'ironcat!" No estem gaire motivats. Mig adormits i sense massa gana esmorzem. Encara no són ni dos quarts de sis. Està fosc i fa fred. Anem a boxes i comencem a preparar-ho tot. Fa vent. Ens espera una bici dura. Però mai hauríem ni imaginat que ho seria tant.

A les 7 del matí comença la natació. Com sempre només sortir ja em quedo enrere, però no em preocupa. Dins l'aigua vaig agafant el meu ritme, intentant tenir algú de referència, tot i que avui no és tant important, ja que, a diferència del que estem acostumats, les boies, grogues i immenses, es veuen a la perfecció. El circuit és un rectangle de dues voltes. Des de la platja no semblava que les boies estéssin ni tant lluny ni tant separades, però ara, dins l'aigua, sembla que passi una eternitat entre cadascuna.

Fins a les tres primeres boies molt bé, vaig fent, però quan passo la tercera per encarar la quarta, i ens col•loquem paral•lelament a la línia de la costa, comencen les sacsejades, l'aigua està força moguda. Nedo uns moments de braça, cansada d'empassar aigua en treure el cap per respirar. Em mentalitzo i continuo. Quan tornem a anar cap a la platja torna la calma.

I repetim la segona volta. Un calc a la primera, però amb menys nedadors al meu voltant. Vaig bastant sola, un moment donat des d'una barca em corregeixen la ruta. I això que estic veient la boia! Realment la orientació no és el meu fort. Surto de l'aigua quasi fent esses, mig marejada, em sembla que no faig gaire bona cara. Els companys del jovent i públic en general m'animen. En entrar a boxes em canten el temps, 1h 23min. Sobre el previst, tenint en compte que aquest any hi ha la distància i l'aigua està molt remoguda.
A boxes coincideixo amb en Pere que està just al meu costat. La sortida en bici força bé, però a pocs quilòmetres de deixar l'Ampolla ja comença el nostre calvari. O infern, no se quina paraula s'hi escau més. El vent és molt fort, a estones amb prou feines et deixa avançar. De cul o de costat, depenent de la carretera per la que circulem. No se què és pitjor. De costat m'espanta, no tinc gaire estabilitat i a estones crec que em cauré de la bici. Ve un tros amb el vent favorable, que ajuda a recuperar, però de seguida que tornem a girar torna el calvari. Però què passa aquí? No he completat ni la primera volta de 30 km i ja estic rebentada, fastiguejada i amb unes ganes de plegar... Què diferent de l'any passat, on, sense quasi sense adonar-me'n ja duia més de 100km i em notava encara plena de forces! Avui només pensar que he de fer sis voltes com aquesta....

Però continuo. Els voluntaris i companys animen molt. Em vaig creuant amb els companys del jovent - el Miquel, el Pere, l'Arsenio, en Jordi - i la resta de participants. Ens animem mútuament, l'Arsenio va molt fort i a la seva última volta m'acabarà doblant i tot. El Miquel se'l veu tant fart com jo, i en Pere va fent. Imagino que la processó va per dins. Tots plegats, davant meu, em van traient cada cop més. En Jordi, que debuta en ironman, va una mica darrera meu, més o menys mantenim les distàncies. A l'última volta, però, malgrat dir-me que va fatal, acabarà avançant-me. Haurà apretat aprofitant que era l'última volta. O potser jo vaig més petada del que penso.
Veig el meu cunyat en patins que ha vingut a animar-nos.

Cada volta hem anat passant per boxes, a dins l'Ampolla. Al poble hi ha molta gent, és d'agrair l'animació que hi ha aquest any, no només de voluntaris sinó de la resta de la gent, la majoria amics o familiars dels participants, imagino. Última volta. Ja molt cansada però veient que això s'acaba m'animo una mica. Se que un cop deixi la bici serà diferent, serà tornar a començar, tot i que potser aquest cop el desgast de la bici em passarà massa factura a l'hora de córrer. M'avancen uns quants ciclistes, i algun que avanço jo, i, amb més pena que glòria i moltíssimes ganes d'acabar, arribo a boxes. Aproximadament 7h 50min sobre la bici, gairebé dues hores més que l'any passat!

Deixo la bici amb un mal de cap terrible. Em saludo amb l'Arsenio, que ha plegat a la cursa a peu. D'aquí a dues setmanes va a Lanzarote, imagino que haurà preferit reservar-se. Després m'explicarà que ha tingut els problemes estomacals que li acompanyen als ironmans. Llàstima.
Un home em pregunta que si plego. Tan mala cara dec fer?? En Joan i la resta de la gent m'anima, i, sense massa ganes però molt alleugerida per haver acabat la bici, començo la marató.
En Joan m'anima dient que era ve "lo" meu, com em diu sempre a les maratons. El recorregut consisteix en un circuit d'anada i tornada pel passeig passant per boxes, i a l'extrem més allunyat ens donaran una pulsera vermella, a cada volta, menys a l’última, la sisena, on la pulsera serà blanca, anunciant que ja s'acaba la marató.
Malgrat ser tard, he començat la marató gairebé a les 5, fa encara força calor, sort de la gorra de carros de foc. I el vent que segueix bufant, tot i que aquí, al passeig, no té res a veure amb el vent que ens ha fet a la bici. Començo a córrer i, veig que tinc les cames força bé, no tinc molèsties musculars que m'impedeixin córrer, així que em vaig animant. A estones el meu cunyat m'acompanya amb els patins, o acompanya a son germà. Més endavant ens acompanyarà corrents.

Avanço de seguida a en Jordi. Va caminant, però no li fa res, em comenta que si no és així no l'acabarà pas. Jo estic contenta de poder córrer bé. A la bici m'ha passat un munt de gent, ara, en canvi, sóc jo la que vaig passant a gent. Vaig prou lenta, però molts participants caminen, o corren encara més a poc a poc.

Com ha passat al circuit de bici al seu pas per l'Ampolla, al circuit de córrer hi ha molt ambient, sobretot cada cop que passem per boxes, on hi ha en Joan Marc, animant, incansable. I també en Joan i la resta dels "jovents" que estan avui a l'Ampolla.

Veig a cada volta al Miquel, que va si fa no fa com jo, i això m'anima més encara. Primer semblava que jo li recuperava una mica, probablement perquè jo estic més fresca, ja que em treu més d'una volta d'avantatge. Però després mantenim les diferències i ens anem creuant.

Veig en hdfcat caminant, però va fent, cada cop queda menys. Els kms i les voltes van passant, i finalment l'última. Ja quasi arribo, pels càlculs que estava fent pensava que arribaria amb poc més de quatre hores, però veig que si mantinc el ritme estaré per sota.

Travesso l'arribada molt contenta per haver acabat i molt cansada. temps de la marató 3h 59min. Per fi s'ha acabat. Temps final 13h 21min. Més de dues hores més que l'any passat, però molt satisfeta tenint en compte la duresa del circuit de bici. El Miquel, per variar en un Ironman, ja ha arribat fa gairebé una hora, m'està esperant i ens emocionem.