Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marc Marin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marc Marin. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de març del 2013

Crònica d'una mitja que estava inscrit però no havia de córrer

Degut a una lesió que em va impedir córrer la mitja de Granollers, vaig decidir inscriure'm a la mitja de Gava, per calendari m'anava bé però no la feia ningú de l'equip. Formava part d'un entrenament de volum que sempre va bé entre tanta qualitat, a ritme de competició seria un entrenament de volum-qualitat.
Dues setmanes abans de la mitja en Victor em diu que ell i en Joan Carles estan inscrits al duatló de Sant Joan de les Abadesses i que tal com estem tots tres i veient que no està la cream de la cream podem fer un bon paper per equips. No m'agrada la idea de no fer una cursa a la que ja estic inscrit però la veritat és que un duatló olímpic és un entrenament més específic que una mitja, i a aquestes alçades ja toca centrar-se en aquests entrenaments. M'inscric al duatló i em centro en entrenar transicions i deixar apartat el volum. Perfecte! Segur que fem un bon paper i em trec la espina de la cagada d'Igualada.
Una setmana abans del duatló, Zeus el deu del tro, decideix quina cursa faria el 10 de Març, les pluges provoquen un forat a la carretera per on passaria el recorregut de bici, no es pot arreglar a temps, duatló aplaçat. Vaja! Què faig! Doncs a la mitja que ja estic inscrit.
Arribo amb poc volum però amb ganes de córrer aquesta distància que tan a gust em trobo, a veure si soc capaç de tornar a baixar d'1h20' que vaig fer a LLeida o inclús acostar-me a l'1h18'. La cursa forma part de l'entrenament així que la tàctica serà anar a 3'45"/km constant, un ritme que se que puc mantenir i que em portaria a fer marca. El recorregut és molt pla així que és perfecte per mantenir un bon ritme.
La nit abans dormo com un nedó i a les 7:45 em llevo descansat i amb ganes de córrer. A les 8:15 marxem cap a Gava, la Maria, la Clara i el meu pare que ja dedica més temps al meu entrenament que al dels seus atletes. Repassem la tàctica: 3'45"/km durant tot el recorregut, entesos? Clar! No cal el Garmin, ho puc fer. Arribem a la sortida i veig que el primer quilòmetre és en baixada, vaja! això de sortir a ritme serà complicat. Efectivament, es dóna la sortida i... que fàcil és córrer el primer quilòmetre en baixada, el passem en 3'19", i el del costat em diu: anem bé per fer 1h18'? Collonut! Anem sobrats, però com diu el meu sogre: "en bajada hasta la mierda corre". Quan comença el pla intento estabilitzar el ritme i em poso a 3'40"/km durant 3km i extranyament em sento còmode, passem el 5km en 18'11", això pinta bé. En aquest punt girem cap al passeig de Gava per seguir fins a Castelldefels, i apareix un contrincant nou, el vent, joder quina ventada! m'agrada el vent, però no per còrrer! i menys en contra. Són 5km on costa mantenir el ritme i això que vaig en un grup que anem fent relleus per anar tapant el vent. Al km10 girem i ara si, vent a favor, a córrer! però això no va així, les cames no estan fresques i córrer ràpid amb vent a favor tampoc és tan fàcil. De tota manera del grup de 6 només quedem 2 i anem atrapant a gent. Quan encarem cap a Gava el vent torna a ser en contra, ja ho té el ponent vagis cap on vagis sempre ve en contra... Ara si que costa, cames, vent... però queden 4km. A l'arribar a Gava una mica de pujada, entrada a l'estadi i... 1h19'20", 7 segons més ràpid que LLeida i per tant MMP. Molt content per la marca, 9è de la general i una mitja més per agafar experiència per als triatlons de mitja distància que són el meu objectiu real.

dilluns, 14 de gener del 2013

Marc Marin




Soc en Marc Marin, de les últimes incorporacions a aquesta família que es diu Jovent 79. De com he arribat a formar part d'aquest equip es podria dir que ha sigut un cúmul de circumstàncies. Començaré des del principi.
Als 9 anys vaig descobrir la vela al CNBarcelona on feia colonies d'estiu, és aquí on comença la meva passió pel mar que encara avui continua viva. Fins als 13 anys vaig navegar amb optimist i buscant una embarcació per fer regates vaig iniciar-me amb el windsurf, competint a nivell nacional i formant part de la selecció catalana durant dos anys seguits. Durant aquell temps l'atletisme formava part del meu entrenament i aprofitava per competir en alguna cursa popular.

Amb 20 anys, ja a la universitat i entrenant cada cop menys, em vaig trencar els lligaments del genoll (circumstància principal per estar aquí). La recuperació va ser lenta i no vaig conseguir tornar al nivell que tenia, això unit als estudis universitaris va provocar que deixés de competir però no la navegació per plaer. Vaig començar a practicar surf aprofitant les vacances al febrer i algun cap de setmana per viatjar a Zarautz. Uns anys després i degut a la passió pel mar em vaig enganxar a una modalitat que tot just començava, que es diu kitesurf (una altra circumstància important). Amb tot això la meva forma física anava decaient igual que apareixien actituds poc saludables a la meva vida.


Tot va canviar quan vaig conéixer a la Maria (circumstància trascendental), la meva parella i mare de la meva filla Clara i d'un futur nen que es dirà Lucas. Ella em va tornar a enganxar a l'esport, duatlons de muntanya, surf i kitesurf més exigent, així vaig tornar a posar-me en forma, gimnàs, bicicleta i córrer per aconseguir que el meu genoll operat no es resentís en cada salt fent kitesurf. Del duatló al triatló va ser un pas senzill doncs no em feia respecte nadar, "només" n'havia d'aprendre. Llavors vaig veure que necessitava algú amb qui entrenar i compartir kilometres amb la bicicleta. La casualitat va fer que el presi, Joan Benach fos soci del CNBétulo on jo soc soci i on navego, em vaig posar en contacte amb ell per formar part d'aquest gran equip i de sobte m'he trobat amb grans persones, amics segurament i perquè no dir-ho, una nova família.