diumenge, 21 de desembre del 2014

I Trail Solidari Triatlo Jovent 79


Anomenar el Triatló Jovent 79 sense abans dir "La Gran Familia".... es com deixar una frase incompleta. Un acte solidari que ha sortit del cor del Rafa Betancourth, una idea meravellosa, amb un sentit formidable. Un trail amb diferents distancies per que cadascu escollis el que volia fer. El preu de la inscripcio era una joguina nova per adult. El Rafa les ha portat a una asociació benefica. Una idea meravellosa. 

Els Jovents han respos, com sempre, i una vegada mes ala ens hem juntat els que hem pogut. Hem acabat el trail fent un gran pica-pica amb coses que han portat tots i les begudes que portaven els Benach. Un cop mes, la Familia Joventera ens hem reunit per una bona causa i ens hem tornat a veure i a dessitjar-nos Bones festes i Bon Nadal.


divendres, 14 de novembre del 2014

Marato del Montseny

Un any mes una bona expecició del Jovent a anat cap a la marató del Montseny. A la folto falta gent.

Una prova que pels que la coneixen saben lo dura que es. La pujada cap a les Agudes se les porta. Desde el primer a l' ultim tots vam acabar, Com en totes les proves uns millor que altres, pero tots finishers. Molt de merit la Biola, en la seva primera edició.

L' any que ve tornarem de nou, com cada any desde que es va encetar. 

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Migu3l Muñoz

Todo comenzó cuando un sexto sentido me motivo a realizar el primer Im de la temporada y me dije por que no Lanzarote después de  20 años de haberlo realizado, pues fue la Segunda  edición  Im de lanzarote lo realice en el año 1993.

Llegue una semana antes recuerdo mucha calor , pero con muchas ilusiones. El dia  de la carrera todo cambio y el viento huracanado se revelo contra mi y contra todos . En el sector ciclismo me destrozo por completo mis piernas de acero y la maratón fue un desastre a nivel emocional perdí muchos tiempo y puestos.Poco cambio de aquellos años del pasado .

Esta vez ya me decline por mi segundo Im  en Mallorca, aquí si que me prepare mejor y el recorrido en  bici era bastante asequible a mi, la natación una mar tranquila y sin oleaje todo en su sitio. El sector de carrera me jugo otra mala pasada pues me quede sin fuerzas , el tiempo iba aumentando en cada km y mis esperanzas se iban hundiendo con el paso de los km.

No se como podría realizar el Im de calella pero de todos fue el mas  entero , el mas consciente y el mas temido. El mas entero por que reserve mucho de mi sabiendo que un fallo de mas esfuerzo seria mi fin. El mas consciente , por que sabia de donde venia y a donde estaba con pocas posibilidades de éxito de acabarla.  y el  mas temido por que mi furia podría desatar un descontrol y dejarme en la estacada. Nada de eso ocurrió y como si nada mis brazadas en la natación eran un plagio en cámara lenta suave el mar cómodamente y llegue arrastrado hacia la orilla. El sector bici fue una transición  mis músculos me empezaron a advertir y yo tenia el temor en mis piernas. nada de esfuerzos en vano y todo con calma. La carrera es en donde mas disfruto  siempre mi velocidad con referencia a los demás era evidente y como si nada empeze a rodar como savia y me vi envuelto entre un chillido de gente animando ,me  dige gracias a dios soy el que soy y el dolor ya no se aprovechara de mi.La meta fue un sueño y mi recompensa el trabajo realizado no en vano.Finiser

dijous, 2 d’octubre del 2014

VIII Maratón de Zaragoza -28/09/2014

El passat 28 de setembre va tenir lloc la vuitena edició de la Marató de Saragossa. Em vaig presentar a la línia de sortida sense competir des del juny passat a la triatló de mitja distància de Banyoles, prova en què vaig decidir fer una aturada al calendari esportiu per gaudir al 100% de la incorporació de l'Íñigo a la família Cuaresma Lozano.

 

De les tres edicions en què he participat, aquesta ha estat la que he trobat amb un recorregut més atractiu per als participants. La prova va passar per tots els barris de la capital aragonesa, reduint al mínim els trams monòtons i aportant un factor exclusiu com va ser la sortida/arribada a la plaça de la basílica de El Pilar.

 

En el pla personal, des del naixement de l'Íñigo no havia pogut fer cap tirada superior als 20km així que vaig decidir no arriscar i sortir amb la llebre de 3h, lluny dels meus 2h46. La intenció era acumular quilòmetres i guanyar fons per a la marató del Montseny. Tot i així que quan vaig veure que a ritme de 3h anava per sota de 140bpm vaig tensar una mica el ritme per situar-me al llindar aeròbic de les 158-160bpm i castigar una miqueta el cos.

 

Vaig mantenir el ritme d'unes 2h50 fins que al quilòmetre 34 la falta de rodatges llargs van fer que les cames gripessin en forma de rampes, corregués els últims 8km a ritme de processó de Setmana Santa i traspassés la línia d'arribada en 3h11m56s.

 

Bé, una altra marató més a la saca, molt especial per ser la primera en què disfruto d'un tàndem de mini supporters Íñigo-Alexandra (mireu el minut 5m25s de l'enllaç http://youtu.be/ILkZPP5i_8s). Menció especial a la Yolanda, animadora principal a qui agreixo poder gaudir amb la família les competicions en què hi participo i que és co-responsable de la transmissió dels valors esportius i de la cultura de l'esforç als nostres fills.

 

I com que show must go on, amb l'objectiu de seguir acumulant fons per a la marató del Montseny del proper 9 de novembre, encaro l'octubre amb la pujada de Barcelona a Montserrat del dia 17 i els pocs més de 22km del trail de Sant Fost de Campsentelles el dia 26.

 

Un cop passi el 9-N ja pensarem què fem la temporada següent, fa setmanes que sento cants de sirena que em diuen de fer de nou quelcom dur i emblemàtic per territori francès…

 

Salut i kilòmetres!

 

Albert Cuaresma




Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.


diumenge, 28 de setembre del 2014

Cursa i Mitja de la Serralada de Marina

També avui ha tingut lloc la Cursa i la Mitja de la Serralada de la Marina. I també allà hi ha hagut Jovents. A la Cursa de 10km ha participat la Mamen que cada dia esta mes en forma, i ha estat acompanyada pel David i el Pepe. També a la cursa de 10km ha participat la familia Palobart. La Nuria, el Carles i l' Arnau, que amb 12 anys ha fet una cursa espectacular.

A la mitja, ha participat el Jordi Cuevas, que mica en mica va agafant la forma per l' objectiu de la Marató del Montseny. 

Un mati agradable per correr amb bona temperatura, i la pluja no ha fet aparició fins al final. 

Cursa de la Mercè

La cursa de la ciutat de Barcelona, la cursa de la Mercè. La temperatura del dia era ideal per correr. Allà han anat el Jaume i el Christian, aquest amb els seus dos nens. Molt bona cursa del Jaume i un nou repte del Christian portant els dos nens, encara que ja ens te acostumats a reptes extraordinaris.

Ironman Mallorca

Dissabte es feia l' Ironman de Mallorca. El Jovent79 era present de la ma del Paulo i el Miguel "Fúria". Una prova molt exigent que van aconseguir acabar sent Finishers els dos.

Cadascú amb els seus problemes de la prova, els seus contratemps, pero acabant molt be. Moltes Felicitats Paulo i Fúria. 

dissabte, 20 de setembre del 2014

Ultra Cavalls de Vent

Els nostres amics, el Carles, el Rafa i el David, acaben de començar la Cavalls. Molts ànims dels vostres companys i estarem pendents de vosaltres.

dilluns, 8 de setembre del 2014

Triatló de Badalona


Ahir vam tenir una nova edició del Sertri Badalona. A nivell organitzatiu va ser molt diferent a l' any passat. Tota la prova va estar dissenyada pell nostre president, el Joan. Es nota quan les coses les fa algú que porta molts any ficat en algo. Alla vam estar un bon grapat de Jovents ajudant en les tasques d' organització. Amb molta il·lusió vam fer tota la feina conscients del paper del nostre president.

La major satisfacció per tots nosaltres va ser escoltar els comentaris de la gent, amb una valoració totalment positiva. Destaquem evidentment les segones posicions del Victor i la Miri. Bona feina també.

I com una gran familia que som, vam acabar la feina dinant tots junts, convidats pel Joan i el Pere. 5 paelles van caure i una trovada com es habitual al jovent. 

dissabte, 16 d’agost del 2014

Embrunman Finisher

Viernes 15 de agosto. Una nueva edición se celebra una nueva edición del que posiblemente sea el triatlón Ironman más duro del mundo. Embrunman. Es un Ironman que no tiene nada que ver con el resto. Mirar el crono es absurdo. El porcentaje de abandonos es altísimo. Es un lugar reservado para los mejores guerreros.

Nuestra Miri decidió ir este año a probar la experiencia  y como una gran campeona que es, ha sido finisher. Felicidades Miri por esta gran gesta.



dimarts, 5 d’agost del 2014

Ultra Mendez

Nuestro Christian ha sido finisher en el Ultraman de Canada. A traves del proyecto Ultraman por una vida, Christian Méndez, atleta de fondo y ultra fondo, representa a la ONG Bahati en varios eventos deportivos Solidarios, para dar a conocer su causa y trabajo.

Una prueba de tres dias con un total de 10 km nadando, 420,2 km en bici y 84,3 km corriendo. Algo al alcance de pocos.

Nuestras mas sinceras felicitaciones Christian, eres un campeon.

dijous, 24 de juliol del 2014

Iron Vitoria 2014: Gran resultat en una temporada plena de mancances


Ja fa mes de 10 dies que vaig acabar Iron distance de Vitoria I ara puc seure I analitzar be el que ha estat un resultat perfecte per una temporada plena de mancances en tots els sentits de la meva vida. No se si aixo ha estat el que m’ha fet mes fort o que cada cop em coneixo millor a mi mateix.

Viatge cap a Barcelona amb tota la família I la il·lusió radica en veure als amics, família I per tant l’IM passa a segon terme. Una sensació molt estranya ja que tot passa per davant de la triatló Iron a Vitoria.

Arribada a Barcelona I a pesar del jetlack i del cansament no podia aguantar mes per anar a l’Elisabets a veure al Joan Benach i al Pere Benach I fer un bon esmorzar com Deu mana: bocata de butifarra, cocacola, cafetó I un platet de pernil (buf com el trobava a faltar). A partir d’aquí tornem a l’estrès per veure la família i amics ........ amb tot això, pel camí, anar pensant en com afrontar la Carrera aquest any.

Dia després d’arribar a Barcelona a fer un bike fiting amb el Joan Benach! Que grande que ets! No se que faríem sense tu! I on vaig poder-me reunir amb gairebé tots els que anàvem a Vitoria, no se si ells van ser conscients, però per mi va ser un moment màgic (ens vem reunir al taller del Joan amb l’Oscar Layos, David Jiménez, Marc Marin, Toni Amat i també amb les supporters Mamen, Pepe i Ariadna). Fer un bike fiting no es el millor abans de la Carrera, però no podia ser d’una altra manera, perquè hem de fer les coses ben fetes quan les podem fer malament! jajaja (error).
Després vem anar a nedar al mar 20 minutets per estrenar el neoprene que anava a portar a Vitoria (error). De fet va ser la primera nedada amb neopreno de la temporada (error) i en total han estat 3 cops els que he nedat amb neoprè! Mare meva quantes coses tan mal fetes! jajaja.
Els dos següents dies a treballar al VHIR ja que com a US no tenim vacances doncs no volia perdre dies I vaig treballar per no gastar-les.
El jet lack em matava, a les nits no em podia dormir I als matins no em podia llevar, així que això em tenia neguitós ja que pensant en l’IM no dormir gens no m’ajudaria (error).


Analitzem l’any una mica ja que surto de Londres on no podia entrenar massa amb bici després d’Embrun I vaig cap a Cincinnati on no tinc res, ni casa ni cotxe, ni bici, ni res de res. Arribo al Novembre I es presenta el pitjor hivern dels últims 50 anys a Cincinnati amb temperatures que van a arribar a -25. A pesar de tot intento sortir a córrer amb la neu amb les bambes que tenia, res preparat I pensant que no puc perdre massa temps i que haig d’entrenar alguna cosa. Nadals a Barcelona I sense poder entrenar I fent la mudança cap a Cincinnati. Torno a US sense km a les meves cames I pensant que poder aquest any no hauria de fer IM. Arriba finals de febrer I les meves nenes arriben a Cincinnati, per fi tenim casa I cotxe I ens organitzem la vida I puc començar a entrenar. Haig d'agrair al Matt Sertorio qui m'ha acompanyat i m'ha ensenyat on sortir en bici per Cincinnati!


Al marc arriben les nostres coses de Barcelona, no us podeu imagina com trobava a faltar les bicis!!!!

 I a partir d’aquest moment començo a entrenar a pesar del fred I que al marc encara va nevar alguna vegada!
Així que es pot dir que la meva temporada comença al marc! (error) Primeres sensacions horribles, no he fet hivern I noto que em falten watts a les cames! Que important es l’hivern amics!!!!
Entreno a base de sumar volum ja que no hi ha base on poder apretar I mica en mica en vaig trobant millor però sense fer els temps que portava abans ni les velocitats que desitjaria; faltava poc per la cursa i em trobava incapaç de córrer 20 km.

No competicions en tot l’any, I això em posa mes nerviós (error) no em sento amb ganes de fer curses, no em sento amb forces per fer curses I tampoc conec el sistema d’aquí, aixi que jugo la carta de fer una única competició a l’any: l’IM (error).

El resum de la temporada en km i Hores:
-Carrera: 1128,46 km
-Bici: 2269,92 km
-Rodillo (bkool): 32h 30 minuts
-Gym: 11 hores 37 minuts
-Natació: 98 km

Mirant els números que portava la previsió era un fracàs en paraules majúscules! Ja que si ho comparava amb el que havia fet per anar a Embrun es un 40% menys.

A 5 setmanes de la Carrera decideixo trucar a un amic, un gran amic, company de rem en el passat que em coneix molt be. Un grandíssim professional! I li dic que m’ha d’ajudar a fer una posta a punt arriscada per poder arribar en les millors condicions a Vitoria tal I com estava.
Els meus coneixements de programació esportiva no son dolents, son limitats a coses molt bàsiques de la programació esportiva I per tant necessitava un pla d’atac arriscat I ben ajustat en tots els sentits I per això necessitava al Jaime Martínez.
No se si us passa a tots vosaltres, però soc capaç de crear un programa d’entrenament per qualsevol persona, però quan l’haig de fer per mi no puc, no se si es una manera d’autoprotegir-se o el saber que l’has fet tu I no has de rendir comptes a ningú. Però se que si me’l faig jo no funcionaria i no hauria fet ni la meitat.

Junts vem construir un programa que quan el miro ara em fa por! Però decideixo no mirar I ser un soldat, obeir les ordres I fer el que diu a pesar de la llagrimeta I dels dolors. Un programa aplastant amb dues sessions diàries: Series, exercicis propiocepcio, exercicis de forca màxima, intervals infernals, tirades llargues I tirades llarguíssimes apretant en tot moment les dents, piràmides que em van fer tenir agulletes a pocs dies de la competició. I transicions infernals amb la Mar i Marina apretant-me els cargols amb les seves noves bicis!

3 setmanes I mitja on vaig veure que no estava tan malament a pesar de tot I que si controlava les velocitats I ritmes sense arriscar podia fer-ho. Havia de ser una cursa mil·limetrada, sense arriscar perquè la falta d’entrenaments em podien fer una mala passada si en algun tram decidia arriscar mes del compte.
Puc dir que estic orgullós de la supercompensacio que vaig fer abans d’anar a la competició

Arribem a Vitoria sabent del que puc fer I del que no, sense res a perdre I molt a guanyar així que tranquil en aquest aspecte I amb la feina feta fins on he pogut decideixo disfrutar del que no puc tenir a Cincinnati: La família Jovent 79. OMG (Oh my God) això si que es fabulós! Amistat en estat pur I això pels que ho teniu en el mon de l’esport es increïble I pels que no ho tenen no ho saben prou be els que es perden. Es una família que esta on ha d’estar en tot, detallista que cuida de tu durant els entrenament I fora d’ells, dona igual si estàs rodant amb la bici amb ells o estàs a 5000 km, sents que formes part d’ells I això no te preu. Som tots uns amateurs blandengues I per tant compartir les curses es un moment màgic que espero no perdrem per la maleïda distancia.


Dia abans de la Carrera em tornen les meves manies ja que a pesar de tot soc molt metòdic amb tot, la bici, el menjar, el dormir, el que beure o portaré a sobre. En l’esport sempre he estat molt meticulós I quadrat I per tant a pesar de que porto 3 anys I mig en la triatló, veig que les meves manies em segueixen. I sinó us ho pots dir el Jaime Martínez que el tenia fregit en el mon del rem amb les mides del bot i dels rems! Jajaja
Procuro tenir la bici com un rellotge, calculo el que menjo abans I Durant la Carrera, el que beure, la roba etc…… cada detall compte i cada detall pot marcar la diferencia. Visualitzacions de la carrera, visualitzacions del que pot passar i que fer en aquests casos, fer tot el que es pugui per fer la carrera sota control a pesar que passen milers de coses, i mes en una carrera tan llarga.


El dia abans de la competi tornem a provar els neoprens al llac on nedarem (10 minutets (segon dia de neopreno! Vaya tela) i l’Ariadna Amat i la Marina Oria fan la Aquatlo per nens! Aquestes nenes tenen futur! L’ariadna va fer un carreron y la Marina va se la seva primera competició i tot i ser la mes petita de tots ho va fer molt be! Que orgullós que estic! Amor de padre! Jajaja però ........ a veure si em retira! jeje

Ja estic a la sortida amb el Davidson, Carri, Tonino I Oscarinho! Vaya panda de cracks. Abans han sortit els de la half (Marin, Joan, Monica, Nando y Laia). Hem esmorzat be a les 5:30 I ara ja mirem a l’horitzo buscant per on ens fotrem a l’aigua. Tret de sortida I a veure quan els torno a veure.

Se que aquest any estic nedant una mica mes ràpid però no vull entrar en disputes amb ningú, això es molt llarg I no vull que aquest dia on tot ha de sortir tal I com tinc planejat me’l trenqui una colzada o un cop. Primera volta en 32 minuts I la segona haig de batallar una mica mes per fer un temps de 1:07 minuts amb una distancia de 4,17 km. Una mica mes de distancia però m’he salvat de moltes batalles.

Transició (T1) lenta de mes de 6 minuts, però decideixo canviar-me de roba del tot per rodar el mes còmode possible I per menjar alguna cosa. Perdo molt de temps, pero crec que val la pena.

Comença la bici I a cuidar-me, cada 20 km menjo I a cada avituallament canvio bidons I de quan en quan un platanet! Trobo a faltar un xupito de coca cola en la bici!
Últims 40 km de la bici amb vent I amb les cames que no em donen per mes, segueixi rodant en lo esperat, però em baixa una mica la mitja que portava, he apretatat una mica massa a la primera volta I ara ho estic pagant. Segueixo menjant I ja pensant en com afrontaré la Carrera I on ha de ser el meu punt fort aquest any on sobretot m’ha faltat bici.
Arribada a la bici amb 5:28, gens malament per tal I com ha anat l’any una mitja de gairebé 33 km/h I sense haver arriscat massa I amb les cames cansades però en perfecte estat per córrer.

Transició lenta un alter cop, 3 minuts per assegurar que porto tot l’arsenal de gels a les butxaques. Afrontem la Carrera amb 10 gels a les butxaques que aniran caient cada 5 km mes la coca cola I aigua. Sento els crits del Joan des d’unes escales prop de la T2.

La primera volta confirma que estic be, la segona confirma que vaig be I la tercera confirma que puc fer un molt bon temps, les cames em responen I el cap encara mes, soc un robot que li dona igual el que vingui, no penso en res I a la vegada en tot, no soc capaç de recordar ben be el que penso Durant la cursa a peu, nomes puc recorda persones que em motiven a tirar endavant com el Rafa Bethencourt, el Manu Moreno i el Pere Senpau entre d’altres que durant dies anteriors han enviat missatges de suport dient que estarien amb mi a la cursa! I en les paraules del Jaime Martinez durant els entrenos! Se que hi son i no vull fallar-los.

Ens anem creuant a diferents punts del sector carrera  amb el Toni el Carri, el David i l’Oscar ja que son quatre voltes a un circuit revirat per dins de Vitoria.
Últims 11 km I em trobo al Davidson que no esta massa be de la panxa! Decidim anar junts, se que ens fem companyia I ens ajudem mútuament. Sembla mentida que ve va poder anar amb algú altra a la carrera, neteja mental i suport mutu!.

El plan dels dos es entrar de la ma per fastidiar al pressi! Quina gran foto hagués estat! Jajaja
Quarta volta una mica mes lenta I el David no va massa fi i se’m para al km 41, tot i els meus crits i els del públic al voltant decideix caminar. En aquell moment decideixo no parar-me I tirar milles. Apreto I puc, les cames em responen I em trobo molt be! Últims 1400 m a 4:45! Cursa en 3 hores 47 minuts! No estamos tan mal!

Arribada a meta amb 10 hores 32 minuts! Deu meu quin temps per l’any que he tingut! La Mar I la Marina han estat patint amb mi els últims mesos I sempre m’acompanyen! Això no te preu! No puc imagina una arribada sense el seu somriure! Tampoc puc imagina fer un IM sense elles al voltant, se que no els hi fem massa cas, però sabem que hi son I sempre busquem la complicitat amb els sers estimats encara que siguin uns segons Durant la Carrera, un somriure, una Mirada, unes paraules que et reconforten en els pitjors moments I que et donen ales per seguir lluitant! Així aprens a donar-li valor a la família I als amics. Perquè anar a Vitoria a competir des de Cincinnati I trobar-te a amics de Barcelona que han vingut com el Dani I la Laura no es pagable amb cap diner!

Aquesta cursa també es d’elles perquè sense elles, sense el seu consentiment, no podria seguir fent l’esport que m’agrada I que ara m’omple després de molts anys patint en el rem.

A pesar dels mals I dels dolors I del patiment mica en mica ens anem trobant tots el finishers a l’arribada. Dona igual el temps, dona igual qui arriba primer o abans, el que importa I el que mes m’agrada son les abraçades I els somriures després d’haver acabat, hem fet exactament el mateix recorregut, la mateixa distancia i al final estem junts a l’arribada per poder compartir un nou èxit amb la família Jovent 79. Com molt be diu un gran crack que tinc la sort de conèixer, en Rafa Bethencourt, que en el seu blog va escriure sobre “Donde estan los abrazos” ja que molta gent ha perdut l’essència de l’esport i dels amics trobant a faltar les abraçades d’amistat a les curses. Això com abans he dit si que ho tenim al Jovent 79!

Aprofito per agrair al Davidson, Carri I Tonino per estar sempre al meu costat, per mantenir el contacte encara que estigui fora, per ser-hi en tot moment. Soc aquí en gran part gracies a ells, ens vem engrescar junts en aquestes aventures i ara no puc imaginar-me i no vull pensar que no faré cap sense ells competint amb mi. Ja en son tres junts (Lanzarote 2012, Embrun 2013 i Vitoria 2104). Ja hem de fer plans pel 2015! Jeje Estem fatal i som uns malats! jaja


En resum, I el que hagi fet una lectura rapida de l’escrit pot llegir-lo I no s’haurà perdut cap cosa:

Ha estat un any ple de mancances perquè m’ha faltat entreno en bici, perquè m’ha faltat entreno de carrera, perquè m’ha faltat aigua, perquè m’ha mancat la família jovent, perquè m’ha mancat la meva família, perquè m’ha mancat els amics, perquè m’ha mancat controlar els errors abans de la cursa, perquè m’ha mancat tenir l’estabilitat Durant molt de temps Durant la temporada………. I a pesar de totes les mancances ha sortit una molt mes que digna Carrera on el que es preveia vist des de fora era un fiasco total. Així que mes que content amb el resultat I amb les sensacions.
Ara temps per recuperar I perdre la forma per tornar a començar a construir una nova temporada, una temporada que ara mateix vull que sigui al tot o res! Ha arribat el moment d’arriscar! Una temporada on estarà plena d’incògnites però que on segur que no hi faltarà la família, amics I família jovent 79, això si que n’estic ben segur!

Us estimo molt a tots!


Petons

Marc

dimarts, 22 de juliol del 2014

Nou Jovent !!!!

Aquesta setmana la familia joventera ha augmentat amb el naixement de l' Iñigo Cuaresma. Moltes felicitats familia Cuaresma Lozano.

diumenge, 20 de juliol del 2014

Felicitats Carles


El nostre amic Carles Palobart ha estat finisher al IRONMAN UK que ha disputat avui mateix a Bolton. En directe a estat acompanyat en tot moment per la Nuria i el Seu fill petit, i desde Badalona tots els companys hem fet força i hem animat els nostre company. Moltes felicitats Carles.



















dimecres, 16 de juliol del 2014

Descansa en pau Pepi

El Triatló Jovent 79 está de dol aquets dies per la mort de la mare del nostre Marc Marín.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Vitoria Triatlon


Fantàstic cap de setmana a Vitoria !!! Aquest any tocava Vitoria per a participar als triatlons Half i Iron, i fins i tot a l' aquatló infantil. Una vegada mes una gran expedició joventera s' ha desplaçat fins allà. Corredors i familia han compartit un cap de setmana ple d' emocions.

Esperem que la tornada a Barcelona sigui tranquila despres d'un dia ple d'emocions i sensacions. Felicitats a tots !!!