V Marxa Segarra-Solsonès: entre torres eòliques

Companys/a,

aquest diumenge en "coro" i un servidor vam participar en aquesta marxa cicloesportiva per la catalunya central, que ben aviat acabarem coneixent com la "marxa de les torres eòliques" (enguany passavem per dos colls amb parcs eòlics gegants a l'abast de la mà). el "coro" s'estrenava en això de les marxes i, pel que comentava durant i a la fi de la cursa, l´experiència va ser molt positiva. un servidor ja l´havia fet l´any 2007 (un any en el que vam coincidir fins a 8 jovents a la sortida) i les sensacions van ser similars: tot i no tenir cap coll de renom, el desnivell acumulat -2500 m- la converteix en una de les marxes més dures del territori català.

la ruta d'aquesta edició presentava alguna variació respecte a la de fa dos anys, però per les característiques del perfil (un 85% de la cursa és trencacames) i el temps del guanyador, ambdues edicions (2007 i 2009) són plenament comparables.  

personalment, corria amb el handicap de portar els dos dies anteriors (inclús amb vòmit nocturn la mateixa nit de la prova) amb malestar per virus intestinal, quelcom que ha persistit amb un encostipat dilluns i repòs total al llit ahir dimarts. en retrospectiva,veig gairebé com un miracle haver-la acabat de forma tant digne, ja que vaig viatjar cap allà amb l´idea d´haver d´abandonar en algun moment o altre de la prova.

Conclusions:

- marxa molt ben organitzada gestionada per bona gent, encara que com cada any ens "regalen"  kms "basura" de propina que en principi no estan marcats en el rutòmetre; aquest any 166 km en total! (els tríptics de la prova indicaven 162 km)

- 330 participants; el nivell general era més alt (si ens descuidem quedem els últims) que el del 2007

- les característiques de la prova (els grups es trenquen fàcilment ja que no hi ha massa pla) i la reduÏda participació va fer que inclús per moments semblés que no fós una marxa ja que no veies ningú a 1 km vista.

- el que fa que fa la segarra-solsonès a aquesta època de l´any (perillós, ja que per la zona que és pots passar-la canuta pel fred i pluja si enganxes mal dia) sol ser més el ciclista competitiu que fa molts km per setmana; res a veure amb el tripaire que combina la bici amb ínfules gastronòmiques i que sols trobar a marxes com remences o altres proves més populars.

- el "coro" i jo vam poder pedalar junts o a escasos metros fins el km 90, després de les rampes del 18% (assassins!) del santuari del pinòs. Just després ell va patir algun problema físic a la cama que va fer que la segona part la féssim separats. 

- anècdotes: el sergi mingote (cercle de mingote-c33; alpinista i aventurer català) va quedar 7è a escasos 3 segons del guanyador. aquí trobareu les seves "sensacions" després de la prova: http://sergimingote.blogspot.com/

- a diferència de fa dos anys (boira i sol a parts iguals) vam enganxar un dia molt bo, nítid, amb aire fresc (vam optar per portar la tèrmica), encara que en algun moment de la prova ens va pedregar lleugerament. els camps de cereals encara verds i humids feien goig a la vista.

- gran resultat del "coro", que tot i portar poques tirades de més de 120 km va saber ser força constant i, a vegades, inclús massa generós amb l´esforç.

- a les marxes, l´experiència és un grau, i en aquest cas i donat l´estat físic "tocat" en el que hi arribava vaig saber còrrer de manera molt intel.ligent. és la 7a marxa que he fet i la veritat és que aquesta manera de fer esport-turisme enganxa molt.

1. david alier camps 4.44.10      35 km/h

7- sergi mingote moreno 4.44.13

18-xavier llobet sallent 4.44.28

...

223- sergi costa duran 6.08.17     27,5 km/h

238- jordi coronado gallego 6.12.44

302- darrer classificat 7.51.31

abandonaments: 28

Solitud del corredor de fons: Santa Fe (9.04.09)

Dies com avui cal celebrar-los, i d´aquí aquesta mini-crònica. Tastar les rampes del Montseny sempre és senyal de goig ciclista. Avui he pogut concretar el plan A d´una sortida que volia fer fa dos caps de setmana (bcn, la roca, st.celoni, campins, st. fe, st. marçal, viladrau, st. hilari sacalm, ósor, angès, salt, girona; total 147 km) abortada finalment per plugims dispersos. Aquella vegada vaig tenir que renunciar i passar per riells-abreda-arbúcies, una via que tot sigui dit tampoc coneixia i em va alegrar la vist per moments.

St. Fe l´havia pujat només una vegada, a lo rassmusen (aquell dia em trobava genial). Va ser durant la marxa de les Rutes del montseny a primers de juny del 2007. Quan hom puja aquest port (24 km) fora de competició, aprecia que les rampes són suaus, llevat els 3 km abans de st. fe i els 4 que queden fins a st. marçal, que degut als 17 km que ja portava de pujada s'han atrancat una mica.
Per situar els que no l´heu fet mai, comparativament parlant collformic des de st. maria de palautordera és més dur pel desnivell i per la solana (poca ombra, molta sed). En canvi st. fe és més llarg, però més suau i ombrivol. És tot un plaer veure la vall de st. celoni (vallès oriental) a mesura que puges, i en certs moments et dóna la sensació d´estar pedalant per zona pre alpina francesa o bé perla regió trentino-alto adige a itàlia (bons vins, bones dones).
El clima d´avui era idoni, ja que la temperatura , uns 12 graus amb un airet frescot (com diria el molina "polac") es feia agradable. Val a dir que a 3-4km de st fe ja comences a notar l'alçada i per tant la vegetació comença a enmarronir-se, i ja no us dic res de la fageda al voltant de st. fe. avui allà hi feia més que fresca (com diu el sr. antoja dels dimonis de badalona "aquest port s´ha de fer amb bon temps per disfrutar-lo") i el paisatge semblava de plena tardor: cap faig brotat, molta fulla seca al terra. Inclús a l´alçada de st. marçal he vist neu perpètua als cingles a la zona d´obaga.

Aquest any en particular (on només surto un cop per setmana i haig de fer tirada generosa en km), entrenar la llarga distància de cara a les marxes programades (amb rutes entre 140 km i 160 km) em fa sentir d'aprop el sindrome de la "solitud del corredor de fons". Aquest any em sento força sol per diverses circunstàncies que no cal esgrimir, però alhora noto que amb l´edat un perd pistonada (la ràbia, l´esperó, el demrratge) però guanya amb capacitat mental per fer llargs kilometratges amb solitari.

A vegades penso que robes hores a la parella o familia, però també descobreixes sobre la bici un nou arbre, un nou camp, un nou verd, una nova catalunya , i encara que sigui practicant durant una època a l´any acabes valorant tant d´esforç a la sombra.

Estic a mitjans de temporada i només porto acumulats uns 2.350 km (xifra auditada per Nielsen), ja que vaig començar la temporada molt tard (mitjans de novembre). Les marxes s´apropen (la primera el 19 d´abril a cervera) i sé que aquest any la paraula "competir" ha de donar pas al "disfrutar". Espero que així sigui.

Crònica XI Duatló Barcelona- 22.3.09

Duatlón de Barcelona. 22 de Marzo de 2009

El Duatlón de Barcelona, en su XI edición y en distancia corta (5-20-2,5), se está erigiendo como uno de los duatlones más populares y celebrados del Estado Español. Este año volvió a superar sus registros: más de 400 participantes se congregaron sobre el tartán de las pistas de atletismo de la Mar Bella. La prueba, organizada por el club Triatló Jovent 79, demuestra también su vocación popular con la participación de 38 participantes en las respectivas pruebas de la categoría escolar.

La matinal corrió sin incidencias con una temperatura ideal para la práctica deportiva, entre los 12 y 15ºC. La victoria fue para Miguel Ángel Fidalgo (Bimont Champions Systems) y Anabel Gràcia (C.N.ReusPloms).

Tras una primera transición fulgurante, Lluís Aguilar (C.N. Reus Ploms) y Fidalgo se distanciaron en 25 segundos respeto a Francesc Godoy (C.N.Barcelona). En el segmento ciclista el más rápido fue el ex-ciclista Melcior Mauri (campeón de la Vuelta a España 1991), que llegó encabezando un grupo de 7 participantes, entre los que se encontraban Dani Bayes (compañero de filas en el C.N.Vic-ETB), Josep Viladoms (C.N. Reus Ploms) i Didac Quadres (C.T. Sant Joan de les Abadesses).

El mallorquín Miguel Ángel Fidalgo fue el más rápido en la transición, y aprovechó su potencial a pie para marcar un excelente registro de 56 min 58 s en meta. Lluís Aguilar y Francesc Godoy fueron segundo y tercero, a medio minuto  de Fidalgo.  Mauri, que adoleció de una floja transición, fue finalmente octavo, a poco más de un minuto del vencedor. Anabel Gràcia, mejor parcial en bicicleta, cubrió la carrera en 1h 9min 5 s, seguida de Maria del Mar Fernández-Luengo (C.N. Prat Triatló) i Núria Sánchez (Inverse Ditec Triatló Vilanova). La participación femenina fue de cerca de 50 atletas, confirmando el auge actual de este deporte y el magnetismo de una prueba, que aparte de su excelente organización, discurre totalmente a orillas del litoral mediterráneo

Salvatore Commesso per a Triatló Jovent 79 + revista Finisher

Fotos XI Duatló Barcelona- 22.3.09