dijous, 27 d’agost del 2009

una illa (secreta) massa dura


cara d'Amstrong al finalitzar una de les 21 etapes del tour d´iceland 2009 (1 agost-22 agost). inolvidable.

dimarts, 18 d’agost del 2009

2ª CRONICA: III JABALIMAN - SABOR IRONCAT

El passat dia 8 tal i com ja us vaig adelantar vam participar El Pere, l´Enric, i un servidor a la tercera edició d´una triatló de llarga distáncia (3 km. swim - 84 km. bike - 21km. run) no gaire coneguda, però que segurament a partir d´aquesta edició començarà a ser una proba marcada en el calendari de més d´un, no només pel fet de que sigui de llarga distància, o per la bona organització, sinó per la honestitat dels participants, el gran nivell i per l´esperit de companyerisme que va tindre, semblava per moments que estaba a l´Ampolla fent el "nostre" Ironcat...

El 7 d´agost sortiem a les 6 del matí cap a Aranda de Duero l´Enric jo i les nostres respectives, GPS en marxa, bicicletes carregades i ganes de passar un bon cap de setmana de triatló, el Pere i la Pilar ja están per la zona de vacances.

Després de 7 hores de cotxe, arribem al nostre destí "Meson Ventorro", on ens fotem un dinar d´aquells que acabes fins a dalt de la gastronomia de la terra, "cochinillo"... i bon ví....















A la tarda vam anar al breafing de la prova ubicat al "Parque del Barriles" situat aquest en un bonic entorn al costat del Duero (on nedariem a l´endemà).

Només arribar vam coneixer a DIEGO, triatleta Ironman, organitzador de la prova, i un noi molt "cachondo"d´aquells que val la pena coneixer, bona persona i compromés amb l´esport, que ja ns va transmetre el bon rotllo que vam tindre durant tota la prova.

Mica en mica anaven arribant els participants, i nois, teníen molt bona pinta, de fet per un moment semblava una reunió de PROS entre "porrones de claritas" (beguda oficial del breafing jejeje) , penya que havía anat a Hawaii, campions de Europa....en fí molt nivell.

A l´endemà i després de fer una "merda" d´esmortzar (suc i croasant), vam marxar cap a la prova (aquest esmortzar em va marcar la cursa negativament...)

Ja estavem tots sobre 120 participants amb un gorro de natació molt divertit, uns amb forma de tauró (amb aleta inclosa), i altres amb forma de peixet blau jajaja al Pere li va tocar el peixet...
















La natació va estar retallada un kilometre per culpa de la baixada del nivell del riu, fet que deixaba la distancia definitiva en 2 kilometres.






El començament d´aquest sector no va ser gaire bó, però un cop que vaig agafar el ritme va anar força bé, (42´) sembla que comença a tindre fruit l´entrenament a piscina que estic fent, cosa que m´anima a seguir entrenant aquest sector on sempre estic més fluix, el Pere ha sortit un minut per davant meu i l´Enric surt inmediatament al darrera meu.


Faig una transició molt rápida i començo el sector ciclista (el meu), i sobre el kilometre 30 dono caça al Pere, i li agafo una petita distáncia fins al final del sector, sector que és fa molt dur, tant pel vent en contra que vam tindre durant la prova com pel terreny trenca-cames de "repechos constantes"...deixo la bicicleta amb un temps de 2h.41´, i torno a fer una transició molt rápida.


Fins a aquest punt tot anava bé, però això de no esmortzar bé i no menjar molt a sobre de la bicicleta pasa factura, i em va vindre a visitar "el senyor del mazo"en forma de pajara per falta d´aliment...el Pere no va trigar gaire en caçar-me corrent ( cap al kilometre 3 de la mitja marató)...jo anava fent, patint molt, em trobava molt fluix, i molt just per acabar la proba, però com sempre un acaba tirant de "coco" i dels ánims incondicionals dels nostres (Cris, Enric, Olga, Pili) i vaig poder acabar la proba, una llástima no haber fet bé el sector de cursa a peu, a més el terreny era molt favorable per mí, ja que era circuit mixt terra-asfalt, i jo entreno a muntanya la cursa a peu....però lo important es acabar i apendrer dels errors per millorar, com em va dir el Capi "s´ha de treure la part positiva de tot".




L´Enric em va donar un gran suport i li agraeixo molt!!.. a la prova de peu, ell com ja sabeu arrosega una lesió ja fa mesos i no va fer l´ultim sector, i no era per ganes!!!...tranki que ja et queda poc per sortir del "dique seco de correr", i amb les ganes que portes donaras por !!!



A l´arribada... increible tots els participants que ja havien arribat i que estaben dinant tenien el detall de aplaudir als últims corredors que anaven arribant....

El final de prova va ser un dinar amb productes típis de la Terra, Morcilla, Xoriços......i molt "cachondeo", on vam coneixer a molts triatletes i les seves histories...tot molt constructiu.

Conclusions:

1ª Una PETITA GRAN PROVA, que demostra que no fa falta pagar una gran inscripció, ni tindre una gran fama per fer una gran prova, només fa falta fer les coses amb carinyo, i tindre ganes de fer gaudir d´un bon dia de triatló.

2ª GRACIES en majuscules a DIEGO, que va tractar-nos de luxe a tots els participants i acompanyants, demostrant que és un amic, i no es mereix les critiques que li han caigut de part de la Federació de Triatló de Castella, lo únic que volen es ser els protagonistes i els hi ha fotut no xuclar res de la prova...podeu llegir a foros el maltracte que li han donat sense motius a la prova, ara que els que hem participat diem tot lo contrari, i animem a fer aquesta prova.

3ª L´any vinent recomano a tots els Jovents que puguem de tornar al Jabaliman a vestir de blau i rosa la prova!!!!

1- Sergio de Torres - 3h. 57´32"
****
83- Pere Benach - 5h. 18´42"
93- Jordi Coro - 5h. 58´33"

1ª CRONICA :III JABALIMAN

La primera impresió que vaig tenir el dia abans de la prova, tot just quan vam seure a la taula del breafing, va ser que aquest triatló era una "pachanga" molt professional, li vaig dir al Jordi..."tal i com diu el Capdevila, aquí tots son uns anorèxics xupats....Jordi, on cony ens hem posat??...aquí no hi han matas per dissimular a la classificació, i aquests tiussemblen "angulas del norte"...la questió és que quan vam ser a l´hora de la veritat, el dia "H" i hora "ZULU", el Jordi, un servidor, i em consta que també el Pere, vam flipar més!...a la zona de boxes "les angules del norte" (ho dic perquè estan xupats com elles i neden com a tals..) portaven uns pepinarros de bicis, que eren "Tope de Gama", en un moment donat pensaba que apareixeria el Contador o el Armstrong. Només un detall: el que va ha sortit primer de la natació, el Sr. "BRANQUIES"Iñaki, a Lanzarote va ser 9é de l´aigua amb 53´, a Vitòria uns 40´...res res...!el molt cabró (de bon rotllo) em diu: "oye pues si que nadas mal, tienes que mejorar!! (el tiu això si, m´ha passat el seu mail, m´assessorarà en el tema)
Només vull afegir que la bici ha estat dura dura, vent, sense drafting (com ha de ser!) i enrecordant-me d´unes paraules del "DOCTORE GARCIA":
"les autentiques sensacions del triatló, son les que et fan estar sol a la carretera amb els teus pensaments i ningú més que el asfalt, el Sol i el paissatge, que aquí eren vinyes, QUANTA RAÓ JORDI GARCIA!!
Per finalitzar l´anecdota divertida quan enmig d´aquesta solitud, em passa tot l´equip GARMIN QUE ANAVEN A LA "Vuelta a Burgos"(autobús + 4 cotxes amb les seves bicis), saludant-me a mí, un matat de la bici i animant-me...BONISSIM!!!...no només em van animar els PROS...mentre passavem pels poblets, t´animava fins i tot l´espantaocells que hi havia al camp (ARSENIO, haguèssis disfrutat!)

Per últim donar gràcies a les Cheerleaders CRIS+PILI+OLGA, sense vosaltres no sería igual!!
TOT BASTANT SEMBLANT A IRONCAT: FAMILIAR I PRO.

Cronica de: ENRIC PALLACH.