dimarts, 25 de novembre del 2008

COMPRO RODILLO

Compro rodillo entrenament, a ser possible petit i plegable, en bon estat.

Persona de contacte: Jordi tel. 630943393

diumenge, 26 d’octubre del 2008

VENC BICI PLEGABLE (venuda)

BH Ibiza
model plegable d´acer AMB CANVIS (5 pinyons=5velocitats) dimensions plegada: 80x60x30 cm (llargada x alçada x amplada)

Bici en bon estat (es va usar de forma no regular durant 5 mesos) Puc aportar tiquet de compra

PREU: 100 EUROS

mail de contacte: serjei99@hotmail.com

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Nene Saviola


Fa temps que no veiem al Nene als triatlons, serà perquè ara es dedica al futbol?

dissabte, 18 d’octubre del 2008

PEPE LEJARRETA


Seguint amb el llistat de clònics aquí podeu veure en Pepe d'aquí uns anys. El que no sabem és si anirà tant bé en bicicleta com el seu doble.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Fotos que va fer l'Oriol al triatló de Barcelona







IX TRIATLO CIUTAT DE VILANOVA I LA GELTRU

Un altre vegada més a Vilanova. Va ser el meu primer triatló i no he fallat cap any. No es que sigui un dels meus favorits, però ja que va ser el primer, espero no fallar cap any. A més, crec que està ben organitzat, amb uns boxes força decents.

Aquest any ha tocar mala mar. Hi havia gent que fins i tot després d’acabar el triatló, seguien una mica marejats.

Per la meva part, la cursa no va tenir massa història. Una natació una mica fluixa, va fer que surtis una mica més enrere de ho habitual (tampoc gaire més). Això ja em va marcar per la resta de la cursa, ja que tot i que vaig anar en un bon grupet amb la bici, no vam aconseguir reduir temps al grup del davant (que és on hauria d’haver estat) i van arribar a més d’un minut d’avantatge per fer la T2. La cursa a peu em va anar bé, però tampoc va ser per tirar coets. Així que no em vaig anar massa content a casa.

Aquest any he tornat a recuperar les bones sensacions corrent i torna a ser el sector on més agust em trobo.

Em vaig classificar el 81 amb un temps de 1:10:37 i van acabar 458 tris.

Autor: Miguel Angel

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Presi PUJOL


Iniciem una nova secció on busquem semblances entre el món triatlètic, a ser possible "dels nostres", amb gent del famoseo.
La primera víctima ha estat el nostre Presi.

Ho sentim, presi, per algú havíem de començar.


Tenim al forn algunes semblances més, però per tirar endavant la secció s'agrairan totes les noves aportacions.

Espero que us agradi i us animeu.

Miquel i Txell

dissabte, 4 d’octubre del 2008

ESTADÍSTIQUES IRONMAN

Un cop ja conclosa la temporada és moment de fer balanç. Està clar que en el nostre club predomina la llarga distància, concretament l'Ironman. Aquest any hi ha hagut molts membres que han desafiat la distància. Amb els resultats a la mà he volgut destacar una sèrie de dades:

- Hi ha hagut participació Jovent en 5 Ironmans: Ironcat (Txell, Pere, Coro, Cortes, Enric i Miquel), Lanzarote (Joan i Arsenio), Niça (Txell, Miquel i Cortres), Zurich (Arsenio, Pere, Carles, Francesc, koko, Coro i Joan), Embrunman (Txell i Miquel).

- Han estat 20 intents dels quals hi ha hagut 15 Finishers: Txell (3), Miquel (3), Arsenio (2) , Pere (2), Carles (1), Francesc (1), koko (1), Coro (1) i Joan (1). Això suposa un 75% d'efectivitat.

-En quant a marques assolides destaca la primera posició de l'Arsenio a Zurich que ha estat l'únic capaç de baixar de les 12 hores. Malgrat les bones marques el rècord Jovent continua estant en poder de la Txell amb uns fantàstics 11h05min assolits a l'Ironcat 2006. El pòdium és el següent:


Arsenio 11h 35min 57seg (Zurich)
Txell 12h 00min 13seg (Ironcat)
Pere 12h 05min 15seg (Ironcat)





-Si ens fixem en cada una de les disciplines per separat trobem que la natació està també dominada per l'Arsenio assolint la 1a i 3a posició del pòdium. Destacar la 2a posició del "presi".

Arsenio 1h 08min 41seg (Lanzarote)
Joan 1h 11min 35seg (Lanzarote)
Arsenio 1h 13min 20seg (Zurich)





-La bicicleta torna a estar clarament dominada per l'Arsenio que és l'únic que ha estat capaç de baixar de manera sobrada de les 6h. El pòdium el complerta en Pere ocupant la 2a i 3a posició.

Arsenio 5h 46min 40seg (Zurich)
Pere 6h 12min 24seg (Ironcat)
Pere 6h 27min 53seg (Zurich)





-En el sector a peu el domini és absolut de la Txell ocupant les dues primeres places, destacar que ha estat l'única en baixar de les 4h i a més dues vegades. El podi el complerta en Francesc, que supera per 22 segons la meva marca del Ironcat.

Txell 3h 47min 35seg (Ironcat)
Txell 3h 56min 40seg (Niça)
Francesc 4h 08min 08seg (Zurich)




Aquestes són totes les dades ara que cadascú n'extregui les seves conclusions.

diumenge, 28 de setembre del 2008

I TRIATLÓ TOSSA

La triatló de Tossa. Uns 200 triatletes ens vam ajuntar el dia 13 de setembre en aquesta bonica localitat de la costa brava. Arribem una mica espantats per les pluges que van caure la nit anterior, però per sort el dia molt bo tot i que a primera hora feia bastant fred. Saludem al company Moyano que aquest any s'està erigint embaixador Jovent a les triatlons del circuit català ja que després de la lesió d'en Victor s'ha quedat una mica sol. Però em dona la impressió que ja es va buscar una bona companyia... també va participar en Joan Cortés.Trobem una destacada presència de carinyenas, en Dani en un gran moment de forma i els incombustibles Jordi i Blanca.

Després de montar la paradeta en uns boxes excessivament estrets anem cap a l'aigua. Amb uns minuts de retard es dona la sortida en els primers metres rebo cops per tot arreu, aquesta és la part que menys soporto del triatló, em fa molta ràbia com la gent aprofitant la impunitat de l'aigua aprofita per repartir calbots a tort i a dret. Destacar la presència d'importants grups de meduses, de les que no piquen, segons em van dir però igualment intento esquivar-les tant com puc. Surto de l'aigua amb uns discrets 33min tot i que sembla que hi havia més metres del compte. Surto amb en Jordi i fent la transcisió veig passar a en Dani, sembla que el seu neoprè nou ha fet meravelles.



El circuit de bici és força exigent amb dos ports de muntanya el més destacat és el de sant Grau de 2a categoria. M'enganxo amb en Jordi fins que ens atrapa per darrera en Dani que porta un ritme infernal que aguanto gairebé fins la coronació del primer port. En la bici em trobo força bé i vaig recuperant posicions. M'agrada el detall de la presència de voluntaris en les corbes més perilloses dels descensos, el proper any haurien de reduir la quantitat de guix a terra senyalitzant el perill però just en el punt de frenada. Acabo els gairebé 44kms amb 1h35min.



La cursa a peu la faig amb 41min04seg trobant-me també bé. El temps final és de 2h50min ocupant la 80 posició. En Moyano fa una mala natació, segons em diu es va perdre buscant la segona boia, sortint amb 30min. La bici força bé arriscant molt en les baixades més tècniques fent 1h30min. En la cursa a peu fa un "mano a mano" amb en Dani que finalment cau a favor del carinyena que està en un extraordinari moment de forma. Els dos acaben amb un temps de 2h40min.


La Txell per la seva banda surt una mica enrere nadant, recupera unes quantes posicions en el segment ciclista, la cursa a peu se li fa curta i acaba en una bona 7a posició. En Jordi fa una bona cursa demostrant la millora que ha experimentat aquesta temporada malgrat no ser suficient per guanyar-me. La Blanca que s'ho pren més tranquil-lament acaba amb un temps de 3h36min quedant en la posició 14a.

Finalment agrair els ànims de la gent del carinyena, Terrassa, CNB en Sergi i l'Eva que està a tot arreu.

NOU RECORD DEL MÓN


L'etíop Haile Gebreselassie torna a batre el rècord del món de marató aconseguint una marca estratosfèrica de 2h03min59seg rebaixant en 27seg l'antic rècord que havia aconseguit ell mateix també a Berlin un any abans.
INCREÍBLE!!!

RETORN A L'ATLETISME

Un cop passat l’Embrunman i la setmaneta de relax a Torroella comencem de nou a posar-nos les piles. Per anar fent boca anem a Ripollet, el dia 31 d'agost , la següent setmana a Matadepera i ho rematem amb la cursa de la Ronda, de l’11 de setembre, just davant de casa. Tot seguit fem, exceptuant els tres ironmans, la nostra única triatló de la temporada, l’Olímpic de Tossa de Mar. I finalment aprofitant les festes de la Mercè ens deixem caure a Barcelona per córrer la Mercè. A destacar que les curses de Ripollet, Matadepera i la Mercè són gratuïtes i la triatló de Tossa té el mòdic preu de 19 euros 2 dels quals es van donar a metges sense fronteres. Crec important destacar aquest fet i contraposar-lo als preus actuals de les inscripcions especialment en triatló.



10Km RIPOLLET: organitzat pels amics del RUA, on cal destacar la participació en aquesta organització del gran Juan, alies "debutante" dels correcats, com sempre intentant millorar any rera any i amb tota la il·lusió i alegria que hi posa a tot el que fa. Aquesta cursa consta de dues voltes a un circuit força dur, també bastant entretingut i que ens serveix com a primer contacte de nou amb les curses. Després de tants kms corrents a trote cotxinero, tot i prendre-me-la tranquil·lament, acabo patint més de l’esperat i fent un temps força dolent, que es repetirà tant a Matadepera, la Ronda i la Mercè. Aquest any hem tornat més lents que els últims anys. A Ripollet ens retrobem amb molts amics correcats, després de forces setmanes, mesos fins i tot, de no coincidir. També han vingut en Jordi Moyano, amb moltes ganes de fer un molt bon temps, i en Víctor, aquest últim però lesionat, avui no correrà. I finalment també veiem els companys del Carinyena: Jordi, Blanca, Dani, Judith, Xavi i l’Òscar. Aquest any per sort entre que la cursa s’avança mitja hora i que el cel està més tapat que l’any passat, no patim tant per la calor. Jo surto força tranquil·la, aviat m’avancen en Pep Moliner i l’Anna Cos, que van junts, intento aguantar amb ells el que puc, però van massa forts pel meu ritme actual, de seguida els perdo de vista. La resta de la cursa vaig aguantant el que puc, veient com molts dels nostres amics que m’avancen em saluden. Però per sort és un 10000 i acaba aviat. Temps final 44 min i el Miquel tot i que portava temps sense treballar la qualitat fa una bona marca de 39min 08seg, a uns 30seg seus arriba en Moyano una mica decebut pel seu registre.





10Km MATADEPERA: Aquesta cursa a diferència de Ripollet és per la tarda, però també és un 10000 força dur i també format per dues voltes, recordant en això sí a Ripollet. En aquesta cursa la meva intenció és anar més a ritme que a Ripollet, i només de sortida intento seguir els Xavis (Xavi Bonastre i Xavi Carracedo) però al seu costat vaig massa forçada, afluixo una mica i continuo al meu ritme. Temps final 44min09seg. En Miquel per la seva banda acaba amb un temps de 40min 42seg.



10Km LA RONDA: El dia 11 de setembre com és tradició va tenir lloc la cursa de l'interesport que arribava a la seva 10a edició. Aquesta cursa és molt pràctica per a nosaltres, ja que vivim just davant mateix. Abans de la cursa foto de familia amb els maimes que avui omplen el passeig de Mataró, saludar els nombrosos amics que tampoc avui han fallat i comentar la cursa. Destacar la presència d'en Pere i en Palobart. Aquesta cursa té una petita part planera pel passeig, però de seguida enfiles la pujada que molts recordareu de la Mitja de Mataró, amb la diferència que en aquesta altra cursa es fa al principi, quan encara vas fresc. Un cop passada la pujada més dura, després es força planera excepte algun “repechón” i al final tot baixada. Aviat veig que avui les cames tampoc acompanyen, al contrari de l’any passat, que vaig tenir un bon dia. Però no em preocupa, vaig veient com passen els kms i arribo a meta amb un temps de 43min01seg. En Miquel amb un estira i arronsa amb el seu germà que finalment cau de la banda d'en Xavi fa una bona cursa i acaba amb un temps de 37min 52seg. En Jordi, la Blanca i la Judith també han vingut a fer la cursa i després aprofitem per fer uns quants llargs a les instal-lacions del CNM.



Txell

divendres, 26 de setembre del 2008

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES

Tri pluja a Banyoles. Abans, durant i després de la cursa, va estar plovent però tot així, em va sortir el millor triatló de la temporada.



L’aigua em va anar molt bé per ho dolent que soc.

A la bici em trobava molt bé i juntament amb dos o tres més, vam anar agafant grups que anaven una mica pel davant. Com em trobava fort, mirava de participar força en els relleus i a la pujadeta de 2 quilòmetres, vaig trencar el grup incrementant el ritme durant el primer quilòmetre. Després em van rellevar per seguir obrint forat, però a les rectes que hi han després de coronar, ens van tornar a agafar i finalment, vam arribar a la T2 un grup de més de 30.


Corrent vaig anar de menys a més i tot i no fer la cursa de la meva vida, em vaig defensar força bé.


Estic content del resultat perquè vaig quedant per davant de gent que m’acostuma a treure uns quants minuts. Al final, el 59 de 400.

Per fi m’he pogut retrobat amb les bones sensacions després de dos any de penúries per culpa de l’aquiles (que m’està començant a molestar un altre cop, però sembla que em deixarà acabar la temporada).

dilluns, 25 d’agost del 2008

EMBRUNMAN: JA EN VAN TRES!



Miquel: El passat 15 d'Agost vaig aconseguir finalitzar el tercer Embrunman de la meva vida i el tercer Ironman de la temporada. Durant aquests tres anys he passat de tot: fred al 2006, calor el 2007 i pluja amb pedregada inclosa enguany. En aquesta edició on es compleix el 25è aniversari s'ha batut el record de participació fins a 1200 inconscients es van situar a la línia de sortida.
Embrun és una petita localitat d'uns 6000 habitants situada a les portes dels Alps on es viu el ciclisme 100%, prova d'això és que ha estat sortida de dues etapes del tour d'aquest any.



Txell: Aquest any el pre-Embruman ja començava per mi amb mal peu. Als pocs dies d’estar a Embrun començo a tenir dolor a les lumbars, que acaben en dolors generalitzats i molèsties vàries a les cames. Ja m’ho començo a veure cru, doncs passen els dies i la cosa, lluny de millorar, empitjora. Així ni tant sols podré sortir. Jo preocupada per la meva esquena i les meves cames i en Miquel que es comença a preocupar pel temps. Però si està fent dies de conya, que només plou als vespres!
Comencem a pensar que els meus dolors venen del llit, doncs a Barcelona estava bé, i aquí, després de dormir, encara empitjoro més. Així que el Miquel té la brillant idea de canviar la orientació del llit, posar-lo al revés, i a partir d’aquí ja començo a millorar. Així que el dia abans, tot i no estar bé, ja em sento millor. Com a mínim ja em sento capaç d’ estar a la sortida del mític Embrunman.



Miquel: El dijous 14 per la tarda entrem les bicis a boxes, el cel està cobert de núvols però no plou, tot i això intentem tapar les parts fràgils de la bici amb plàstics pel que pugui ser. Després el briefing, on ens expliquen el de sempre i cap a l'estudio a sopar i dormir.




Txell: Arriba el dia esperant i al Miquel el desperta la tempesta que està caient sobre Embrun de matinada. Merda! Però què és això? Si cauen llamps i trons i ahir feia un sol espatarrant? Però ara què fem ? Així no podem sortir ! La pluja sembla que es calma, no deixa de ploure del tot però no plou tant. Anem cap a boxes, no gaire convençuts. Finalment deixa de ploure abans de la sortida. Decidim, com a mínim, fer la part de natació. Si després plou a la bici, ja veurem què fem. A boxes saludem a en Marcel Zamora, que, lluny de plantejar-se què fer per la pluja, la seva preocupació principal és la roba que es posarà. Quina enveja, si aquesta fos la meva única preocupació… Com a mínim amb tot això ja no penso en la meva esquena ni les meves cames, però ara, amb el dia que fa, ja se’ns han passat les ganes de sortir. Quina temporada d’aigua que estem tenint!


Miquel: A les 4 del matí sona el despertador, surto al balcó i no em crec el que veig, una tromba d'aigua impressionant amb algun tro inclòs. Per sort dura poc i quan arribem a boxes ja no plou. Evidentment està tot mullat i hi ha uns bassals força grans. Amb la Txell parlem sobre si sortir o no, finalment decidim sortir a nadar i després a veure què passa. També aprofitem per desitjar sort a en Marcel més preocupat per la roba que posar-se que no pas per la climatologia.




Txell: Em poso el neoprè i vaig a veure al Miquel per desitjar-li sort, però no consegueixo localitzar-lo. M’afanyo a anar cap a la sortida, que les noies comencem deu minuts abans. Com sempre ja vaig justa de temps, i, enmig de la foscor, m’obro pas entremig dels nois que ja estan col.locats. Aquest any som més gent, tot i que a la sortida tampoc noto la diferència. Sóm un bon grapat de noies enmig de la foscor i tan bon punt donen la sortida ens llencem a l’aigua. Aquest any de seguida em quedo sola, el nivell deu ser més alt o jo estic pitjor. I enmig de la foscor, i pràcticament sola, intento orientar-me. El resultat és evident, no veig ni fava i no tinc ningú a qui seguir, així que per no variar m’acabo perdent enmig del llac. Un parell de cops m’han de reorientar els dels caiacs, de ben segur que faig uns quants metres de més amb les voltes que estic donant, però no hi puc fer més. Prenc paciència, és el que hi ha. Quan finalment arribo a l’extrem oposat del llac veig com passen el grup dels primers homes, és un grup molt nombrós, van tots molt agrupapts i passen…. A anys llum de mi! Mirem la part positiva, almenys no m’han cosit a òsties! A partir d’aquí almenys ja no em perdo, ja més tranquil·la, comença a fer-se de dia i ja tinc als triatletes que em van passant per poder-los seguir. M’enduc algun cop, però aquest any, després de la guerra a l’aigua de Niça, això és glòria. Acabem la primera volta i encarem la segona, sense més incidents, ja de dia, i veient les boies i tot. Surto de l’aigua força bé, sense problemes a l’esquena.




Miquel: Em preparo les coses al box mirant de tapar-ho tot amb bosses de plàstic per poder sortir sec. A les 5:50 surten les noies i a les 6:00 la sortida masculina. Tot i l'hora l'ambient al plan d'eau és impressionant, hi ha molta cridòria animada per un speaker.
Em situo bastant enrere per nadar tranquil, com és tradició la primera mitja volta de les dues que s'han de fer és de nit. És força impressionant veure com es va fent de dia mentre estàs nadant. L'aigua la faig en la meva línia amb 1h14m sense rebre pràcticament cap cop i anant sempre molt còmode. Al sortir sembla que el dia s'arregla , els núvols s'han trencat i fins i tot surt una mica el sol. Transició lenta, em vesteixo totalment de ciclista i surto amb l'impermeable posat.



Txell: A boxes m’equivoco de fila i em costa trobar la bici, ja no hi ha pràcticament bicis de noies. Ens saludem amb la Marta Mota, que s’està canviant, i em comenta que ella també s’ha equivocat en arribar a boxes. M’ho prenc amb calma, de moment no plou, però fa fresqueta. Quan m’estic acabant de canviar veig en Miquel que arriba a boxes i em saluda. Dubto què posar-me, ja que veig molta gent amb manguitos, però jo no els porto, així que a sobre del mallot decideixo posar-me el meu xubasquero vermell. Sort que l’he agafat M’acompanyarà durant tot el sector ciclista.
Des d’abans de la sortida que he d’anar al lavabo, fair una visita als lavabos portatils que hi ha a boxes i en acabat surto amb la bici. A la sortida en bici, igual que a la de l’aigua, hi ha molta gent animant, jo diria que bastanta més que l’any passat. Igual que de participants, vaig acompanyada de molts ciclistes al meu voltant. S’agraeix tanta animació i fa que els kms passin més ràpid.
De seguida encarem la pujada als Puys. Com sempre, molts dels triatletes que no m’han avançat a la natació ho fan ara. Estan forts aquests francesos en bici.
Al cap de poc m’atrapa en Miquel, que em saluda i es queda pel meu voltant una bona estona. A les pujades ens separem doncs ell tira força més que jo, però a les baixades intento apretar per atrapar-lo i així poder anar més estona al seu voltant. Estic força contenta, l’esquena no m’està molestant i les cames, tret de molèsties a l’abductor esquerre, s’estan comportant. A més, anar amb el Miquel a prop meu, per aquestes carreteres dels Alps, em dona tranquil·litat. Ja més que un ironman sembla una marxa cicloturista, on sempre anem junts els dos. Acabem els Puys i passem pel poble al costat d’Embrun on sempre hi ha molta animació, i aquest any més que mai, a part dels nombrosos triatletes que aquest any m’acompanyen. Aquí sí que realment es nota que aquest any som un munt.





Miquel: La primera part ciclista és una volta d'uns 40km per una zona al voltant d'Embrun coneguda com els Puys on ja comencem a estovar les cames pels desnivells que hi ha. Al km4 agafo la Txell, la veig una mica "atrancada" i decideixo quedar-me amb ella aquests kms degut a la mala setmana que havia passat. La carretera està una mica humida però es va assecant amb el pas del temps, l'ambient és fresquet i el cel es va aclarint, tot pinta bé. Sobre el km40 es torna a passar per Embrun i hi trobem un ambient excepcional.




Txell: Deixem ja la zona d’Embrun i ens dirigim cap el temut Izoard, on perdo el Miquel de vista quan fa una parada tècnica. De moment vaig força contenta, fins i tot començo a avançar gent a la zona d’aproximació a l’Izoard. Agafo el desviament cap a l’Izoard i la pujada s’endureix, ara ve la part més llarga de pujada de tot l’Embrunman, l’Izoard, que per contra, tot i ser la més llarga, no és pas la que se’m fa més dura, imagino que perquè aquí encara les cames responen i et queda força “combustible”. Aquí torna a avançar-me el Miquel i de seguida el perdo de vista. A la part més dura de la pujada torno a coincidir amb la Marta, que aquest any no està tant forta, ens saludem i continuo fins adalt de l’Izoard. Just abans de coronar veig en Juan Diego vestit de carrer. Al final, tot i que havia de participar, no ho ha fet. No volia mullar-se, em diu. Però no ens estem mullant, menys mal.
Parada a dalt de l’Izoard per recollir l’avituallament personal i comença la baixada. Al cap d’alguns revolts de la baixada em trobo amb en Miquel, que baixa amb molta precaució pel terra moll. Però en realitat es baixa bé, no plou i no fa massa vent, tot i que fa fred. Però per desgràcia la cosa canvia i de sobte comenta a caure un xàfec impresionant, amb pedregada inclosa. Em comencen a plorar els ulls per la que està caient, tot i que porto les ulleres. Aquí sí que afluixo de cop. Quina mala sort, i jo que pensava que ens salvariem… De cop, a sobre em trobo amb un vent lateral que fa trontollar tota la bici. Això ja és massa per mi, estic a punt de caure i amb prou feines puc frenar, així que vaig super a poc a poc fins que al final, fastiguejada i una mica “jinyada”, m’aturo un moment. En aquell moment m’atrapa en Miquel, i decidim continuar, quin remei, però a poc a poc. A part de no veure pràcticament res i anar patint pel vent, comencem a tremolar sense poder evitar-ho. Veiem triatletes parats aprofitant llocs on poder-ser refugiar de la pluja. A partir d’aquí noto que anem força sols, ja no es veuen gaire triatletes pel nostre voltant.





Miquel: La Txell i jo ens mantenim pràcticament junts fins que comença l'ascensió a l'Izoard, un dels grans colosos dels alps amb els seus 2361m d'altitud. Quan arribo a l'alçada de la casse deserte a 2200m trobo un dels moments més espectaculars de l'embrunman, la vegetació ha desaparegut i trobem pedra per tot arreu, em sento petit davant la grandiositat de la natura. Al cap de 2 kms corono el col, em trobo molt bé, recullo l'avituallament personal i començo el descens. Per sorpresa meva l'asfalt està mullat, això fa que extremi les precaucions, a partir d'aquí començo a agafar fred. Al cap de 4-5kms de descens em passa la Txell que va més llançada que jo. Al cap de poc noto que comença a espurnejar i el cel està cobert, l'espurneig es converteix en pluja i la pluja passa a calamarsa, comença a tronar. Estem sota una tempesta impressionant! estic tremolant de fred, tant que amb prou feines puc mantenir la direcció de la bicicleta recta. Baixant veig una parada d'autobus plena de triatletes aixoplugats, més endavant trobo la Txell aturada enmig de la carretera, em diu que amb prou feines veu res i està gelada. La situació és dantesca, no em podia creure el que estava passant. Segons em vaig assabentar més tard a dalt del'Izoard va arribar a nevar!.Els dos continuem endavant, només desitjo que s'acabi la baixada per no passar més fred. Per sort al arribar a Briançon la pluja minva, però l'asfalt està ben moll. Tinc les cames rígides i alhora fredes,pedalar en aquesta situació es fa realment difícil.




Txell: Amb més pena que glòria arribem a Briançon, on si no recordo malament, i per sort per nosaltres, ja no plou gaire i s’està millor, tot i que seguim tremolant. Continuem com podem, esperant alguna pujada per poder-nos escalfar, però aquesta no arribarà fins al temut Chambon. Tant dur que es fa l’Embrunman, i ara, que voliem pujades per escalfar-nos, aquestes es van fer pregar. Al Chambon, tot i la pluja, hi ha gent animant. Aquí el Miquel em torna a deixar enrera, i em passen uns quants triatletes més, la pujada se’m fa molt dura i ja tinc ganes d’arribar a dalt de tot. Un cop fet el Chambon, continuo ja sola, per les carreteres plenes de tobogans que ens conduiran fins a Embrun.
Encara amb fred al cos però plovent molt menys que a tornant de l’Izoard, arribo a Embrun.
A Embrun em creuo amb els triatletes que ja estan realitzant la cursa a peu. Veig a en Ricardo, del Prat, i ens saludem, se'l veu força bé. Quina enveja, ell ja està corrent i a mi encara em queda l’últim obstacle d’aquest periple ciclista. El Chalvet.
Si el Chambon se’m fa dur, el Chalvet encara més. Deuen ser uns 4 o 5 km de pujada, però a aquestes alçades se’m fan eterns. Ara pràcticament no hi ha ciclistes pel meu voltant, tot i que n’atrapo algun que encara va pitjor que jo. Fins i tot veig un noi negre que arrossega la bici a la pujada. Finalment baixo el Chalvet i de nou atrapo en Miquel, que pel que sembla també està patint força.





Miquel: De mica en mica anem avançant i la pluja remet, arribem al Chambon, una paret d'uns 4kms ja sobre el km 150 on per sorpresa meva torno a trobar força animació, allà em torno a separar de la Txell. Per fi arribo a Embrun km 180 ja només em queda pujar i baixar el Chalvet un petit port que se'm fa duríssim, vaig força tocat. Arribo a dalt i durant els 4 kms de baixada em torna a passar la Txell i arribem pràcticament junts a boxes. El temps final 8h51min de fred i patiment.




Txell: I per fi deixo la bici i puc sortir a córrer. Ara no plou, o potser plovisqueja, s’està prou bé. Començo a córrer i les cames no tiren gens, vaig força a poc a poc i em noto molt cansada, però no em preocupa massa, el pitjor ja ha passat. Cap al km 7 o 8, em començo a trobar millor, tot i que no per tirar cohets. Al poble d’Embrun i també al poble veí, Baratier, on et condueixen les dues voltes de les que consta la marató de l’Embrunman, hi ha molta gent animant, és espectacular, a determinats punts la gent et van animant a crits amb el teu nom, donan-t’he ales per no defallir. Vaig avançant a força corredors, alguns d’ells m’avancen a mi, i amb un que vaig fent la goma, ell em passa a les pujades i jo a les baixades, acabarem fent la cursa junts. Alain, es diu, i, en un pacte no escrit, decidim anar plegats després d’haver-nos perdut de vista durant una estona i retrovar-nos de nou. Jo no tenia la intenció de parar, però avui, cansada com vaig i fent pitjor temps que l’any passat, tampoc no tinc ganes de patir en excés, així que faig meva la táctica del meu company de fatigues i, tot i no caminar mai, ens parem als avituallaments a veure coca cola i menjar platans i taronges. Sembla que l’Alain m’hagi adoptat, i, durant una estona que jo flaquejo per problemes a l’estómac, em va esperant. Un cop em refaig continuem junts, ja més còmode per seguir el seu ritme, que em va força bé Em diu que continuem a aquest ritme fins als dos o tres últims kms, que es fa la volta al llac i s’encara ja l’arribada. Jo que li dic que no, però com que a la fi em trobo amb forces suficients apretem una mica. I finalment encarem l’arribada, fent un temps real de 14 hores i 45 minuts, que per al meu company de fatigues serà de 14 hores i 36 minuts, ja que els homes han sortit més tard que nosaltres. A l’arribada aquest any ens espera una medalla, novetat a l’Embrunman, i per a la meva sorpresa la cinta no són els colors de la bandera francesa, si no que són la senyera.




Miquel: Un cop a boxes molta gent del meu entorn veig que abandona. Alguns em pregunten si sortiré a córrer, evidentment! responc, aquest cop tinc clar a diferència de l'ironcat que surto ja que si no de que serveix haver-ho passat tant malament a l'Izoard. La Txell feia uns minuts que havia sortit. Començo tranquil per adaptar-me a la nova disciplina, per sorpresa meva puc córrer força bé, això m'anima. Els primers kms donen la volta al plan d'eau i l'ambient torna a ser extraordinari, centenars de persones buscant el teu nom a la llista per animar-te personalment. El temps fred i plujós que fins ara ens havia perjudicat ara es torna a favor. El pas pel poble de Baratier torna a ser un dels moments àlgids de la cursa amb un bon nombre de nois i noies que feien l'onada al pas de cada triatleta s'et posen els pèls de punta! A mida que passen els kms deixa de ploure i comencen a desaparèixer els núvols. Arribo a la mitja marató i segueixo corrent, en aquest moment tinc clar que acabaré. Aguanto fins al km 31 a partir d'aquí haig d'anar alternant estones a peu. Arribo ja de nit al cap de 4h44m de marató i amb un temps final de 15h07m. Al moment de creuar la línia de meta em sento molt content per haver pogut acabar l'edició més dura segons els organitzadors de l'ironman més dur del món.
Els dos volem agrair més que mai l'extraordinària tasca dels voluntaris que van haver d'estar al peu del canó aguantant les inclemències del temps durant tot el dia i a l'alma mater d'aquest triatló Gerald Iacono per haver estat al capdavant durant 25 anys.



diumenge, 17 d’agost del 2008

EMBRUNMAN: TEMPESTA ALS ALPS

Desde l'ibis de Montpellier aprofitem per donar senyals de vida. Tornem a ser finishers de l'ironman, aquest any més que mai, més dur del mon, l'Embrunman.
Destacar la impressionant tempesta amb pedregada i ventada inclosa que ens va sorprendre baixant el col de l'Izoard.

Des d'aqui felicitem en Marcel per la seva brillant tercera posicio malgrat els seus problemes estomacals. Fins el km 30 de la marato anava primer destacat.

3 Marcel Zamora 10h 17min 44s
608 Txell 14h 45min 41s
667 Miquel 15h 07min 45s


Properament crònica, ara toca descansar una setmaneta a Torroella.

divendres, 15 d’agost del 2008

LIX TRAVESSIA SITGES

El diumenge 10 d'Agost, tres jovents juntament amb altres triatletes i prop de 300 nedadors més, vam anar a fer la travessia de natació de Sitges, 2.200 metres des de l’hotel on es posen els boxes de la triatló fins a l’Església.



No hi havien grans onades però la mar estava una mica arrissada i va fer que la travessia es fes llarga i dura. A més, van anunciar que ens podíem trobar amb alguna que altre medusa, així que em vaig “embadurnar” amb la meva crema “anti meduses” i vaig nedar amb el mono del club.



Per acabar de passar el dia, vam fer una mica de platjeta i ens vam quedar a dinar per Sitges.

Temps d’alguns tris:

Albert Parreño, C N Reus Ploms 28:56 (va quedar cinquè)
Amand Redondo, CN Manresa 33:20
Mar Celma, CN Barcelona 37:04,00
Victor Peña, Triatló Jovent 79 38:02
Jordi Moyano, Triatló Jovent 79 40:20
Barbara Vassilatos, Sant Joan de les Abadesses 41:30
Berta Raposo, Sant Joan de les Abadesses 43:21
Xavi Martin, Triatló Cariñena BCN 47:00
Oscar Layos, Triatló Jovent 79 51:00
Dani Juan, Triatló Cariñena - BCN 59:47

Amb una mica de retard però aquí van algunes de les cròniques que faltaven.

XI TRIATLÓ ESPRINT BARCELONA


Un cop més, espectacular participació i rècord d’inscrits en una prova de triatló a nivell estatal. Llàstima que tanta participació sempre complica l’organització i tot i que crec que va ser força bona, queda pendent arreglar l’entrada a meta, que va ser un “cacao” per culpa del repartiment de les bosses obsequis, ja que aquests any estava tot just passada l'arribada i va fer que es formés un bon tap que casi no deixava a la gent entrar a meta.





Com a noticia IMPORTANT, destacar el pòdium de l’ESTRELITA al supersprint, amb una tercera posició molt currada. Va haver de patir a la bici per agafar al grup davanter i gràcies a una molt bona T2, es va posar a corre en la primera posició, per acabar finalment tercer en una cursa a peu “a cara de perro”.


Classificació Superesprint:

1 DAVID MARTINEZ, C.N.CATALUNYA 0:06:22 0:18:11 0:10:18 5 0:34:51
2 MARC MARC, C.N.CATALUNYA 0:06:00 0:18:35 0:10:25 0:35:00
3 VICTOR PEÑA, TRIATLO-JOVENT 79- 0:06:23 0:18:08 0:10:49 0:35:20

246…




Classificació Esprint:

1 CESC GODOY, C.N.BARCELONA 0:10:37 0:29:31 0:15:56 0:56:04
2 ALBERT PARREÑO, C.N.REUS PLOMS 0:10:44 0:29:25 0:17:05 0:57:14
3 XAVIER LLOBET, C.T.MANRESA 0:10:45 0:29:27 0:17:11 0:57:23

84 JORDI MOYANO, TRIATLO-JOVENT 79-0:14:48 0:32:46 0:21:26 1:09:00
285 PERE BENACH, TRIATLO-JOVENT 79-0:17:38 0:36:14 0:23:08 1:17:00
305 CARLES PALOBART, TRIATLO-JOVENT 79-0:16:36 0:36:31 0:24:30 1:17:37
649 J. ORIOL CASADEMUNT, TRIATLO-JOVENT 79- 0:19:07 0:44:11 0:27:13 1:30:31

795…

III TRIATLÓ B DE BANYOLES

Aquí si que es va poder veure una pila de Jovents donant color a la cursa, en vam ser 9 i tots vam acabar. Feia molt de temps que no ens ajuntàvem tants en una mateixa cursa. Com es nota que el Jovent s’ha convertit en un club de llarga distancia, a les curses curtes mai som tanta gent... Tot i que aquestes distàncies mitges, ens van millor als que venim d’esprints i olímpics que no pas als que porten entreno d’Ironman.

Banyoles és un dels meus triatlons favorits perquè per els que no som nedadors, és molt fàcil nedar en aquest llac, a més, el circuit de bici és complet ja que combina trossos trencacames amb pujades i plans i la carrera a peu és molt plana.

La calor va fer que la prova acabes sent molt dura, sobretot a la cursa a peu. Es van agrair molt els dos avituallament per volta que hi havia al sector ciclista, però potser es van quedar una mica curts amb els dos per volta de la cursa a peu, tot i que si el dia no hagués estat tant extremadament calorós, segurament ja haurien sigut suficients.

Després de la cursa i un petit bany al llac, tota la família Jovent ens vam quedar a fer un “picnic” al costat del llac.

Lamentar profundament la trista noticia de la mort del company del triatló Granollers, Toni Garcia, per una aturada cardiorespiratòria.

Classificacions:


1 MARC TRIAS, CLUB TRIATLÓ MANRESA 0:31:08 2:08:28 1:11:06 3:50:42
2 CARLOS SANTASUSANA, C.N.MANRESA 0:36:43 2:01:39 1:14:21 3:52:43
3 HECTOR COLOM, C.E.PICORNELL 0:33:10 2:00:43 1:19:02 3:52:55

49 VICTOR PEÑA, TRIATLO-JOVENT 79- 0:38:09 2:17:11 1:27:39 4:22:59
86 JORID MOYANO, TRIATLO-JOVENT 79- 0:41:50 2:16:01 1:35:35 4:33:26
154 ARSENIO SAEZ, TRIATLO-JOVENT 79- 0:45:22 2:16:22 1:55:46 4:57:30
164 PERE BENACH, TRIATLO-JOVENT 79- 0:47:20 2:26:52 1:47:43 5:01:55
180 JOAN CARLES MUÑOZ, TRIATLO-JOVENT 79- 0:50:51 2:32:06 1:43:24 5:06:21
196 CARLES CAPDEVILA, TRIATLO-JOVENT 79- 0:43:07 2:30:03 1:59:53 5:13:03
221 OSCAR LAYOS, TRIATLO-JOVENT 79- 0:53:04 2:30:38 2:05:44 5:29:26
228 CARLES PALOBART, TRIATLO-JOVENT 79- 0:51:21 2:40:52 2:01:09 5:33:22
251 JOAN CORTES, TRIATLO-JOVENT 79- 0:00:00 0:00:00 0:00:00 6:21:12

dimecres, 13 d’agost del 2008

X TRIATLÓ ESPRINT CIUTAT DE MANRESA.


Minsa participació Jovent en el Triatló de Manresa, només l’Oriol i jo hi vam participar.


Com a cosa anecdòtica, aquest any s’ha pogut nedar amb neoprè. Crec que porto ja sis anys fent-la i mai s’havia nedat amb neoprè.


La classificació és la següent:

1 ANDRES DEL CASTILLO, C.N.REUS PLOMS0: 0:09:22 0:31:44 13:59 0:55:05
2 ALBERT PARREÑO, C.N.REUS PLOMS 0:08:58 0:32:05 0:14:29 0:55:32
3 XAVIER TORRADES, C.N.REUS PLOMS 0:08:56 0:32:08 0:14:440:55:48

80 JORDI MOYANO, TRIATLO-JOVENT 79- 0:12:54 0:35:10 0:17:56 1:06:00
251 ORIOL CASADEMUNT TRIATLO-JOVENT 79- 0:18:20 0:45:06 0:20:13 1:23:39

277...