dilluns, 2 d’agost del 2010

Classificatori de Valladolid (Caminito a Pulpi)

Sí, sí, sí, nos vamos a Pulpi, jajajaja!!!!


El Víctor i jo ens hem classificat aquest cap de setmana pel campionat d'Espanya per Grups d'Edat (30-34 i 35-39).


Divendres al matí vam marxar amb cotxer cap a Valladolid. Arribem per la tarda poc després d'haver dinat. Tenim l'hotel a una mica més de 15 minuts caminant de la sortida. Decidim fer una caminadeta cap a boxes per identificar una mica per on havíem de nedar i quina és la nostra sorpresa quan veiem que el tram de natació es fa en una mena de platja que tenen muntada a vores del Pisuerga. Tornem corrents a l'hotel i agafen banyador, ulleres i tovallola per analitzar el circuit de natació. Com tots els rius, hi han corrent i és important saber cap on van, així que ens tirem a l'aigua i mentres fem un petit entreno valorem la millor forma d'afrontar la natació del diumenge i el millor lloc per sortir del riu sense fer-se mal amb cap pedra. Un cop inspeccionat amb detall el sector de l'aigua, ens estem una estoneta a la "platja" prenen el solete i veiem com comencen a arribar altres tris a fer el mateix que nosaltres.


A l'endemà un rodatge amb bici pel matí i anar a veure el triatló per relleus per la tarda. Espectacular, només falten els gallecs (Noya, Raña) i els catalans (Llovet, Godoy, Parreño), els demés estan pràcticament tots, buf quin nivell i quin espectacle. Pel que fa a les noies pràcticament el mateix, també estan la majoria de cracs a nivell estatal i això promet un carreron de l'etit per diumenge (i així va ser).


Bueno, pel que fa al nostre objectiu, al final vam anar sobrats però jo no ho tenia del tot clar. Tots anem a pel mateix i la gent que va se suposa que no és coixa. Per varia, al briffing la majoria semblen més bons que jo o com a mínim això sembla per les pintes que feien i ho estirats que anaven alguns (més que els pros), però com ja he dit en altres cròniques, aquest any tinc bones sensacions i estava molt segur de les meves possibilitats i no em vaig deixar intimidar. Al final com dic, ens vam classificar sobrats. El Víctor el cinquè de la seva sèrie (classificaven 50) i jo el 12 (classificaven 37).



Tot i així, el matí no va començar gens bé, el meu pitjor malson des de que faig triatlons es va complir. Després d'haver esmorzat i tenir tot enllestit, agafem la bossa amb el material per la cursa i la bici per anar cap a boxes. Cagon tot, cagon tot i cagon tot tres vegades més!!! tinc una roda punxada sense ni una gota d'aire!!! Aquest és un mal son que em ronda sempre abans d'una cursa i que m'ho va fer passar una mica malament la nit abans del IM de Calella però que mai fins ara s'havi fet realitat.


Apa canvia la càmara "corre que te cagas", les pulsacions em van pujar a mil, menys mal que vaig tenir l'ajuda del Víctor i que anàvem bé de temps però amb les preses em vaig oblidar de mirar si hi havia alguna punxa a la coberta amb la qual cosa, corria el ris de punxar la càmara que acabada de posar. El camí cap boxes el vaig fer amb el culet apratat, tenia la sensació que la roda m'anava perdent aire. Menys mal que només va ser la sensació i tot va anar correcte.


Pel que fa la cursa, el grup d'edad del Vítor i el meu van sortir junts. Ell va sortir el tercer de l'aigua jo el vintè. Crec que va ser la millor natació de la meva vida, he estat dos setmanes fent forces metros de natació i m'ho vaig notar molt.


A la bici, ell es va deixar agafar per un gruper de un 13 que li anava el darrera i jo em vaig haver de conformar a anar amb dos més i va ser impossible contactar amb el grup del davant (el del Víctor).


Al tram de corre a tots dos ens va sortir una gran cursa, ho vam donar tot per mirar de fer-ho ho millor possible. Ell es va quedar a 18 segons del pòdium i jo amb unes bones sensacions que em van fer gaudir moltíssim.


Proper destí, Pulpi!!!! 28 d'Agost.

diumenge, 25 de juliol del 2010

Triatló Olímpic de Pont de Suert

Feia temps que no coincidíem tants Jovent en una mateixa cursa, bé des del IM de Calella que no hi havia tants tris vestits de blau i rosa passejant les floretes pels boxes.


Un triatló durillo aquest de Pont de Suert, però que em va deixar un gran gust de boca i que l'any que bé miraré de tornar a fer. Amb una natació tranquil·la a un llac (dos voltes sortint del aigua), una bici com les que a mi m'agraden, amb pujades i baixades una mica tècniques (tres voltes a un circuit) i amb una cursa a peu molt dura per camins de terra amb fortes pendents i força pedra (això ja no m'agrada tant).

Pel que fa a l'organització, molt bona i gen organitzat, menys a boxes que podies emportar-te la bici que volguessis perquè ningú et mirava el dorsal (o com a mínim quan jo vaig sortir) i un detallàs posar tres avituallament d'aigua al tram de corre ja que el calor va ser una mica asfixiant.


Com "anècdota", quan em vaig baixar de la bici per posar-me a corre em vaig trobar amb que un desalmat m'havia robat els dos gels que tenia preparats pel tram de corre i això que res més sortir de boxes, l'organització en donava un parell. Mira que s'ha de ser miserable per robar dos squeeze (+ o - 2€). Deu de ser l'atur o que cada cop hi ha més gentussa a boxes???

Bueno pel que fa a l'apartat esportiu, sort diversa pels Jovents però en general força bé. A mi se'm van confirmar les bones sensacions que vaig tenir a Puigcerdà i que malgrat les meves lesions, em fa ser optimista de cara a un bon final de temporada y pel classificatori de grups d'edad del Campionat d'Espanya que aniré a fer a Valladolid el proper 1 d'Agost amb "l'estrellita" (tot i que vaig acabar la cursa fotut de l'aquiles i de moment no puc corre a peu).


Classificació:

dissabte, 24 de juliol del 2010

TRIATLÓ DE PUIGCERDÀ I CLÍNIC DE TRIATLÓ

El passat pont de Sant Joan vaig marxar cap a Puigcerdà per anar a fer un Clínic de Triatló i el triatló Sprint com a fi de festa. Vam tenir com a profes a l'entrenador de la FETRI i del CAR Ivo Clotet i al Xavi Llobet.


Potser no vaig aprendre tot el que m'esperava però ho valoro molt positivament. Ho recomano de cara a properes edicions i conèixer a l'Ivo i al Xavi a estat una gran experiència i a més, m'ho vaig passar en gran, vaig desconnectar moltíssim del dia a dia, vaig fer vida de professional de l'esport, descansant, dormint i entrenant matí i tarda i vaig conèixer gent estupenda amb la que m'agradaria seguir en contacte. Des d'aquí vull agrair a la direcció de l'allotjament del Campus Cerdanya totes les atencions que van tenir cap els triatletes que vam estar allotjats.


Pel que fa a la climatologia del dia de la cursa, va ser molt adversa amb pluja, llamps, trons i calamarsa (que va fer que abandonés força gent) i es veu que amb fred ja que van haver de portar gent a l'hospital de Puigcerdà amb hipotèrmies. La veritat és que jo no vaig passar massa fred, la qual cosa segurament vol dir que tinc algo de sobrepès que fa que vagi amb protecció extra, tipus foca :(.
Va ser el primer triatló amb cara i ulls de la temporada ja que al B de Banyoles em vaig retirar al segment de corre perquè vaig anar lesionat (o que raro...). Les sensacions van ser molt bones i crec que ho vaig fer força bé. Llàstima que no vam poder fer equip perquè haguéssim pogut agafar un bon grapat de punts per a la classificació per equips.

Classificació:



diumenge, 27 de juny del 2010

L´Ariégeoise 2010: bravo, c´est gagné!

Llegia fa uns dies una interessant crònica del companys de arueda.com, en la qual David Suárez debatia sobre el significat de la paraula "mític/a" en el contexte de les marxes cicloturistes (veure enllaç: http://www.arueda.com/competicion/reportajes/luchon-bayona-2010-rodar-en-el-mito.html).
Postulava sobre l'abús constant d'aquest adjectiu per tal de fer més atractives les proves del calendari de marxes català i internacional.
El divendres al migdia marxo cap a Isòvol amb el Xàvier Riera (germà del Joan Miquel) rondant-me al cap si la ruta llarga de l'Ariégeoise (165 km; nom imprunonciable en la línia del l'anomenat "volcán islandés") es valdrà o no l´adjectiu de mítica. De fet l'acabament a Plate du Beille (port on acaben algunes estapes de Le Tour, amb pendent mig del 8% durant 16 llarguíssims km) i després de portar 148 km a les cames, ja espanta a qualsevol. Per més detalls adjunto relleu de la prova:

La temporada fins aquest moment havia estat intensa, en la línia de 5-6 marxes com a les temporades 2007/08 i 2009/10, amb 5 marxes a territori català: Terres de Vi i Cava (140km), Rutes del Montseny (168km), Terra de Remences (170km), Terra de l'Aigua (137 km) i La Bonaigua (183 km), seguint el planning establert i amb un entrenament quelcom més específic per a marxes respecte a altres anys. L'última prova havia de ser les 3 Nacions, però una confluència d´aspectes personals i de casuística (just 10 dies abans m´entero de l´existència de l'Ariègeoise i la possibilitat d´anar-hi amb els Maima), fa que decideixi allargar una setmana més la temporada i intentar despedir-la des dels prop de 1800 m de Plateau du Beille.
Passo la nit a l´antiga casa de colònies d´Isòvol, on la familia dels Maima em cuiden molt bé. Dormo poc (4 hores mal dormides) i la matinada del dissabte marxem el Joan Miquel, Xàvier i servidor (la Meri no pot ja que està lesionada degut a una caiguda amb bici fa un parell de setmanes) per les sinuoses carreteres de Puymorens i Ax-les- Thermes. Em marejo i mig vomito en el trajecte de 1h 20min. Per sort mentre fem la llarguíssima cua per retirar dorsals, esmortzo i em mig recupero.
La marxa s'inicia força puntual amb el Charly Mottet com a padrí de la cursa. La sortida està molt ben senyalitzada i sembla professional. La cosa promet. Durant els 148 km entre Tarascon i Cabannes, el territori és trencadís, amb els algunes zones de pla, però uns 4 ports entremig. Algunes zones són veritablement espectaculars. Carreteres que com li comentava a un de Terrassa que em vaig trobar "huelen a Tour". És curiós però trobem forces catalans i hispans en el trajecte (sembla ser que aquesta marxa està agermanada amb la Quebranta, per tant hi ha gent que intenta fer les dues).
Em sorpren els pocs relleus que donen els francesos i lo poc que parlen entre ells. La carretera està neta de graveta, però hi ha zones força pestoses on sembla que portis la roda de darrera petada degut a lo poc regular que és l´asfalt.
Hi ha forces avituallaments, però no hi ha cocacola en tot el recorregut (mon dieu la France!), quelcom força estrany d´entendre amb els prop de 4.100 participants que han sortit al matí ( 1.500 de l'Ariegeoise llarga a les 8.00; 2.000 de La Mountagnole a les 8.30 i la resta en un trajecte iniciàtic de 70km a les 9.00). Els avituallaments semblen camps de batalla amb gran consum d´aigua i beguda isostar. De menjar poc: troços de fuet, pa de pessic, talls de taronja i prunes). També sorpren que hi hagi assistència tècnica durant la prova, de manera que si punxes i no portes camàra, parant una de les moltíssimes motos que segueixen la prova et pot vendre la camàra i inclús et passa una bomba de peu per inflar).
Passem per molts pobles com Prades o Appy. No hi ha multituds, sino simplement gent de pagès que no dubten a animar-te i aplaudir (molt més del que fan per les nostres terres). Hi ha un parell de descensos fantàstics amb curves de paella i carretera estretes. El verd d´aquesta part del pirineu te un to diferent, més alpí diria.
Arribo a Cabannes amb 5h 20 min a les cames. Aquest avituallament que és el darrer abans de la mole de Plateau, està ple de gent, és dantesc, gent sentada al terra, majorettes ballant, gent del poble mirant, taules d´avituallament arrassades (en aquest punt de la cursa ja coincideixen els participants de la llarga i de la mountagnole, que té 117km). Penso il.lusament que si m´afanyo potser faré or (temps límit 7 hores). Fa una setmana que m´he muntat el compaq (34x26), després de molt males experiències amb el 42x26 durant els darrers 4 anys, sobretot, fa 3 setmanes a La Bonaigua, penso que aquesta vegada les coses aniran millor.

Crònica del destronament d'un suposat escalador:
Quan vaig començar amb això de les marxes, me les donava d´escalador. Actualment, després d´haver-ne fet prop de 18, he de confessar que només em considero escalador si les proves duren menys de 130 km. Si són més llargues i la prova acaba en un port de primera o fora de categoria, d´escalador rien de rien.
Plateau du Beille serà recordat com un port maleit com Rocacorba, l´any passat. Un port que si puges amb 100 km a les cames encara, però amb 148 km i et faltin 16 km per dalt, has de tenir o molta bona cama, o molt bon entreno (més de 10.000 km/any ?) o saber patir com un gos.
La pujada és dantesca. Entre el km 0 i l´11 no hi ha un descans. Simplement aprofites algun revol de 180º per recuperar. O literalment et pares. Es para molta gent. No hi ha ombra. Són les 14h de la tarda. 25º-27º graus, cel radiant, manca de vent. Ens banyen amb mangueres en els avituallaments líquids que hi ha a la pujada. Patim com gossos. Molta gent aprofita les poques ombres que hi ha per parar, respirar, sospesar com va el cor, mirar a l´infinit. És terrible un port d´aquest tipus. Inhumà en les condicions que arribem.

Em paro dos vegades a respirar i veure i acabar-me les reStes de gel amb taurina. Al km 9 m'agafa una rampa impressionant a les dos cames. Sembla que s´ha m´hagin paralitzat les cames. Tiro la bici i em tiro a mateix al terra ja que no puc doplegar als genolls. Paro un motorista que m´ajuda amb alguns estiraments. M´incorporo, pujo 3-4 minuts caminant. Torno a provar i al cap de mig km em tornen les rampes i de nou l´espectacle. Al terra, on soc assistit per un ciclista francès que parla mig espanyol. M´anima i em diu que queda 1km molt dur (al 10%) però que a partir d´allà els darrers 4 km són més planers (6-7%). Torno a caminar una mica i finalment a falta de 5km em pujo a la bici i no sé com, sense pujar sobre aquesta (crec que assentat les rampes es contenen millor) i faig els darrers amb un ritme viu. Veig un tio parat sobre el manillar a 800 m de la meta (quina duresa que tot i tenir la meta a la vista, el tio s´hagi hagut de parar). He vist molta gent caminant, molta gent parada, gent que puja a uns cansins 6-8 km/h). Arribo a dalt. La zona està vallada i amb unes banderoles tipus arribada a gran volta. M´il.lusiono i tot i haver tardat unes 2h 20min (inclosos els prop de 23 minuts que vaig perdre amb parades i rampes) per fer 16 km -i no està content amb el temps-revento d'alegria.

A dalt em trobo el Charly Mottet fent un speech. Tenim tiquet per dinar. M´espero als dos germans Riera, que també han tingut problemes a la pujada). Dinem i prop de les 18.00 marxem cap a Tarascon pedalant durant prop de 25 km. La baixada la degusto com poques mirant lo lluny que queden els pobles a la vall d'allà baix.
Potser hagués estat més coherent fer la Mountagnole (arriba també a Plateau però en total són 117 km, enlloc dels 165 km). Almenys segurament no haguéssim tingut de posar peu a terra o els episodis funestos de rampes, però tot això m´ho miro com una via d´aprenentatge, com una experiència més, i com una jornada de ciclisme a recordar. Quan arribo al cotxe, porto 8.00 h exactes de pedalar. Ara toca hivernar fins al novembre i sobretot, començar la fase d´engreix.

Acabo donant gràcies a tots aquells que m´heu portat a les curses: Enric, Francis, familia Serrats, Francisco (nice ironman 2010), Juan i Ódena ("La Grupa"), i la familia Maima.

A tots bon estiu i bones curses!

dilluns, 31 de maig del 2010

Lanzarote "mon amour"

Hola amics primer de tot agrair tots els misatges que vaig rebre abans, durant i despres de la prova. Va ser un punt de apoyo que vaig tenir donat que aquest any portava menos entreno que mai , febre una setmana abans i els meus perennes dolors de tota mena.
Lo que si us puc dir es que aquest triatló engantxa i tots els que fem llarga distancia el tenim que fer al menys un cop.
Paisatges quasi "lunar" acantilats de vertigen un públic autocton volcat amb la prova i coneixedo de lo que es i el que representa.
Amb lo que respecta a el dia "D" dirvos que va ser un dia molt propici ja que el aigua estava perfecte el vent va bufar molt poquet per el que estan acostumats per aquí i aixó va propiciar uns temps molt bons a la bici. La cursa a peu molt de calor pero una delicia ja que en tot moment estas recolçat per el public i jo més que ningú ja que el Pera es va fer +ó- 35 km per el circuit corren i donanme suport i Red-bull fresquet al avituallament lliure.
Organització perfecte comparat amb altres de la marca i com ja us dic molt recomenable.
Gracies a tots!!!!!

dilluns, 24 de maig del 2010

IRONCAT 2010, com cagalló per sèquia !!




Quan et lleves a les 4h una matinada de maig, obres la porta de la terrassa, veus la platja de l'Arquitecte, sents olor de mar, tornes a l'habitació i veus el neoprè penjat de la cadira, la bici "demanant guerra" i les sabatilles de córrer neguitejant per tenir amo que les estovi... no hi ha dubte; ets a l'Ampolla i se't gira feina !!!




Quan arriben les 20h i estàs a punt de travessar la línia de meta de l'IRONCAT, la "borrachera" de joia esdevé calfred sostingut. T'adones que has vençut els corrents de la Mediterrània, l'asfalt que separa els arrossars... però sobretot has vençut el vent...







BOXES:


Reconec una certa mandra de bon matí quan vam sortir en Coro i jo de l'hotel cap a boxes amb la Cris i la Teresa. El vent ja era fortet i només eren les 6h del matí.





A boxes vam compartir aquesta mandra amb la Meritxell en una mini conversa on el tema principal era el vent que feia ballar les bicicletes, volar casquets de banys i d'altres estris triatlètics... Se sentien comentaris de tota mena: "potser suspenen la natació", "potser suspenen tot el triatló", "avui serà més dur que al 2007" (aquest tenia raó), "tranquils que al migdia amainarà el vent" (aquest no tenia raó i llàstima no haver-li agafat el número de dorsal per fer-li la vaca entre tots al vespre, grrrrr!)...





L'hora de la sortida (7h) s'apropava i la meva mandra esdevenia ansietat per llençar-me a l'aigua.





Des del mirador de la platja de l'Arquitecte vaig visualitzar el recorregut de la natació (pràctica molt recomanable, que vaig aprendre d'en Joan, per orientar-se bé després dins de l'aigua). Consistia en una enorme rectangle,com cada any (delimitat per quatre boies grogues), al qual s'havia de fer dues voltes.





3800m de natació mogudets que vaig resoldre en 1h 13min. Torno a confirmar que com menys entreno la natació "millor nedo"... Potser aquesta no és una bona indicació per algú que comenci en aquest mundillo, eh Carles Palobart "petit" ??








BICICLETA:


Després d'una transició sense complicacions comença la "diversió"... 180km de bicicleta en 6 voltes de 30km sobre un recorregut en "V"... fàcil, oi? Doncs no !!





Els vent no ens ho va posar gens fàcil, ens va fer anar com cagalló per sèquia, i va aprofitar la seva força per "destrossar" les matemàtiques previsions d'alguns optimistes que havien calculat:





1volta (30km) a 30km/h = 1h


6 voltes a 1h = 6h




Molts de nosaltres no va arribar ni de bon tros a aquests números...




Als primers 10km de cada volta (des de l'Ampolla a Deltebre) teniem el vent a favor. Això t'ajuda molt a agafar ànims i ritme de pedal, sobretot al començament del parcial de bici quan acabes de sortir de nedar amb la torrija (altrament dita mareig).




Però quan arribes a Deltebre i gires cap a Camarles, el vent de cara t'obliga a posar tota la carn a la graella (en Joan, d'aquest fenomen, en diu "menjar-se uns torrons"). És en aquests moments difícils quan faig servir l' SPI (Sistema de Paciència Infinita) versió 2.0 (corregida i millorada). Això no és més que evitar la desesperació quan tens una dificultat afegida com el vent. Mirar de posar el "pilot automàtic" (portar un ritme el més constant possible encara que sembli mooolt baix, fins que acabi aquesta dificultat).




Vaig fer la primera volta en menys d'una hora... bona mitjana que sabia que no podria mantenir. El ritme va anar una mica a menys però les forces no. Les cames responien de manera fantàstica com més kms acumulaven.




Lluny d'amainar, el vent es va enfortir a partir del migdia. Les meves dues últimes voltes en bici van ser molt perilloses als trams on el vent bufava de costat.




Finalment, després de 6h 45min a sobre la bici, vaig entrar a boxes per fer una rapideta transició i sortir a córrer.






MARATÓ:


A les tres de la tarda vaig començar el marató (6 voltes de 7km cada una).




De bon començament vaig tenir molt bones sensacions a les cames i vaig pensar: "al loro... que no estamos tan mal!!"... Vaig resoldre la primera volta en 40 min (un temps magnífic !!).




També sabia que no podria mantenir aquest ritme i vaig mirar de repartir les forces entre les 5 voltes restants.




Vaig caminar molt poquet, només per assimilar l'aliment als avituallaments: gels, barretes de pa de figa, pizza, minibocata pernil, aigua, un parell de cokes, fruita seca...




Com a anècdota us diré que a la part de l'espigó del port un xiquet que corria al trote cochinero va caure a terra per l'acció del vent lateral en sortir de l'aixopluc d'un vaixell amarrat. Com diria un amic meu: " se cuenta y no se cree !!! "




Finalment vaig travessar la meta parant el crono quan passaven poquets minuts de les 13h hores de carrera.

Rebent les felicitacions d'en Carles Palobart (pare)







CONCLUSIONS:




* Quan has patit alguna decepció en algun ironman, travessar la meta en un IRONCAT tan dur com el d'enguany cobra un valor afegit molt especial.Ànims pels que no han pogut acabar o no han tingut l'actuació desitjada.




* Voldria destacar molt positiviament l'IRONCAT davant altres proves de la mateixa distància precisament per les dificultats que sempre ens han acompanyat afegint èpica a una prova dura en si mateixa degut, paradoxalment, al seu recorregut absolutament pla.




* De bon matí ja vaig veure que, amb aquell vent, no era el millor dia per fer marca ni per fer-se el milhomes. De fet, a qualsevol dels IRONCATs celebrats fins ara, fer-se el valent només està a l'abast d'un selecte grapadet de triatletes.




* Per últim vull agrair el recolzament de tots/es els/les persones que m'han acompanyat (en cos i ment) en un dia tan dur. Esment especial a la Teresa, autèntic motor de les meves cames.




* També vull destacar el comportament dels JOVENTs amb qui vaig compartir la duresa d'aquest triatló:




Coro: un tio rocós, amb planta i una voluntat fora de dubtes... ah, i innovador (cada any corre l'IRONCAT amb una bici diferent... aquest any ni l'havia provat !!! amb un parell !! ). Tinc unes ganes tremendes que arribi el 25 de juliol per córrer a Zuric amb tu i la resta de companys (Enric, Palobart, David...)




Txell i Miquel: els senyors MAIMA necessiten un blog a part per la seva impecable trajectòria triatlètica de llarga distància però avui vull destacar la seva fermesa i valentia per haver acabat un triatló pel qual potser no tenien la motivació necessària. Enhorabona !!




Xavier Riera: el germà d'en Miquel ens ha sorprès gratament acabant l'IRONCAT més dur dels que s'han celebrat fins ara. Enhorabona també !! No sabem si t'han quedat ganes de tornar-hi...
Joan Cortés: el millor d'en Joan és ue te'l pots trobar tant a Lanzarote com a Zuric... com a Niça... a l'IRONCAT... o Banyoles. Diguéssim que és com un semidéu del triatló... Quan jo arribi als 65 anyets també vull córrer i tenir les mateixes ganes de fer coses que ell.


Fotos: Teresa, Enric (moltes gràcies pel viatge llampec que vau fer amb l'Olga), Pedrito (igualment... gràcies)

divendres, 22 de gener del 2010

calendari oficiós marxes cicloturistes 2010




Per anar fent boca...

Març:
- 14: Brevet de 200 (Manresa)
- 21: Terres de Vi i Cava (Vilafranca) Llarga Distància
- 28: Terres de l'Ebre (Tortosa) Llarga Distància

Abril:
- 10: Brevet de 300 (Manresa)
- 11: Segarra Solsonés (Cervera) Llarga Distància
- 17: Arueda (Cadaqués) Ciclopirineus
- 18: Rutes del Montseny (Granollers) Llarga Distància
- 25: Racons de la Conca (Rocafort Queralt) Llarga Distància

Maig:
- 1: Brevet de 400 (Manresa)
- 1: La Pallaresa (Tremp) Ciclopirineus
- 9: Terra de Remences (Vall d'en Bas) Ciclopirineus
- 16: Les Goges (Banyoles) Ciclopirineus
- 23: Terra de l'Aigua (Riells) Llarga Distància
- 29: Barcelona-Perpignà-Barcelona
- 30: Transcollserola (Sant Cugat) Llarga Distància

Juny:
- 5: La Bonaigua (La Pobla de Segur) Ciclopirineus
- 12: La Cursa del Llop (Tortosa) Llarga Distància
- 13: Cadí-Moixeró (La Seu d'Urgell) Ciclopirineus
- 20: Tres Nacions (Puigcerdà) Ciclopirineus
- 26: Montsec-Montsec (Balaguer) Ciclopirineus

Juliol:
- 10: Flecha Rat Penat (Castelldefels) Llarga Distància <-- falta confirmar data 
- 18: Ports Andorra (Andorra) Ciclopirineus <-- falta confirmar
 
Setembre: 
- 5: Terra de Comtes (Ripoll) Ciclopirineus
Octubre: 
- 9: Font Romeu Ciclopirineus <-- falta confirmar