Soc en Marc Marin, de les últimes incorporacions a aquesta família que es diu Jovent 79. De com he arribat a formar part d'aquest equip es podria dir que ha sigut un cúmul de circumstàncies. Començaré des del principi.
Als 9 anys vaig descobrir la vela al CNBarcelona on feia colonies d'estiu, és aquí on comença la meva passió pel mar que encara avui continua viva. Fins als 13 anys vaig navegar amb optimist i buscant una embarcació per fer regates vaig iniciar-me amb el windsurf, competint a nivell nacional i formant part de la selecció catalana durant dos anys seguits. Durant aquell temps l'atletisme formava part del meu entrenament i aprofitava per competir en alguna cursa popular.
Amb 20 anys, ja a la universitat i entrenant cada cop menys, em vaig trencar els lligaments del genoll (circumstància principal per estar aquí). La recuperació va ser lenta i no vaig conseguir tornar al nivell que tenia, això unit als estudis universitaris va provocar que deixés de competir però no la navegació per plaer. Vaig començar a practicar surf aprofitant les vacances al febrer i algun cap de setmana per viatjar a Zarautz. Uns anys després i degut a la passió pel mar em vaig enganxar a una modalitat que tot just començava, que es diu kitesurf (una altra circumstància important). Amb tot això la meva forma física anava decaient igual que apareixien actituds poc saludables a la meva vida.
Tot va canviar quan vaig conéixer a la Maria (circumstància trascendental), la meva parella i mare de la meva filla Clara i d'un futur nen que es dirà Lucas. Ella em va tornar a enganxar a l'esport, duatlons de muntanya, surf i kitesurf més exigent, així vaig tornar a posar-me en forma, gimnàs, bicicleta i córrer per aconseguir que el meu genoll operat no es resentís en cada salt fent kitesurf. Del duatló al triatló va ser un pas senzill doncs no em feia respecte nadar, "només" n'havia d'aprendre. Llavors vaig veure que necessitava algú amb qui entrenar i compartir kilometres amb la bicicleta. La casualitat va fer que el presi, Joan Benach fos soci del CNBétulo on jo soc soci i on navego, em vaig posar en contacte amb ell per formar part d'aquest gran equip i de sobte m'he trobat amb grans persones, amics segurament i perquè no dir-ho, una nova família.
2 comentaris:
No tindrà res a veure una mica el company de pis i amic de la Maria? Jij
Estas on fire i jo ho celebro , padrazo!!
Gonzalitoooo! I tant q vas tenir a veure. Aquell duatlo d Balaguer va ser l'inici. Xo no he posat x no treure romanticisme al relat ;) Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada