Data i lloc de naixement:
Barcelona, 30 de setembre de 1969
Des de quan fas esport?
Vaig començar amb els escacs (no se si hi compte) als 7 anys. Sembla que no s’em donava malament. Però l’esport de “fondo” el vaig començar a practicar de més gran… cap als 18 o 20 anys.
Quins esports has practicat?
Desprès dels escacs vaig provar amb esports colectius: rugby, molts anys de basket… i fins i tot l’autèntic esport de mascles… el futból. Però l’atletisme va ser el que em va empènyer als esports individuals i de fondo. Començant amb el legendari CGB (Gimnàstic Barcelonés, any 1984) i acabant on estic ara.
Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al Jovent?
Vaig començar a surtir en bicicleta als vint anys amb un antic JOVENT, en Roberto, a qui li dec tota la meva afició al triatló i la bici. Ell em va presentar una anys mes tard (cap al 95) a tota la plebe de l’antic JOVENT: els Benach, en Lluis Mateo, en Xavi, en Gabino, en Bernat… i d’altres. En aquell temps en vaig aprendre gairebé tot el que se sobre anar en bicicleta, aguantar “demarrajes” i fotre’ls també, es clar. De seguida em va enganxar l’ambient JOVENT.
Vaig debutar al triatló de St. Vicenç de Castellet, un sprint en piscina… “lo flipas!!” Em penso que vaig quedar l’últim… quelcom que encara no ha aconseguit cap JOVENT.
Quina ha estat la cursa de la teva vida? I quina t'agrada més?
La cursa de la meva vida encara està per arribar. Be, recordo un triatló olímpic (molt mal organitzat) a l’Estartit en que vaig quedar el 39 i on vaig fer 38min i poc als 10km. Vaig quedar content.
Recordo amb molt de carinyo el primer ironman que vaig fer amb l’incombustible “superdiesel”… en Francesc ( qué grande es este chaval! )
Les tres competicions que mes m’agraden son l’EMBRUNMAN, el triatló de Zarautz i el nou marató de BCN. L’EMBRUNMAN és indescriptible, mític… i a Franca en saben molt de fer proves esportives d’aquesta mena. Us han animat mai centenars de persones a sota una pluja de vàries hores ???
El triatló de Zarautz és el triatló més exigent dels que CONEC i el que millor ambient te. L’afició a EUZKADI és senzillament espectacular.
I el nou marató de BCN te un recorregut molt atractiu pels que coneixem Barcelona i ha fet una rebifada espectacular en participants…. Malgrat els alcaldes nefastos que s’han intentat carregar aquesta cursa.
Barcelona, 30 de setembre de 1969
Des de quan fas esport?
Vaig començar amb els escacs (no se si hi compte) als 7 anys. Sembla que no s’em donava malament. Però l’esport de “fondo” el vaig començar a practicar de més gran… cap als 18 o 20 anys.
Quins esports has practicat?
Desprès dels escacs vaig provar amb esports colectius: rugby, molts anys de basket… i fins i tot l’autèntic esport de mascles… el futból. Però l’atletisme va ser el que em va empènyer als esports individuals i de fondo. Començant amb el legendari CGB (Gimnàstic Barcelonés, any 1984) i acabant on estic ara.
Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al Jovent?
Vaig començar a surtir en bicicleta als vint anys amb un antic JOVENT, en Roberto, a qui li dec tota la meva afició al triatló i la bici. Ell em va presentar una anys mes tard (cap al 95) a tota la plebe de l’antic JOVENT: els Benach, en Lluis Mateo, en Xavi, en Gabino, en Bernat… i d’altres. En aquell temps en vaig aprendre gairebé tot el que se sobre anar en bicicleta, aguantar “demarrajes” i fotre’ls també, es clar. De seguida em va enganxar l’ambient JOVENT.
Vaig debutar al triatló de St. Vicenç de Castellet, un sprint en piscina… “lo flipas!!” Em penso que vaig quedar l’últim… quelcom que encara no ha aconseguit cap JOVENT.
Quina ha estat la cursa de la teva vida? I quina t'agrada més?
La cursa de la meva vida encara està per arribar. Be, recordo un triatló olímpic (molt mal organitzat) a l’Estartit en que vaig quedar el 39 i on vaig fer 38min i poc als 10km. Vaig quedar content.
Recordo amb molt de carinyo el primer ironman que vaig fer amb l’incombustible “superdiesel”… en Francesc ( qué grande es este chaval! )
Les tres competicions que mes m’agraden son l’EMBRUNMAN, el triatló de Zarautz i el nou marató de BCN. L’EMBRUNMAN és indescriptible, mític… i a Franca en saben molt de fer proves esportives d’aquesta mena. Us han animat mai centenars de persones a sota una pluja de vàries hores ???
El triatló de Zarautz és el triatló més exigent dels que CONEC i el que millor ambient te. L’afició a EUZKADI és senzillament espectacular.
I el nou marató de BCN te un recorregut molt atractiu pels que coneixem Barcelona i ha fet una rebifada espectacular en participants…. Malgrat els alcaldes nefastos que s’han intentat carregar aquesta cursa.
Ah! També vull esmentar el triatló "C" de Niça que vam fer alguns JOVENTs a l'any 2004. Vam passar un cap de setmana magnífic. Em va sortir un triatló molt apanyat gràcies a la companyia d'en Christian. Vam anar plegats, sense fer trampes, des del km 10-15 de bici fins al final de tot. Tot i així ens van treure una tarjeta vermella (sanció d'un bucle a peu de 300m). Era el seu primer triatló llarg i la veritat és que va respondre com un campió. Gràcies Christian.
De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Em penso que la bicicleta és el que millor se’m dona. De fet jo vaig començar a fer fondo de veritat sobre les dues rodes. La natació m’agrada encara que no és el meu fort i el runnig és la meva asignatura pendent… me la deixo per una revàlida de setembre que no se si arribarà mai.
Duatló o triatló?
M’agraden totes dues. No faig “distingus” en preferències. Potser el triatló és més complert i per tant més ben considerat entre el públic.
Distància preferida?
N’he fet totes les distàncies “habidas i por haber” i crec que m’adapto millor a un “B” o “C”. Es clar que tot depen de l’entreno que portis i la motivació que tinguis envers la prova que afrontis.
Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Entreno sempre solet, excepte el diumenge que surto amb l’equip. Reconec que és aborrit entrenar sol però també ajuda a preparar-te psicològicament. Solc entrenar 5 dies per setmana, unes 3h al dia. Dissabte descanso i depén del cansament afegeixo un altre dia de descans entre setmana.
A part de l'entrenament, et cuides d'alguna altra manera? (dieta, hores de son, fisio…)
Cada dilluns (religiosament) tinc 1h 15min de massatge i shiatsu (que no és cap marca d’aire acondicioinat). Vaig a una fisio que ho fa molt be i em recoloca tot l’esquelet i musculatura después dels excessos esportius del cap de setmana.
No porto dieta estricta ni dirigida de moment, només em cuido i menjo de tot menys pebrot… que no el puc soportar.
La son és el que porto pitjor sobretot aquest any que porto molts messos treballant de nit i dormint de dia… tot just dormo unes cinc horetes.
Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Bona pregunta! Amb la Marta tot és molt fácil. M’ajuda en tot el que pot ajudar, pobreta! Tots dos portem horaris intensius de feina i treballem a la mateixa empresa així que, com que ens veiem tot lo dia, quan arribo a casa puc surtir a entrenar tranquilament sense pensar que està desatesa. Per a mi el secret és pensar una mica en la persona que tens al costat…… Exemple: quan marxem a una competició lluny de Barcelona no només vaig a fer la competi i punt… miro llocs per fer algo de turisme i, si podem, ho fem junts. No sempre és posible però gairebé sempre. I si algun dia haig de deixar d’entrenar per estar amb ella doncs està clar… em quedo amb ella, ho primer és ho primer.
Ídols esportius?
En Jalabert, un tot terreny. En Marcel, un altre. Jo, de gran, vull ser com en Marcel.
Què és el que més t'agrada del Jovent? I el que menys?
Del JOVENT m’agrada la diversitat humana en tots els sentits i el desordre ben portat. Som molt diversos però el millor és que aquí hi pot entrar o sortir tothom que ho vulgui.
El pitjor? …… “no me viene nada”
I del triatló(el que més i el que menys)?
Del triatló el que més m’agrada és la gent que coneixes. Un fondista acostuma a ser una persona educada i respectuosa (també en coneixem excepcions que no venen al cas). També m’agrada trobar, en algunes proves, públic entés en aquest esport (és el cas de Zarautz).
El que menys m’agrada és que et treu molt de temps (entre entrenos i competis) per altres coses però “no comer por haber comido….”
Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Satisfacció i patiment.
També rialles, aprenentatge continu, deshidratació, “pàjaras”, bones amistats, alguna que altre decepció…..
Quin és el somni esportiu que encara no has pogut cumplir?
Acabar Lanzarote. Aquest any m’he quedat lluny (al km 150 de bici) per esgotament. És per això que l’any vinent hauré de tornar perqué em vaig quedar sense poder-li donar la ma a en Keneth Gasque… i això no es pot aguantar.
També m’agradaria apropar-me a les 3h 15min al marató de BCN. Fer una actuació digna a Zarautz i algunes coses més.
Se coneix que soc molt autoexigent
De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Em penso que la bicicleta és el que millor se’m dona. De fet jo vaig començar a fer fondo de veritat sobre les dues rodes. La natació m’agrada encara que no és el meu fort i el runnig és la meva asignatura pendent… me la deixo per una revàlida de setembre que no se si arribarà mai.
Duatló o triatló?
M’agraden totes dues. No faig “distingus” en preferències. Potser el triatló és més complert i per tant més ben considerat entre el públic.
Distància preferida?
N’he fet totes les distàncies “habidas i por haber” i crec que m’adapto millor a un “B” o “C”. Es clar que tot depen de l’entreno que portis i la motivació que tinguis envers la prova que afrontis.
Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Entreno sempre solet, excepte el diumenge que surto amb l’equip. Reconec que és aborrit entrenar sol però també ajuda a preparar-te psicològicament. Solc entrenar 5 dies per setmana, unes 3h al dia. Dissabte descanso i depén del cansament afegeixo un altre dia de descans entre setmana.
A part de l'entrenament, et cuides d'alguna altra manera? (dieta, hores de son, fisio…)
Cada dilluns (religiosament) tinc 1h 15min de massatge i shiatsu (que no és cap marca d’aire acondicioinat). Vaig a una fisio que ho fa molt be i em recoloca tot l’esquelet i musculatura después dels excessos esportius del cap de setmana.
No porto dieta estricta ni dirigida de moment, només em cuido i menjo de tot menys pebrot… que no el puc soportar.
La son és el que porto pitjor sobretot aquest any que porto molts messos treballant de nit i dormint de dia… tot just dormo unes cinc horetes.
Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Bona pregunta! Amb la Marta tot és molt fácil. M’ajuda en tot el que pot ajudar, pobreta! Tots dos portem horaris intensius de feina i treballem a la mateixa empresa així que, com que ens veiem tot lo dia, quan arribo a casa puc surtir a entrenar tranquilament sense pensar que està desatesa. Per a mi el secret és pensar una mica en la persona que tens al costat…… Exemple: quan marxem a una competició lluny de Barcelona no només vaig a fer la competi i punt… miro llocs per fer algo de turisme i, si podem, ho fem junts. No sempre és posible però gairebé sempre. I si algun dia haig de deixar d’entrenar per estar amb ella doncs està clar… em quedo amb ella, ho primer és ho primer.
Ídols esportius?
En Jalabert, un tot terreny. En Marcel, un altre. Jo, de gran, vull ser com en Marcel.
Què és el que més t'agrada del Jovent? I el que menys?
Del JOVENT m’agrada la diversitat humana en tots els sentits i el desordre ben portat. Som molt diversos però el millor és que aquí hi pot entrar o sortir tothom que ho vulgui.
El pitjor? …… “no me viene nada”
I del triatló(el que més i el que menys)?
Del triatló el que més m’agrada és la gent que coneixes. Un fondista acostuma a ser una persona educada i respectuosa (també en coneixem excepcions que no venen al cas). També m’agrada trobar, en algunes proves, públic entés en aquest esport (és el cas de Zarautz).
El que menys m’agrada és que et treu molt de temps (entre entrenos i competis) per altres coses però “no comer por haber comido….”
Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Satisfacció i patiment.
També rialles, aprenentatge continu, deshidratació, “pàjaras”, bones amistats, alguna que altre decepció…..
Quin és el somni esportiu que encara no has pogut cumplir?
Acabar Lanzarote. Aquest any m’he quedat lluny (al km 150 de bici) per esgotament. És per això que l’any vinent hauré de tornar perqué em vaig quedar sense poder-li donar la ma a en Keneth Gasque… i això no es pot aguantar.
També m’agradaria apropar-me a les 3h 15min al marató de BCN. Fer una actuació digna a Zarautz i algunes coses més.
Se coneix que soc molt autoexigent
1 comentari:
Arsenio,
Estic content pel teu finisher Lanzarote,salut!!
Publica un comentari a l'entrada