AMB LA MEL ALS LLAVIS
Així em vaig quedar dijous dia 7 de Juny a la nit quan decideixo, crec que assenyadament, que no aniré la l'xterra. 3 mesos que no han estat fàcils per seguir entrenant se'n van en orris, però l'esport és així; a vegades gratificant, altres desagraït. Aquesta imatge és la que es veia al menjador de casa meva al moment de decidir-ho, amb la bossa a punt de fer-se...
De tota manera gràcies pels ànims de tots aquesta setmana, veig la gent animada i repartida per les curses, el blog arrencant (gran feina de la Txell), i moltes curses per fer. Gràcies als que ens fan gaudir amb les seves cròniques, espero que vagin creixent els comentaris. Salut!
3 comentaris:
Aquesta vessant desagraïda de l'esport farà que encara tinguis més ganes de nous reptes. No pateixis... estem amb tu per acompanyar-te en els següents "desafíus" esportius.
Ànims noi !!
Ànims, ja hi haurà moltes altres curses.
JOrdi,com ve dius l'esport te moments gratificants i d'altres tot el contrari pero em de tirar endevant i passar pagina,sempre hi han moltes mes curses,aixi que sempre positiu.
Publica un comentari a l'entrada