dilluns, 18 de juny del 2007

CRÒNICA RUTA PIRINENCA TRES NACIONS (Puigcerdà 17/6)



Per segona setmana consequtiva presència Jovent en varis fronts:Triatló de Manresa i Marxa CT 3 Nacions, en total han estat 8 components que no està gens malament, sembla que la cosa s'està animant. La Txell i jo, com no podria ser d'altra manera, vam optar per la marxa CT.

Vam sortir cap a la Cerdanya el dissabte per la tarda anant directament a Puigcerdà on a partir de les 18h hi havia entrega de dorsals i bossa obsequi, després vam anar cap a Isòvol, un poble a uns 15km de Puigcerdà en direcció a Bellver, on vam passar la nit.

El diumenge el despertador va sonar a les 6h20min petit esmorzar, ja que en aquelles hores poca cosa entra, agafem les bicicletes i a les 7h10m sortim cap a Puigcerdà. Al sortir al carrer ens adonem que fa fred i plou, mal presagi, equipats amb samarreta, manguitos i impermeable enfilem cap a Puigcerdà. La pluja es fina i a mida que ens acostem a Puigcerdà desapareix i fins i tot sembla que els núvols es trenquin. Aviat trobem a l'Arsenio que porta un maillot sense mànigues, aquest noi si que és valent!, passem el control i ens situem a la sortida on xerrem una mica. L'speaker comenta que hi ha uns 700 inscrits i que el dorsal nº1 és per a en Melcior Mauri que últimament el trobem a tot arreu. Sembla mentida que després de tants anys com a professional de l'esport encara li quedin ganes de seguir entrenant i mantenir-se en una excel.lent forma física.

Amb una mica d'inpuntualitat es dóna el tret de sortida, la gent surt disparada, anem en direcció a Alp, el comptaquilòmetres marca 50km/h i la gent ens avança per tot arreu. A l'Arsenio ja l'hem perdut de vista des de l'inici, més tard passa en Sergi com una exhalació acompanyat d'en Joan Carles "frutero". Els grups ens van passant fins que n'arriba un que s'adequa al nostre ritme en el qual trobem en Jordi Olivella i en Diego els nostres companys de penes de la setmana passada. Conforme ens acostem a la Seu d'Urgell la cosa es va posant negre i la pluja fa acte de presència.

Aquest any no estem tenint gens de sort amb la climatologia: pluja a Navarra, pluja a Cervera, vent huracanat a l'Ampolla... enfilem cap a la frontera Andorrana i la cosa no afluixa. Veiem grups de ciclistes que decideixen donar mitja volta i ens arriben rumors de que a dalt d'Envalira a la temperatura és de 0 graus. Ens comencem a espantar però conque tampoc cau el diluvi universal seguim endavant. I estem de sort perque a mida que anem creuant Andorra la pluja va remetent i l'asfalt cada cop està més sec.

Atravessar Andorra es fa llarg i feixuc és un ritme constant d'ascensió amb zones de forta pendent. De mica en mica arribem al port d'Envalira on l'aigua ha canviat per un altre vell conegut nostre: el vent. A l'anar pujant quan el tenim a favor ens empeny amb força, gairebé pots deixar de pedalar i t'arrossega però al girar el revolt el trobem de cara i llavors s'endureix l'ascensió. Finalment sobre les 12h30m arribem a dalt del cim a 2407m on l'aire és fort i la temperatura és de 7 graus.

El descens es fa força perillós per culpa de les fortes ratxes de vent, ens ho prenem amb calma i baixem amb molta precaució, passem la frontera francesa on hi trobem una gendarme fumant i amb cara de mala llet. Seguim baixant una mica més i comença el port de Puymorens d'uns 3km i pendent força suau, el superem sense problemes i ja només queda baixada fins a Puigcerdà.


Tot va bé fins que a 5km de l'arribada ens atura la típica punxada una altra constant de les marxes d'aquest any juntament amb la metereologia. Un cop subsanat el problema arribem amb un temps final de 6h00m, a l'avituallament on ja no queda absolutament res per menjar. Recollim el diploma i el record i marxem cap a Isòvol però per allargar-ho una mica més, a petició de la Txell, enlloc d'anar directes fem una volteta per Alp, Das i Bellver en total uns 25km i 1h més. Nosaltres som així i la reputació s'ha d'anar mantenint. Per tant en total entre l'anada i la tornada ens surten 180km i 8h de pedalada, que ja està bé. Ja només queda dutxa revitalitzant dinar per recuperar forces i cap a Mataró on arribem a les 9 del vespre just per veure com el Barça perd la lliga.

Salut i kms

Miquel&Txell road to Embrun (-57)

Classificacions:

99 Sergi Costa 4h35min53seg
233 Arsenio Saez 5h08min20seg
392 Meritell Portillo 6h00min58seg
393 Joan Miquel Riera 6h00min58seg

2 comentaris:

salvatore commesso ha dit...

Hola txell i joan miquel,

em sap greu "lo" de la punxada. potser és que teniu algun problema amb el radi o la roda. o simplement, és mala (molta) mala sort.

quan vaig arribar a meta, no hi havia RES de menjar. em van dir que ho havien de baixar dels avituallaments i una serie de gent, entre ells jo, ens vàrem picar bastant amb els pobres que estaven a la taula de les begudes.

a vegades et sents tractat com un drap brut i pagant el que es paga a les inscripcions, no estic disposat a això. si és paguéssin 10 euros ho entendria.

de totes formes a la franja horària que va arribar l´arsenio es veu que sí que hi havia menjar... però clar, poc, ja que 50 minuts després ja estaven com al principi.

també els 20 minuts de cua literal que vaig estar esperant per recollir el dorsal, ho vaig veure com una cagada organitzativa. això va fer que tot i arribar a puigcerdà a les 7.15, 5 minuts abans de la sortida encara estigués fent necessitats en un parking de la zona; i havés de sortir sense escalfar

independenment de tot això, les 3 NACIONS personalment penso que és LA MARXA de les marxes catalanes. dóna l´impressió d´estar disputant una clàssica, amb francesos, andorrans, espanyols i catalans entre els participants. la climatologia d´aquest any la va fer especialment ferèstega, quelcom que va ser un plus per a mi.


salut i km

Jordi Moyano ha dit...

Aviseu de quina serà la propera marxa/cursa que fareu, més que res per no fer-la, que no em vull mullar, jejeje...