divendres, 15 de juny del 2007

27ª Rutes del Montseny: Santa Fe ens il.lumina

El diumenge comença amb el goig de veure gent del Jovent 79 “batallant” en 3 fronts (triatló de salou, x-terra i marxa rutes del montseny). Abans de sortir ja em sorpren el fet de veure els "Maima" que han vingut pedalejant de mataró. el sacrifici i km dels IM sempre em colpeixen.
la gran satisfacció de la matinal és qué m´un pare m´acompanya a la cursa, i això, recordant els bells temps de triatló (1989-1994) m´anima molt.

sortida neutralitzada fins a sant celoni. la passo parlant amb un tio que vaig coincidir a la marxa transcollserola. molt trempat. sol fer ultradistancia (400 o 600 km) però les marxes també el trempen.

un cop a sant celoni, s´inicia la millor pujada que he fet amb molts anys. fins a campins vaig amb grupeto escalant possicions. a partir de campins i fins a sant marçal, uns 20 en total, emulo al Rasmussen avançant gent a diestro i siniestro fins que a un km de dalt agafo un grup del meu ritme, tirat per un veterà "escocés" del CECOC. podria ser m´un pare per edat, exagerant, pero puja molt bé.
la baixada Viladrau em fa recordar els boscos de canadà. quin tresor és el vessant nord del montseny!
Viladrau és un poble bonic però amb un asfalt que fa el descens força perillós. més tard, ja em grupeto, passem per Seva. em ve el cap el crivillé, el "noi de seva". poc després comencen els 10 km de pujada fins a Coll Formic. He de confesar que m´estrenava tant a santa fe com a collformic per la vessant de darrera. La pujada desde Seva és en plena solana, cap ombra, pujada regular suau, però els km comencen a pesar.
Dos “pájaros” veterans sense dorsal, amb greñas o amb bici de l´any 75 marquen la pujada. Penso allò de “acaben de sortir de casa” o “estic pujant fatal”.un cop a dalt sento el public dient: “allez jordi laparra”. Penso, aquest nom em sona. Baixo amb ell i amb un del Città veridica. A baix de port anem els tres fins a palautordera. Parlo amb ell i em diu que és germà de l´històric joan laparra (cnb, any 89 i 90; el dr. Garcia sap de qui parlo). De palautordera cap endavant (uns 40km) el farem em vent en contra. Com sempre l´arrivada de la carretera que enllaça st celoni amb llinars, és fatal. Vent en contra, repetxons futots i calor. Abans de Llinars, uns es perden agafant la variant. Haig de comentar-vos que de les marxes que he fet aquest any, aquesta era la pitjor organitzada. De Llinars a Marata segueixo en grup. Marata em destrosa. Estem al km . 130 (limit total de la meva resistencia, al menys pel nivell d´entreno que porto), però avui estic preparat per patir. Em despenjo en aquells 3 km de revolts que suposen Marata. Per sort quan s´agafa el desvio a corro de munt, ve baixada i coincideixo de nou amb el de Città veridica. Junts farem els darrers 15km amb vent en contra i més sorpreses de l´esperat. Els ultims 15 km de les marxes solen ser els km basura on et fan voltar per variants, rondes i altres quehaceres. Encara queden un parell de repetxons. Finalment a 1km de meta ens tornem a perdre (si jo em perdro, com serà per aquells participants que mai han pedalat pel vallés occidental).
Per sort podem corregir aviat l´error i els dos cafres que venen per darrera no tenen temps d´agafar-nos.
Lo millor dels darrers 15 km: veure a m´un pare que s´ha apropat amb la mountain bike entre granollers i cardedeu i em sorpren en un revolt. Moment emocionant.
Tota la cursa la faig em certa por i anant molt en compte amb els sots, ja que tinc la roda de darrera fatal (merda de “countor rigida”... no la compreu mai!), havent trencat 4 radis en el darrer mes i mig, i amb la por que em deixi tirat a mitja cursa.
Final feliç en tot cas, amb un temps bo per les condicions de la prova (38km de pujada acumulats, calor i vent en contra).
Ara llegint el blog del joan miquel, veig que van tenir problemes tècnics. Ànims i sort per puigcerdà!

Participants: 355
Recorregut: 147 km
Primera posició:Xavier Florenci (La Bolangerie): 4:36:05

salvatore “comesso”

1 comentari:

Jordi Moyano ha dit...

Estàs fet un crac, estàs fent totes les marxes “del mundo mundial”. Al setembre no t'has de perdre l'Escalada a Montjuic.