Road to Embrun - acumulant kms

Aquesta setmana inicio la setena setmana de preparació orientada a la triatló Embrunman. Hores d'ara ja començo a agafar la dinàmica de conviure amb el dur objectiu a l'horitzó que aquest any em plantejo i aixó es tradueix en fer filigranes per encabir els entrenaments durant la setmana.

 

Poc a poc sembla ser que les càrregues d'entrenament les assimilo millor, vaig cansat, cosa normal pel volum físic d'exercici,  però preparar una prova de llarga distància també és això, preparar el cos perquè tiri cap endavant quan les cames no es volen moure.

 

Tinc la sort de poder compartir aquest projecte amb companys i amics que han permès que més d'un dia, quan donava per fet que l'acabaria en blanc perquè la feina o la família havien posposat la meva disponibilitat, m'han encoratjat a córrer quan mitja Barcelona ja dormia. A ells els agraeixo (i els seguiré agraint) que tirin de mi quan el cap o altres circumstàncies et fan pensarr que avui no és possible.

D'altra banda, en breu comencem algunes proves que ens permetran acumular quilòmetres: mitja marató de Granollers, mitja marató de Montornés, la marató de Barcelona,… Tinc clar que són proves accessòries i no pas principals, l'objectiu és a l'agost, però permetran fer una lectura de com evoluciona la preparació física.

 

Fins ara només he corregut en la cursa del barri de Sant Andreu (5km) i la cursa dels Nassos (10km), totes dues proves precedides per dies anteriors de forta càrrega de bici, cosa que em va condicionar els temps a meta, però com he dit abans són proves que no són objectiu i que a més em van permetre sentir aquell dolor de cames que et fa sentir viu. Ho sé, sóc una mica masoca.

 

Des d'aquesta perspectiva animo a tothom, pares/mares de família, treballadors/res incansables o a la barreja de tots dos estats, a disfrutar de l'esport, a lluitar per aconseguir els seus objectius però sense deixar de mirar, encara que sigui de reull,  a la família o als amics; ells són pilars fonamentals perquè poguem fer el que ens agrada.

 

M'acomiado amb una frase del gran Steve Prefontaine, amb qui comparteixo la manera de veure l'esport, des d'una visió valenta: "Donar qualsevol cosa menys que el millor de tu mateix és sacrificar les teves virtuts".

 

Amics i amigues, feu esport però sobretot disfruteu.

 

Una forta abraçada,

 

Albert