Hola, soc el Moyano i porto al Jovent des de el 2004.
Els meus primers passos en l’esport van ser amb uns cursos de natació quant tenia 4 i 5 anyets, però es pot dir que els meus inicis van ser als 12 anys, quan el meu pare em va començar a treure en bici de carretera.
Dos anys més tard vaig poder entrar a l’Escola Catalana de Ciclisme (al velòdrom d’Horta). En aquella època em passava forces tardes entrenant a la pista, aprenent a dominar la bici i fent algunes curses de la Copa Catalana per a cadets.
Després de deixar l’Escola Catalana de ciclisme, vaig estar un parell d’anys a Can Dragó fent atletisme amb el club Fitxet.
Semblava que això de corre se’m donava millor que la bici, però ho vaig haver de deixar, primer perquè ja van començar a aparèixer les primeres lesions i perquè vaig comença la universitat i no trobava temps per entrenar.
Durant la carrera no vaig deixar del tot l’esport ja que sortida de tant en tant en BTT i em vaig apuntar a un gimnàs.
Un cop acabada la universitat em vaig tornar a posar a corre. Van ser un parrell d’anyets molt macos on fer 38’s o menys al 10.000 era algo habitual. Però una lesió de genoll em va apartar un any i mig de l’esport i va matar la meva progressió. Com estava desanimat i veia que no hi havia manera de recuperar-me i que potser no podria corre mai més, vaig reprendre la meva etapa com a ciclista. Torna a enfortir els quàdriceps em va permetre tornar a corre a peu i vaig veure la possibilitat de poder fer un triatló, cosa que em feia il·lusió des de que tenia 13 o 14 anys.
Vaig entrar en el mon del triatló a poc a poc, va ser al final de la temporada 2002, a Vilanova. La meva idea era corre un sprint i prou…. després va se corre l’Olímpic de Barcelona del 2003 i prou, però com que a l’olímpic em van tirar i no vaig poder acabar, vaig decidir tornar-ho a intentar al següent any i és quan afortunadament vaig anar a parar al Jovent 79, quedant enganxat a aquesta forma de vida.
He fet una mica de tot, sprints, olímpics, B’s però em quedo amb l’IronMan que vaig fer a Calella, on vaig baixar de les 11h. Entrar a meta va ser un dels moment més especials de la meva vida. A més, veure tanta gent animant a qualsevol que portés els colors del Jovent, et fa sentir molt orgullós de portar-los i et fa ser conscient de la “responsabilitat” que té vestir de blau i rosa.
Si algú li bé de gust, deixo el link on vaig penjar la crònica del IronMan. Està just a sota d’una crònica de l’Arsenio, un històric del Jovent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada