El meu (nostre) Embrunman

Hem passat molts mesos preparant Embrunman, mesos carregats d'entrenaments durs i intensos. De córrer o nedar quan la ciutat ja dormia i de sortir a fer bici quan encara no era desperta. Però ja està, ja fa una setmana que vam assolir el repte col·lectiu que ens havíem plantejat aquesta temporada. C'est tout, com dirien per aquelles terres.

 

El passat dia 15 d'agost va ser el dia clau i el primer que he de dir és que a la sortida hi havia 7 jovents, els mateixos 7 jovents que moltes hores més tard van traspassar la línia d'arribada. Tots vam ser finishers de l'Embrunman. Aquest és el nostre èxit. Un éxit compartit amb les famílies respectives, amb els animadors desplaçats in situ i amb els que ens van enviar forces des de la distància.

 

Nedar al llac de Serre-Ponçon mentre sortia el sol va ser increïble, donar pedals mentre es pujava el col d'Izoard és inexplicable per un ciclista apassionat i córrer per un circuit on tothom anima els corredors, del primer a l'últim als crits d'"allez, corauge monsieur", fa posar la pell de gallina.

 

Embrunman ha estat la prova més dura que he fet. Ho ha estat tant que no crec que repeteixi, no perquè no sigui una prova  atractiva, que ho és, potser la que més per entorn i per públic volcat, sinó perquè exigeix una preparació exhaustiva només per acabar-la amb dignitat. I no és tampoc perquè no sigui capaç de preparar-me, és perquè aquesta preparació implica sacrifici i aquest sacrifici es tradueix en moltes hores que no estic amb la família.

 

Ja ho hem fet, sabem que som capaços de tot allò que ens proposem i aquesta és la lectura, extrapolable a qualsevol altre àmbit de la nostra experiència vital: si creiem, podem.

 

Però no patiu, l'espectacle continuarà… properes parades, homenatge Xavi Tondo i marató del Montseny.

 

Seguirem sumant kms!

 

Albert Cuaresma

Embrunman Finishers

Gloriosa jornada per al club en una data que trigarem temps en oblidar. 15 d' agost del 2013. Els 7 participants del Jovent 79 al durissim Embrunman Triatlo, van ser Finishers. 

Aris Miranda, Marc Oria, Carlos Carrillo, Albert Cuaresma, David Jimenez, Toni Amat i Pere Senpau. Cadascu explicara de forma individual com va ser la seva carrera.

Incansables com animaven els Jovents fins alla desplaçats. Desplaçant-se fins a diversos punts i fent un seguiment total de la prova amb els movils treient fum. En aquests viatges et dones compte de la gran familia que formem, i de la bona feina feta en aquest sentit pels germans Benach. I que duri molts anys.

Sortideta per Embrun

Aquest mati hem sortit a fer una volteta en bici els de les dos cases. Una horeta i mitja que ha donat per estirar les cames una mica. Ritme molt suau. Després l' Aris, el Pere i l' Albert han anat a nedar una miqueta. 

A la tarda hem anat a recollir dorsals. La tensió es podia tallar amb un ganivet. Jejeje. D' aquí hem anat a donar una volta per Embrun. El poble es molt macu i val la pena veurel. Només queden 3 dies.

Olímpic d' Embrun

Aquest mati s'ha celebrat l'Olimpic d' Embrun. Quatre jovents han participat. El Joan, el Pere, la Judith i el Marín. Gran paper de tots ells, mostrant el nom del club per aquestes terres.

La claca ha estat impressionant. Amb un nou cartell que ens acompanyarà a tot arreu, idea i gentilesa de la Yolanda i la Carol, hem omplert de color i soroll la prova al pas dels nostres amics. 

Després a dinar tots junts a la casa 1 després d' uns bona banyets a la piscina. Una bona xerradeta després de l' àpat, i un mini rodatge per cremar tensions. Continuem aquí amb la bona sintonia que caracteritza aquest club i esperant que arribi dijous.

Ha arribat la data

Quan al desembre obrien el termini d'inscripcions per Embrunman i m'apuntava sense dubtar-ho per obligar-me a no fer marxa enrere, el 15 d'agost del 2013 quedava molt lluny. Avui, a una setmana de la vigília de la prova penso que estic preparat físicament però sobretot mentalment; tinc ganes de disfrutar de la competició, patint tot sabent que puc controlar el meu dolor físic i ordenar el meu cos a tirar sempre cap endavant.

Miro enrere i els mesos passats han estat durs, intensos. Jornades boges per encabir feina, família i entrenaments, tenint clar les prioritats i els sacrificis que suposava mantenir l'equilibri dels tres àmbits.

 

Arribat aquest moment vull agrair a tots els que heu compartit amb mi directament o indirectament aquests mesos de preparació. I vull agrair-vos-ho ara i no després del 15 d'agost, independentment del resultat que obtingui a Embrun. És molt fàcil recordar-se de tothom quan les coses van bé, no tant quan el resultat no és l'esperat. Vull ser just i no egoïsta.

 

La prova de la setmana que ve no és més que l'examen final; el vostre suport l'he tingut mentre "estudiava" , compartint entrenaments, il·lusions, inquietuds i al cap i a la fi emocions. És evident que es tracta d'una prova individual però sé que la meva felicitat només serà completa si tots els companys de l'equip que hi participen, Aris, Arseni, Carlos, David, Marc, Pere i Toni assoleixen la fita, cosa que no dubto pas.

 

Gràcies a tots els integrants de l'equip i als supporters, sou grans persones,  tant que considero que he trobat un tresor formant part d'aquest equip. Gràcies a l'Eli, a la Judith i al Joan pel seu assessorament per afrontar la prova.

 

Gràcies a la Roser Casañas de Moziatex per la seva predisposició a atendre les meves peticions i dèries amb les equipacions (et dec unes quantes Cokes).

 

Gràcies al joc d'atzar que de vegades és la vida i que m'ha permès conéixer en Pere Senpau, una gran persona i que dóna sentit a la paraula amistat.

 

Tampoc puc oblidar-me del Joan Carles Beltran, no ens veiem tot el que volem però sabem que ens tenim quan realment és necessari, de vegades em pregunto com es pot ser tan gran sent petit.

 

I què puc dir del Miguel García Tremps, el meu germà de sang. Com trobo a faltar els entrenaments que compartíem quan vivia encara a Barcelona. Mentre entrenàvem arreglàvem el món. Les últimes setmanes hem pogut compartir kms en bici per la província de Tarragona.M'alegro de veure'l tan feliç en el seu nou rol de pare.

 

Un pensament també per l'Eli Pracht i el Marc Relaño, paral·lelament a la meva preparació ells han afrontat la transformació d'un petit pésol a la panxa de l'Eli en to un Inuk que en qualsevol moment es decidirà a sortir-ne i saludar-los. Estic convençut que de la mateixa manera que sou grans persones també sereu uns grans pares.

 

Gràcies al Robert Trench, per compartir amb mi xerrades i la passió per l'esport i disculpar-me perquè de vegades l'he arrossegat a cometre les mateixes bogeries que jo he practicat.

 

I evidentment moltes gràcies a la Yolanda i a l'Alexandra, sou el motor que m'ha donat forces quan pensava que m'havien marxat. Sé que només pel temps que no he pogut estar amb vosaltres dues perquè estava nedant, fent bici o corrent, haig d'acabar la prova. Gràcies per la vostra comprensió i paciència i sobretot per fer-me sentir tan afortunat en compartir amb mi la vostra vida.

 

Bé, el 15 d'agost ja és aquí. Cada any era una data en què la meva àvia celebrava el seu sant amb allò que la feia realment contenta:  reunint en un dinar tota la família. Aquest any ella no hi és però sé que quan coroni el Col d'Izoard, estaré una mica més a prop i segur que allà on sigui  quan creui la línia d'arribada em farà un somriure com el que tenia quan va marxar. Va per tu, iaia.

 

Albert Cuaresma

Pim pam toma lacasitos...

Curtida de les bones. El Joan ens tenia preparada una bona per avui. I menys mal que el sol no tenia ni ganes de veure'ns, i els nubols han estat bona part del mati. Calor ha fet, pero ha estat suportable.

El tema en questió es que hem sortit de Badalona direccio Arenys. Un cop alla hem començat a anar d' una banda a l'altre. En total han caigut 7 ports. Una bona curtida. Un bon entreno de cara als que van a Embrun. 

Hem de lamentar un incident amb la bici del Toni. Ha trencat la patilla del canvi i la vaina fisurada. Esperem que la pugui reparar el mes rapid posible, i millor que hagi passat avui i no el 15 d' Agost. Anims Toni.

SERTri Badalona, 7 de juliol de 2013

En el marc del circuit SERTri organitzat conjuntament per  la Cadena SER i per la Federació Espanyola de Triatló per diferents ciutats de la geografia espanyola, el passat 7 de juliol va tenir lloc a Badalona una tarda plena de proves triatlètiques en diferents formats, orientades a popularitzar aquest esport que cada cop és més majoritari dins el ventall dels esports minoritaris.

 

El Jovent79 va estar-hi present en dos àmbits, el competitiu i l'organitzatiu. En el competitiu el sector femení representat per Consol Calero, Eli Cuello, Mónica Fernández, Judith Lluent i Laia Selva mentre que el sector masculí ho era per Marc Marín, Christian Méndez i Albert Cuaresma. Altres coneguts de l'equip també van competir lluint els colors rosa i blau joventeros.

 

Cal fer una menció especial pels tres nois de l'equip que van fer la prova en banyador i top tal com es competia a temps pretèrits i que en certa manera va constituir un acte reivindicatiu i nostàlgic d'aquella època en que el triatló el practicaven majoritàriament esportistes i no amants del postureo i dels trendings topics.

 

En el pla organitzatiu, el Jovent79 va col·laborar desinteressadament i de manera cabdal per compensar algunes mancances detectades sorprenentment en personal aparentment qualificat dels organitzadors titulars.

 

Tot i així, l'important va ser que malgrat un circuit de natació i de bici de disseny clarament millorable, tots dos circuits condicionats per les exigències del consistori municipal, vam poder disfrutar d'una prova popular que va apropar l'esport que estimem no només al públic en general sinó a les nenes i als nens que han de créixer en els valors que el triatló, amb la necessitat de sacrifici i voluntat que exigeix, ensenyen i fan afrontar la vida de cara i amb la convicció de què qualsevol repte és superable.

 

Keep on training hard, but always enjoying!

 

 

Albert Cuaresma

VOLTA PORTS D'ANDORRA

07-07-2013

 

San Fermín!!!! Otros estábamos lidiando en otras plazas fuera de Pamplona.

 

Se celebró a 36ª edición de la Volta als Ports d'Andorra. Una cicloturista espectacular que recorre varios de los puertos que nos encontramos en Andorra.

 

Como datos comentar que la distancia entre la frontera Española al sur, y la frontera Francesa al norte es de 37 kms y la pedalada fue de 111 km.

 

A partir de las 7:30 la organización ofrecía un desayuno muy completo, tortilla, bocadillos de embutido, zumos, café, bollería...

 

Empezamos a las 08:30 en Intersport Viladomat en Santa Coloma (Andorra), un poco tarde en mi opinión, con una salida neutralizada que nos hace recorrer todo lo que habitualmente se conoce de Andorra; bajamos hacia la rotonda extraña el cacahuete, subimos hasta las Escaldes, bajamos a la frontera y volvemos a subir hasta Sant Juliá para afrontar el primer puerto, La Rabassa, unas primeras rampas de más del 10% durante 2 kms, luego ya se va estabilizando en 5, 6 y 7%. Siendo el primero se hace largo, son 14 kms. Iniciamos el descenso en carretera abierta y no muy rápida y haciendo un bucle volvemos al mismo punto dónde hemos iniciado la subida.

 

Estamos en Sant Juliá y vamos hacia la Comella, no existe plano, no existe bajada, no son cuestas del 10 ni del 5, pero todo sube. Desvío a la derecha hacia la Comella, corto pero 6 kms al 7,5 % de desnivel, descenso hacia las Escaldas.

 

En las Escaldas seguimos hacia el norte, sin planos, ni bajadas, subiendo hacia Encamp y hacia Canillo, dónde iniciamos el ascenos al Coll d'Ordino. 14 Kms con desniveles del 6, 7, y rampas de hasta el 10% otra vez. Llegando a la cima,era ya el km 80, escucho: Toni!!! Era Aris, agradable sorpresa saber que no era el único "jovent" sufriendo en aquel calor, aquellas rampas. Llegamos al avituallamiento, cargamos de agua y comida e iniciamos el descenso hacia Ordino.

 

Llegamos a Ordino y ya sólo quedan 21 kms para finalizar, último puerto la Coma de Arcalís y listos. Existen 11 kms de ligera calma dirección a la Coma dónde agrupados, Aris yo y otros 4 o 5 participantes llegamos al último avutuallamiento en carrera en la base de los 10 últimos kms que nos llevana a la Coma de Arcalís. Aris va más de decidido y se descuelga, lo intento seguir pero no puedo. El ascenso es largo, penoso y con rampas de más del 10% de más de 1 km, aunque el desnivel medio "sólo" sea del 7%.

 

Hace mucho calor, los pies se me hinchan muchísimo y me duelen en cada pedala, llego a la base de las pistas de ski, sólo quedan 5km pero cada pedalada es dolorosa. Vamos que llegamos!!

 

En un paisaje precioso, nieve, mucha agua, sol... llegamos a la Coma de Arcalís dónde han finalizado varias etapas de Tour y Vuelta España.

 

En resumen, ha sido dura, bonita y muy buen entrenamiento para Embrun.

 

¿Bajar de la bicicleta para empezar a correr?     Eso será otro capítulo.

 

Toni Amat

 

 

 

 

Volta a Hostalrich amb transició. Camí Embrun

Avui 30 de Juny del 2013, hem sortit (els que hem pogut) a fer una sortida en bici i amb l'objectiu de fer una transició curta avia'm com ens sentiem.

Sortim de Badalona per la NII direcció Girona, anem passant la costa a un ritme d'escalfament, sortint de Mataró ja comencem a passar més lleugers i sortint de Calella en Marc Marin ens ha posat en fila. 

Passem Tordera, anem cap a Hostalrich i a la sortida de Sant Celoni parem a la benzinera de sempre, cocacola, aigua i som-hi. 

Tornada ràpida per la Roca i cap a la Vallensana, es fa dura però contents. Transició a casa i sortim cap al passeig, fent slalom arribem a l'estació de Montgat i tornem, un ritme "altet" però bé. 

Un dia més per sumar i tenint en compte que ahir vam fer 70 kms amb portets, cref que hem fet un bon entrenament de cap de setmana.

Com ens diuen, ara cal sumar amb compte i mica en mica arribar amb el millor punt possible.

Total 125 kms en bici i 6 corrent.

Quebrantahuesos

Gran prova la Quebrantahuesos, i evidentment no podiam faltar. Es una prova que te un encant especial. Ports mitics, com son Monport, el temible Marie Blanc, el Portalet i el de Jaca. Un entorn precios que fa que la prova sigui molt maca. 

Tots els que hi vam anar vam acabar. Uns amb  millors resultats que altres, pero tots contents i fent una lectura molt positiva de la marxa. Proves com aquestes serveixen per medir el teu estat, tant fisic com animic. Apart de que va ser un cap de setmana molt divertit amb moltes anecdotes, que millor guardarem per parlarles en privat.

El cami cap a Embrun mica en mica ja esta practicament recorregut. La feina feta ha estat molt bona. Es nota la ma de Train2win, que ens ha portat d' una forma impecable fins aqui. Queda poc per recollir.