Hem passat molts mesos preparant Embrunman, mesos carregats d'entrenaments durs i intensos. De córrer o nedar quan la ciutat ja dormia i de sortir a fer bici quan encara no era desperta. Però ja està, ja fa una setmana que vam assolir el repte col·lectiu que ens havíem plantejat aquesta temporada. C'est tout, com dirien per aquelles terres.
El passat dia 15 d'agost va ser el dia clau i el primer que he de dir és que a la sortida hi havia 7 jovents, els mateixos 7 jovents que moltes hores més tard van traspassar la línia d'arribada. Tots vam ser finishers de l'Embrunman. Aquest és el nostre èxit. Un éxit compartit amb les famílies respectives, amb els animadors desplaçats in situ i amb els que ens van enviar forces des de la distància.
Nedar al llac de Serre-Ponçon mentre sortia el sol va ser increïble, donar pedals mentre es pujava el col d'Izoard és inexplicable per un ciclista apassionat i córrer per un circuit on tothom anima els corredors, del primer a l'últim als crits d'"allez, corauge monsieur", fa posar la pell de gallina.
Embrunman ha estat la prova més dura que he fet. Ho ha estat tant que no crec que repeteixi, no perquè no sigui una prova atractiva, que ho és, potser la que més per entorn i per públic volcat, sinó perquè exigeix una preparació exhaustiva només per acabar-la amb dignitat. I no és tampoc perquè no sigui capaç de preparar-me, és perquè aquesta preparació implica sacrifici i aquest sacrifici es tradueix en moltes hores que no estic amb la família.
Ja ho hem fet, sabem que som capaços de tot allò que ens proposem i aquesta és la lectura, extrapolable a qualsevol altre àmbit de la nostra experiència vital: si creiem, podem.
Però no patiu, l'espectacle continuarà… properes parades, homenatge Xavi Tondo i marató del Montseny.
Seguirem sumant kms!
Albert Cuaresma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada