dissabte, 12 d’octubre del 2013
Aquatlo de Badalona
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Challenge Barcelona-Maresme
diumenge, 29 de setembre del 2013
EMBRUNKIDS 2013
dimarts, 24 de setembre del 2013
Ultra Cavalls del Vent by Rafa Bethencourt
Una desafortunada piedra daria conmigo en el suelo y con una mala torcedura de tobillo, pero nada que me impidiera parar. Ese dorsal se merece descansar en otro lugar, ya no quiere estar mas tiempo colgado a la vista, y para ello se ha de acabar. Beber y comer bien...esa es la gran clave (que mal lo he estado haciendo en años anteriores), de menos a mas (que ansias que tenia antes.....no me extraña que llegara al limite y "petara" siempre en Ironmans) y que bien que me encuentro asi!!!! Cuanto he aprendido de mi mismo en lo que va de año, que bien sienta hacer las cosas de una manera diferente para quizas darle un nuevo punto de calidad a los tris en proximo año. Me siento feliz, orgulloso y fuerte...no pienso en nada!!! Y aunque parezca mentira es verdad....logro NO pensar en nada!!! Brutal....SORTIDA DIUMENGE 22 SETEMBRE 2013
. Ens creuem amb Miguel Muñoz, amb el seu habitual entrenament, s'enganxa, torna a donar la volta a Mataró cap a Calella. Nosaltres seguim el camí cap a Badalona al nostre ritme, bones accelerades sortint dels semàfor i per fi arribem a Badalona.divendres, 23 d’agost del 2013
El meu (nostre) Embrunman
Hem passat molts mesos preparant Embrunman, mesos carregats d'entrenaments durs i intensos. De córrer o nedar quan la ciutat ja dormia i de sortir a fer bici quan encara no era desperta. Però ja està, ja fa una setmana que vam assolir el repte col·lectiu que ens havíem plantejat aquesta temporada. C'est tout, com dirien per aquelles terres.
El passat dia 15 d'agost va ser el dia clau i el primer que he de dir és que a la sortida hi havia 7 jovents, els mateixos 7 jovents que moltes hores més tard van traspassar la línia d'arribada. Tots vam ser finishers de l'Embrunman. Aquest és el nostre èxit. Un éxit compartit amb les famílies respectives, amb els animadors desplaçats in situ i amb els que ens van enviar forces des de la distància.
Nedar al llac de Serre-Ponçon mentre sortia el sol va ser increïble, donar pedals mentre es pujava el col d'Izoard és inexplicable per un ciclista apassionat i córrer per un circuit on tothom anima els corredors, del primer a l'últim als crits d'"allez, corauge monsieur", fa posar la pell de gallina.
Embrunman ha estat la prova més dura que he fet. Ho ha estat tant que no crec que repeteixi, no perquè no sigui una prova atractiva, que ho és, potser la que més per entorn i per públic volcat, sinó perquè exigeix una preparació exhaustiva només per acabar-la amb dignitat. I no és tampoc perquè no sigui capaç de preparar-me, és perquè aquesta preparació implica sacrifici i aquest sacrifici es tradueix en moltes hores que no estic amb la família.
Ja ho hem fet, sabem que som capaços de tot allò que ens proposem i aquesta és la lectura, extrapolable a qualsevol altre àmbit de la nostra experiència vital: si creiem, podem.
Però no patiu, l'espectacle continuarà properes parades, homenatge Xavi Tondo i marató del Montseny.
Seguirem sumant kms!
Albert Cuaresma
diumenge, 18 d’agost del 2013
Embrunman Finishers
dilluns, 12 d’agost del 2013
Sortideta per Embrun
diumenge, 11 d’agost del 2013
Olímpic d' Embrun
dimecres, 7 d’agost del 2013
Ha arribat la data
Miro enrere i els mesos passats han estat durs, intensos. Jornades boges per encabir feina, família i entrenaments, tenint clar les prioritats i els sacrificis que suposava mantenir l'equilibri dels tres àmbits.
Arribat aquest moment vull agrair a tots els que heu compartit amb mi directament o indirectament aquests mesos de preparació. I vull agrair-vos-ho ara i no després del 15 d'agost, independentment del resultat que obtingui a Embrun. És molt fàcil recordar-se de tothom quan les coses van bé, no tant quan el resultat no és l'esperat. Vull ser just i no egoïsta.
La prova de la setmana que ve no és més que l'examen final; el vostre suport l'he tingut mentre "estudiava" , compartint entrenaments, il·lusions, inquietuds i al cap i a la fi emocions. És evident que es tracta d'una prova individual però sé que la meva felicitat només serà completa si tots els companys de l'equip que hi participen, Aris, Arseni, Carlos, David, Marc, Pere i Toni assoleixen la fita, cosa que no dubto pas.
Gràcies a tots els integrants de l'equip i als supporters, sou grans persones, tant que considero que he trobat un tresor formant part d'aquest equip. Gràcies a l'Eli, a la Judith i al Joan pel seu assessorament per afrontar la prova.
Gràcies a la Roser Casañas de Moziatex per la seva predisposició a atendre les meves peticions i dèries amb les equipacions (et dec unes quantes Cokes).
Gràcies al joc d'atzar que de vegades és la vida i que m'ha permès conéixer en Pere Senpau, una gran persona i que dóna sentit a la paraula amistat.
Tampoc puc oblidar-me del Joan Carles Beltran, no ens veiem tot el que volem però sabem que ens tenim quan realment és necessari, de vegades em pregunto com es pot ser tan gran sent petit.
I què puc dir del Miguel García Tremps, el meu germà de sang. Com trobo a faltar els entrenaments que compartíem quan vivia encara a Barcelona. Mentre entrenàvem arreglàvem el món. Les últimes setmanes hem pogut compartir kms en bici per la província de Tarragona.M'alegro de veure'l tan feliç en el seu nou rol de pare.
Un pensament també per l'Eli Pracht i el Marc Relaño, paral·lelament a la meva preparació ells han afrontat la transformació d'un petit pésol a la panxa de l'Eli en to un Inuk que en qualsevol moment es decidirà a sortir-ne i saludar-los. Estic convençut que de la mateixa manera que sou grans persones també sereu uns grans pares.
Gràcies al Robert Trench, per compartir amb mi xerrades i la passió per l'esport i disculpar-me perquè de vegades l'he arrossegat a cometre les mateixes bogeries que jo he practicat.
I evidentment moltes gràcies a la Yolanda i a l'Alexandra, sou el motor que m'ha donat forces quan pensava que m'havien marxat. Sé que només pel temps que no he pogut estar amb vosaltres dues perquè estava nedant, fent bici o corrent, haig d'acabar la prova. Gràcies per la vostra comprensió i paciència i sobretot per fer-me sentir tan afortunat en compartir amb mi la vostra vida.
Bé, el 15 d'agost ja és aquí. Cada any era una data en què la meva àvia celebrava el seu sant amb allò que la feia realment contenta: reunint en un dinar tota la família. Aquest any ella no hi és però sé que quan coroni el Col d'Izoard, estaré una mica més a prop i segur que allà on sigui quan creui la línia d'arribada em farà un somriure com el que tenia quan va marxar. Va per tu, iaia.
Albert Cuaresma







