La locura del Ironman

Realmente se esta convirtiendo en una locura esto de los Ironman.
Las inscripciones de 400-500€ para 2500 pax se agotan en horas además el que tiene la suerte y rapidez de conseguirlas es ya casi un ironman.
Y como nosotros no podemos ser menos que nadie, el proximo año 2010 ya estamos inscritos para el ironman de Zurich una "caterba" impresionante.
Espero no olvidarme a nadie: Palobart,Enric,Coro,David,Arsenio,Koko,Alberto,Pere(tete) y servidora. Si no recuerdo mal podriamos estar en un nuevo record de participación de triatletas del Jovent en un Ironman.
Espero que esto nos sirva de estimulo y motivación para entrenar y poder hacer muchas cosas más juntos.

TRAS EL TOUR - BARCELONA - ARCALIS

Seguint amb les bones imatges que el nostre company Sergi ha deixat al nostre blog d´aquest gran espectacle que és el Tour de França, us explicaré o intentaré expressar amb paraules el major espectacle que he vist a nivell de ciclisme, tant per l´ambient com per el muntatge que porta una proba d´aquestes característiques.

Dia 10 de juliol, hem decidit anar a fer un tros de l´etapa de Barcelona a Arcalis, més en concret el tram comprés de la frontera Andorrana a la meta situada a Arcalis...( no fa gaire que hem estat gaudint de ciclisme a les 3 nacions per la mateixa carretera..).


Sortim de Badalona a les 6 del matí el Sr. Pallach, Mr. Palobart, Palobart Jr., i un servidor, ja tenim el cotxe carregat amb les bicicletes, cameras de fotos etc....les 8 i ja estem a Andorra.

Ens pujem a la bicicleta amb motxilles a les esquenes ( dinar, roba d´abric, camera de fotos, la psp del Palobart Junior...), i cap a Ordino i Arcalis, 35 km. de pujada fins a la meta .

Plantejem la pujada en plan festiu i en plan gaudir de l´ambient que ens anem trobant a tots els pobles per on pasem i amb tots els ciclistes que pujen com nosaltres a cridar i animar a tots els monstres de les dos rodes..

L´Enric i jo tirem al davant, i a pocs minuts venen "Els Palobarts".

De la pujada poc puc explicar, s´ha de viure, el fet de pujar un port tot ple de autocaravanes per de gent vinguda de tot arreu per animar, de pintades, de colles de ciclistes...va valdre la pena pujar amb uns kilos a l´esquena la veritat.

Abans del migdia ja estem coronant el port, passant per sota l´inflable de "último kilometro", t´imagines que ets tú qui está competint... i els pèls es posen de punta..

Arribem tots i dinem al costat de meta en el restaurant de l´estació d´esqui on ens reunim cents de ciclistes, la veritat es que tenim sort i agafem un día d´aquells espectaculars per acabar d´arrodonir el dia.

El Sr. Palobart fent valdre la seva experiència en seguir la caravana del Tour escogeix un punt per veure els corredors...molt bó, però que pel meu gust i pel del sr. Pallach, una mica perillós, com aquell qui diu enganxats a un precipici de tres parells de collons com podeu veure a les fotos..

HO HAVEU VIST!!!!!!!!
PALOBART AIXÒ NO ÉS NORMAL, XANCLETES I AL "BORDE DEL PRECIPICIO" ÉS PERILLÓS!!!!JAJAJAJA, l´Enric i jo vam patir amb aquest home i molt!!!jajaja

L´any vinent segur que tornarem!!!

vive le tour!. 10 juliol 09. 10:30-11:00

30ª RUTA PIRINENCA 3 NACIONS

Aquesta és la primera vegada que participo, i puc dir que no será pas l´última vegada que ho faig, és un luxe poder donar pedals en un entorn tant increible com ho són els Pirineus, i més encara quan es puja al punt més alt, Port Envalira (2.400 m.)....

Dissabte pel matí sortím de casa camí a Olopte, on ens esperen l´Enric i la Olga (confirmo que darrera un bon home i ha una gran dona), ells ja ens esperen des de el divendres a Cal Salms, una casa rural amb molt d´encant, rodejada de natura 100 %, un lloc d´aquells que costa marxar per la pau que és respira....de fet ja hem quedat en tornar tots quatre cap a setembre a fotre canya amb la btt , oi Enric?...

Després de fer un bon dinar a Maranges al més pur estil "costillada", i de pendre el solet una estoneta sobre la herba, marxem a pels dorsals a Puigcerdà.

De camí ens trobem al Sr. Capdevila i la seva familia ( et queda bé això de ser pare Carles!), i ja a la mateixa plaça del Call ens trobem a la Meritxell i al Miquel, ( ells están a una altra casa rural al poble del costat del nostre Isóvol), recollim dorsals i a sopar, que tenim que aixecar-nos ben aviat pel matí ( a veure si algú organitza alguna cursa cap a les 10 del matí collons!).

Diumenge, 06:00h. "toque de diana", i a esmortzar...ens trobem amb L´Enric i la Olga al menjador de la casa, l´Enric no es troba gaire fí de l´estomac (serà per l´estrany pastís de carn que es va fotre per sopar??jajaja) , i jo estic mort de són....però amb ganes de fer una bona cursa.

La Cris i la Olga ens porten amb cotxe fins la sortida a Puigcerdà (sense la part "logística" aixó no sería possible..), i en aquest trajecte ens trobem a la resta de jovents que venen practicament sense dormir desde Barcelona, Joanet, Sergi, Palobart, Marineti, super Arsenio, i LLuis (pre-jovent).

Ja estem a la sortida, em dona temps de pendre alguna cosa calenta, fer-me una foto amb el super biker internacional Sr. Hermida, i ja estem rodant!!

Només sortir el grup s´estira, fins que es trenca i es formen varios grups, en concret la Meritxell, en Miquel("de incognito" tots dos jajaja) Joan, Marin, Capdevila i jo ens situem en el segon gran grup, d´uns 60 ciclistes més o menys, i tot s´ha de dir, ens trenquem el cul tirant del grup rodant fins al kilometre 70 a una mitjana de 42 km/h... al desviament de la seu a Andorra comencen les primeres rampes, i aprofitant que hem trobo bastant bé de cames decideixo apretar una mica i sortir del grup, fet que provoca el trencament del gran grup.

A l´entrada d´Andorra conecto amb el primer grup de la cursa on trobo al gran Sergi i rodem junts escasos minuts fins al començament de les primeres rampes serioses del gran obstacle del dia...el Port d´Envalira, on ell agafa un ritme superior a mí i on em deixa enrera sense gaires dificultats ( que fí que estás cabronás!).....de la pujada puc dir que són més de 30 kilometres molt durs de pujada constant amb aire en contra, però que en el entorn que et trobes et fan entrar en un estat de patiment-plaer increibles, jo en concret em vaig trobar molt bé i vaig portar un ritme molt constant fins a Pas de la Casa, on començaba per mi el pitjor moment de la cursa, el descens de més de 20 km. fins a territori francès, no per la dificultat i les velocitats que vam agafar, sinó pel fred que vaig passar, cames clavades, mans mortes, i mocs fins les orelles....mortal!jajaja, un cop passat aquesta mala estona, venía la suau i agraida pujada a Porté Puymorens, per tornar a entrar en calor...que malament es passa amb el fred!!!... a 15 kilometres de meta dels 140 km. totals, ja només quedaba gaudir de l´entorn i rodar fins a Puigcerdà, i pujar l´ultim "repechon" on es trobava la arribada.

El Sergi ja arribat fa una estoneta, jo he arribat molt senser i amb molt bones sensacions, m´agrada veure que l´entrenament dona els seus fruits!!...mica en mica la resta de companys van arribant...l´Enric triga una mica més, però arriba a meta fent un esforç important tenint en compte que arrosega una lesió, i problemes estomacals, demostrant que esta preparat per patir i per ser un futur "Ironman-Finisher"l´any vinent...

Ja només quedaba fer el dinar tots junts i marxar amb molta llástima d´aquell paradís de color verd, després d´haver gaudit d´un gran cap de setmana, d´una gran companyia, i d´una gran cursa.

Classificacions:

1 - Eric Pedrosa Ramal ...4h. 05 min.01 seg.

2 - Jose A. Hermida.........4h. 05 min.01 seg.

......................................................

113- Sergi Costa ..................4h. 45 min.03 seg.

214- Jordi Coronado............5h. 13 min.28 seg.

228-Joan Miquel Riera.......5h. 18 min.56 seg.

(f)4-Meritxell Portillo.........5h. 19 min.45 seg.

276- Arsenio Saez...............5h. 29 min.21 seg.

296- Joan Benach...............5h. 34 min.19 seg.

297- Marin.........................5h. 34 min.47 seg.

326- Carles Palobart..........5h. 46min.06 seg.

352- Carles Capdevila........5h. 54min.06 seg.

418- Enric Pallach...............6h. 14min.32 seg.

........................................................

487- Manuel Benitez ..........7h. 53min.15 seg.

... rera l'estela d'Amstrong

companys/a,

us envio aquesta foto mítica del dia d´avui, pujant el coll de st. martí de sacalm des d'Amer, una pujada "secreta" i constant de 9 km al 7% que solia fer el lance amstrong, el zabriskie, el leipheimer i freddie rodriguez quan vivien a girona.

m´ha n´havia parlat un gironí fa temps (inclús en van dir que el lance la feia 5 vegades seguides), ja que li recordava molt alguns colls del tour de frança.

avui finalment m´he pogut alliberar del "deute", i podriem dir que amb la trilogia (bracons 2007, rocacorba 2009 i st. martí sacalm 2009) he pujat els colls més durs d´allà on convergeixen les comarques de la Selva-Pla de l´Estany i La Garrotxa. hurrah, hurrah!

ps. com veieu m´he vestit per a l´ocasió...

IRONCAT 2009 - A LA TERCERA BON TEMPS!!!

Si, ja tocaba fer un Ironcat amb bon temps (no fa falta que recordi el vent de fa dos anys, ni la pluja de l´any passat....)...dit això passo a relatar el meu Ironcat 2009.


Día 15/05/09- Mitgdia i cap a L´Ampolla, recollida de dorsals, trobada amb competidors-amics de altres edicions (l´Artur, Robert, Josep Maria...), i amb la resta de companys de l´equip que ja porten donant "el callo" durant tot el día, preparant lo que a posteriori sería com cada any un ESPECTACLE DE AVITUALLAMENT, i cap a l´hotel, a depilar-me a última hora ( això ja s´ha convertit en una mena de "rito pre-competición", tradició que he descobert que l´Arsenio comparteix amb mí jajajaja) revisar que tot el material pel dia següent està a punt, i a intentar dormir una mica....encara no he aconseguit dormir abans d´un Ironman, fruit dels nervis de pensar en el dia que tindràs a l´endemà següent...enguany per la meva part portant el mal record de la desfeta de Zurich.


16/05/09 - 5h.00m. sona el despertador i comença el dia...esmotzo els meus cerals i la meva llet portats de casa, per evitar menjar coses que no acostumo a menjar....a les 6h. ja estem baixant de l´habitacio cap a recepció on em trobo amb els meus companys competidors, l´Arsenio, i el debutant en la distáncia el Estrellita Victor (quins collons de nom! jajaja).

Marxem cap a boxes carregats amb les motxiles, neoprenos, bicicletes i vaselines varies, per montar la paradeta de la cursa, tot ben "posadet"...menys la protecció solar...(encara vaig cremat com un llangardaix)


Abans de la sortida em presenten al Miki, (un altre "jovent errante")....les pulsacions comencen a pujar, i cap a la sortida de la natació, l´Enric i en Palobart "camera de fotos en mano", retratant els caretos de son i de nervis, i la Cris filmant en video per si no hi havia prou amb les fotos...














Començo la natació amb forces, però a la segona volta, començo a acusar l´esforç de la primera part del sector i de la falta d´hores a l´aigua, i començo a marejar-me, fins al punt de vomitar en plena natació a uns 400 metres de la sortida...gran putada no pel fet de vomitar, sinó pel fet que m´acabava de quedar vuit a falta de començar el sector ciclista...però aconsegueixo reposar-me, i marcar un bon temps en el segon sector, just lo que m´havia marcat, rodar a una mitja de 30 km/h, i guardar cames per la marató, crec que tots vam fer més o menys la mateixa "tactica" conservadora, tret del Miki que anava volant. Acabo amb un temps de poc més de 6 hores i molt senser per la marató, part que més entrenada portaba aquest any.





La Marató es un altre món...comences bé, però tens el moment de "bajón", a mi en concret em va arribar a la segona volta...crec que al Victor a la tercera, l´Arsenio i el Miki també van tindre el seu moment de crisis, però amb els ánims d´uns amb els altres, i el Pere fent de psicoleg a domicili, vam aconseguir arrancar tots i acabar tots cuatre sent Finishers!!!




Per la meva part he aconseguit baixar la meva anterior marca en uns 45 minuts, cosa que m´anima a entrenar molt més fort aquest any, sobretot la natació...intentaré estar en la franja d´11 hores.















Les meves conclusions:



1- Torno a ser Finisher ( ja van tres de cuatre) i estic molt feliç, em feia falta creure en mí un altre vegada.

2- Punxar en un Ironman m´ha servit per valorar molt més el fet de ser Finisher i tot el sacrifici que això comporta.

3- Felicito al Victor pel seu debut en aquesta distancia (ho has fet genial!!!)

4- Felicito al Arsenio per saber patir com saps.

5-Felicito a tot el meu equip i voluntaris per fer d´aquest petit Ironman, un gran Ironman amb majúscules, dubto que en cap lloc et tractin tant bé.

6- L´any vinent intentarem baixar més el crono, i penso reventar als cab.... dels suïssos tornant a Zurich (espero que algun company s´apunti amb mí i amb l´Enric!!!!!)

7- Grácies a la meva familia que com cada any venen a animar-me, sempre són una força extra veure a qui t´estima donant suport!!

8-Grácies Cristina per estar amb mí, has sigut i ets la meva força per superar el repte.





Jordi "coro"

V Marxa Segarra-Solsonès: entre torres eòliques

Companys/a,

aquest diumenge en "coro" i un servidor vam participar en aquesta marxa cicloesportiva per la catalunya central, que ben aviat acabarem coneixent com la "marxa de les torres eòliques" (enguany passavem per dos colls amb parcs eòlics gegants a l'abast de la mà). el "coro" s'estrenava en això de les marxes i, pel que comentava durant i a la fi de la cursa, l´experiència va ser molt positiva. un servidor ja l´havia fet l´any 2007 (un any en el que vam coincidir fins a 8 jovents a la sortida) i les sensacions van ser similars: tot i no tenir cap coll de renom, el desnivell acumulat -2500 m- la converteix en una de les marxes més dures del territori català.

la ruta d'aquesta edició presentava alguna variació respecte a la de fa dos anys, però per les característiques del perfil (un 85% de la cursa és trencacames) i el temps del guanyador, ambdues edicions (2007 i 2009) són plenament comparables.  

personalment, corria amb el handicap de portar els dos dies anteriors (inclús amb vòmit nocturn la mateixa nit de la prova) amb malestar per virus intestinal, quelcom que ha persistit amb un encostipat dilluns i repòs total al llit ahir dimarts. en retrospectiva,veig gairebé com un miracle haver-la acabat de forma tant digne, ja que vaig viatjar cap allà amb l´idea d´haver d´abandonar en algun moment o altre de la prova.

Conclusions:

- marxa molt ben organitzada gestionada per bona gent, encara que com cada any ens "regalen"  kms "basura" de propina que en principi no estan marcats en el rutòmetre; aquest any 166 km en total! (els tríptics de la prova indicaven 162 km)

- 330 participants; el nivell general era més alt (si ens descuidem quedem els últims) que el del 2007

- les característiques de la prova (els grups es trenquen fàcilment ja que no hi ha massa pla) i la reduÏda participació va fer que inclús per moments semblés que no fós una marxa ja que no veies ningú a 1 km vista.

- el que fa que fa la segarra-solsonès a aquesta època de l´any (perillós, ja que per la zona que és pots passar-la canuta pel fred i pluja si enganxes mal dia) sol ser més el ciclista competitiu que fa molts km per setmana; res a veure amb el tripaire que combina la bici amb ínfules gastronòmiques i que sols trobar a marxes com remences o altres proves més populars.

- el "coro" i jo vam poder pedalar junts o a escasos metros fins el km 90, després de les rampes del 18% (assassins!) del santuari del pinòs. Just després ell va patir algun problema físic a la cama que va fer que la segona part la féssim separats. 

- anècdotes: el sergi mingote (cercle de mingote-c33; alpinista i aventurer català) va quedar 7è a escasos 3 segons del guanyador. aquí trobareu les seves "sensacions" després de la prova: http://sergimingote.blogspot.com/

- a diferència de fa dos anys (boira i sol a parts iguals) vam enganxar un dia molt bo, nítid, amb aire fresc (vam optar per portar la tèrmica), encara que en algun moment de la prova ens va pedregar lleugerament. els camps de cereals encara verds i humids feien goig a la vista.

- gran resultat del "coro", que tot i portar poques tirades de més de 120 km va saber ser força constant i, a vegades, inclús massa generós amb l´esforç.

- a les marxes, l´experiència és un grau, i en aquest cas i donat l´estat físic "tocat" en el que hi arribava vaig saber còrrer de manera molt intel.ligent. és la 7a marxa que he fet i la veritat és que aquesta manera de fer esport-turisme enganxa molt.

1. david alier camps 4.44.10      35 km/h

7- sergi mingote moreno 4.44.13

18-xavier llobet sallent 4.44.28

...

223- sergi costa duran 6.08.17     27,5 km/h

238- jordi coronado gallego 6.12.44

302- darrer classificat 7.51.31

abandonaments: 28

Solitud del corredor de fons: Santa Fe (9.04.09)

Dies com avui cal celebrar-los, i d´aquí aquesta mini-crònica. Tastar les rampes del Montseny sempre és senyal de goig ciclista. Avui he pogut concretar el plan A d´una sortida que volia fer fa dos caps de setmana (bcn, la roca, st.celoni, campins, st. fe, st. marçal, viladrau, st. hilari sacalm, ósor, angès, salt, girona; total 147 km) abortada finalment per plugims dispersos. Aquella vegada vaig tenir que renunciar i passar per riells-abreda-arbúcies, una via que tot sigui dit tampoc coneixia i em va alegrar la vist per moments.

St. Fe l´havia pujat només una vegada, a lo rassmusen (aquell dia em trobava genial). Va ser durant la marxa de les Rutes del montseny a primers de juny del 2007. Quan hom puja aquest port (24 km) fora de competició, aprecia que les rampes són suaus, llevat els 3 km abans de st. fe i els 4 que queden fins a st. marçal, que degut als 17 km que ja portava de pujada s'han atrancat una mica.
Per situar els que no l´heu fet mai, comparativament parlant collformic des de st. maria de palautordera és més dur pel desnivell i per la solana (poca ombra, molta sed). En canvi st. fe és més llarg, però més suau i ombrivol. És tot un plaer veure la vall de st. celoni (vallès oriental) a mesura que puges, i en certs moments et dóna la sensació d´estar pedalant per zona pre alpina francesa o bé perla regió trentino-alto adige a itàlia (bons vins, bones dones).
El clima d´avui era idoni, ja que la temperatura , uns 12 graus amb un airet frescot (com diria el molina "polac") es feia agradable. Val a dir que a 3-4km de st fe ja comences a notar l'alçada i per tant la vegetació comença a enmarronir-se, i ja no us dic res de la fageda al voltant de st. fe. avui allà hi feia més que fresca (com diu el sr. antoja dels dimonis de badalona "aquest port s´ha de fer amb bon temps per disfrutar-lo") i el paisatge semblava de plena tardor: cap faig brotat, molta fulla seca al terra. Inclús a l´alçada de st. marçal he vist neu perpètua als cingles a la zona d´obaga.

Aquest any en particular (on només surto un cop per setmana i haig de fer tirada generosa en km), entrenar la llarga distància de cara a les marxes programades (amb rutes entre 140 km i 160 km) em fa sentir d'aprop el sindrome de la "solitud del corredor de fons". Aquest any em sento força sol per diverses circunstàncies que no cal esgrimir, però alhora noto que amb l´edat un perd pistonada (la ràbia, l´esperó, el demrratge) però guanya amb capacitat mental per fer llargs kilometratges amb solitari.

A vegades penso que robes hores a la parella o familia, però també descobreixes sobre la bici un nou arbre, un nou camp, un nou verd, una nova catalunya , i encara que sigui practicant durant una època a l´any acabes valorant tant d´esforç a la sombra.

Estic a mitjans de temporada i només porto acumulats uns 2.350 km (xifra auditada per Nielsen), ja que vaig començar la temporada molt tard (mitjans de novembre). Les marxes s´apropen (la primera el 19 d´abril a cervera) i sé que aquest any la paraula "competir" ha de donar pas al "disfrutar". Espero que així sigui.

Crònica XI Duatló Barcelona- 22.3.09

Duatlón de Barcelona. 22 de Marzo de 2009

El Duatlón de Barcelona, en su XI edición y en distancia corta (5-20-2,5), se está erigiendo como uno de los duatlones más populares y celebrados del Estado Español. Este año volvió a superar sus registros: más de 400 participantes se congregaron sobre el tartán de las pistas de atletismo de la Mar Bella. La prueba, organizada por el club Triatló Jovent 79, demuestra también su vocación popular con la participación de 38 participantes en las respectivas pruebas de la categoría escolar.

La matinal corrió sin incidencias con una temperatura ideal para la práctica deportiva, entre los 12 y 15ºC. La victoria fue para Miguel Ángel Fidalgo (Bimont Champions Systems) y Anabel Gràcia (C.N.ReusPloms).

Tras una primera transición fulgurante, Lluís Aguilar (C.N. Reus Ploms) y Fidalgo se distanciaron en 25 segundos respeto a Francesc Godoy (C.N.Barcelona). En el segmento ciclista el más rápido fue el ex-ciclista Melcior Mauri (campeón de la Vuelta a España 1991), que llegó encabezando un grupo de 7 participantes, entre los que se encontraban Dani Bayes (compañero de filas en el C.N.Vic-ETB), Josep Viladoms (C.N. Reus Ploms) i Didac Quadres (C.T. Sant Joan de les Abadesses).

El mallorquín Miguel Ángel Fidalgo fue el más rápido en la transición, y aprovechó su potencial a pie para marcar un excelente registro de 56 min 58 s en meta. Lluís Aguilar y Francesc Godoy fueron segundo y tercero, a medio minuto  de Fidalgo.  Mauri, que adoleció de una floja transición, fue finalmente octavo, a poco más de un minuto del vencedor. Anabel Gràcia, mejor parcial en bicicleta, cubrió la carrera en 1h 9min 5 s, seguida de Maria del Mar Fernández-Luengo (C.N. Prat Triatló) i Núria Sánchez (Inverse Ditec Triatló Vilanova). La participación femenina fue de cerca de 50 atletas, confirmando el auge actual de este deporte y el magnetismo de una prueba, que aparte de su excelente organización, discurre totalmente a orillas del litoral mediterráneo

Salvatore Commesso per a Triatló Jovent 79 + revista Finisher

Fotos XI Duatló Barcelona- 22.3.09