dilluns, 25 de maig del 2009

IRONCAT 2009 - A LA TERCERA BON TEMPS!!!

Si, ja tocaba fer un Ironcat amb bon temps (no fa falta que recordi el vent de fa dos anys, ni la pluja de l´any passat....)...dit això passo a relatar el meu Ironcat 2009.


Día 15/05/09- Mitgdia i cap a L´Ampolla, recollida de dorsals, trobada amb competidors-amics de altres edicions (l´Artur, Robert, Josep Maria...), i amb la resta de companys de l´equip que ja porten donant "el callo" durant tot el día, preparant lo que a posteriori sería com cada any un ESPECTACLE DE AVITUALLAMENT, i cap a l´hotel, a depilar-me a última hora ( això ja s´ha convertit en una mena de "rito pre-competición", tradició que he descobert que l´Arsenio comparteix amb mí jajajaja) revisar que tot el material pel dia següent està a punt, i a intentar dormir una mica....encara no he aconseguit dormir abans d´un Ironman, fruit dels nervis de pensar en el dia que tindràs a l´endemà següent...enguany per la meva part portant el mal record de la desfeta de Zurich.


16/05/09 - 5h.00m. sona el despertador i comença el dia...esmotzo els meus cerals i la meva llet portats de casa, per evitar menjar coses que no acostumo a menjar....a les 6h. ja estem baixant de l´habitacio cap a recepció on em trobo amb els meus companys competidors, l´Arsenio, i el debutant en la distáncia el Estrellita Victor (quins collons de nom! jajaja).

Marxem cap a boxes carregats amb les motxiles, neoprenos, bicicletes i vaselines varies, per montar la paradeta de la cursa, tot ben "posadet"...menys la protecció solar...(encara vaig cremat com un llangardaix)


Abans de la sortida em presenten al Miki, (un altre "jovent errante")....les pulsacions comencen a pujar, i cap a la sortida de la natació, l´Enric i en Palobart "camera de fotos en mano", retratant els caretos de son i de nervis, i la Cris filmant en video per si no hi havia prou amb les fotos...














Començo la natació amb forces, però a la segona volta, començo a acusar l´esforç de la primera part del sector i de la falta d´hores a l´aigua, i començo a marejar-me, fins al punt de vomitar en plena natació a uns 400 metres de la sortida...gran putada no pel fet de vomitar, sinó pel fet que m´acabava de quedar vuit a falta de començar el sector ciclista...però aconsegueixo reposar-me, i marcar un bon temps en el segon sector, just lo que m´havia marcat, rodar a una mitja de 30 km/h, i guardar cames per la marató, crec que tots vam fer més o menys la mateixa "tactica" conservadora, tret del Miki que anava volant. Acabo amb un temps de poc més de 6 hores i molt senser per la marató, part que més entrenada portaba aquest any.





La Marató es un altre món...comences bé, però tens el moment de "bajón", a mi en concret em va arribar a la segona volta...crec que al Victor a la tercera, l´Arsenio i el Miki també van tindre el seu moment de crisis, però amb els ánims d´uns amb els altres, i el Pere fent de psicoleg a domicili, vam aconseguir arrancar tots i acabar tots cuatre sent Finishers!!!




Per la meva part he aconseguit baixar la meva anterior marca en uns 45 minuts, cosa que m´anima a entrenar molt més fort aquest any, sobretot la natació...intentaré estar en la franja d´11 hores.















Les meves conclusions:



1- Torno a ser Finisher ( ja van tres de cuatre) i estic molt feliç, em feia falta creure en mí un altre vegada.

2- Punxar en un Ironman m´ha servit per valorar molt més el fet de ser Finisher i tot el sacrifici que això comporta.

3- Felicito al Victor pel seu debut en aquesta distancia (ho has fet genial!!!)

4- Felicito al Arsenio per saber patir com saps.

5-Felicito a tot el meu equip i voluntaris per fer d´aquest petit Ironman, un gran Ironman amb majúscules, dubto que en cap lloc et tractin tant bé.

6- L´any vinent intentarem baixar més el crono, i penso reventar als cab.... dels suïssos tornant a Zurich (espero que algun company s´apunti amb mí i amb l´Enric!!!!!)

7- Grácies a la meva familia que com cada any venen a animar-me, sempre són una força extra veure a qui t´estima donant suport!!

8-Grácies Cristina per estar amb mí, has sigut i ets la meva força per superar el repte.





Jordi "coro"

5 comentaris:

Txell ha dit...

Molt bona crònica i molt bon Ironcat!!!! Aprofita ara que estàs motivat i fort per reventar els cronos!

Miquel ha dit...

Felicitats! una progressió espectacular

salvatore commesso ha dit...

hola coro,
en primer lloc, felicitar-te.
en segon, donar-te també les gràcies per treure-li una mica de telaranyes al nostre blog, que en el seu segon anys d´existència sembla esmorteïr-se com una espelma sense oxigen.
en tercer, dir-te que no crec que necessitis tenir més confiança amb tú (ja veus com et va anar de bé la teva primera marxa, i com has progressat en l´ironman).
probablement a la cultura occidental el "fracàs" (no acabar una prova) té connotacions despectives.
són simplement miratges de la cultura occidental, d´una TV que cada vegada dona més "espai" als esports, però que idolatra la cultura del guanyar, del fer-ho bé.

acabar un ironcat és una gran gesta. és bo també ser ambiciós -tots ho som una mica, o sino perquè ens gastem els cuartos anant a proves- però cal contextualitzar el temps assolit amb les condicions de cada prova i com arribes.

tú ets encara molt jove i suposo que buscaràs anar millorant temps, però segur que arribarà algun dia que et diràs a tú mateix "no tinc res ja que demostrar".

fins aquell moment, disfruta de l´esport com i quan puguis.

una abraçada i si vens a les 3 Nacions o les Rutes del montseny potser ens veiem!

josep-maria ha dit...

Encara que una mica tard (val més tard que mai) enhorabona pel teu ironcat...

I de veritat... tan de bo ens puguem trobar l’any vinent i convertint-se novament en finishers..... i per que no? sub-12
Una forta abraçada CORO des de VIC

Arsenio ha dit...

Gran crònica...

Felicitats... Una gran progressió en els teus IRONMANs

Tens tota la raó... haver hagut d'abandonar en una prova d'aquestes característiques un cop t'atorga una dimensió més àmplia per valorar molt més el fet de ser FINISHER...

Un sevidor va haver d'abandonar en els tres IRONMANs que vaig intentar al 2007. Allò va ser un cop dur però, inhibint-me de la filosofia de l'èxit (molt ben apuntat Commesso) vaig fer un exercici de positivisme i l'any següent va ser un gran per a mi on vaig ser FINISHER a Lanzarote (un guardó de gran valor) i vaig polveritzar-me a mi mateix sense pietat a Zürich...

Tot això t'ho explico perquè em consta que ets un tio molt dur i amb un cap molt positiu i ben amoblat...

Penso que has de continuar en aquesta línia que et portarà, no només a ser finisher un cop rere l'altre sinò que també et farà gaudir d'aquest esport tan dur que hem escollit...


Aprofito per felicitar a la Cris que, amb el seu deliciós somriure, fa que els moments durs esdevinguin més curtets... Gràcies...

Una abraçada Coro i endavant