Després de uns dies de recuperació i d'assimilar els resultats asolits per quasi tots
els integrants del club l'únic apelatiu que se m'acudeix es FANTASTIC!!.
LLàstima que alguns JOVENTS com l'Arsenio no tingués el dia per ser finisher i en Capdevila per motius varis no pogues pendre la sortida.
La carrera en sí crec que va estar molt bé, un dia perfecte amb una mar plana, la bici sense existència d'aire i la carrera a peu amb un circuit bastant "fàcil".
Ja que destacar a diferencia del Half més que la intervenció dels jutges la bona actuació dels triatletes que van respectar el no drafting i el reglament de la prova.
Dels nostres finishers doncs impresionante Moyano, magnífic Cristian, miki i Albert patint lo impensable pero finishers, el "tete" que voleu que us digui, segon de la categoria i podium entre un israelí i un francés. Meritxell molt cansada per una llarga temporada pero cumplint amb un temps que per mi voldria. En Miquel sense tenir el millor dia finisher una vegada més. Palobart exultant cumplint el seu primer Ironman amb èxit. Oscar i Coco pasan-lo malament pero també finishers. Servidor molt content de ser finisher (perque no les tenia totes)i poguer baixar el temps previst amb quasi mitja hora.
Per acabar el tostón gràcies, gracies, gracies a tots els que incansàblement ens van animar, tan els companys que em feien esgarrifar cada cop que pasava per on estaven i als que en tot el recorregut de bici com de córrer no va parar d'animar a tots els que portavem els colors Jovent. Ara més que mai crec que som un club molt especial.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Nytro experience!
Encinitas, San Diego, Califòrniaagost 2009: aquest any m'han fet les fotos per encàrreg,
mentre un servidor pedalava prop del cercle polar àrtic (66º 33')
ps. desitjant-vos un bon acabament de temporada 08/09.
dijous, 3 de setembre del 2009
QUART EMBRUNMAN
Per quart any consecutiu el Miquel i jo vam participar a l'Embrunman el passat quinze d'agost. Aquest any el dia va ser espectacular, fins i tot massa, no vam haver de patir "l'orage" de l'any passat baixant l'Izoard. En canvi ens va fer calor durant tot el dia i vam poder acabar la prova un any més.
Aprofito per felicitar al gran Marcel, que es va imposar a Embrun de forma aclaparadora, i fent a més el rècord de la prova, tot un crack en lletres majúscules.
Aquest any hem aprofitat per passar dues setmanes a Embrun, i ja de tornada, vam participar a la marxa Laurant Jalabert, a la ciutat de Mazamet, on vam poder disfrutar de la companyia d'un grapat de companys del EC Sant Andreu (en Jordi, la Blanca, la Judith, en Diego i en Búfalo), marxa recomenable pel paisatge i la tranquil·litat de les carreteres per on circula, però amb un asfalt de pena. També molt recomenable pel "repàs" que donen al final de la marxa, àpat indispensable a qualsevol marxa francesa, llàstima que aquí a les catalanes per desgràcia això cada cop és més estrany de veure.
Fotos en bici a dalt de l'Izoard.
Aprofito per felicitar al gran Marcel, que es va imposar a Embrun de forma aclaparadora, i fent a més el rècord de la prova, tot un crack en lletres majúscules.
Aquest any hem aprofitat per passar dues setmanes a Embrun, i ja de tornada, vam participar a la marxa Laurant Jalabert, a la ciutat de Mazamet, on vam poder disfrutar de la companyia d'un grapat de companys del EC Sant Andreu (en Jordi, la Blanca, la Judith, en Diego i en Búfalo), marxa recomenable pel paisatge i la tranquil·litat de les carreteres per on circula, però amb un asfalt de pena. També molt recomenable pel "repàs" que donen al final de la marxa, àpat indispensable a qualsevol marxa francesa, llàstima que aquí a les catalanes per desgràcia això cada cop és més estrany de veure.
Fotos en bici a dalt de l'Izoard.
dijous, 27 d’agost del 2009
una illa (secreta) massa dura
cara d'Amstrong al finalitzar una de les 21 etapes del tour d´iceland 2009 (1 agost-22 agost). inolvidable.
dimarts, 18 d’agost del 2009
2ª CRONICA: III JABALIMAN - SABOR IRONCAT
El passat dia 8 tal i com ja us vaig adelantar vam participar El Pere, l´Enric, i un servidor a la tercera edició d´una triatló de llarga distáncia (3 km. swim - 84 km. bike - 21km. run) no gaire coneguda, però que segurament a partir d´aquesta edició començarà a ser una proba marcada en el calendari de més d´un, no només pel fet de que sigui de llarga distància, o per la bona organització, sinó per la honestitat dels participants, el gran nivell i per l´esperit de companyerisme que va tindre, semblava per moments que estaba a l´Ampolla fent el "nostre" Ironcat...
Fins a aquest punt tot anava bé, però això de no esmortzar bé i no menjar molt a sobre de la bicicleta pasa factura, i em va vindre a visitar "el senyor del mazo"en forma de pajara per falta d´aliment...el Pere no va trigar gaire en caçar-me corrent ( cap al kilometre 3 de la mitja marató)...jo anava fent, patint molt, em trobava molt fluix, i molt just per acabar la proba, però com sempre un acaba tirant de "coco" i dels ánims incondicionals dels nostres (Cris, Enric, Olga, Pili) i vaig poder acabar la proba, una llástima no haber fet bé el sector de cursa a peu, a més el terreny era molt favorable per mí, ja que era circuit mixt terra-asfalt, i jo entreno a muntanya la cursa a peu....però lo important es acabar i apendrer dels errors per millorar, com em va dir el Capi "s´ha de treure la part positiva de tot". 
El 7 d´agost sortiem a les 6 del matí cap a Aranda de Duero l´Enric jo i les nostres respectives, GPS en marxa, bicicletes carregades i ganes de passar un bon cap de setmana de triatló, el Pere i la Pilar ja están per la zona de vacances.
Després de 7 hores de cotxe, arribem al nostre destí "Meson Ventorro", on ens fotem un dinar d´aquells que acabes fins a dalt de la gastronomia de la terra, "cochinillo"... i bon ví....
A la tarda vam anar al breafing de la prova ubicat al "Parque del Barriles" situat aquest en un bonic entorn al costat del Duero (on nedariem a l´endemà).
Només arribar vam coneixer a DIEGO, triatleta Ironman, organitzador de la prova, i un noi molt "cachondo"d´aquells que val la pena coneixer, bona persona i compromés amb l´esport, que ja ns va transmetre el bon rotllo que vam tindre durant tota la prova.
Mica en mica anaven arribant els participants, i nois, teníen molt bona pinta, de fet per un moment semblava una reunió de PROS entre "porrones de claritas" (beguda oficial del breafing jejeje) , penya que havía anat a Hawaii, campions de Europa....en fí molt nivell.
A l´endemà i després de fer una "merda" d´esmortzar (suc i croasant), vam marxar cap a la prova (aquest esmortzar em va marcar la cursa negativament...)
Ja estavem tots sobre 120 participants amb un gorro de natació molt divertit, uns amb forma de tauró (amb aleta inclosa), i altres amb forma de peixet blau jajaja al Pere li va tocar el peixet...
La natació va estar retallada un kilometre per culpa de la baixada del nivell del riu, fet que deixaba la distancia definitiva en 2 kilometres.
El començament d´aquest sector no va ser gaire bó, però un cop que vaig agafar el ritme va anar força bé, (42´) sembla que comença a tindre fruit l´entrenament a piscina que estic fent, cosa que m´anima a seguir entrenant aquest sector on sempre estic més fluix, el Pere ha sortit un minut per davant meu i l´Enric surt inmediatament al darrera meu.
Faig una transició molt rápida i començo el sector ciclista (el meu), i sobre el kilometre 30 dono caça al Pere, i li agafo una petita distáncia fins al final del sector, sector que és fa molt dur, tant pel vent en contra que vam tindre durant la prova com pel terreny trenca-cames de "repechos constantes"...deixo la bicicleta amb un temps de 2h.41´, i torno a fer una transició molt rápida.
Fins a aquest punt tot anava bé, però això de no esmortzar bé i no menjar molt a sobre de la bicicleta pasa factura, i em va vindre a visitar "el senyor del mazo"en forma de pajara per falta d´aliment...el Pere no va trigar gaire en caçar-me corrent ( cap al kilometre 3 de la mitja marató)...jo anava fent, patint molt, em trobava molt fluix, i molt just per acabar la proba, però com sempre un acaba tirant de "coco" i dels ánims incondicionals dels nostres (Cris, Enric, Olga, Pili) i vaig poder acabar la proba, una llástima no haber fet bé el sector de cursa a peu, a més el terreny era molt favorable per mí, ja que era circuit mixt terra-asfalt, i jo entreno a muntanya la cursa a peu....però lo important es acabar i apendrer dels errors per millorar, com em va dir el Capi "s´ha de treure la part positiva de tot".
L´Enric em va donar un gran suport i li agraeixo molt!!.. a la prova de peu, ell com ja sabeu arrosega una lesió ja fa mesos i no va fer l´ultim sector, i no era per ganes!!!...tranki que ja et queda poc per sortir del "dique seco de correr", i amb les ganes que portes donaras por !!!
A l´arribada... increible tots els participants que ja havien arribat i que estaben dinant tenien el detall de aplaudir als últims corredors que anaven arribant....
El final de prova va ser un dinar amb productes típis de la Terra, Morcilla, Xoriços......i molt "cachondeo", on vam coneixer a molts triatletes i les seves histories...tot molt constructiu.
Conclusions:
1ª Una PETITA GRAN PROVA, que demostra que no fa falta pagar una gran inscripció, ni tindre una gran fama per fer una gran prova, només fa falta fer les coses amb carinyo, i tindre ganes de fer gaudir d´un bon dia de triatló.
2ª GRACIES en majuscules a DIEGO, que va tractar-nos de luxe a tots els participants i acompanyants, demostrant que és un amic, i no es mereix les critiques que li han caigut de part de la Federació de Triatló de Castella, lo únic que volen es ser els protagonistes i els hi ha fotut no xuclar res de la prova...podeu llegir a foros el maltracte que li han donat sense motius a la prova, ara que els que hem participat diem tot lo contrari, i animem a fer aquesta prova.
3ª L´any vinent recomano a tots els Jovents que puguem de tornar al Jabaliman a vestir de blau i rosa la prova!!!!
1- Sergio de Torres - 3h. 57´32"
****
83- Pere Benach - 5h. 18´42"
93- Jordi Coro - 5h. 58´33"
1ª CRONICA :III JABALIMAN
La primera impresió que vaig tenir el dia abans de la prova, tot just quan vam seure a la taula del breafing, va ser que aquest triatló era una "pachanga" molt professional, li vaig dir al Jordi..."tal i com diu el Capdevila, aquí tots son uns anorèxics xupats....Jordi, on cony ens hem posat??...aquí no hi han matas per dissimular a la classificació, i aquests tiussemblen "angulas del norte"...la questió és que quan vam ser a l´hora de la veritat, el dia "H" i hora "ZULU", el Jordi, un servidor, i em consta que també el Pere, vam flipar més!...a la zona de boxes "les angules del norte" (ho dic perquè estan xupats com elles i neden com a tals..) portaven uns pepinarros de bicis, que eren "Tope de Gama", en un moment donat pensaba que apareixeria el Contador o el Armstrong. Només un detall: el que va ha sortit primer de la natació, el Sr. "BRANQUIES"Iñaki, a Lanzarote va ser 9é de l´aigua amb 53´, a Vitòria uns 40´...res res...!el molt cabró (de bon rotllo) em diu: "oye pues si que nadas mal, tienes que mejorar!! (el tiu això si, m´ha passat el seu mail, m´assessorarà en el tema)
Només vull afegir que la bici ha estat dura dura, vent, sense drafting (com ha de ser!) i enrecordant-me d´unes paraules del "DOCTORE GARCIA":
"les autentiques sensacions del triatló, son les que et fan estar sol a la carretera amb els teus pensaments i ningú més que el asfalt, el Sol i el paissatge, que aquí eren vinyes, QUANTA RAÓ JORDI GARCIA!!
Per finalitzar l´anecdota divertida quan enmig d´aquesta solitud, em passa tot l´equip GARMIN QUE ANAVEN A LA "Vuelta a Burgos"(autobús + 4 cotxes amb les seves bicis), saludant-me a mí, un matat de la bici i animant-me...BONISSIM!!!...no només em van animar els PROS...mentre passavem pels poblets, t´animava fins i tot l´espantaocells que hi havia al camp (ARSENIO, haguèssis disfrutat!)
Per últim donar gràcies a les Cheerleaders CRIS+PILI+OLGA, sense vosaltres no sería igual!!
TOT BASTANT SEMBLANT A IRONCAT: FAMILIAR I PRO.
Cronica de: ENRIC PALLACH.
Només vull afegir que la bici ha estat dura dura, vent, sense drafting (com ha de ser!) i enrecordant-me d´unes paraules del "DOCTORE GARCIA":
"les autentiques sensacions del triatló, son les que et fan estar sol a la carretera amb els teus pensaments i ningú més que el asfalt, el Sol i el paissatge, que aquí eren vinyes, QUANTA RAÓ JORDI GARCIA!!
Per finalitzar l´anecdota divertida quan enmig d´aquesta solitud, em passa tot l´equip GARMIN QUE ANAVEN A LA "Vuelta a Burgos"(autobús + 4 cotxes amb les seves bicis), saludant-me a mí, un matat de la bici i animant-me...BONISSIM!!!...no només em van animar els PROS...mentre passavem pels poblets, t´animava fins i tot l´espantaocells que hi havia al camp (ARSENIO, haguèssis disfrutat!)
Per últim donar gràcies a les Cheerleaders CRIS+PILI+OLGA, sense vosaltres no sería igual!!
TOT BASTANT SEMBLANT A IRONCAT: FAMILIAR I PRO.
Cronica de: ENRIC PALLACH.
dijous, 23 de juliol del 2009
JABALIMAN 2009 - EL NOU REPTE
Aquest proper 8 d´agost es celebrará a Aranda de Duero, la tercera edició del Jabaliman, una d´aquelles probes "exótiques" bastant desconeguda, però que amb l´experiència que tenim dels Ironcats, esperem que sigui força divertida, i organitzada, ja que té alguna peculiaritat, com correr un tros per dins d´un riu...Per la distancia podríem dir que és un mig-Ironman, però amb més natació... de fet diuen que es bastant dureta...ja veurem...
El número d´inscripcions és bastant limitat, aviso per si algú vol acompanyar-nos a l´aventura, de moment ja estem apuntats el super Pere, i un servidor (el super-coro jajaja és conya) ....
Vinga nois que la majoría de nosaltres som de distàncies llargues!!!
Arsenio..........suposo que vens ¿no?...és un bon escalfament per Embrun...jejeje
A la tornada us explicaré la crónica!!!
Bones vacances a tots, i Pere ens veiem a Burgos!!
dimecres, 22 de juliol del 2009
La locura del Ironman
Realmente se esta convirtiendo en una locura esto de los Ironman.
Las inscripciones de 400-500€ para 2500 pax se agotan en horas además el que tiene la suerte y rapidez de conseguirlas es ya casi un ironman.
Y como nosotros no podemos ser menos que nadie, el proximo año 2010 ya estamos inscritos para el ironman de Zurich una "caterba" impresionante.
Espero no olvidarme a nadie: Palobart,Enric,Coro,David,Arsenio,Koko,Alberto,Pere(tete) y servidora. Si no recuerdo mal podriamos estar en un nuevo record de participación de triatletas del Jovent en un Ironman.
Espero que esto nos sirva de estimulo y motivación para entrenar y poder hacer muchas cosas más juntos.
Las inscripciones de 400-500€ para 2500 pax se agotan en horas además el que tiene la suerte y rapidez de conseguirlas es ya casi un ironman.
Y como nosotros no podemos ser menos que nadie, el proximo año 2010 ya estamos inscritos para el ironman de Zurich una "caterba" impresionante.
Espero no olvidarme a nadie: Palobart,Enric,Coro,David,Arsenio,Koko,Alberto,Pere(tete) y servidora. Si no recuerdo mal podriamos estar en un nuevo record de participación de triatletas del Jovent en un Ironman.
Espero que esto nos sirva de estimulo y motivación para entrenar y poder hacer muchas cosas más juntos.
diumenge, 19 de juliol del 2009
TRAS EL TOUR - BARCELONA - ARCALIS
Seguint amb les bones imatges que el nostre company Sergi ha deixat al nostre blog d´aquest gran espectacle que és el Tour de França, us explicaré o intentaré expressar amb paraules el major espectacle que he vist a nivell de ciclisme, tant per l´ambient com per el muntatge que porta una proba d´aquestes característiques.
Dia 10 de juliol, hem decidit anar a fer un tros de l´etapa de Barcelona a Arcalis, més en concret el tram comprés de la frontera Andorrana a la meta situada a Arcalis...( no fa gaire que hem estat gaudint de ciclisme a les 3 nacions per la mateixa carretera..).
Sortim de Badalona a les 6 del matí el Sr. Pallach, Mr. Palobart, Palobart Jr., i un servidor, ja tenim el cotxe carregat amb les bicicletes, cameras de fotos etc....les 8 i ja estem a Andorra.
Plantejem la pujada en plan festiu i en plan gaudir de l´ambient que ens anem trobant a tots els pobles per on pasem i amb tots els ciclistes que pujen com nosaltres a cridar i animar a tots els monstres de les dos rodes..
De la pujada poc puc explicar, s´ha de viure, el fet de pujar un port tot ple de autocaravanes per de gent vinguda de tot arreu per animar, de pintades, de colles de ciclistes...va valdre la pena pujar amb uns kilos a l´esquena la veritat.
HO HAVEU VIST!!!!!!!!
PALOBART AIXÒ NO ÉS NORMAL, XANCLETES I AL "BORDE DEL PRECIPICIO" ÉS PERILLÓS!!!!JAJAJAJA, l´Enric i jo vam patir amb aquest home i molt!!!jajaja
L´any vinent segur que tornarem!!!
Dia 10 de juliol, hem decidit anar a fer un tros de l´etapa de Barcelona a Arcalis, més en concret el tram comprés de la frontera Andorrana a la meta situada a Arcalis...( no fa gaire que hem estat gaudint de ciclisme a les 3 nacions per la mateixa carretera..).
Sortim de Badalona a les 6 del matí el Sr. Pallach, Mr. Palobart, Palobart Jr., i un servidor, ja tenim el cotxe carregat amb les bicicletes, cameras de fotos etc....les 8 i ja estem a Andorra.Ens pujem a la bicicleta amb motxilles a les esquenes ( dinar, roba d´abric, camera de fotos, la psp del Palobart Junior...), i cap a Ordino i Arcalis, 35 km. de pujada fins a la meta .
Plantejem la pujada en plan festiu i en plan gaudir de l´ambient que ens anem trobant a tots els pobles per on pasem i amb tots els ciclistes que pujen com nosaltres a cridar i animar a tots els monstres de les dos rodes..
L´Enric i jo tirem al davant, i a pocs minuts venen "Els Palobarts".
De la pujada poc puc explicar, s´ha de viure, el fet de pujar un port tot ple de autocaravanes per de gent vinguda de tot arreu per animar, de pintades, de colles de ciclistes...va valdre la pena pujar amb uns kilos a l´esquena la veritat.
Abans del migdia ja estem coronant el port, passant per sota l´inflable de "último kilometro", t´imagines que ets tú qui está competint... i els pèls es posen de punta..
Arribem tots i dinem al costat de meta en el restaurant de l´estació d´esqui on ens reunim cents de ciclistes, la veritat es que tenim sort i agafem un día d´aquells espectaculars per acabar d´arrodonir el dia.
El Sr. Palobart fent valdre la seva experiència en seguir la caravana del Tour escogeix un punt per veure els corredors...molt bó, però que pel meu gust i pel del sr. Pallach, una mica perillós, com aquell qui diu enganxats a un precipici de tres parells de collons com podeu veure a les fotos..
HO HAVEU VIST!!!!!!!!
PALOBART AIXÒ NO ÉS NORMAL, XANCLETES I AL "BORDE DEL PRECIPICIO" ÉS PERILLÓS!!!!JAJAJAJA, l´Enric i jo vam patir amb aquest home i molt!!!jajaja
L´any vinent segur que tornarem!!!
dimecres, 15 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)