dilluns, 26 de gener del 2015

Aqui no hay salida tranquila

Aixo es el que hem va dir la Miri, aqui no hay salida tranquila. I es que cada setmana la cosa se supera. Una volta Calella-Pollastre-Barcelona en que es van portar velocitats molt altes.

Tenim pendent que surtin be els relleus continuus. Mica en mica anirem aprenent el que es trevallar en equip.

Aprofito per fer una critica als ciclistes de la NII. El fet de que nosaltres anem adelantant-nos continuament en la bici, o coses que poden semblar inversemblants, no dona llibertat a ningu que s' acopli al grup a entrar en una baralla que no li toca. El primer que s' ha de fer al acoplar-se a un grup, com a minim, es saludar. I ja que no es saluda, i la gent s'uneix e intenta demostrar no se que, per lo menys, no molestar gaire. Som un grup obert i sociable, pero no es etic entrar a un grup, sense dir res i a demostrar res. Es una actitut xulesca que moltes vegades posa en perill la integritat d' un dels nostres companys.

Continuarem pedalant per aquestes carreteres de Deu, fins que les cames aguantin. Salut.