dijous, 28 de febrer del 2008

DUATLÓ DE BARCELONA (17/02/2008)

Excel-lent matinal "duatlètica" la que es va viure diumenge passat a Barcelona. Una organització gairebé perfecte, sense errors importants per la qual ens podem felicitar tots els membres del Jovent demostrant que estem a l'alçada en esdeveniments importants. A la linia de sortida 325 duatletes 40 dels quals fèmines convertint-se en un nou récord de participació.

Aquest any ja anava mentalitzat sobre l'intens ritme al que es corren aquestes proves, em vaig col-locar bastant endavant preparat per sortir disparat. I així ho vaig fer surto rapidíssim enganxat a en Sergi al qual vaig seguir gairebé 2 kms i com a mínim el vaig desgastar mentalment ja que segur que no s'esperava que el seguís ni un metre, a part aquesta sortida em permet distanciar-me de "l'estrellita". A la transcisió arribo uns 20seg darrera en Sergi i uns 30seg a favor d'en Víctor. En el segment ciclista, rapidíssim com sempre, m'ajunto amb en Sergi i deseguida es forma un grup d'unes 15 unitats. A la tercera volta un dels nostres acompanyants perd el control i va per terra, en Sergi no el pot esquivar i també cau. S'em posen els pèls de punta i el grupet inconscientment afluixa el ritme. Acabo el segment ciclista i surto a correr el més ràpid que puc remontant encara alguna posició. Acabo amb un temps d'1h04min amb 2min d'avantatge sobre en Víctor, estrellita un altre dia serà. Sortosament en Sergi no es va fer mal i va poder seguir i acabar la prova.






La Txell per la seva banda també va fer una bona cursa basada sobretot en el primer segment a peu on va poder seguir el ritme marcat per les duatletes del Mataró. A la sortida va tenir un petit "rifi-rafe" amb una duatleta del CNB que intentava fer-la fora de la pista com es pot veure a la fotografia. Aquesta noia va seguir tenint una actitud antiesportiva quan en el segment ciclista es va posar a roda dels nois, fins hi tot en Cano en persona la va apartar del seu darrera recriminant la seva acció. Finalment la Txell va arribar amb un temps d'1h14min en 8a posició i força satisfeta de la seva cursa.









El proper diumenge arriba el primer objectiu important de la temporada: la marató de Barcelona, aquest any amb una gran participació més de 9000 corredors!

diumenge, 24 de febrer del 2008

X Duatló de Barcelona Sant Martí de Provençals

Gran èxit de participació en el X Duatló de Barcelona. En tres anys com a organitzadors junt amb la Federació Catalana de Triatló, s’ha convertit en el Duatló amb més participació de tota espanya i a jutjat per les felicitacions rebudes per part dels participants, també s’ha convertit en un dels millors organitzats.

Gràcies a tots els participant per fer d’aquest Duatló, el de més èxit de tota espanya.



Foto de la Familia Jovent



Foto d’un dels degans del Jovent amb el guanyador masculí de la prova.

Per veure les classificacions, premer a aquí.

dijous, 14 de febrer del 2008

MITJA MARATÓ DE BARCELONA CAP.II




Arribem a Barcelona molt d'hora, sobre les 7:30, ja que aquesta vegada ens prenem la mitja com un entrenament i aprofitem per fer una tirada llarga pensant en la marató. Sobre les 8 del matí el meu germà i jo ens ajuntem amb dos companys correcats amb els quals anem fins passat el pavelló de la marbella, en total uns 9kms a bon ritme. Per la seva banda la Txell es queda al parc de la ciutadella amb en Jordi i la Blanca donant voltes per un circuit de l'interior del parc.

Arribem just quan està apunt de donar-se la sortida. Els primers kms intento fer-los a un ritme al voltant de 4min/km acompanyant un altre correcat que segons ell volia fer una marca sobre 1h25min-1h26min, jo penso que pot ser un ritme còmode per mi. Però van passant els kms i el ritme es va accelerant, finalment deixo que se'n vagi sobre el km12. A partir d'aquí començo a passar-ho malament, em noto molt cansat i sense forces, el ritme va decaient i arribo a meta arrossegat pels ànims del meu germà, totalment trencat i amb un temps d'1h27min. Es podria considerar bon temps tenint en compte que havia fet un total de 30km però les sensacions amb les que vaig arribar van ser molt dolentes. En fi, confio que es tracti d'un mal dia i per la marató les coses millorin. La Txell va arribar amb un temps d'1h31min, també temps correcte però males sensacions.

Aquest ja és el darrer entrenament llarg cara la marató, la setmana vinent ens trobem tots a l'organització de la duatló de Barcelona.

dimecres, 13 de febrer del 2008

XVIII MITJA MARATÓ DE BARCELONA

El passat diumenge uns quants membres de l´equip vam participar a la Mitja Marató de Barcelona, més en concret en Joan, el Coco, el Franki, jo, i crec que vaig veure a "l´estrellita" jejeje anaves per lliure cabroncete.. (la Meritxell i en Miquel també van estar, i força bé defensant els colors dels "Maima")
6:45, toca el despertador i cap a munt!! quina moral... a les 7:30, la Cris i jo a casa del Joan.
7:45, recollim al Coco, que arriba corrent i tard (este Coco...).
8:15, passem per cambiar-nos pel cuartell general del Jovent (el bar Elisabeths) on ja ens espera el Franki.




8:30, sortim del Bar i anem al " trote " fins a la sortida del parc de la Ciutadella per escalfar, Cristina amb "bolso" i motxilla inclusives.


8:45, ultimem l´escalfament i ens anem situant a la sortida.















9:00 Comença la mitja Marató.














El primer kilòmetre i mig el fem juntets Joan, Coco, Franki i jo, a partir d´aquest punt agafo el bon ritme d´en Franki, i comencem a baixar dels 4:30 fins als 4:12 minuts per kilòmetre, passant als deu kilòmetres amb un temps de 44 minuts.



A partir del kilòmetre 12 començo a no aguantar el bon ritme de Francesc, i tot i que m´anima a seguir-lo veig que haig d´afluixar ritme, el peu comença a donar-me alguna punxada..però no deixo de anar a un ritme acceptable.

Cap al kilòmetre 16-17 començo a patir bastant amb el peu, i acuso una mica el ritme de la primera part de carrera, lo que m´obliga a baixar una mica més el ritme, en aquest moment em trobo a la "estrellita" d´en Victor, que m´adelanta rient sense gaires problemes (ja t´agafaré...)

Al ultim kilòmetre em va atrapar en Joan , i decideix entrar a meta amb mi..una mica més enrera venia el super Coquis fent la seva cursa.

A l´arribada bones sensacions, i un temps bastant decent...ja el millorarem.


Participants arribats a meta: 3150 .

Els temps : 1- Jacob Yator - Crono -1:01:19 Crono real- 1:01:19
........
388-Xavier Riera Cort - Crono -1:27:46 Crono real- 1:27:31
583-Francesc Perez Jorba - Crono - 1:31:06 Crono real- 1:30:22
620-Meritxell Portillo Araujo - Crono- 1:31:46 Crono real- 1:31:26
1021-Joan Benach - Crono- 1:37:29 Crono real- 1:36:44
1022-Jordi Coronado Gallego - Crono- 1:37:29 Crono real- 1:36:44
1272-Juan Carlos Muñoz "Coco"- Crono- 1:40:20 Crono real-1:39:36
....
3150-Ramon Camp Batalla - Crono- 2:32:46 Crono real- 2:31:22

Salut a tots i ens veiem a la Duatló de Barcelona!
Jordi "Coro"








dimarts, 12 de febrer del 2008

IRONMAN AL MARESME!!!!


Després d'escoltar rumors de que l'any vinent es podria cel·lebrar un ironman oficial la tardor del 2009 a Donosti avui a Catalunya Ràdio s'ha pogut escoltar una notícia sorprenent: possible Ironman al Maresme la tardor del 2009 i prèviament un half ironman a la primavera.

Amb una mica de sort l'any vinent no caldrà moure'ns de casa per fer un Ironman oficial. Podeu escoltar la notícia aquí i busqueu el minut 15'10.

diumenge, 10 de febrer del 2008

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS "LA MITJA"( 03/02/2008 )

Foto de família dels maimes.


Sense cap mena de dubte aquesta és la millor mitja de Catalunya, una de les millors d'Espanya i possiblement també d'Europa. La participació extraordinària com sempre amb més de 5000 corredors, l'ambient excel·lent sobretot en l'inacabable recta final pels carrers de Granollers.
Després de veure participar a Gebresselasie en dues ocasions, l'any passat Baldini aquest any ha estat increïble veure córrer a Samuel Wanjiru marcant un temps estratosfèric per sota de l'hora, no em puc ni imaginar que hagués passat si s'hagués pogut batre el record del món! també extraordinària la carrera de Txema Martinez, un lluitador nat, aconseguint marca personal amb caiguda inclosa.
Com a punt negatiu l'error en el cronometratge. No entenc com l'organització ha pogut fallar en una cosa bàsica com és aquesta. Hi ha hagut gent que en primera instància no apareixia a les classificacions o bé ho feia amb temps incorrectes.

En Xavi en un moment de la mitja, al fons vestit de maima.

L'incombustible Toni Noe moments abans de l'inici de la prova.

Gràcies al meu temps de l'any passat em vaig poder situar al primer calaix la qual cosa em va permetre sortir força endavant. Surto ràpid i de seguida agafo un bon ritme. A mida que passen els kms em vaig trobant còmode, passo pel 10 amb 39min20seg i amb forces per encarar el retorn a Granollers. Durant el descens segueixo tenint bones sensacions i arribo amb un temps final d'1h20min38seg. Malgrat fer un minut més que l'any passat estic molt satisfet ja que els petits problemes que vaig tenir durant el mes de gener em feien dubtar de quin seria el meu rendiment. La Txell, que estrena equipació, aconsegueix baixar per primer cop de la temporada dels 90minuts, fa 1h29min46seg, quedant però una mica lluny de les seves expectatives.


La Txell patint als últims metres de la cursa.

La Blanca i en Jordi tots dos ben conjuntats.

La setmana vinent toca entrenament important cara a la marató, participarem a la mitja marató de Barcelona però havent fet un rodatge d'1h aproximadament pel parc de la ciutadella. Serà un bon test per acabar de polir detalls i comprovar sensacions.

Jo mateix amb en Jose Luis, durant el transcurs de la mitja.

dijous, 7 de febrer del 2008

HIVERNAL 07/08: AUPA CHAURREAU!

Companys/es

Amb demora però amb diligència, us faig cinc cèntims de la hivernal amb alforges que vaig fer per Nadal (27.12 al 3.1). En principi, tenia un pla ambiciós fins el dia de Reis que començava a Saragossa i acabava a Girona, passant per Pamplona, Zarautz, Donosti, Biarritz, Pau, Lourdes, i Portbou. El fet d´enganxar la setmana més freda de l´any (a partir de Nadal i fins cap d´any crec que va fer fred a qualsevol racó de la península) i uns problemes intestinals imprevistos van fer disminuir el metratge i el número de dies de l´excursió.
Dia 27: agafo el tren via Saragossa, passant per flix, Móra d’Ebre i part d´Aragó. La terra del Priorat i d´aquella franja despoblada m´encisa. Són zones on creix vi, on hi ha pantans contaminats (Flix) i on les fronteres catalanes es fonen amb les aragoneses amb un silenci esfereidor.
Saragossa em rep amb la Pilarica en ple esplendor nadalenc. Pedalo obviant la ciutat i completo una primera jornada de 80 km caracteritzada per autovia amb trànsit primer, el primer port de la ruta (Puerto de Esteban) i carreretes despoblades en el darrer tram. Abans d´Ejea de los Caballeros faig una hora a plena foscor, gràcies a un bon frontal i al poc risc que suposa una comarca forçament despoblada.



Dia 28: em llevo i ha gebrat. Deuen estar a -2ºC. Ejea és un poble desafortunat, tot i que Fernando El Católico l´hagués regalat als seus caballers, com a recompensa de deixar suor i sang durant la seva conquista. Faig unes 4 hores amb molt de fred i boira. Fa tant de fred que l´aigua del bidó se’m granitza i tinc els muscles molt rígids. Finalment a partir de la 13h i després de pujar el port de Sos (856m) diviso el sol i tots els Pirineus al fons.


Baixo el port i em trobo amb la fantàstica població de SOS El Católico, on va néixer el Gran Fernando. La visito a peu pels seus carrers mig empedrats i ben conservats. Un conjunt històric formós. Segueixo a la tarda passant per Sangüesa i arribant a Pamplona prop de les 20h. Les dos darreres hores les faig amb frontal, però per una carretera exquisita per una vall paral·lela de la N-240, on circulen la majoria de cochinos. Aquella nit vomito després de sopar i entenc que m´he extralimitat: 135 km a les cames i el fred passat han calat fons.

Dia 29: Pamplona és una ciutat campechana, més gran del que sembla. Un lloc incòmode climàticamente, on m´he llevat a sota zero. Tinc l´estómac revolucionat i poca gana per omplir-lo. Dedico el matí a caminar pel casco viejo i veure per on solen córrer els San Fermines. A l3h sóc ja a una taula del bar-restaurant clàssic que sortia a la novel·la del Hemingway. Allà em foto un menú que no mata. Un caldo i una mica de carn (que deu ser el segon bistec que menjo el 2007). Penso que em refaré, però a la tarda només puc pedalar 40 km. Sortint de Pamplona ja comencen els primers tubogans. Em sento dèbil. Em desvio en direcció al Valle de Larraun . Allà supero dos colls (tipus El Collet) abans de tombar-me en el llit d´una fonda de Leitz. Aquella nit descansaré unes 12 hores i em llevo mig recuperat però encara amb l´estómac estrany.

Dia 30: segueixo a Navarra però el color de les valls, l´humitat i els pobles pro-etarres (Goizueta) que em vaig trobant pel camí em fan recordar el fet que aquesta gent es sent més vasca que navarresa. Ikurriñas, logotips que mostren el desig que tornin els presos, i uns caràcters de poble a pany i forrallat em fan recordar el problema polític d´aquesta part de l´Estat.


Aquesta jornada es caracteritza també pels primers frontons pelotari, per la successió de 3 colls de muntanya i per les valls tancades on hi circulen rius (un bon lloc per rendir homenatge a la prehistòria de la l´infrastructura hidràulica del país) abans d´arribar a Hernani, on una papelera fumejant em dóna la benvinguda. Sóc a 6 km de Donosti, però tenia un deute moral amb els Dr. Garcia, Benachs, Arsenios o Xavis… per anar visitar Zarautz, un lloc del qual sempre m´han parlat però que mai havia estat. Faig 16 km exprés per anar-hi. El que m´encanta del país vasc, a part de l´aire, el verd i el menjar, són aquestes rampes assassines que duren 300 m però que et deixen sense to muscular. Entre Urnieta i Lasarte me’n trobo una i una altra abans d´arribar a Zarautz, on hi accedeixo des del port d´Orio. Zarautz la diviso des de dalt i intento imaginar els triatlons, i sobretot, els surfistes entre les seves onades de la seva àmplia badia. Malauradament el cansancio i el fet que s´està fent de nit fa que m´oblidi d´anar a visitar al Karlos Arguiñano. Faig cua amb destinació a Donosti, però abans he de superar el Monte Igeldo, uns 7 km de pujada que faig de nit i que em recorden el triatlón de Donosti del 1994 (Copa del Món, winer: Bratt Beven) i on vaig tenir l´oportunitat de participar havent pujat pel mateix lloc. Degut a que sembla que el fred ha minvat, acampo al càmping que hi ha a dalt d´Igeldo. Dormo malament ja que hi ha un “home llop” dormint a una altra tenda a pocs metres de la meva.

Dia 31: dia preciós, amb sol i ambient korrikolari (la Concha és una pasarela de damisseles i caballeros amb classe sota un sol de justícia). Visito l´enyorat Chillida i recordo l´inici de “La Ardilla Roja” del Julio Medem. Rememoro records del 94. Descobreixo nous barris (fantàstic el port de Donosti) i nous reclams turístics (el Kuursaal del Moneo). A la tarda prosegueixo amb el viatge destinació Pasaia (ciutat portuària pro-etarra segons reviviva mon pare abans de marxar).



Acabo l´any esportivament d´una forma preciosa amb l´ascens al mític Jaizkibel (Clàssica de Donosti). És una ascens de 1ª d´uns 8 km fins a una alçada d´uns 500 m però on passes del fosc de Pasaia a la verdor i tranquil·litat d´aquest port. Baixo per un descens perillós fins a Ondarribia, on hi arribo gairebé fosc. Allà l´alberg i les pensions són tancades. Opto per anar a Irún, on passo una nit de gangsters per oblidar.


Dia 1: he dormit fatal però de l’estómac és el primer dia que ja torno a estar força bé. A les 8.00 ja sóc pedalant destinació Ondarribia, on faig la visita de rigor (poble ple de llum paradoxalment a anys llum de Irún; només 3 km els separen). Faig el primer esmorzar de l´any deliciós veient el sol com puja i tota la badia que dóna a Hendaye.
Vaig a Hendaye via Irún. Allà també brilla la llum, però les carreteres i les cases semblen diferents. És un altre país, és una altra forma de fer.
Em dirigeixo a St. Jean de Luz en un dia fantàstic Em creuo amb forces amateurs i algun professional entrenant. Em paro i faig el primer bany a una cala deserta. La llum de l´Atlàntic és diferent. Fa poc vent, però tot és més nítid. St. Jean de Luz rendeix mèrit al seu nom. Un lloc preciós que enlluerna al visitant. Vull visitar Biarritz però finalment no ho faig. Opto per endinsar-me al Pays Vasque francès interior, sabent que l´objectiu ja no és Portbou sinó Pamplona. Porto 6 dies pedalant i, llevat del primer dia, no m´he trobat mai físicament massa bé. El fred dels primers dies i els problemes d´estómac m´han debilititat. La jornada l´acabo en el cobert d´un pagès de la zona. S´ha fet fosc, la carretera és perillosa i costa molt entendre –no parlo francés-els indicadors de “chambres” de lloguer que trobo pel camí. M´ha impactat el que he vist de l’interior del Pays Vasque ja que em recorda a la Cerdanya quan era un lloc tranquil i també pel rigor com conserven els nuclis urbans (façanes blanques, porticons i marcs de finestra vermells).



Dia 2: El pagès m´invita a pendre un tè a la seva cuina. Parlem de la vida (ell sap espanyol ja que havia viscut a EEUU). És una estoneta amb un home gran i interessant que m´aporta el factor humà que potser m´ha mancat en aquesta excursió; a part m´explica que l´Indurain solia passar per aquelles carreteres quan entrenava.
Segueixo la ruta encara a França destinació el port d´Urkiaga (1000 m). Serà un dia d´ascenssos i valls tranquil·les, amb vent i moments de pluja. Assoleixo Urkiaga amb la pau mental perquè ara el que queda és baixada i pla. Sóc ja a la ruta dels peregrins que van a Santiago. Aquesta part de Navarra és molt despoblada i entenc que gent com el Miguelón tendissin a entrenar cap al Nord, on les pujades i la manca de cotxes el posaven pletòric. Passo la nit a un hostal de peregrinos a Eugi.

Dia 3: em queden només uns 20 km per a Pamplona i decideixo passar per Villaba, on a part del poliesportiu amb nom “Hermanos Indurain” i a una escultura a una rotonda d´un poc agraciat polígon industrial, poca cosa queda dels anys esplendorosos del navarrès.


A Pamplona agafo el tren satisfet del descans anímic que m´ha reportat l´excursió, però amb la recança dels problemes físics. En qualsevol cas, quan un fa bici-ruta ha d´estar preparat per tot tipus de contratemps.

Km totals: 606 km ( 86km/dia)
Material: cobertes schwalbe marathon 1.2, llantes mavic, alforges ortlieb, bossa de manillar ortlieb, material tèrmic de diferents marques



Inspiracions: frontons pelotari, les pintades d`ànims a la calçada del port de Jaizkibel, les valls tancades de Navarra i la pau aparent del Pays Vasque francès.

Llums i sombres: la nit de cap d´any en un “zulo” de Irún, l´inoportú fred dels primers dies i els problemes intestinals mai aclarits.

Salvatore “Comesso”

diumenge, 3 de febrer del 2008

Campionat de Catalunya de Duatló per Equips

El Matí comença frescot i amb núvols i tot just arribar al Prat es posa a ploure. La veritat és que la cosa tenia pinta de suspensió ja que la carretera s’havia posat molt perillosa, però finalment surt una mica de solet i la prova es disputa.

Com a conseqüència de la gran campanya realitzada l’any passat en els duatlón, ens situen els vuitens del rànquing i ens fan sortir dels darrers, tot just davant de les vesties del Prat, Mataró, CNB, Vilanova, Picornell, etc...

A la sortida som 5 membres del Jovent, amb la incorporació d’un nou fitxatge i futur finisher Enric Perez, amic dels “maima”. Sortim a un bon ritme i ens fem els primers 5 quilòmetres per sota de 4', per mi tot un miracle perquè fa tot just un mes (Sant Silvestre), estava per sobre els 4’40”).


A la primera transició tenim un petit problema ja que en Sergi se li surt la cadena tot just sortir de boxes i perdem uns pocs segons, res greu.


El circuit de bici es torna força perillós al estar mullar i hem de prendre amb força cura cadascuna de les rotondes del circuit. De fet l’Enric, que s’havia quedat una mica despenjat, cau en una corba al apartar-se per deixar passar a un altre equip. Afortunadament la caiguda no té gaires conseqüències.

Els relleus són bastant bons i els que es troben millor els allarguen una mica més que la resta.


Arribem 4 jovents a la T2 i comencem a corre plegats amb cara de patiment per les rampes que ens estaven agafant al fer el canvi de bici a corre.

Ràpidament queda clar els tres que han d’anar a marcar el temps i en Sergi, el Negre i la Estrellita em comencen a despenjar. Tot i que contava el tercer millor temps, decideixo seguir patín com un cabró per mantenir els pocs metros que em portaven per si algú del davant tenia cap problema físic que el fes abandonar. Finalment quedem els 16.

Així de guarros vam acabar el sector ciclista per la pluja que havia caigut.

Agrair molt a l’Enric els seu esforç i que li deixes el seu xip al “cabestro” del Sergi que se’ns va presentar amb el xip blanc de l’any passat i no el groc d’aquest any (serà que no ha enviat correus en Joan per avisar-nos!!!).

Agrair també als organitzadors la bona feina feta i el lloc idoni per fer la cursa a peu. Un parc amb un circuit interessant on es donàvem varies voltes i així fèiem passar una bona estona a la gent que havia vingut a veure'ns.


A veure si l’any que ve no coincideix amb Granollers i millorem el resultat i podem posar un equip B a la línia de sortida.

Campionat de Catalunya de Duatló per Equips

Fotos Duatló, properament la crònica!!!




dissabte, 2 de febrer del 2008

CURSA DE SANT VICENS DE MOLLET

Victor Peña,


Cursa mixta sobre asfalto y montaña con un recorrido de 10,5km. Primer clasificado en la categoria de 1977 a 1992, 28 clasificado de la general.

divendres, 1 de febrer del 2008

Últimes competicions... Se'ns acumula la feina

28a CURSA 10KM BARRI SANT ANTONI

Rècord absolut de participació diumenge passat al matí a Sant Antoni, fins a 2500 atletes ens vam trobar a la línia de sortida d'una cursa que millora any rere any. El creixement de l'atletisme popular aquesta temporada està essent espectacular ja que apart d'aquesta cursa 2000 corredors més van participar a la mitja marató de Sitges i 1000 més a la Mar i Murtra de Blanes. A més fa una setmana que les inscripcions per la mitja marató de Granollers estan tancades, una bogeria!

La meva intenció era millorar el sub37 aconseguit dies enrere a la Sant Silvestre però els problemes estomacals que a principi de setmana em van fer estar uns dies aturat em van passar factura i a partir del km4 ja vaig notar que no podria mantenir el ritme i finalment vaig arribar amb un temps de 37min24seg. Per la seva banda la Txell tampoc compleix amb les seves expectatives i arriba amb un temps de 42min30seg, una de les pitjors marques des de fa temps i totalment injustes per l'entrenament que porta. Espero que ben aviat recuperi les bones sensacions i torni al nivell que es mereix. També destacar la presència de "l'estrellita" Victor amb un temps de 39min20seg.

ENTREGA TROFEUS LLIGA INTERNET 2007

Com cada any la prèvia a la mitja marató de Terrassa és l'entrega dels premis de la lliga d'internautes. Aquesta lliga aplega més de 2000 participants és gratuïta i l'únic requisit és ser propietari d'un xip groc.
L'acte va tenir lloc a l'hotel Don Cándido de Terrassa. Prèviament va tenir lloc una xerrada col·loqui sobre l'esport popular on el ponent més destacat va ser l'ex-atleta Javier Moracho.

Entre els premiats destacar la tercera posició absoluta masculí de l company Maimakansu Alfred "Txiqui" Redrado, la segona posició de la categoria F35 de la Meritxell i la tercera posició d'en Vicenç Soler dels atletes amb més curses.

MITJA MARATÓ DE TERRASSA

Dia esplèndid el passat 20 de Gener a Terrassa on es van ajuntar uns 2500 participants. Aquesta mitja és de les dures ja que el circuit és un continu trencacames amb contínues pujades i baixades que fan impossible mantenir un ritme constant.

Surto força ràpid però conscient de tot el que tenia per davant. Els primers kms els faig acompanyat del meu germà fins que arribem a la 1a pujada llarga de la cursa, uns 3 kms per remuntar l'avinguda paral·lela a la riera, allà el deixo enrere. Em trobo força bé i mantinc un bon ritme fins que arribo al km18 a l'alçada de la darrera pujada forta on pateixo de veritat fins arribar a meta amb un temps d'1h23min. El meu germà arriba 2minuts més tard i la Txell, per fi amb bones sensacions, fa un registre d'1h30min pelats ocupant la 9a posició.

A l'arribada al parc de Vallparadís, que s'està quedant petit per la gran participació, vam poder disfrutar d'una excel·lent botifarrada per recuperar forces.