Dissabte de pluja, vent i fred=NATACIÓ AL MAR

Aquest dissabte no ens va venir de gust sortir a fer l'entreno de bici pel temps fastigós que ens va tocar, però uns quans valents/inconscients ens vam tirar al mar a les piscines del Forum.

El grup estava format per les incansables entrenadores del TRAIN2WIN Eli i Judith, el British príncep (Marc Oria), el Pepe, la Mamen de logística i jo (David).

La veritat es que l'aigua està igual de freda que al gener (14º), però ens hem de començar a acostumar per fer l'Extreme Man de Salou amb les sensacions que tindrem allà.

La primera sorpresa va ser trobar a un grupet que estava fent metres abans que nosaltres..........això ens va motivar una mica més, així que embotits en els neoprens i amb cura de no punxar-nos amb les garotes dels graons d'entrada vam gaudir de l'agradable sensació de l'aigua freda per tot el cos. Van ser 30 minutets de sèries, jugar amb el Pepe i la seva pilota (com neda ja el c......) i ajudar als del wake a treure les rampes per la previsió d'onades de més de 2 m pel diumenge.

by David Jimenez.

Sortida en bici amb transició

Gran sortida la d' avui. Gran entreno. Hem quedat mitja hora abans que normalment, i hem deixat les bosses a casa del Joan. I amb les bicis direccio Argentona. Eram uns quants i feia goig veure'ns rodar a fila de 1. Un cop a Argentona, a fer el coll de Parpers.

Baixada a La Roca i direccio Santa Coloma. El ritme aqui ha estat tremendo. Tots tirant del grup a fila de 1. I cap a Badalona per La Vallesana. Ens hem dirigit cap a casa del Joan a deixar les bicis i fer una transicio de running de 16km.

Hem arrivat fins mes enlla del Masnou. 8km i mitja volta. Novament un ritme molt alt en la cursa a peu. Al final tots contents. Cares de cansanci i una setmana mes que s`en va. El Christian ja te la vista posada a la Titan Desert. L' Oscar te l' Ironcat a tocar. I els que van a Embrun tenen molta feina a fer encara. 

Continuarem fent. Queden moltes proves i molts entrenos compartits. Mencio especial al Marc Marin pel seu bon paper a les Terres de l' Ebre. 

Molt bon dia per sortir en bici. Solete i no molta calor. Diumenge 14 d'abril, mentres una part del jovent competia a Rutes del Montseny i altres anaven camí de Minserrat, el Xavi Carrillo, el Coco, l'Oscar Layos, el Pere, el Pedro, l'amic dels Carrillo i jo, el Moyano, vam querar a Badalona per fer una ruta pel Maresme.

Anar de Badalona a Mataró, pujar el Pollastre al revés baixar fins Sant Cebrià i tornar-lo a pujar per tornar a baixar a Mataro i un altre cop cap a Badalona.

Van sortir 90km, 110km pels que venim de bcn.

Tant l'anada con la tornada per la NII va ser a un ritme àgil però constant perquè tots poguessin aguantar bé. La guerra va venir a les pujades. No va haver-hi treva. Cadascun al seu nivell i picat amb el que portava al devant o amb el que el persegua per darrere pero tots ho vam donar tot per ser competitius i al final les nostres cametes ho van acabar notant.

Molt bon entreno per un molt bon dia per sortir en bici.

XXXIII EDICIO RUTES DEL MONTSENY

El diumenge 14 d'abril del 2013 uns quants joventers vam anar cap a Granollers a començar una nova edició de les Rutes del Montseny.

 

 

És una prova maca, "durilla" i a la pque es gaudeix molt de les carreteres que envolten el massís del Montseny.

 

Quan arribes és una festa, ens anem trobant tots i a més tots aquells que ja vas coneixent d'altres clubs, curses i... aquell em sona, ah sí. "hola que tal, te ví en ...". Bon ambient!!

 

Del jovent ens vam "concentrar"  Miri Romero, Carlos Carrillo, Joan Carles Beltran, Cortés i jo mateix.

 

Com sabeu hi ha dos recorreguts, curt 145 km i llarg 175. Entre nosaltres diferents objectius, curta o llarga segons compromisos i ganes.

 

El matí és fantàstic, difícil de superar, un dia fantàstic per la pràtica de l'esport a l'aire lliure, i per anar en bicicleta més.

 

Sortim al voltant de les 8, la sortida és ràpida, fem el primer portet que ens porta a Cànoves. Passem st Antoni Vilamajor i anem cap a Sant Celoni, allà comença la "tralla". Anem cpa a Santa Fe!!! (Això pujarem amb fe).

 

Son 21 kms no molt durs, però que es fan llargs, els grup es dispersa uns enrera i altres es senten millor en pujada, s'arriba a Sta Fe però l'avituallament no és fins a Sant Marçal, és per bastants un moment psicològic. Has fet una pujada llarga i encara et queda un portet de 3ª (St Marçal).

 

Tornem enrera. A en Joan Carles només sortir ni l'oloro. Miri la perdo abans de començar. Cortes a lo "suyo". Carri i jo sortim junts amb un parell de convidats (Valbuena i Manel) que van més picats que un all!!

 

Amb en Carri arribem fins al Montseny amb els tirons del peloton. El primer convidat Manel ja el perdem abans de Canoves, pujem Sta Fe, Carri està fi, tira amunt (s'en va a la llarga), al Valbuena el passem a les primeres rampes de pujada i ...

 

A Sant Marçal en Carri ja ha passat i vaig esperant al convidat Manel. S'enfila la baixada cap a la cruïlla que decideix curta o llarga. Agafo camí de Curta, Carri ha agafat llarga, crec que en Joan Carles també.  Miri no la veig però també curta crec. Vaig amb el convidat cap a Viladrau, de Viladrau cap a Seva, agafo algun grup per anar còmode. A Seva decidim amb el convidat que cadascú fes la seva.

 

Començo a pujar Collformic, em sento bé, molt fort, vaig ràpid, agafo molta gent. El sol llueix moltíssim. Coronem Collformic un parell i baixem tot el ràpid que sabem (no garire, ja ho sabeu el dolent que soc baixant). Uns tobogants abans d'arribar a Sta Maria Palautordera i agafem un grupet de 6 persones. Els 6 veuem que arribem i apreten, ens posem a treballar en grup i la carretera fins a Cardedeu es fa ràpida, i agradable. hem agafat molt gent i passat a molta més. Girem cap a Granollers i 3 del grup en sentir bufar a varis del grup estirem en una pujadeta. Arribem a Granollers, ens fan anar per la ronda de Granollers, tros dur per la traca que portes. Enfilem l'últim km en corva i contracorva, i sempre pica fotre un sprint!!!

 

En global no ha estat un ritme ràpid, però m'ho he passat molt bé en el tram final.

 

Corro cap a la dutxa (en trnasició) menjo ràpid  i correns cap a Matarón l'Ariadna ha estat convocada per fer una prova de nivell per anar a campionats de Catalunya de natació.

 

Abans de sortir amb el cotxe trobo en Carri, ha fet la llarga en un temps excelent. Miri també l'he vist arribar. Als demés per preses no, però segur que tots contents.

 

Aquí mai ningú perd!!!!!!

 

Toni Amat (TAMAT)

Montserrat

Avui hi havia varies porcions de l' equip. I una d' elles hem anat cap a Montserrat. Aquesta ruta es bona. No es molt llarga i te mes o menys de tot, amb la culminacio al monestir de Montserrat. La sortida ha estat força be, i el ritme deu n' hi do. 

Fins a la pujada tots anavem en grup, i un cop alla cadascu ha pujat com al seu ritme. Hem arrivat adalt tots vius. La tornada a estat a fila de un i directes cap a Barcelona. 

Nosaltres som un equip que quan anem en grup, i podem ser 30 tranquilament, no anem donant-nos destralades. Tenim un respecte pel company que es nota a l' hora de rodar. Anem fent els nostres relleus, es mante un ordre i no es veuen coses rares. Cada setmana quan rodem s'agrega gent al grup, fins aqui cap problema. Normalment no saluda ningu. Bueno, es pot pasar. El problema es quan no s' adonen que rodem com un equip i els agregats comencen a donar pals i intentar demostrar no se que. No hi ha cap problema per rodar amb el Jovent79, pero no es un bon lloc per buscar guerra. Hi ha altres grups amb els quals podras demostrar lo bo que ets. Busca'ls i en trovaras molts.

II Clàssica dels Murs - Cervera

Diumenge 7 d’abril va tenir lloc la 2a edició de la clàssica dels Murs, una marxa cicloturista amb sortida i arribada a Cervera que transcorria majoritàriament per la comarca de La Segarra en dos recorreguts: un curt de 87km i un altre llarg de 152km. El dia ventós i fred afegia un plus de dificultat que vist des del costat positiu ens exigiria un esforç positiu de cara a augmentar un esglaó el nostre llindar de patiment.

 

A les 8.00h del matí s’iniciava la sortida amb 6 joventeros dins el pilot ciclista: Joan Carles Beltrán,  Rafa Bethencourt, David Jiménez, Carlos Carrillo, Toni Amat i Albert Cuarsma. És obvi que tots sis participàvem en la marxa llarga la qual incloïa setze murs al llarg del corregut però amb major concentració distributiva a partir del km 75. Com a mur estrella, el mur de Forès, amb un pendent màxim del 20.5%.

 

Personalment  la meva marxa va començar una mica accidentada, quan estava a  punt d’arribar al grup cap de cursa amb en Joan Carles,  les meves ulleres de ciclisme van caure al terra i vaig haver de fer marxa enrere per recuperar-les. Aquest fet puntual va provocar que tot el pilot em passés i m’hagués d’escalfar bastant per tornar a agafar el grup, cosa que va ser suficient com per quedar una mica anestesiat muscularment fins que la musculatura va adaptar-se i em va permetre pedalar amb certa cadència. No cal dir que el perfil de la marxa no contribuïa a què després de l’escalfada pogués agafar el ritme amb facilitat.

Definitivament cap al km 90 vaig coincidir definitivament amb el David i el Carlos que havien parat a un avituallament. A partir d’aquí vam anar junts fins al final de la prova, esperant-nos els uns als altres quan de vegades les cames començaven a avisar que els kms passaven factura (es de justícia reconèixer que a qui més esperaven era a mi).

 

En resum, una gran prova cicloturista, molt ben organitzada i amb un recorregut atractiu. Recomanable al 200% a qualsevol que vulgui gaudir d’una prova de moment no massificada i amb l’organització i els voluntaris orientats a ajudar els participants.

 

Com a mostra representativa de la bona predisposició de l’organització, penseu que van  deixar-li un casc al Toni ja que el seu l’havia deixat a casa per descuït i com a mostra representativa però ara del coratge esportiu del Toni, penseu que en haver d’esperar a què li deixessin el casc, va sortir quan tothom ja havia iniciat la marxa i va anar remuntant tot sol fins arribar només 10m més tard que el trio la-la-la (Carrillo, Jiménez, Cuaresma).

 

Reconeixement especial al Joan Carles demostrant com sempre la seva classe en bici i al Rafa que també va fer una molt bona cursa.

Ara a seguir entrenant. Salut i kms!

 

Albert Cuaresma

 

 

A la Carretera

Avui diumenge no tots vam anar a La Clasica del Murs, i com cada setmana vam quedar el diumenge per fer la sortida setmanal. Aquest cop, el Joan ens va dur a fer un recorregut molt maco, i el dia tambe va acompanyar.

Vam quedar a les 8 del mati als jutjats de Santa Coloma, cosa que trencava amb la rutina de sempre. Alla hi erem uns quants, amb les novetats de que l' Aris venia per primer cop, i la Judith tornava del seu llarg viatge. Puntualment, ens enfilem direccio Hostalric. Al principi una mica de fred pero amb el rato es va anar suavitzant. La anada molt bona, amb roda de constant relleu. I es que fa goig rodar quan tothom hi participa.

A Hostalric anem direccio Blanes i tornada a casa per la costa. Torna la roda de relleus, es divertit. Sembla que no pero el ritme va creixent. I cosa rara, pero no tenim el vent en contra. Al final gran entreno, 140km que serveixen per continuar sumant a les cames. Els altres amics i companys que van anar a La Clasica dels murs, ens explicaran que tal els hi va anar.

La setmana que ve tenim tambe varios fronts oberts. Per una banda la cicloturista Ports del Montseny, per una altre una sortida que s' esta organitzant a Montserrat. Ja anirem explicant tot el que ve. Bona setmana a tots.

Christian Méndez

Mi nombre es Christian Méndez. Son ya 11 años desde que empecé en el mundillo triatlético, debutando en el Triatló Olímpic de BCN en Octubre del 2002 con mis amigos Paquito y Samu. Conocí al Jovent 79 en el 2003 a través de Coco y Marc de Sportíssim, a la vez que empecé mis entrenos con Pere Bossa. El 2003 fue año de pruebas y no tenía muy claro que hacer. Debuté en Duatlón e hice varios Triatlones más hasta que me quedé enganchado por completo y encantado con la gente del Jovent.

En el 2004 di el primer paso a la larga distancia y como objetivo el Triatlón de Niza,  el año siguiente ya pasó a Ironman. Uno de los mejores viajes Triatléticos que he hecho hasta el momento y muy recordado por todos por mi gran frase.. "Pero como puede ser que un tío pague para que....." hasta ahí puedo leer. Antes de Niza competí en uno los Triatlones de media distancia más duros y emblemáticos, Zarautz. Al conseguir mis primeros finishers serios, decidí que el 2005 sería el año de mi primer Ironman y así lo hice. Me embarque camino de Frankfurt con Coco y algunos componentes del CNB, entre ellos Alberto Cuaresma y Aris que hoy son parte también del Jovent. 

Conseguir ser Finisher del primer Ironman es algo que no se puede explicar hasta que lo vives, ya va contigo el resto de tu vida, como una categoría.

Los años 2006 y 2007, descansé de la larga distancia y probé en la corta entrenado por Isaac López, disputando duatlones y triatlones de todas las modalidades, compitiendo incluso a nivel Internacional con la selección Española en Age Group. 2007 ha sido mi mejor año en cuanto a marcas personales, las batí todas y aún no las he superado.. digamos que fue mi año. Me clasifiqué para el campeonato de España e hice top ten en el Europeo de Copenhagen, acompañado por varios del equipo, Pere Benach, Jordi Moyano y Víctor Peña. Con este último tuve mis primeros piques y apuestas que le daban más vidilla a las carreras.

Del 2008 al 2011, fueron años agridulces tanto en mi vida personal, deportiva y laboral. Por mucho que lo intenté, no logré volver ni a coger forma ni a hacer buenas carreras. Años difíciles que hoy en dia, aún me obligan a pasar mis momentos. 

Hice las 24 horas de Montjuic y las Challenge de Calella del 2009, Half y Ironman, dedicadas a mi hermano con ropa personalizada. De esos años, es lo más destacable a parte de ver que tenía dos grandes amigos, los hermanos Joan y Pere Benach.

El 2012 todo cambia y me marco nuevos retos en todos los sentidos. Me inscribo en una carrera que marca mi vida y le da un giro de 180º, la Titan Desert. Mi vida laboral vuelve a mejorar y la personal también por lo que, los buenos resultados y sensaciones, aparecen de nuevo! Combino mi trabajo en el Complex de Piscines Sant Feliu con eventos y retos solidarios, creciendo como profesional y persona. Hago mis primeras 24 horas de Ciclo Indoor Non Stop, con mi colega Ferran Pintor en beneficio de la ONG Mans Mercedàries.

El 4 de mayo, cruzo la linea de meta en el desierto, consiguiendo una nueva categoría personal, ya soy un Titán. Uno de los mayores logros de mi vida, sufriendo más que nunca pero consiguiendo hacer un gran homenaje a mi hermano. Poco tiempo después, me subo al podium de las 24h de Calafat con mi equipo Jovent-Orthos, formado por Albert Cuaresma, Miriam Romero y Carol Lindsay, poniendo el broche a una gran temporada.

Este 2013, es el año más ambicioso de todos. Estoy en un proyecto solidario que dará mucho que hablar y también soy imagen de una empresa de nutrición deportiva. Como ha cambiado mi vida, el deporte ya no solo es mi  pasión, ahora también es mi medio de vida.

Lo que me espera este año:

Titan Desert 2013 proyecto Asdent Team

Ironcat

24h de Calafat en categoría individual (12h)

Triatlón Olímpico de Embrun

Campeonato de España de MD en Córdoba

Ironman Challenge de Calella

Por el momento..

Mis mejores deseos a todos para esta temporada y las que vengan y orgulloso de formar parte de esta familia llamada Jovent 79, esto si que es "més que un club"!

Gasssssss