El Matí comença frescot i amb núvols i tot just arribar al Prat es posa a ploure. La veritat és que la cosa tenia pinta de suspensió ja que la carretera s’havia posat molt perillosa, però finalment surt una mica de solet i la prova es disputa.
Com a conseqüència de la gran campanya realitzada l’any passat en els duatlón, ens situen els vuitens del rànquing i ens fan sortir dels darrers, tot just davant de les vesties del Prat, Mataró, CNB, Vilanova, Picornell, etc...
A la sortida som 5 membres del Jovent, amb la incorporació d’un nou fitxatge i futur finisher Enric Perez, amic dels “maima”. Sortim a un bon ritme i ens fem els primers 5 quilòmetres per sota de 4', per mi tot un miracle perquè fa tot just un mes (Sant Silvestre), estava per sobre els 4’40”).
A la primera transició tenim un petit problema ja que en Sergi se li surt la cadena tot just sortir de boxes i perdem uns pocs segons, res greu.
El circuit de bici es torna força perillós al estar mullar i hem de prendre amb força cura cadascuna de les rotondes del circuit. De fet l’Enric, que s’havia quedat una mica despenjat, cau en una corba al apartar-se per deixar passar a un altre equip. Afortunadament la caiguda no té gaires conseqüències.
Els relleus són bastant bons i els que es troben millor els allarguen una mica més que la resta.
Arribem 4 jovents a la T2 i comencem a corre plegats amb cara de patiment per les rampes que ens estaven agafant al fer el canvi de bici a corre.
Ràpidament queda clar els tres que han d’anar a marcar el temps i en Sergi, el Negre i la Estrellita em comencen a despenjar. Tot i que contava el tercer millor temps, decideixo seguir patín com un cabró per mantenir els pocs metros que em portaven per si algú del davant tenia cap problema físic que el fes abandonar. Finalment quedem els 16.
Així de guarros vam acabar el sector ciclista per la pluja que havia caigut.
Agrair molt a l’Enric els seu esforç i que li deixes el seu xip al “cabestro” del Sergi que se’ns va presentar amb el xip blanc de l’any passat i no el groc d’aquest any (serà que no ha enviat correus en Joan per avisar-nos!!!).
Agrair també als organitzadors la bona feina feta i el lloc idoni per fer la cursa a peu. Un parc amb un circuit interessant on es donàvem varies voltes i així fèiem passar una bona estona a la gent que havia vingut a veure'ns.
A veure si l’any que ve no coincideix amb Granollers i millorem el resultat i podem posar un equip B a la línia de sortida.
2 comentaris:
Bona cursa i bona crònica, llàstima de la pluja. Si l'any vinent no coincideix amb Granollers segur que participo.
Enhorabona per la vostra participació. M'hagués agradat còrrer, ni que fos en un equip "B". Potser l'any vinent...
Publica un comentari a l'entrada