dimarts, 18 de setembre del 2007

VIII TRIATLÓ SPRINT CIUTAT DE VILANOVA (16/09/2007)

Diumenge super esportiu amb la segona posició de Pedrosa a Portugal, la tercera de Alonso a Bèlgica, la medalla de plata a l’europeu de basquet per la selecció espanyola i les medalles d’or per a la selecció espanyola a l’europeu de voleibol i per en Pere Benach al campionat de Catalunya per categories.

Vaig tenir la sort de poder seguir més o menys en directe tots aquest esdeveniments i de sobres amb quedo amb la victòria d’en Pere a Vilanova, tal i com explica en Joan en el se correu, va ser molt emocionant amb un resultat força ajustat. Fins als darrer metres de la cursa a peu, no es va desvetllà el campió.

És un ocell???, és un avió???, no!!, és en Super Pere!!!

Cito el correu d’en Joan:

Ha estat una cursa disputadíssima perquè tots els que tenien opcions a victòria (5) han fet la bici junts, encara que dos d’ells, al començar la ultima transició han agafat una mica de diferencia per portar pedals tompson. Però el "iaio" a fet un peu molt intel·ligent, sense posar-se nerviós i patín com un "perru", ha superant a tots els seus rivals, encara que en els 250 últims metres el seu etern rival de l’Olesa, en Pareja, se li ha acostat perillosament, reaccionant perfectament i arribant amb uns segons d’avantatge.

Pel que fa a la segona sortida, bronca monumental d’en Sergi abans de començar per tot el succeït al Prat (saltar-se les bolles i copejar a un payo a l’aigua amb el resultat de dos punts de sutura). Les paraules d’en Sergi van ser més o menys aquestes: a més de ser uns tramposos sou uns animals, sembla que esteu sense civilitzar. I ens va amenaçar de fer expulsions massives si algú es saltava una bolla.

Les paraules van ser efectives perquè ningú es va saltar cap bolla. De totes maneres, no va ser un primer segment fàcil. Jo no vaig poder nedar sense que em donessin cops fins pràcticament passada la segona bolla i en Joan s’explica el mateix. El primer Jovent en sortir de l’aigua va ser el Víctor, més tard vaig sortir jo i poc després en Joan. Cadascú es va quedar en un grup diferent de bici.

















Aquest any la bici va ser una mica menys perillosa que el Prat però la gent anava molt nerviosa i en el meu grup em van tocar un parell de tius que millor estarien cuidant cabres a les muntanyes o fent cistellets de mimbre, així no serien cap perill per ningú.
















Al començament de la cursa a peu, el Víctor em treia poc més d’un minut i al final, la diferència es va quedar en menys d’un segon. Tot i la falta d’entreno que té per culpa de la lesió que va tenir, no es va entregar en cap moment i va defensar la posició fins al final. D’altra banda, en Joan estava més per la victòria del seu germà que per mirar de fer un bon temps corrent.
















Els companys del Cariñena van fer una gran cursa, en Miki va demostrar que ja està pràcticament recuperar de les operacions que casi a vida o mort, li van fer poc mesos enrere.

La classificació va quedar així:

1 GODOY, FRANCESC CNB 0:54:17 0:00:00 0:00:00 0:00:00
2 PARREÑO, ALBERT REUS0:54:26 0:10:08 0:30:17 0:14:01
3 LLOBET, XAVIER MANRESA 0:55:22 0:10:12 0:30:18 0:14:52
.
88 PEÑA, VICTOR JOVENT 79 1:04:31 0:13:02 0:33:11 0:18:18
89 MOYANO, JORDI JOVENT 79 1:04:32 0:13:49 0:33:31 0:17:12
147 BENACH, PEDRO JOVENT 79 1:07:30 0:14:05 0:35:27 0:17:58
171 BENACH, J0AN JOVENT 79 1:08:44 0:14:28 0:34:59 0:19:17
.
448

diumenge, 16 de setembre del 2007

PERE BENACH CAMPIÓ DE CATALUNYA V2

En Pere s'ha proclamat campió de Catalunya a la categoria v2 aquest matí al triatló sprint de Vilanova. La setmana passada ja va fer un paper esplèndid quedant segon al campionat de Catalunya per grups d'edat, a la categoria de 50-54 anys.



Felicitats Pere!

10KM MATADEPERA – 10KM RONDA 43 MATARÓ – MARXA CT. PINEDA 95 KM

Aquest pont de la diada l'hem aprofitat per tornar a les competicions atlètiques, dues curses de 10km per anar agafant ritme.

El dissabte dia 8 per la tarda vam anar a Matadepera per participar a la cursa que fan per la seva festa major. És una cursa gratuïta i molt ben organitzada que val la pena aprofitar. És un circuit de 5km al qual se li han de donar dues voltes ple de pujades i baixades que es fa força dur. Amb cert retard es dóna la sortida, intento anar ràpid però conservant una mica per la segona volta. Tot i la calor em noto força bé i agafo un bon ritme, la primera volta la faig amb 19min 11s, a la segona perdo una mica però acabo amb un temps bastant bo de 38min 55seg ocupant la 25 posició. La Txell, que va acompanyada del meu germà, també li va sortir una bona cursa i va acabar ocupant la 4a posició i una copa més a la prestatgeria.

Foto dels correcats abans de la sortida.






Podi femení.


El dia 11 de setembre vam participar a la cursa que interesport organitza a Mataró. Es tracta d'una cursa de gran record per nosaltres ja que l'11 de setembre de l'any 2000 vam debutar en una competició precisament aquí. Des de llavors no hem fallat en cap edició. A més sempre hi ha una important participació Maimakansu i es veu en quin estat de forma està cadascú després de les vacances. Això li dóna una motivació extra. Surto força ràpid tot i començar en pujada, em trobo bé i agafo un bon ritme el qual puc aguantar fins al final. Acabo amb 36min59seg molt aprop de la meva millor marca en 10km i record en aquestes alçades de la temporada ocupant la posició 32 i la 7a dins el rànking maima. La Txell fa una cursa molt bona i acaba amb una excel·lent 2a posició mantenint un frec a frec amb la 3a i la 4a. Segon podi en 4 dies!!!

Foto dels maimakansu prèvia a la cursa.












Per completar la setmana aquest diumenge hem participat a la marxa ciclista de Pineda de mar de 95km. De nou coincidim amb els infatigables Blanca i Jordi que ahir van participar a l'aquatló Ironterra de Sant Adrià. Degut a que és una mica curta hem decidit d'anar i tornar a Pineda en bici. La marxa té un sector cronometrat en el qual amb molt d'esforç he ocupat la 7a posició, per poc no trec copa ja que en donaven als 5 primers. La Txell i la Blanca si que han pujat al podi quedant 2a i 4a respectivament.

Salut i kms.

Miquel

dissabte, 15 de setembre del 2007

XII TRIATLÓ DEL PRAT DE LLOBREGAT (09/09/2007)

Una organització molt correcta, un preu com els d'abans (només 15€!!!) i una bona participació en el Triatló del Prat, que aquest any ha format part del Campionat de Catalunya de grups d’edat.

Precisament, la bona participació està deixant petita la carretera per on es disputa la cursa en bici, convertint-la, sota el meu punt de vista, juntament amb la de Vilanova (Vilanova força més), amb una de les curses més perilloses del calendari Català.

El matí es va aixecar una mica frescot, però tan bon punt va comença a sortir el sol, va aparèixer la calor. Com ja es costum darrerament, es van fer dues sortides. En la Primera hi corria en Pere i en la segona, la resta de Jovents, Joan, Víctor, Christian i jo

La mar estava molt plana i la natació es va fer casi com en una piscina. Aquest cop les bolles eren de color groc, igual que les bolles grogues situades a 200 metres de la platja i a més, estaven situades a prop d’aquestes. Això va fer que més d’un trampós i algun despistat, retallessin alguns metres girant per les bolles de senyalització de 200 metres.

A la bici ens vem ajuntar en un mateix grup el Christian el Víctor i jo i en Joan, després d’una bona natació i per pocs segons, no va poder entrar en els nostre grup. Es va formar un grup d’unes 50 persones que es va tornar perillosíssim en els darrers 5 kilòmetres, ja que tothom volia estar ben col·locat per fer la T2. Aquest fet, junt amb el fet de que la carretera és una mica estreta, va provocar una espectacular caiguda just al mig del peloton. Un paio va fer l’afilador amb el Víctor i va caire provocant una montonera. Jo que anava pel mig del peloton, em vaig salvar de miracle ja que per culpa de la frenada, també vaig fer l’afilador amb el que tenia al davant. Encara no ser com no vaig caure. El que va tenir menys problemes per esquivar la caiguda va ser el Christian, que en aquell moment anava millor col·locat.


Pel que fa la cursa a peu, la calor ja apretava de valent, el Christian el Víctor i jo ens vem posar a corre pràcticament a l’hora i en Joan venia una mica més enrere. El Christian ràpidament es va escapar i el Víctor i jo vem fer el primer kilòmetre junts, però com que encara està agafant la forma després de la lesió, no va poder seguir el meu ritme i es va quedar una mica més enrere.


Pel que fa a l’altre cursa, en Pere va quedar segon el seu grup d’edat, proclamant-se així, subcampió de Catalunya. Felicitats Pere!!!


Vull felicitar a la organització per fer l’esforç de posar les inscripcions a 15€, ha veure si d’altres aprenen!!!

La classificació va quedar de la següent manera:

1 GODOY, FRANCESC CNB 0:53:51 0:08:46 0:29:21 0:15:44
2 PELLEJERO, SANTI MATARO 0:54:25 0:08:48 0:29:23 0:16:14
3 PARREÑO, ALBERT REUS PLOMS 0:55:17 0:08:45 0:29:26 0:17:06
.
44 MENDEZ, CHRISTIAN JOVENT 79 1:01:14 0:11:04 0:31:45 0:18:25
69 MOYANO, JORDI JOVENT 79 1:02:54 0:10:52 0:32:03 0:19:59
87 PEÑA, VICTOR JOVENT 79 1:03:44 0:11:25 0:31:29 0:20:50
151 BENACH, JOAN JOVENT 79 1:07:06 0:11:43 0:33:34 0:21:49
173 BENACH, PEDRO JOVENT 79 1:08:42 0:12:25 0:35:27 0:20:50
.
349

divendres, 14 de setembre del 2007

Sin parar...

Estem en el mes de septembre. queden encara una bona quantitat de proves i ja estem programant i concretant ironmans, curses, marxes per l'any que bé. Estarem boigos?
Peró com comentàvem l'altre dia amb en koko (gran conversador donde los haya) sobre tot un ironman no es tan sols 10, 12 o 14 hores de carrera. Mirant-lo bé fins i tot acabes pensant que no es car els 350 "leuros" que paguem per la inscripció. Deu mesos abans estem buscant allotjament, ilusionant-nos amb entrenos a fer, maneres i dies de anar a la cursa (avió, cotxes)en fi que estem vivint ja tot el que envolta al ironman. Es fantàtstic!!!
I encara més fantàstic es que l'any 2008 estem casi segur a multitut de "frentes":Lanzarote (Jo i Arsenio?) Austria (Miquel i Albert Cuaresma) Ironcat (Pere-power), Niça(ironTxell i Miquel) Zurich "stars"(Arsenio, Pere, koko. Carles, Koro, Franki, jo, i ?) Embrún (posiblement repeteixen Txell i Miquel) alguien da más?
En fi amics tenia ganes de estrenarme en el nostre blog agraïnt la creació d'aquet a la nostre Ironwoman TXELL.

dimecres, 5 de setembre del 2007

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES (02/09/2007)

Excel·lent ambient triatlètic aquest dissabte a Banyoles amb més de 400 participants que fan palès que el triatló està de moda. El dia calorós i assolellat acompanya la festa.

Sortim una mica justets de Mataró i al arribar a prop de Girona trobem retencions la qual cosa fa que ens posem una mica nerviosos. Aconseguim arribar a Banyoles sobre les 14h50min, anem ràpidament cap a boxes per preparar-nos la paradeta i cap al llac. Allí ens trobem amb una gentada impressionant, el jutge només dóna dues sortides, la femenina 31 dones i la masculina més de 400 homes, ho trobo una mica desequilibrat.



Es dóna la sortida, estic situat força endarrere i a més no he aconseguit veure la boia per tant deixo que la gent em faci de guia, cosa una mica arriscada. No puc agafar cap ritme constant fins passada la primera boia després les coses si que són més fàcils ja que només s'ha de seguir una corxera. Surto de l'aigua amb un temps de 29min, penso que és dolent i això es confirma quan veig que a boxes queden molt poques bicis. Després llegint cròniques d'altres participants m'he assabentat de que molta gent es va saltar la primera boia. Aquesta gent és indetectable ja que no portem el número de dorsal al gorro cosa totalment incomprensible, això si pobre de tu que et descordis el casc dins boxes perquè t'amonesten de seguida.


Faig una transició lenta com sempre i surto en bici. De seguida començo a avançar triatletes, em trobo força bé. Banyoles és un circuit que m'agrada força ja que és dur, amb continus tobogans i fins i tot un petit port i alhora gens tècnic. Acabo amb un parcial d'1h9min i havent remuntat, sense exagerar entre 150 i 200 posicions.


Surto a córrer i segueixo trobant-me força còmode, segueixo avançant participants, animat, em permeto accelerar el ritme en la segona volta.Faig un temps a peu de 35min40seg amb bones sensacions i un temps final de 2h13min ocupant la posició 139.


La Txell també surt força enrere de l'aigua i li toca anar remuntant. Ho fa ja en el segment ciclista on ha de fer els 40km sola i sobretot a peu és on recupera més posicions. Acaba en la posició 12 amb un temps final de 2h34min.


Al final de la cursa ens ofereixen un bon avituallament on no hi falta de res. D'aquí 29 dies ens tornarem a trobar en el mateix escenari però amb unes distàncies que, a priori, ens seran més favorables.
Salut i kms.
Miquel

diumenge, 2 de setembre del 2007

TRIATLO BTT LA SEU


7 de Juliol de 2007. 4 de la tarda, 35 graus a l'ombra, humitat altíssima. Joan Benach i un servidor de vostès arriben amb temps de sobres a La Seu, detall valorable anant amb un Benach... parem a dinar, parlem de la vida i els seus temes, solucionables o no... El Jordi Coro va fer el duatló btt que sortia a la mateixa hora.I a les 4 a punt es dona la sortida amb numeret inclòs; sortida falsa, crits als "fugats", riures generals, jutgessa emprenyada (molt), total: hi ha coses que amb els anys no canvien...

La natació és molt curta, 7 o 8 minuts molt ràpids i sense gaire cops, i la T1 encara força bicis, anem bé. En Joan i jo anem separats un minut escàs. A la btt, 6 o 7 km per asfalt estret i puja baixa però molt ràpid, enganxo un grupet de 5 que vola però que m'obliga a donar-ho tot. Pobre de mi, no sabia què m'esperava...! A partir d'aquí comença una pujada per pista-riera de 7km tota de plat petit i pinyó com més gran millor. Realment és del més dur que he fet, suposo que la calor no ajudava. Al km 9 paro a donar-li una eina a un paio i en Joan m'enganxa. Anem junts fins quasi al 15, que comença la baixada, de 10 km i fantàstica, rapidíssima i amb alguna "trampeta". Espero que el capi m'atrapi però no arriba. A la pujada em deu haver passat fins i tot el que col.loca les boies a l'aigua, o sigui que a la T2 queden poques bicis. Intento córrer per sota de 4'/km ja que és un circuit pla de terra, però aviat m'adono que ma mare té raó quan diu que sóc un somia truites... En general molt positiu per mi, feia 2 anys que no feia cap triatló i he disfrutat molt, apart de poder gaudir d'un dia amb en Joan, i dels ànims del Victor tot i anar inmobilitzat. Gràcies a tots!