Un any despres tornem a l´Ampolla per intentar acabar el que serà el meu segon Ironcat i el meu segon triatló distancia Ironman....i tornaba pensant que el vent de l´any anterior sería cosa del passat, i que lo que tocaba en aquesta ocasió sería un maravellós dia de sol com a mi m´agrada, amb molta "xixarra"....però que equivocat estaba...
Arribem a l´Ampolla just a l´hora del breafing on coincidim amb la Irontxell i en Joan Miquel, recollida de dorsals, diluvi universal ("era un presagi..") i cap al hotel a deixar "trastos", a veure la resta dels Jovents ( que porten ja tot el dia currant..), sopar i a "dormir", al menys intentar dormir...
Ja són les 5 del matí, i a esmortzar...agafem els trastos, la bici i cap a boxes, son les 6:30 i ja estem amb els neoprenos i els pots de vaselina....a les 7:00 "bocinazo"i a l´aigua..collons en comptes de un rectangle ens fan nedar un trapeci de més longitud (almenys a mí m´ho sembla), primera volta dosifico bè i la segona apreto les dents acabant amb un registre per mí digne de 1h30 més o menys.
Comença el segon asalt, la meva estimada bicicleta...pocs kilómetres més endavant el sector que més m´agrada es torna un infern d´aigua i vent.Començo molt fort i en una volta i mitja he recuperat unes 40 posicions, fins i tot avanço a Meritxell i m´apropo a en Joan...però començo a tindre molt fred i començo a trobarme malament, fins al punt de haver de parar i demanar alguna cosa d´abric...tema solucionat!el super germà d´en Joan em presta el seu "chubasqueru"gràcies maco!!..penultima volta veig a meta tota la meva familia, i cony!em vinc amunt un altre vegada acabant el sector de ciclisme a tota metxa i super animat.
Tercer asalt la temuda marató..arribo a boxes i coincideixo amb en Joan Miquel, que no tenía gaires ganes de sortir, però que finalment aconsellat per tots ( "o sales, o sales!!")va decidir sortir i fer una bona marató... la Meritxell i en Pere anavan fent una bona marató a ritme, sense parar, jo per la meva banda em vaig sorprendre a mi mateix, i vaig fer una bona cursa a peu, dosificant bè caminant lo just i finalment arribant força senser a meta baixant amb 1h.20m el meu registre de l´any passat, tot un premi per tantes hores d´entrenament, i sobretot rebre el premi de poder entrar a meta amb el meu Gerard que l´estimo molt molt molt!!
Per cert, donar les gracies a aquest "tros d´equipas"que som!!!Quin avituallament, quina forma d´animar, quins companys, som, sou collonuts!!!!!FORÇA JOVENT79!!!!!!!!!!!
PROXIMO ASALTO IRONMAN ZURICH
FELICITATS A SUPER ARSENIO I A SUPER JOAN PEL IM LANZAROTE!!!!
Jordi "Coro"
11 comentaris:
El nen petit amb el que surts a la foto és el teu germà? No sabia que tenies un germà tant petit.
Si l'any vinent tornes a fer l'Ironcat, que segur que sí, ja serà el teu tercer Ironcat, a veure si a la tercera va la vençuda i ens fa bon temps, que ja toca!
Txelllll!!!que és el meu nebot, però pel cas és com si ho fos...l´any que bé "arrasaremos"!!!
Una abraçada "Maimas"
Ja m'extranyava a mi... M'havia semblat llegir que era el teu germà :)
Jo em conformo amb que l'any que ve faci bon dia.
moltes felicitats cracks! amb patiment i mal temps però nosaltres complint objectius!
Igualment, Robert, tu sí que no pares amb els teus objectius. El Miquel i jo et llegim sovint al bloc i flipem amb tot el que fas. Si no t'escrivim més és perquè tens tants comentaris que quan vas a escriure ja està tot escrit :).
Hola Jordi,
tal com et vaig ....aquí el comentari.......
“L’any vinent vull fer el meu segon ironcat....” ... Una plaer haver pogut fer un tros plegats.
felicitats pel teu segon IRONCAT... ets molt gran, en tots els sentits. Estic molt content de tenir-te com a company. A Zürich ho passarem be. I l'any vinent omplirem l'IRONCAT de rosa i blau. Felicitats de nou !!
Arsenio, saps que penso lo mateix de tú company!!i no dubtis que a Zurich farem "molta mal"jaja una abraçada.
Com segueixis amb aquesta progressió, d’aquí a un parell d’anys estaràs al pòdium.
Arsenio i Coro "que se besen, que se besen"...
Jordi tu siempre positivo, Felicitats!!
queda molt però molt camí per un podium...però gràcies Jordi, crec que tú ja ho tens més a la vora, comences a estar fi...i Miquel, sempre positiu, vols un petonet?jajaja es conya, una abraçada pels dos!
Publica un comentari a l'entrada