IRONMAN LANZAROTE

Primer de tot agraïr a tots els ànims que ens veu donar abans, durant i després de la prova. Ara sí que ja sabem perqué li diuen el Ironman més dur del món.
És increible com la gent unes hores abans de començar la prova es deixa de bromes i rises i es crea un ambient seriós però amb una certa camaraderia on tothom es desitja el millor. Sabem que patirem com "perrus" però estem preparats.
Em va sorpendre com vam fer la natació, ràpida ( per nosaltres si) i sense masses problemes. Un altra cosa va ser ja la bici, no vam tenir un moment de descans sempre aire i mes aire, venía per tots cantons i al km 60 jo ja tenia dolors al genoll,a les mans per no poguer agafar-me casi gens al acople,a la planta del peu,als lumbars,etc. només dir-vos que tenía ganes de corre perqué així només em faríen mal les cames. I al tram a peu dons trote "cochinero" com diu la txell i no pensar gaire. De las quatre voltes la última va ser la que em va sobrar ja que vaig fer gran part de ella a peu però la feina ja estaba feta i el repte casi asolit. L'Arsenio va patir una mica més per algun "problemilla" però IRONMANS de nou. Gràcies un altre vegada a tots (sobre tot al meu germà Pere). Zurich ens espera!!!!