La setmana del 28 de gener de 2013 personalment serà difícil d'oblidar. Dilluns quan tot just estava a punt d'explicar el conte a la meva filla perquè marxés a dormir, una trucada telefònica que encara ressona al meu cap em feia saber que la meva àvia paterna havia ingressat en estat crític a l'hospital i que era qüestió de poques hores que morís.
En recuperar-me del shock de la notícia, vaig anar a l'hospital on, una hora i mitja després d'haver rebut la notícia, va deixar-nos per sempre.
Quan la meva àvia estava al llit del box hospitalari, inconscient però encara viva, em vaig apropar per fer-li una abraçada i un petó de comiat, i em sentís o no (ja m'ho dirà quan ens tornem a trobar), li vaig agrair tot el que m'havia estimat així com el que jo l'estimava.
Els dies posteriors van ser durs: jo vaig ser el primer nét i durant sis anys l'únic. El vincle que tenia amb ella era molt especial i encara no em faig a la idea que no tornar-la a veure. Els familiars, amics i coneguts que em donàven el seu condol em recordaven altres èpoques, ja llunyanes però plenes de bon records.
Com no podia ser d'altra manera, els meus i les meves companys/es del Jovent79 van donar-me suport amb les seves trucades, missatges i presència, com la del Pere Senpau, en Joan Benach i en Joan Carles Beltran, que van apropar-se fins i tot al tanatori. A tots ells els dedico aquestes línies, perquè com ja he dit més d'una vegada, el Triatló Jovent79 no és un club, és una família i així m'ho han demostrat aquests dies.
Per acabar la setmana, dissabte vaig participar al Campionat de Catalunya de duatló per equips i diumenge a la Mitja Marató de Granollers. Totes dues proves em van permetre desconnectar una mica dels dies tristos i de ben segur que ella haurà estat contenta que no em deixés emportar per la tristor.
Bé, la vida continua i sé que les persones només moren quan la gent les oblida. La meva àvia, de nom Bella, no morirà mai perquè era una persona molt estimada per tothom que havia tingut la fortuna de conéixer-la. Casualment el dia de l'objectiu de la temporada, Embrunman, era el dia del seu sant: Nuestra Señora de la Bella, patrona del poble d'Huelva on havia nascut.
La foto que adjunto a aquesta crònica està feta a casa seva, quan jo només tenia 1 mes. Estic ben segur que des d'allà dalt em donarà les forces per arribar a la meta el proper 15 d'agost. Gràcies a tot l'equip, Albert Cuaresma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada