V Marxa Segarra-Solsonès: entre torres eòliques

Companys/a,

aquest diumenge en "coro" i un servidor vam participar en aquesta marxa cicloesportiva per la catalunya central, que ben aviat acabarem coneixent com la "marxa de les torres eòliques" (enguany passavem per dos colls amb parcs eòlics gegants a l'abast de la mà). el "coro" s'estrenava en això de les marxes i, pel que comentava durant i a la fi de la cursa, l´experiència va ser molt positiva. un servidor ja l´havia fet l´any 2007 (un any en el que vam coincidir fins a 8 jovents a la sortida) i les sensacions van ser similars: tot i no tenir cap coll de renom, el desnivell acumulat -2500 m- la converteix en una de les marxes més dures del territori català.

la ruta d'aquesta edició presentava alguna variació respecte a la de fa dos anys, però per les característiques del perfil (un 85% de la cursa és trencacames) i el temps del guanyador, ambdues edicions (2007 i 2009) són plenament comparables.  

personalment, corria amb el handicap de portar els dos dies anteriors (inclús amb vòmit nocturn la mateixa nit de la prova) amb malestar per virus intestinal, quelcom que ha persistit amb un encostipat dilluns i repòs total al llit ahir dimarts. en retrospectiva,veig gairebé com un miracle haver-la acabat de forma tant digne, ja que vaig viatjar cap allà amb l´idea d´haver d´abandonar en algun moment o altre de la prova.

Conclusions:

- marxa molt ben organitzada gestionada per bona gent, encara que com cada any ens "regalen"  kms "basura" de propina que en principi no estan marcats en el rutòmetre; aquest any 166 km en total! (els tríptics de la prova indicaven 162 km)

- 330 participants; el nivell general era més alt (si ens descuidem quedem els últims) que el del 2007

- les característiques de la prova (els grups es trenquen fàcilment ja que no hi ha massa pla) i la reduÏda participació va fer que inclús per moments semblés que no fós una marxa ja que no veies ningú a 1 km vista.

- el que fa que fa la segarra-solsonès a aquesta època de l´any (perillós, ja que per la zona que és pots passar-la canuta pel fred i pluja si enganxes mal dia) sol ser més el ciclista competitiu que fa molts km per setmana; res a veure amb el tripaire que combina la bici amb ínfules gastronòmiques i que sols trobar a marxes com remences o altres proves més populars.

- el "coro" i jo vam poder pedalar junts o a escasos metros fins el km 90, després de les rampes del 18% (assassins!) del santuari del pinòs. Just després ell va patir algun problema físic a la cama que va fer que la segona part la féssim separats. 

- anècdotes: el sergi mingote (cercle de mingote-c33; alpinista i aventurer català) va quedar 7è a escasos 3 segons del guanyador. aquí trobareu les seves "sensacions" després de la prova: http://sergimingote.blogspot.com/

- a diferència de fa dos anys (boira i sol a parts iguals) vam enganxar un dia molt bo, nítid, amb aire fresc (vam optar per portar la tèrmica), encara que en algun moment de la prova ens va pedregar lleugerament. els camps de cereals encara verds i humids feien goig a la vista.

- gran resultat del "coro", que tot i portar poques tirades de més de 120 km va saber ser força constant i, a vegades, inclús massa generós amb l´esforç.

- a les marxes, l´experiència és un grau, i en aquest cas i donat l´estat físic "tocat" en el que hi arribava vaig saber còrrer de manera molt intel.ligent. és la 7a marxa que he fet i la veritat és que aquesta manera de fer esport-turisme enganxa molt.

1. david alier camps 4.44.10      35 km/h

7- sergi mingote moreno 4.44.13

18-xavier llobet sallent 4.44.28

...

223- sergi costa duran 6.08.17     27,5 km/h

238- jordi coronado gallego 6.12.44

302- darrer classificat 7.51.31

abandonaments: 28