Ràbia, impotència, decepció, frustració... això és el que vam sentir la Txell i jo quan al Km 28 vam posar fi a la nostra cursa. Les males sensacions que arrossegàvem desde feia uns quants kms i pensant amb tot el que ens quedava per davant ens van fer prendre aquesta decisió.
Quatre mesos de preparació tirats per terra en 2 hores. Això és el que té la Llarga distància, et pot donar grans alegries però també fortes decepcions, en fi que us haig d'explicar ...
Ara toca reflexionar sobre els motius que han provocat aquesta retirada per corregir-los i mirar al futur per seguir preparant els reptes que ens esperen.
10 comentaris:
Miquel, no us desespereu, quedan grans fites durant la temporada, i devegades és millor una retirada a temps, pensant en el futur, encara que en aquest moment faci mal. Quan vaig passar i et vaig veure, ja es notava la rabia que tenies. Sort i recorda a Txell
bueno, no passa res, maratons n'hi ha un munt, més val parar que patir i tenir alguna lesió o sequela....
ànims cracks!
Anims, nois !!!!
crec que vau prendre una decisió prudent, i el vostre calendari segur que esta ple de curses de LLD que us recompensaran d'aquesta petita passa endarrera (vista ara des de la proximitat als fets), però que de ben segur us ajudarà a que la propera passa sigui molt més llarga, un cop hagiu analitzat i detectat on pot haver estat el problema.
Cuideu-vos i ens veiem en alguna sortida !!!!
(Miquel, mogut però surts en una foto que tens penjada al Picassa.. i pots accedir des de el meu bloc)
company/a del maimai,
el div. passat vaig estar parlant amb el dr.garcia, just sobre els motius que provoquen diversos abandonaments en un mateix any (l'arsenio l´any passat p.e). i varem deduïr que podria ser degut a un excés de competició.
fent el símil amb l´agricultura extensiva "d´años ah", potser us serviria fer èpoques de guaret. potser hauria de deixar-vos març i abril sense competir, per tornar al maig amb tota la força del ironcat i afrontar el reptes de l'estiu amb garanties.
el cos humà a vegades té reaccions somàtiques davant l'esforç físic.
no sé, potser és un consell equivocat.
ps. per cert, vaig estar veient la prova uns 20 minuts a la cruïlla catedral-via laietana i al no veure-us entre el 3h15 i el 3h30 (hi havia un tiu que arrastrava un globus blanc amb la marca 3h30) vaig pensar que potser anaveu més endavant.
bé , nois, ànims i penseu que aixó només és "gravilla" en el camí. per mi SEMPRE sereu els maima. fins aviat!
ps. el "hermaníssimo" del marcel zamora, el pau, va quedar el 17 amb 2h 37. fa just 2 mesos va tornar d´una biciruta per mauritània i fa unes 3 setmanes havia tingut una caiguda en un descents de btt amb sequeles al braç. serà crack...
ÀNIMS!!
NO és veritat que hagueu tirat per terra quatre mesos d'entreno. Tots els quilòmetres que porteu acumulats us aniran de conya per els Ironmans.
Darrera d'un objectiu en ve un altre, així que a pensar en el proper.
De fet, us podeu considerar molts afortunats si totes les vostres decepcions són que un dia no surten els temps que voleu o un altre dia no es pot acabar una cursa. Penseu que n’hi ha d'altres que ni tant sols podem tenir aquestes decepcions perquè les lesions no ens deixen ni somiar amb aquests reptes.
Així que ÀNIMS!!, que sou uns privilegiats.
Quina llàstima!! be ànims i tranquils que n'hi ha mes de maratons, descanseu una mica i aprofiteu el fons que teniu per fer-ne alguna que estigui força propera.
Jo tambè vaig fer la marató i tambè vaig tenir molt males sensacions, però com que actualment estic lluny del meu rècord tan hem fotia el temps i vaig decidir tirar fins al final patint com un cabró desde la rebentada que vaig fotre al km 34.
En fi, no us desanimeu vosaltres que esteu curtits en un milió de batalles, a la proxima a treures l'espina...Anims campions!!!
Moltes gràcies a tots pels vostres ànims i pels vostres consells. A la propera segur que triomfem!
Molts ànims al dos, aquest 4 mesos segur que us serviran pel que queda de temporada... i aquesta experiència també... sort ens veiem a Elx!!!
Sento la vostra decepció... com si fos meva. Em sap molt de greu perque em consta que prepareu aquestes fites a conciència i amb molt de treball i esforç...
Però coincideixo amb en Moyano... penseu que som uns quants els que ni tan sols podem tenir aquestes decepcions perque no tenim la possibilitat d'afrontar aquests reptes.
Vosaltres "dispareu" molt... gairebé cada cap de setmana... inclús fent doblet alguns d'ells !! És normal (inclús lògic), que de tant disparar... algún tret vagi fora de la diana.
No patiu, la vostra excelent qualitat com a fondistes continua estant a lo més alt de la memòria dels qui us coneixem i dels qui hem compartit amb vosaltres moments de patiment i també d'alegries... l'Embrunman n'és el millor exemple de totes dues coses.
Pobre d'aquell/a que no hagi tingut mai decepcions (en aquest cas a l'esport) !! No n'aprendria mai. Un servidor està aprenent moltes coses a base de decepcions. Una altra cosa serà que pugui aplicar aquestes lliçons...
Be xiquets, espero veure-us aviat... Aneu preparant l'IRONCAT que, com que enguany el Joan no me'l "deixa correr" estaré animant a mort.
Ànims i endavant
Gràcies a tots pels ànims.
Ara a començar a pensar amb l'Ironcat :)!!!!
Publica un comentari a l'entrada