HIVERNAL 07/08: AUPA CHAURREAU!

Companys/es

Amb demora però amb diligència, us faig cinc cèntims de la hivernal amb alforges que vaig fer per Nadal (27.12 al 3.1). En principi, tenia un pla ambiciós fins el dia de Reis que començava a Saragossa i acabava a Girona, passant per Pamplona, Zarautz, Donosti, Biarritz, Pau, Lourdes, i Portbou. El fet d´enganxar la setmana més freda de l´any (a partir de Nadal i fins cap d´any crec que va fer fred a qualsevol racó de la península) i uns problemes intestinals imprevistos van fer disminuir el metratge i el número de dies de l´excursió.
Dia 27: agafo el tren via Saragossa, passant per flix, Móra d’Ebre i part d´Aragó. La terra del Priorat i d´aquella franja despoblada m´encisa. Són zones on creix vi, on hi ha pantans contaminats (Flix) i on les fronteres catalanes es fonen amb les aragoneses amb un silenci esfereidor.
Saragossa em rep amb la Pilarica en ple esplendor nadalenc. Pedalo obviant la ciutat i completo una primera jornada de 80 km caracteritzada per autovia amb trànsit primer, el primer port de la ruta (Puerto de Esteban) i carreretes despoblades en el darrer tram. Abans d´Ejea de los Caballeros faig una hora a plena foscor, gràcies a un bon frontal i al poc risc que suposa una comarca forçament despoblada.


Dia 28: em llevo i ha gebrat. Deuen estar a -2ºC. Ejea és un poble desafortunat, tot i que Fernando El Católico l´hagués regalat als seus caballers, com a recompensa de deixar suor i sang durant la seva conquista. Faig unes 4 hores amb molt de fred i boira. Fa tant de fred que l´aigua del bidó se’m granitza i tinc els muscles molt rígids. Finalment a partir de la 13h i després de pujar el port de Sos (856m) diviso el sol i tots els Pirineus al fons.

Baixo el port i em trobo amb la fantàstica població de SOS El Católico, on va néixer el Gran Fernando. La visito a peu pels seus carrers mig empedrats i ben conservats. Un conjunt històric formós. Segueixo a la tarda passant per Sangüesa i arribant a Pamplona prop de les 20h. Les dos darreres hores les faig amb frontal, però per una carretera exquisita per una vall paral·lela de la N-240, on circulen la majoria de cochinos. Aquella nit vomito després de sopar i entenc que m´he extralimitat: 135 km a les cames i el fred passat han calat fons.

Dia 29: Pamplona és una ciutat campechana, més gran del que sembla. Un lloc incòmode climàticamente, on m´he llevat a sota zero. Tinc l´estómac revolucionat i poca gana per omplir-lo. Dedico el matí a caminar pel casco viejo i veure per on solen córrer els San Fermines. A l3h sóc ja a una taula del bar-restaurant clàssic que sortia a la novel·la del Hemingway. Allà em foto un menú que no mata. Un caldo i una mica de carn (que deu ser el segon bistec que menjo el 2007). Penso que em refaré, però a la tarda només puc pedalar 40 km. Sortint de Pamplona ja comencen els primers tubogans. Em sento dèbil. Em desvio en direcció al Valle de Larraun . Allà supero dos colls (tipus El Collet) abans de tombar-me en el llit d´una fonda de Leitz. Aquella nit descansaré unes 12 hores i em llevo mig recuperat però encara amb l´estómac estrany.

Dia 30: segueixo a Navarra però el color de les valls, l´humitat i els pobles pro-etarres (Goizueta) que em vaig trobant pel camí em fan recordar el fet que aquesta gent es sent més vasca que navarresa. Ikurriñas, logotips que mostren el desig que tornin els presos, i uns caràcters de poble a pany i forrallat em fan recordar el problema polític d´aquesta part de l´Estat.

Aquesta jornada es caracteritza també pels primers frontons pelotari, per la successió de 3 colls de muntanya i per les valls tancades on hi circulen rius (un bon lloc per rendir homenatge a la prehistòria de la l´infrastructura hidràulica del país) abans d´arribar a Hernani, on una papelera fumejant em dóna la benvinguda. Sóc a 6 km de Donosti, però tenia un deute moral amb els Dr. Garcia, Benachs, Arsenios o Xavis… per anar visitar Zarautz, un lloc del qual sempre m´han parlat però que mai havia estat. Faig 16 km exprés per anar-hi. El que m´encanta del país vasc, a part de l´aire, el verd i el menjar, són aquestes rampes assassines que duren 300 m però que et deixen sense to muscular. Entre Urnieta i Lasarte me’n trobo una i una altra abans d´arribar a Zarautz, on hi accedeixo des del port d´Orio. Zarautz la diviso des de dalt i intento imaginar els triatlons, i sobretot, els surfistes entre les seves onades de la seva àmplia badia. Malauradament el cansancio i el fet que s´està fent de nit fa que m´oblidi d´anar a visitar al Karlos Arguiñano. Faig cua amb destinació a Donosti, però abans he de superar el Monte Igeldo, uns 7 km de pujada que faig de nit i que em recorden el triatlón de Donosti del 1994 (Copa del Món, winer: Bratt Beven) i on vaig tenir l´oportunitat de participar havent pujat pel mateix lloc. Degut a que sembla que el fred ha minvat, acampo al càmping que hi ha a dalt d´Igeldo. Dormo malament ja que hi ha un “home llop” dormint a una altra tenda a pocs metres de la meva.

Dia 31: dia preciós, amb sol i ambient korrikolari (la Concha és una pasarela de damisseles i caballeros amb classe sota un sol de justícia). Visito l´enyorat Chillida i recordo l´inici de “La Ardilla Roja” del Julio Medem. Rememoro records del 94. Descobreixo nous barris (fantàstic el port de Donosti) i nous reclams turístics (el Kuursaal del Moneo). A la tarda prosegueixo amb el viatge destinació Pasaia (ciutat portuària pro-etarra segons reviviva mon pare abans de marxar).

Acabo l´any esportivament d´una forma preciosa amb l´ascens al mític Jaizkibel (Clàssica de Donosti). És una ascens de 1ª d´uns 8 km fins a una alçada d´uns 500 m però on passes del fosc de Pasaia a la verdor i tranquil·litat d´aquest port. Baixo per un descens perillós fins a Ondarribia, on hi arribo gairebé fosc. Allà l´alberg i les pensions són tancades. Opto per anar a Irún, on passo una nit de gangsters per oblidar.

Dia 1: he dormit fatal però de l’estómac és el primer dia que ja torno a estar força bé. A les 8.00 ja sóc pedalant destinació Ondarribia, on faig la visita de rigor (poble ple de llum paradoxalment a anys llum de Irún; només 3 km els separen). Faig el primer esmorzar de l´any deliciós veient el sol com puja i tota la badia que dóna a Hendaye.
Vaig a Hendaye via Irún. Allà també brilla la llum, però les carreteres i les cases semblen diferents. És un altre país, és una altra forma de fer.
Em dirigeixo a St. Jean de Luz en un dia fantàstic Em creuo amb forces amateurs i algun professional entrenant. Em paro i faig el primer bany a una cala deserta. La llum de l´Atlàntic és diferent. Fa poc vent, però tot és més nítid. St. Jean de Luz rendeix mèrit al seu nom. Un lloc preciós que enlluerna al visitant. Vull visitar Biarritz però finalment no ho faig. Opto per endinsar-me al Pays Vasque francès interior, sabent que l´objectiu ja no és Portbou sinó Pamplona. Porto 6 dies pedalant i, llevat del primer dia, no m´he trobat mai físicament massa bé. El fred dels primers dies i els problemes d´estómac m´han debilititat. La jornada l´acabo en el cobert d´un pagès de la zona. S´ha fet fosc, la carretera és perillosa i costa molt entendre –no parlo francés-els indicadors de “chambres” de lloguer que trobo pel camí. M´ha impactat el que he vist de l’interior del Pays Vasque ja que em recorda a la Cerdanya quan era un lloc tranquil i també pel rigor com conserven els nuclis urbans (façanes blanques, porticons i marcs de finestra vermells).

Dia 2: El pagès m´invita a pendre un tè a la seva cuina. Parlem de la vida (ell sap espanyol ja que havia viscut a EEUU). És una estoneta amb un home gran i interessant que m´aporta el factor humà que potser m´ha mancat en aquesta excursió; a part m´explica que l´Indurain solia passar per aquelles carreteres quan entrenava.
Segueixo la ruta encara a França destinació el port d´Urkiaga (1000 m). Serà un dia d´ascenssos i valls tranquil·les, amb vent i moments de pluja. Assoleixo Urkiaga amb la pau mental perquè ara el que queda és baixada i pla. Sóc ja a la ruta dels peregrins que van a Santiago. Aquesta part de Navarra és molt despoblada i entenc que gent com el Miguelón tendissin a entrenar cap al Nord, on les pujades i la manca de cotxes el posaven pletòric. Passo la nit a un hostal de peregrinos a Eugi.

Dia 3: em queden només uns 20 km per a Pamplona i decideixo passar per Villaba, on a part del poliesportiu amb nom “Hermanos Indurain” i a una escultura a una rotonda d´un poc agraciat polígon industrial, poca cosa queda dels anys esplendorosos del navarrès.

A Pamplona agafo el tren satisfet del descans anímic que m´ha reportat l´excursió, però amb la recança dels problemes físics. En qualsevol cas, quan un fa bici-ruta ha d´estar preparat per tot tipus de contratemps.

Km totals: 606 km ( 86km/dia)
Material: cobertes schwalbe marathon 1.2, llantes mavic, alforges ortlieb, bossa de manillar ortlieb, material tèrmic de diferents marques

Inspiracions: frontons pelotari, les pintades d`ànims a la calçada del port de Jaizkibel, les valls tancades de Navarra i la pau aparent del Pays Vasque francès.

Llums i sombres: la nit de cap d´any en un “zulo” de Irún, l´inoportú fred dels primers dies i els problemes intestinals mai aclarits.

Salvatore “Comesso”