El dia 18 d'Agost es va acabar la nostra estada a Embrun i vam marxar a passar uns dies a la Cerdanya, però, aprofitant que ens venia de camí, ens vam aturar a Mazamet, poble natal del gran ciclista Laurent Jalabert, on s'organitza una marxa cicloturista que porta el seu nom i el del seu germà Nicolas. Concretament el circuit llarg de 121km s'anomena Laurent i el curt de 66km Nicolas. Allà ens trobem amb els Cariñena/Sant Andreu Jordi i Blanca i el seu amic Diego. Tots vam optar pel circuit llarg.
El diumenge 19 d'agost s'aixeca molt ennuvolat, amenaçant pluja i amb una temperatura realment baixa, la qual cosa fa que ens posem els "manguitos" i al mallot hi guardem l'impermeable per si de cas. La sortida del circuit curt es dóna a les 8 del matí i vint minuts més tard sortim nosaltres.
Aquest cop em sorpren veure com la gent no surt disparada i els primers kms els fem tots junts, però quan comença la primera pujada ens separem en Jordi, la Txell i jo per una banda i més enrere la Blanca i en Diego. Els primers kms transcorren per una zona molt frondosa coneguda amb el nom de muntanya negra. Acabada la primera ascensió de les quatre que hi havia comencem a enllaçar carreteres estretes típiques franceses amb un asfalt bastant dolent.
El cel cada cop està més tapat i coincidint amb el primer avituallament en el km 61 comença a ploure, ens posem els impermeables i seguim endavant. La pluja és molt fina i sortosament no dura gaire estona. Passem el segon i tercer port que no són gaire complicats i ja encarem els darrers 17 km que són l'ascensió al pic negre on a dalt hi ha situada la linia d'arribada. Al principi de l'ascensió en Jordi i jo apretem una mica el ritme i deixem una mica enrera la Txell. Durant la pujada anem avançant a força gent, arribem pràcticament junts a dalt amb un temps final de 5h18min i la Txell al cap de dos minuts. A dalt el pic hi fa força fred i esperant la Blanca i en Diego ens quedem gelats, això fa que en Jordi bategi la marxa com la Laurent "Conjalabert". Finalment arriben en Diego i la Blanca al cap d'uns 45min.
El descens fins a Mazamet on hi havia el dinar l'havia de fer cadascú pel seu compte però a nosaltres un home molt amable de l'organització ens va oferir de baixar-nos amb la seva furgoneta. No ens ho vam pensar gens i ràpidament vam carregar les bicis i cap avall. Realment entre el fred i la mica de pluja que tornava a caure va ser una gran sort poder baixar en cotxe.
Un cop a Mazamet vam anar a dinar al pavelló del poble que estava guarnit de manera espectacular per l'ocasió. Mentre dinavem va començar l'entrega de trofeus aquest cop no hi va haver sort i les noies no van rascar res.
2 comentaris:
espectacular, no un en perdeu ni una....on trobeu aquestes curses tan bones i tan maques i tan poc conegudes o, si més no sense fer-se gaire publicitat!!
El Miquel i el Jordi són un fans de buscar curses, marxes i triatlons per internet. Últimament ja sembla que competeixin a veure qui en troba una de nova.
Publica un comentari a l'entrada