Embrunman 2007 (Txell)

Son les cinc del matí i arribem a boxes, l'Arsenio, la Marta, el Miquel i jo. La temperatura és ideal, res a veure amb la gelor de l'any passat. La sortida de les dones es dona a les 5h 50min. Entrem a l'aigua a les fosques, com l'any passat. De seguida em començo a quedar sola, i em costa orientar-me. De fet, vaig super perduda, dono unes quantes voltes i em paro unes cuantes vegades per veure al meu voltant. No veig res davant meu, darrera sí, unes poques noies. Però em queda el dubte de si saben per on van o només m'estan seguint a mi. Apanyades anem. Una noia que fa braça comença a cridar-me i dir-me coses. Imagino que m'estarà preguntant per la boia. Però amb el meu inexistent francès, ves a saber. Però vaig fent, amb l'esperança que en algun moment donat aparegui al meu voltant una boia. Quan finalment apareix em tranquil·litzo una mica i continuo. El pitjor sembla que ha passat. Però la tranquil·litat no dura massa, doncs encara no acabo la primera volta ja començo a rebre cops a tort i a dret. No entendré mai perquè els senyors han de començar a fotre d'òsties (amb perdó) dins l'aigua, és que no em veuen!!!? En fi, amb més pena que glòria acabo la primera volta, i també la segona, esquivant als "valents" triatletes que, aprofitant la impunitat de l'aigua, es dediquen a cosir-te a cops. Temps a l'aigua 1h 19min. Tenint en compte que m'he perdut a la foscor del llac, el temps, per mi, no està gens malament.

Fent la transició veig l'Arsenio que ja surt. El Miquel no el veig. Pujo a la bici i comença la pujada cap els Puys. Els Puys consisteixen en un seguit de pujades i baixades durant 40 kms fins tornar cap a Embrun, amb la finalitat d'estobar-te i anar-te preparant per l'Izoard. Als Puys, com l'any passat, em comencen a acribillar la majoria de triatletes que no m'han passat a l'aigua. Però aquest any no em sorpren el seu alt nivell en bici, així que vaig fent, i no m'amoïno massa. Als Puys em passa el Miquel, ens saludem i continuo al meu rotllo. El dia està tapadot, i la temperatura és perfecte. Genial.
Comencem l'aproximació a l'Izoard, ja en pujada, i aviat ens desviem per pujar aquest pic dels Alps. Vaig al meu ritme, força còmode. Veig l'Arsenio parat. Mal senyal. Tot i que em diu que està bé. Continuo la pujada. Es fa llarga però vaig força bé. Finalment comencen a aparèixer les zones pelades de vegetació, preludi del final de la pujada. Arribo a l'Izoard força bé, allà recullo l'avituallament personal amb l'ajut d'un voluntari. Tots molt amables i servicials, dóna gust. Portem uns 100 kms a la bici. Dubto a l'hora de posar-me l'impermeable, doncs no fa gens de fred, però al final decideixo posar-me'l. Faig la baixada a l'Izoard i em paro a Briançon per treure-me'l. Aquí acaba l'Izoard... I comença l'Embrunman.


A partir d'aquí la part en bici consisteix en un seguit de carreteres secundàries amb un asfalt de pena, amb un recorregut de pujades i baixades per acabar-te de matxacar, si és que no ho ha fet prou l'Izoard. A sobre el sol ha sortit i fa força calor. Però vaig fent, fins i tot adelanto de tant en tant a algun triatleta. L'Embrunman té, després de l'Izoard, dos "regalets" que cal destacar. El primer és la pujada al Chambon. El temut Chambon. Aquest regalet consisteix en una pujada, pràcticament recte, d'uns 2 kms aproximadament, i de pendent brutal per a mi, en aquestes alçades, que fa que te'n recordis del que va dissenyar el recorregut ciclista. Doncs bé, aquest any, i sense voler semblar pedant, el maleït Chambon encara el vaig trobar curt i tot, tenint en compte el que jo recordava. Hi ha força gent animant, tot i que aquest any no tanta com l'any passat, que al ritme de "op, op, op", o "alé, alé", t'obliguen a no defallir en aquesta pujada. I acabat el Chambon continuem amb el seguit de pujades baixades fins a arribar a Embrun, cap el km 180.


Estic força contenta, força sencera. Arribem al poble, i comences a veure a la gent que ja fa la marató. Quina enveja. A mi encara em queda el segon "regalet" de l'Embrunman. El Chalvet. El Chalvet és una muntanyeta que tenen els senyors embrunesos darrera del poble. Si aquesta muntanyeta la pujéssis en començar l'Embrunman, probablement ni te'n recordaries. Però al 180 et sembla un Izoard en miniatura. Hi ha però força gent animant. Les forces cada cop més justetes, però entre la gent que crida el teu nom, i que el final de la bici s'acosta, arribo a dalt del Chalvet bastant sencera. Per fi. Baixem i cap a boxes. Un descans deixar la bici, però estic molt contenta, amb bones sensacions. De fet, he disfrutat força a la bici, tot i que m'alegro de deixar-la. Temps en bici 8h 48min. Força millor que l'any passat, i amb molt bones sensacions.
Transició tranquil·la. Faig una parada als lavabos de boxes i apa, a córrer. Per sort estic força bé de cames, de fet muscularment em trobo molt bé, així que surto bastant contenta, al meu ritme de marató-d'ironman.


La marató de l'Embrunman consisteix en dues voltes, no iguals, plenes de pujades i baixades, tot i que jo la recordava més plana (serà això la memòria selectiva?). Als pocs kms em marejo una mica, imagino que per la calor, o falta de sucre, però bebent coca cola i prenent squeezies em refaig i continuo. Passem pel mig del poble, on hi ha molta animació. Els corredors, que a la bici m'adelantaven com mosques, ara a la marató s'arrosseguen literalment, així que, tot i anar al meu ritme de "creuer" començo a avançar gent, i serà un continu durant tota la marató. Vora el llac em trobo la Marta amb l'Arsenio, animant, ell ha hagut de plegar. Quina llàstima. Cap al km 8 ens creuem amb el Miquel, que està arribant a l'11. Se'l veu força bé. Va molt guapo amb el mono del jovent. Ens allunyem d'Embrun cap al poble de Baratier. Continua la pujada. I de nou a Embrun per fer la segona volta. Ja queda menys. Força contenta i sense molèsties musculars. Aquesta segona volta el sol s'està començant a amagar. Genial. Em torna a venir una mica de baixada, així que de nou torno a la coca cola. Si m'ha funcionat el primer cop... Per si de cas ja no la deixaré en tota la marató. No les tinc totes, així que afluixo a una pujada, però veig que vaig bé, continuo. Començo a veure al Miquel i, tot i que corre, cap el km 27 l'atrapo. Ha hagut d'afluixar, no va bé, però de moment està corrent.


Els kms van passant i finalment em veig encarant la última volta al llac, d'uns dos kms. Per fi. Arribo a la zona de boxes, molta gent animant, faig la volta per darrera de boxes i l'arribada, amb molt bones sensacions. Super contenta. A l'arribada m'espera l'Arsenio, que em fa una foto. A la marató faig un temps similar a l'any passat, 4h 7min, tot i que durant la cursa, erròniament, creia estar fent un millor temps. Temps final de l'Embrunman 14h25min. I sorpresa! vuitena noia!!!! Molt contenta, i a esperar l'arribada del Miquel. Aquest any, sorprenentment, he patit més a la marató que a la bici.

Just abans de l'Embrunman tenia clar que l'any que ve no repetiria. Però ara.... Quines ganes de tornar!!!!!