.
Es una marxa altament recomanable pels seus paisatges i pel poc tràfic que hi ha en general, la pena és que has de tenir la llicencia ciclista i si no la tens no et fan la d’un dia, així que tant jo com d’altres triatletes que vem anar, la vem fer sense dorsal (això sí, em vaig atipar igualment de pastetes, aigua i coca cola per tots els avituallament que anava passant). L’Arsenio i en Pere si que es van poder apuntar perquè ho van fer per internet i no els hi van demanar la llicencia.
Tots tres vem poder acabar sense masses problemes, en Pere va haver de fer alguna paradeta per petits problemes mecànica i tots tres, en algun moment de la marxa ens vem trobar sols per la fluixa participació, en total poc més de 100 participant a la llarga i uns 60 a la curta. A mi em va tocar anar del primer al segon avituallament sol (uns 40 Km). Baixant Montserrat anava custodiat per un motorista de la Guàrdia Civil, va ser tot un detall, els cotxes no s’atrevien a adelantar-me.
Per variar, ens vem trobar a un parell de Cariñenes. A pràcticament totes les curses/marxes que he fet, ja siguin a peu en bici o nedant, m’he trobat un Cariñena, són pocs però estant a tot arreu. Suposo que ells han de pensar el mateix de nosaltres.
En resum, marxa altament recomanable per el seu kilometratge moderat, el seu perfil, el seu paisatge i pels seus avituallaments on pots menjar de tot i tant com vulguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada