5a MARXA CICLOTURISTA L'ENFER DU MONT TAUCH (Tuchan 29/07/2007)

Ja feia un parell d'anys que teníem ganes de participar en aquesta marxa cicloturista atrets pel seu nom "L'infern!!" que ve donat per la pujada amb uns desnivells criminals al Mont Tauch.Es cel.lebra al poble de Tuchan situat al sud de França a la regió del Languedoc-Rosselló aprop de la frontera, formant part del país dels càtars.

El dissabte vam marxar cap a La Junquera on ens vam quedar a passar la nit, allí vam sopar amb el meu germà, al que molts de vosaltres recordareu patinant i animant a l'Ironcat, que està treballant en una casa de colònies de l'Estartit i al qual ja feia uns quants dies que no veiem.
El diumenge, després d'esmorzar, vam marxar cap a Tuchan. A mida que ens anavem acostant ja vam comprovar "in situ" que el circuit seria un trencames. La sortida estava situada a Paziols que és el poble veí de Tuchan. La zona d'aparcament era molt àmplia i els dorsals es recollien a la cooperativa vinícola del poble. Allí hi havia croissants, xocolata, cafè i suc de taronja per tothom qui volgués.


La sortida del circuit llarg de 135km era a les 8 del matí, també hi havia un circuit més curt de 75km pels menys agosarats que sortien mitja hora més tard.Nosaltres, òbviament, vam optar pel circuit llarg. La sortida es va donar puntual, erem uns 130 ciclistes i la gent va sortir disparada. Ens vam quedar en el "furgón de cola" nosaltres dos un altre català del Papiol i un parell de corredors més.

El dia estava una mica ennuvolat tot i que després es va anr aclarint i bufava un vent que ens va acompanyar tota la sortida semblant a del dia de l'Ampolla amb la sort de que hi havia zones resguardades però allí on donava de cara era força perillós.

La primera part de la ruta va ser força avorrida, el paisatge era força monòton ple de vinyes, la carretera era estreta sense linia al mig i l'asfalt molt rugós. Això juntament amb el fet de que contínuament pujavem o baixavem et feia anar força incòmode, era impossible agafar un ritme constant. La primera part de la marxa la vam fer en companyia del senyor del Papiol xerrant sobre marxes i del Tour, però sobre el km70 vam fer una parada tècnica per buidar la bufeta i ja no ens vam tornar a trobar fins a l'arribada.

A la segona part de la marxa ja ens vam quedar sols, es circulava per una carretera molt estreta situada enmig del bosc i durant forces quilòmetres no vam trobar a ningú, ni cotxes, ni pobles ni ciclistes, per uns moments vam tenir la sensació d'haver-nos perdut. Finalment vam arribar a un poble on hi havia un avituallament, va ser allí on vaig recordar un petit detall que havia llegit en el reglament: qui arribés més tard de les 13h30min no podia pujar al Mont Tauch. Ens quedaven uns 15km i eren aproximadament les 13h, sort que els darrers kms eren de baixada i ens vam llançar a "tumba abierta" que tenint en compte les nostres limitacions es traduia en uns 40km/h. Arribem a Tuchan on començava l'ascensió i un negre ens diu "ce ferme". Pel meu rellotge eren les 13h29min, li ensenyo i després de comentar-ho amb un altre de l'organització ens van deixar passar. Ens va venir d'un pèl!


El Mont Tauch tenia 8km de longitud amb un desnivell promig del 9%, en els darrers 6km la pendent promig és del 11% i hi havia algunes rampes superiors al 15%. La carretera era molt estreta i l'asfalt en bastant mal estat els kms estaven tots marcats. Vaig començar la pujada tranquil, i ben aviat ja em vaig trobar amb les primeres rampes dures de veritat, que bé que anava el compac 34x27 en aquesta situació. Per sort la pujada no era constant sino plena de descansos que permetien recuperar-se de l'esforç a més hi havia fins a tres punts d'aigua que es feien realment necessaris.Durant la pujada vaig arriba a passar uns 5 ciclistes alguns dels quals anaven caminat En els últims tres kms ja no tenia forces ni per posar-me dret. Finalment arribo a dalt on hi havia una torre plena d'antenes un parell de cotxes, els organitzadors apuntant el temps i algun ciclista recuperant-se de l'esforç.El temps final va ser de 6h 18min a uns 22km/h.El vent que feia allí dalt era brutal, segons deien d'uns 80km/h. El primer que vaig fer en arribar a dalt va ser pulir-me dues llaunes de coca-cola "del tiron", estava realment cansat. Al cap de 6min va arribar la Txell que amb el seu triple plat va poder fer l'ascensió sense haver de posar el peu a terra tot i que en algunes rampes s'havia "jinyat" una mica.

Un cop recuperats vam anar cap avall, al poble ja havien començat a repartir el "repas", és a dir, el dinar típic de totes les marxes que es realitzen a França. En aquest cas constava entre altres coses d'una butifarra que va entrar d'allò més bé. Mentre dinavem van començar l'entrega de trofeus, la Txell una vegada més va pujar al pòdium per haver quedat en segona posició de la categoria de 18 a 39 anys, ella si que és l'estrellita del Jovent no hi ha ningú que tingui més trofeus.
Resumint, una marxa amb un bon ambient d'allò més familiar, un recorregut una mica avorridot, però contents d'haver-hi participat.