Fos és un petit poble pirinenc, el primer francès que hi ha quan sortim per la Vall d'Aran, que no tindria cap encant especial a no ser perque desde fa 15 anys s'hi cel·lebra una de les duatlons més dures del món, sense exagerar. Evidentment això només se'ls pot acudir als francesos segurament els organitzadors deuen estar igual de malalts que els de l'Embrunman però no tant malalts els seus participants.
La primera cursa a peu són 9km mixtes d'asfalt i terra on s'ha de pujar fins a un poble veí anomenat Melles. Després 85km de bicicleta, un circuit d'anada i tornada on destaquen les dues ascensions al col de Menté, un incondicional del tour. I finalment 16km altra cop a peu en un circuit de terra molt trencacames.
En terres araneses ens vam ajuntar una bona colla l'Arsenio i la Marta, l'exjovent Joan Carles Beltran i els infatigables Jordi i Blanca que començaven vacances.
El dissabte va ser un dia plujós la qual cosa ens va espantar una mica però el diumenge malgrat que es va despertar una mica ennuvolat no plovia i tenia tota la pinta de que s'aniria aclarint. Tota la colla vam anar de Les, on teníem l'hotel, fins a Fos on ja ens esperaven en un parking perfectament organitzat. Deprés de les fotos de rigor i de deixar el material a uns amplis boxes anem a escalfar una mica.
La sortida es dóna puntualment a les 9 del matí. Només passen 500m que ja comencem a pujar per un camí de terra força pedregós, intento anar ràpid però controlant el ritme pensant amb tot el que m'espera. Aproximadament l'ascensió dura fins al km4 i ja m'ha deixat una mica tou. Comença la baixada per una carretera asfaltada per tornar a Fos, just a baix em trobo a en Joan Carles que ha patit un estrebada muscular a la cama i sembla que no pot continuar. Em sap molt de greu perque s'havia preparat molt per aquesta prova, l'any passat ja va quedar entre els 20 primers i segur que aquest any repetiria. Finalment acabo amb un temps de 37min30seg.
El segment ciclista comença amb l'únic sector pla que són els cinc kilometres que ens porten a Saint Beat on comença la primera escalada al Col de Menté. Durant la pujada agafo un ritme constant, tot i la duresa de les seves rampes, i vaig agafant gent. Un cop arribo a dalt baixo amb precaució. Es tracta d'una baixada força revirada, massa tècnica per a mi i s'em dóna especialment malament, no vaig gens còmode em passo de frenada o freno massa aviat, En resum la gent m'avança per tot arreu i arribo a baix bastant desquiciat. A partir d'aquí comença un terreny de continues pujades i baixades. En aquests moments em creuo amb el primer classificat, jo vaig pel quilòmetre 30 i ell ja pel 50 !!! Arribo al bucle on canviem de sentit i directe cap a la segona ascensió a Menté. En aquest punt les cames comencen a queixar-se sobretot els quadríceps. Un cop al port puc tornar a agafar un ritme constant i torno a recuperar posicions. Arribo a dalt i començo el descens. Per aquesta vessant no és tant tècnic i puc agafar més velocitat, controlo millor i gairebé no m'avança ningú. Finalment 3h39min a un promig de 22km/h.
Arribo a boxes i surto a correr, em trobo molt bé i totes les molèsties que tenia a les cames desapareixen. Però al cap d'uns 3km començo a notar una pressió abdominal i haig de parar a buidar una mica. Torno a correr amb una sensació d'alleujament i molt més còmode que abans. El recorregut es tracta de dues voltes a un circuit de terra amb continus desnivells i amb zones força pedregoses. Em trobo bé, avanço a molta gent sobretot a partir de la segona volta però decideixo no apretar gaire ja que no tinc res a guanyar i així intentar tenir menys seqüeles. Finalment arribo amb un parcial 1h 18min i un temps final de 5h34min.
La Txell ja de sortida té males sensacions a les cames però fa una bona cursa. A la segona cursa a peu té un mano a mano amb l'Arsenio el qual sense que serveixi de precedent arriba abans. Bona cursa d'en Jordi que pateix una mica a la 2a cursa a peu. L'Arsenio,força conservador i sense arriscar sembla que ha trobat un sistema per eludir els seus problemes estomacals. I sensacionals els parcials a peu de la Blanca sobretot en la segona part on semblava que comencés de nou la cursa.
Una nova edició a les esquenes i directes cap a a l'Embrunman.
La primera cursa a peu són 9km mixtes d'asfalt i terra on s'ha de pujar fins a un poble veí anomenat Melles. Després 85km de bicicleta, un circuit d'anada i tornada on destaquen les dues ascensions al col de Menté, un incondicional del tour. I finalment 16km altra cop a peu en un circuit de terra molt trencacames.
En terres araneses ens vam ajuntar una bona colla l'Arsenio i la Marta, l'exjovent Joan Carles Beltran i els infatigables Jordi i Blanca que començaven vacances.
El dissabte va ser un dia plujós la qual cosa ens va espantar una mica però el diumenge malgrat que es va despertar una mica ennuvolat no plovia i tenia tota la pinta de que s'aniria aclarint. Tota la colla vam anar de Les, on teníem l'hotel, fins a Fos on ja ens esperaven en un parking perfectament organitzat. Deprés de les fotos de rigor i de deixar el material a uns amplis boxes anem a escalfar una mica.
La sortida es dóna puntualment a les 9 del matí. Només passen 500m que ja comencem a pujar per un camí de terra força pedregós, intento anar ràpid però controlant el ritme pensant amb tot el que m'espera. Aproximadament l'ascensió dura fins al km4 i ja m'ha deixat una mica tou. Comença la baixada per una carretera asfaltada per tornar a Fos, just a baix em trobo a en Joan Carles que ha patit un estrebada muscular a la cama i sembla que no pot continuar. Em sap molt de greu perque s'havia preparat molt per aquesta prova, l'any passat ja va quedar entre els 20 primers i segur que aquest any repetiria. Finalment acabo amb un temps de 37min30seg.
El segment ciclista comença amb l'únic sector pla que són els cinc kilometres que ens porten a Saint Beat on comença la primera escalada al Col de Menté. Durant la pujada agafo un ritme constant, tot i la duresa de les seves rampes, i vaig agafant gent. Un cop arribo a dalt baixo amb precaució. Es tracta d'una baixada força revirada, massa tècnica per a mi i s'em dóna especialment malament, no vaig gens còmode em passo de frenada o freno massa aviat, En resum la gent m'avança per tot arreu i arribo a baix bastant desquiciat. A partir d'aquí comença un terreny de continues pujades i baixades. En aquests moments em creuo amb el primer classificat, jo vaig pel quilòmetre 30 i ell ja pel 50 !!! Arribo al bucle on canviem de sentit i directe cap a la segona ascensió a Menté. En aquest punt les cames comencen a queixar-se sobretot els quadríceps. Un cop al port puc tornar a agafar un ritme constant i torno a recuperar posicions. Arribo a dalt i començo el descens. Per aquesta vessant no és tant tècnic i puc agafar més velocitat, controlo millor i gairebé no m'avança ningú. Finalment 3h39min a un promig de 22km/h.
Arribo a boxes i surto a correr, em trobo molt bé i totes les molèsties que tenia a les cames desapareixen. Però al cap d'uns 3km començo a notar una pressió abdominal i haig de parar a buidar una mica. Torno a correr amb una sensació d'alleujament i molt més còmode que abans. El recorregut es tracta de dues voltes a un circuit de terra amb continus desnivells i amb zones força pedregoses. Em trobo bé, avanço a molta gent sobretot a partir de la segona volta però decideixo no apretar gaire ja que no tinc res a guanyar i així intentar tenir menys seqüeles. Finalment arribo amb un parcial 1h 18min i un temps final de 5h34min.
La Txell ja de sortida té males sensacions a les cames però fa una bona cursa. A la segona cursa a peu té un mano a mano amb l'Arsenio el qual sense que serveixi de precedent arriba abans. Bona cursa d'en Jordi que pateix una mica a la 2a cursa a peu. L'Arsenio,força conservador i sense arriscar sembla que ha trobat un sistema per eludir els seus problemes estomacals. I sensacionals els parcials a peu de la Blanca sobretot en la segona part on semblava que comencés de nou la cursa.
Una nova edició a les esquenes i directes cap a a l'Embrunman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada