Duatló de Fos (França)

Les agulletes han tornat al meu "diccionari"...

Dissabte vam sortir la Marta i jo de Barcelona cap a Les (Vall d'Aran) on ens vam allotjar a l'hostal "Es Neres", com d'altres vegades. Allà ens vam trobar amb la Txell i en Miquel (habituals d'aquest duatló, crec que en Miquel l'anava a fer per cinquena vegada). Total van ser unes 4h de viatge una mica feixugues donat que haviem treballat la nit abans. Per cert vam arribar a temps de veure el final de la contrarrellotge del Tour on en "Vinokuró" va donar un recital de ciclisme acoplat.... però amb la sang d'una altre persona.... quines penques !!!!

Al grà. A la tarda vam anar a Fos (primer poble de França passada la frontera) amb en Joan Carles Beltrán a recollir dorsals i cruspir-nos un berenar (sopar pels francessos) ben assortit i molt bo. Això entra amb la inscripció i ho vam fer amb la companyia d'en Jordi i la Blanca del triatló Carinyena-Provençalenc.

Diumenge cap a les 7 del matí esmorzem una mica (la sortida era a les 9h). El buffet és força variat en aquest hostal i la dona porta el pa acabat de sortir del forn, bon detall! Baixem les bicis i cap a Fos (uns 10km). El parking pels corredors está perfectament organitzat i ampli. És una mena d'anexe d'un camping del costat.

A l'entrada de boxes et donen el xip (peu esquerra). Els boxes son amplíssims i d'herba. Tot plegat un lloc ideal per organitzar un duatló d'aquesta mena.

Escalfem una mica i fem les últimes necessitats.

La sortida és molt puntual (9h). El pilot surt molt estirat per un camí asfaltat. Vaig amb la Txell, la millor llebre per mi. Quan encara no portem 1km ens endinsem en un bosc amb camins de pujada forta fins al poble de Melles, vaig trobant el meu ritme tot i que em va passant molta gent. Avui les lumbars es guanyaran les garrofes. A Melles la Txell s'avança i ja no la veuré fins al km65 de la bici. De Melles a Fos tenim una baixada pronunciada amb molts revolts tancats que poden fer molt de mal als tormells. De fet, en Joan Carles va patir una estrabada muscular en aquesta part del recorregut i va haver d'abandonar... quina llàstima! es veu que anava el 15é o 20é. La Blanca em passa com una bala a la baixada, saltironant com una gacela.. quina gràcia!

Després d'aquest toll d'aigua venen uns quilòmetres plans per l'interior de Fos. En aquest moment estic a "tierra de nadie"... sembla que tothom ha marxat, corro solet. Ningú per davant i ningú per darrere... m'hauré equivocat?? Es veu que no perqué vaig trobant fletxetes pintades a terra i gent animant (a França sempre).

Arribo a boxes amb poc més de 42' 32'' (potser he regulat massa però ja em va be). Avui es tracta de "provar" en quines condicions arribaré a l'EMBRUNMAN. A boxes queden poques bicicletes i faig una transició tranquileta.

Els primers 5km de bici son planets, per anar agafant ritme però a St. Beat es gira a la dreta i comença el Col de Menté (9.5km amb pocs descansos i pendent exigent, res a veure amb el prelitoral). Ja les primeres rampes et posen al teu lloc i et fan posar gairebé tot el desarrollo que portis. És un port típicament pirinenc. Vaig avançant gent, em trobo a la Blanca mig clavada. A dalt agafo només aigua. Porto els meus "polvets" per fer les meves barrejes (hidrats). Avui no provaré sòlids, també és un dia de prova pel meu estòmac. La baixada no és massa perillosa però els revolts son tancats. En aquesta banda del port hi ha moltes autocaravanes als vorals perqué Le Tour puja demà passat per aqui.

Un cop a baix de Menté la carretera puja i baixa constantment i l'altre port (Buret) no és ben bé un port si no un parell de repetxons. Tenim avituallaments de sobres en aquest tram per anar omplint bidons. Fem un bucle i tornem pel mateix camí. Quan començavem a pujar Menté em trobo a la Txell. Comentem una mica com anem i m'avanço una mica. Em trobava molt millor que l'any passat i el port no se'm va fer massa dur. Ara be, pujava entre 9-11 km/h. Perqué us feu una idea.... no és Parpers!

La baixada per la banda St. Beat és molt més ràpida. Te trams amb més vesibilitat i vaig avançar uns quants duatletes i cotxes.

Arribo a boxes amb 3h 58' de bici (a menys de 22 km/h de mitjana... cicloturista total). He guanyat 20 puestos. Ja vaig el 193é d'uns 280 duatletes.

Després d'una altra transició tranquila vaig començar els últims 15-16km de runnin' a 5' 20''/km. Controlant i intentant agafar ritme. I ho vaig aconseguir. El recorregut a peu és variat encara que predominen el trossos de bosc amb pujades i baixades. És d'aquells terrenys que destrassen la planta dels peus i les articulacions. Terreny molt irregular, pedres sueltes, etc

Eren dues voltes de 8km i al començament de la segona vaig caminar una mica a un avituallament per beure millor un ditet de coca cola i tastar un gel (això és el més sòlid que em vaig fotre). La Txell em va avançar uns metres i vaig fer mans i mànigues perqué no se m'anés gaire lluny, així podria tenir una referència visual fiable. Però com que em veia amb forces la vaig enxampar un km i mig mes endavant. Quan faltaven 2km i mig (passat l'últim avituallament) vaig fer un esforç incrementant el ritme. En aquest tros vaig avançar uns quants duatletes. Hi havia moments que el meu podómetre (força fiable) marcava ritme de 4' 05''/km.

Vaig parar el crono en 6h 10' 41''.

CONCLUSIONS:

Aquest és un duatló ben organitzat, amb un paisatge excepcional, moltíssims voluntaris per tot arreu, avituallaments de sobres i en bones condicions, recorregut dur i on et tracten com a esportista esforçat i no com a delinquent o invasor de carreteres..... tot pel modic preu de 75 € (amb dos sopars inclosos: dissabte i diumenge)....... no es pot demanar més. L'únic "problema" és que parlen en francés, tot i que trobes algú que parla en català, o ho intenta.

Enguany he rebaixat la meva marca en 26 minuts !!!!! Reconec que tenia molt de marge de millora però 26 minuts son molts minuts. N'estic content per haver fet l'esforç de no ensorrar-me a l'última transició. Només vaig caminar en alguna pujada forta. Vaig correr com les persones. L'EMBRUNMAN serà una altre història.

Per últim vull agrair als companys Miquel i Txell els ànims rebuts (també a la Blanca, en Jordi i l'Albert) i òbviament a la Marta sense la qual no podria fer aquestes bojeries, gràcies!!. Les fotos evidentment son de la Marta... excelents, només he posat un tast de fotos perqué n'hi havia 175.

Dutxa sofisticada a base de tirar-se pel damunt ampolles d'aigua en ple parkin' i cap a casa.