MARXA BTT NOCTURNA A PORT AINÉ

Bona nit companys!

El passat disabte vaig disputar una marxa corresponent a l´Open Natura, que sortia de lo normal, no pels kilometres sinó per que és celebrava de nit, fet que em va fer no dubtar gaire per inscribir-me ( i de rebot vaig inscriure al meu cunyat, que el fico ultimament a uns "embolaos"jajaja), de fet més d´un divendres fem alguna sortida nocturna, cosa que pels que no ho han probat recomano, per la tranquilitat de la muntanya a la nit, i pel subidón de adrenalina de les baixades.

Doncs bé, allà estabem a les 19:30h. per recollir els dorsals, després d´una pallisa de cotxe, practicament 4 hores de viatge...però encara faltaven dos hores per que es dongues la sortida de la cursa.

Vam aprofitar per menjar un sandwich de tonyina i comtemplar el bonic paisatge pirinenc.

Com que el sandwich me´l vaig menjar en un plis plas, i les muntanyes em començaven a aburrir, li vaig dir a l´Enric de fer una inspecció de lo que ens trobariem després a la foscor.

La cursa començaba amb una forta pujada a les mateixes pistes d´esqui, d´uns dotze kilometres aproximadament fins arribar a unes antenes situades al punt més alt de la propia pista.

A diferencia d´altres dies tenia bones vibracions i em trobava amb moltes forces, i efectivament no m´equivocaba.

Ja era el moment de la sortida quan encenia el meu frontal de muntanya instal-lat al casco ( plan invent del bricomania ) i les llums de la bici, tot estaba a punt, i bang!! es va donar la sortida.

Vaig començar molt fort i vaig anar recuperant les posicions que tenia perdudes a la sortida fins al punt de que a la primera pujada ja només erem cinc els corredors que estabem al front de la cursa. Va ser en aquell moment quan vaig veure que tenia opcions de fer alguna cosa en aquella oscura proba.

Arribant a la primera baixada anava liderant la cursa, portant a roda a dos "cabritillos" que ja els estaba bé el meu ritme...fins que en van avançar-me en meitat de la llarga pujada, colocan-se a escasos metres de mi, distancia que semblava enorme, no aconseguia retallar, però em trobava amb una tercera posició i molt còmode.

Ja estabem a dalt i començaba la perillosa baixada, i vaig començar a arriscar bastant per apropar-me als dos escapats, que els tornava a veure ( més aviat als llums que portaven).

Quan arrisques poden pasar dos coses: 1- que et sorti bé.2- que et fotis una ostia de cal deu.

Aquesta última va ser la que em va passar, em vaig fotre una ostia amb un forat que hi havia al mig de la pista...seguia en tercera posició, però tenia a prop dos llums que amenaçaven la meva posició.

La resta de baixada va ser menys accidentada, i a l´ultim encreuament de camins una dubtosa senyalització em va fer dubtar cosa que va aprofitar el meu perseguidor per passar-me a escasos metres de la meta ...finalment cuarta posició!!

A la arrivada vaig esperar a l´Enric que no ho va fer gens malament, i desprès de curar-me a enfermeria la cremada del braç i la cama, de tornada a casa, amb molt bon sabor de boca, i havent disfrutat d´una bonica cursa, que a la fi d´això es tracta.

Bueno companys ens veiem aquest cap de semana a la triatló de Barcelona, i aprofito per enviar una abraçada als nostres companys que van patir una trompada el passat diumenge a l´entrenament!!

Adeuuuuuu!!