IRONMAN LANZAROTE (ARSENIO)

Hola companys:

Què tal? Com esteu?

Com ja sabeu, no vaig poder ser FINISHER a Lanzarote. Quina pena! Em vaig endur una gran decepció i és per això que encara no m'he comunicat gaire amb vosaltres. Havia de pair-ho un parell de dies... em consta que ho compreneu.

Primer de tot us he de donar les gràcies per trucar abans, durant i després de la prova per donar ànims a tots els que estavem a Lanzarote. Fa molt de goig saber que hi ha companys preocupats per les evolucions de la teva feina. Gràcies de debò.

La veritat és que malgrat tot, el cap de setmana (llarg) ha estat molt xulo. He gaudit molt de l'extrany (i Hawaià) paisatge d'aquella illa. També m'ha agradat molt l'ambient i la cura que té l'organització envers els triatletes. Tot està molt controlat i molt "profesionalitzat". No m'extranya gens la fama que te aquesta prova en tot el mon..... de fet no arribavem ni a 300 els inscrits "ibèrics", mentre que de la resta del mon n'hi havien gairebé 800. I la mitjana d'edat en general és molt alta... es veu moltíssima gent de més de 50 anys amb puntes de 70.

Passant revista a la meva actuació inclús podria dir que estic content per haver donat tot el que podia donar. Quan vaig abandonar al km150 de bici no em restava al cos ni un gram més de força.... tampoc no volia arribar al punt que m'haguèssin de recollir de terra.... podria haver esguerrat la licra del mono del JOVENT !!!! Amb lo cars que van !!!

La nit abans de la prova vaig dormir un parell d'horetes amb prou feines. Em vaig despertar a la 1:20 de la matinada i no vaig poder tornar a agafar la son. D'aquesta manera no pots afrontar amb garanties ni un 60m llisos indoor. A sobre com que porto uns sis messos treballant de nit, la "memòria" del cos em diu que a l'hora del començament de la prova (7h am) és l'hora d'anar a dormir..... ja em direu !!

Una altra veritat és que he arribat a Lanzarote curtet d'entreno. Si més no, amb pocs kms a peu degut a que després del marató i la seva preparació vaig quedar una mica saturat de kms de runnin'.

Lanzarote és a la llarga distància com Zarautz és a la mitja distància. M'explico: son proves que les has de preparar be per afrontar-les amb garanties d'acabar, per poder disfrutar-les. No pots anar-hi a la babalà (en Carles és un cas apart, un dia ens donarà un disgust dels grossos). Hi ha d'altres proves de llarga distància que pel seu perfil o d'altres característiques pots afrontar-les amb menys d'entreno si el que vols és només acabar-les però aquestes que us he esmentat trobo que son dures de debò (l'EMBRUNMAN encara les supera de llarg, el que passa és que per Embrun vaig entrenar més).

Soc conscient que m'allargo sempre es els meus mails. Només us demano uns minuts més que ja acabo.

Ara us explicaré una mica com va anar el triatló en si mateix: baixem a la platja (Pere, Koko, Carles i jo) després de preparar tot a boxes disposats per la sortida (7h am). Sentim l'ambient impresionant. Moltíssims espectadors. Ens adonem que just davant nostre se situa un triatleta a qui li falta un braç... arrea!!! Més tard la Marta ens va confirmar que el tio havia nedat més ràpid que cap de nosaltres. Havia sortit un parell de minuts abans que jo, AMB UN BRAÇ !!!

La natació em va anar molt bé (aprox 1h10) sense apretar massa. Canviant-me a boxes ja em vaig menjar una barreta perqué tenia una gana de por (no havia esmorzat gaire, no m'entrava res). Poc després va sortir en Carles, després en Pere i més tard en Koko. En Carles va sortir de boxes abans que jo, que vaig entretenir un xic. Al km 20 de bici enganxo a en Carles. Com que ja havia agafat ritme vaig anar avençant. Al km80 de bici ja començava que no hi anava gaire fi. Les cames no em feien massa cas. Vaig parar a fer una pixadeta reglamentària i quan tornava a arencar em va passar en Pere com un llamp... i en un repetxó !!! NO vaig voler forçar per anar derrere d'ell (crec que tampoc no haguès pogut. Anava molt ràpid. En aquelles alçades el mes maco era trobar-se gent de tota mena i condició fent el triatló. N'hi havia "ocellots" amb bicicletes de broma que et pasaven amb molta facilitat i també vaig poder repassar a gent que semblaven Normans Staedlers.

El cas és que al km 85-90 comencen les pujades als miradors. No son extremadament dures però si t'agafen tou pot passar-ho malament. Es veu que jo encara no havia tocat fons perqué les vaig pujar mitjanament be. Després de les baixades cap al km 120 ja estava tocadíssim i després d'una altre parada per pixar em va enganxar en Carles i em va "arrossegar" (tenint-lo a la vista tota l'estona) fins el km 150 on vaig dir prou. Vaig arribar a plorar a sobre la bici moments abans de baixar (al sopar vaig sentir algun company que va confesar el mateix). Quan estava parat encara em vaig resistir a deixar-ho renunciant a un dels "cotxes-escombra" però al segon que va passar li vaig dir que m'emportés a boxes i "acabèssim amb aquella farsa"... jajajajaja.

Des de la furgoneta vaig trucar la Marta per tranquilitzar-la i ens vam posar a plorar ( torna-hi !! ). I en trobar-nos a boxes ja no us explico. Vam anar un moment cap a l'hotel a dutxar-me i recuperar una mica i tot seguit vam baixar a animar ala resta de companys amb la Sílvia (en Joan anava seguint gairebé tota l'estona a en Pere). La veritat és que ens ho vam passar molt be animant a tots els triatletes especialment, és clar, als JOVENTs a qui reviem amb bocines i crits i oferint-los tota mena de viandes (aletes de pollastre, aspirines, cervesa, etc).

El moment de l'arribada dels triatletes és, amb diferència, el millor de tot. Un speaker no para en tota l'estona de cridar pel seu nom a tots i cadascun dels triatletes cada que passen a completar voltes i quan arriben a meta completant la quarta volta. A més de tot això, només creuar la meta hi ha en Keneth Gasque (pare del IRONMAN de Lanzarote) saludant personalment a cada finisher, donant-los les medalles i samarretes FINISHER i comentant la jugada amb ells ( igual que a Embrun, eh Txell i Miquel ?? ) Tot plegat una bojeria que paga la pena viure... sobretot si acabes en finisher.

Soc conscient que avui m'estic passant de mida però aguanteu una mica més si us plau.. que ja acabo.

Us haig de dir que en aquests moments ja veig la llum al final del tunel... de fet, em penso que ja he sortit del tunel i estic a punt de pagar el peatge del Cadí....

Durant la part de bici vaig tenir molts pensaments negatius i m'han durat fins dilluns o dimarts però ara ja penso en positiu i he aprés unes quantes coses. Ara (en l'àmbit esportiu) només penso en les properes marxes, l'X-TERRA, duatló de Fos, i potser alguna sorpreseta que em depari el calendari.

Potser sembla reiteratiu (inclús tonto) però us torno a donar les gràcies per ser-hi en els moments importants.

Una abraçada i ja ens veurem

P.S: òstia em penso que avui m'he passat... se coneix que m'ho he prés en serio això del dia de la reflexió !!!

Arsenio