Hola a tothom, fa una estona que hem arribat de l'Ampolla, estem plens d'agulletes però satisfets de ser Finishers per tercera vegada. Aquesta edició ha estat clarament marcada pel fort vent que ens ha acompanyat durant tota jornada desde que ens vam tirar a l'aigua finsa l'últim km de la marató. Força puntuals es dóna la sortida a les 7 del matí, no trobo l'aigua gens freda i surto tranquil, no hi ha pals ni nervis. Al girar crec que a la 3a boia trobem una mar força picada, per culpa del vent, que dificulta bastant la braçada, això era el preàmbul del que ens esperava. Finalment surto amb 1h 13m que és més o menys el que preveia, en la posició 42.
Faig la transició amb 4m 32seg, i a partir d'aquí comença un autèntic calvari. El vent és impressionant , ja només sortir de l'Ampolla el trobem perillosament lateral, al girar a la carretera de Camarles forten contra, gir de 180º a favor per recuperar i en contra quan agafem la carretera per tornar a l'Ampolla. En fi un autèntic calvari que faque passin continuament mals pensaments pel meu cap sobretot cada vegada que passavem per boxes. Ja venia una mica tocat mentalment inomés em faltava que m'ho posessin més difícil. Però de mica en mica i treient forces de no sé on van anar passant els kms fins arribar acompletar els 180 en un temps de 7h05m a un promig de 25km/h que és el 69e temps i vaig perdre 18 posicions, la qual cosa reflexa l'infern que vaig passar. Faig la transcisió amb 4m50seg. Surto a correr molt tranquil intentant agafar el ritme poc a poc, les sensacions comencen a canviar, agafo un ritme constant, arribo a la mitja marató amb 1h 57m força sencer. A partir d'aquí els meus pensaments comencen milloren i per primera vegada penso que podré acabar.
Fa sol i calor i no paro de beure, puc mantenir el ritme, vaig agafant cadàvers, això fa que la moral vagi pujant, fins i tot en la darrera volta i preveient que puc baixar de les 4h intento apretar. Finalment faig 3h 59m, parcial 24, per un temps final de 12h 28m 20seg i posició 32. A l'arribada estic molt satisfet per haver estat capaç de superar totes les adversitat: les males sensacions dels darrers dies, el vent, la distància... Aquest Ironman ha estat el més dur que he fet, fins i tot per sobre de l'embrunman. Felicitar a la Txell per la seva victòria, segon any consequtiu campiona de Catalunya de llarga distància, això no ho pot dir qualsevol. També felicitar a hdfcat que ha aconseguit ser finisher.
Salut i kms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada