Ironcat 2007 (Txell)

El dia ja no comença massa bé pel Miquel i per a mi. Només llevar-nos tots dos pensem "quina mandra ara fer l'ironcat!" No estem gaire motivats. Mig adormits i sense massa gana esmorzem. Encara no són ni dos quarts de sis. Està fosc i fa fred. Anem a boxes i comencem a preparar-ho tot. Fa vent. Ens espera una bici dura. Però mai hauríem ni imaginat que ho seria tant.

A les 7 del matí comença la natació. Com sempre només sortir ja em quedo enrere, però no em preocupa. Dins l'aigua vaig agafant el meu ritme, intentant tenir algú de referència, tot i que avui no és tant important, ja que, a diferència del que estem acostumats, les boies, grogues i immenses, es veuen a la perfecció. El circuit és un rectangle de dues voltes. Des de la platja no semblava que les boies estéssin ni tant lluny ni tant separades, però ara, dins l'aigua, sembla que passi una eternitat entre cadascuna.

Fins a les tres primeres boies molt bé, vaig fent, però quan passo la tercera per encarar la quarta, i ens col•loquem paral•lelament a la línia de la costa, comencen les sacsejades, l'aigua està força moguda. Nedo uns moments de braça, cansada d'empassar aigua en treure el cap per respirar. Em mentalitzo i continuo. Quan tornem a anar cap a la platja torna la calma.

I repetim la segona volta. Un calc a la primera, però amb menys nedadors al meu voltant. Vaig bastant sola, un moment donat des d'una barca em corregeixen la ruta. I això que estic veient la boia! Realment la orientació no és el meu fort. Surto de l'aigua quasi fent esses, mig marejada, em sembla que no faig gaire bona cara. Els companys del jovent i públic en general m'animen. En entrar a boxes em canten el temps, 1h 23min. Sobre el previst, tenint en compte que aquest any hi ha la distància i l'aigua està molt remoguda.
A boxes coincideixo amb en Pere que està just al meu costat. La sortida en bici força bé, però a pocs quilòmetres de deixar l'Ampolla ja comença el nostre calvari. O infern, no se quina paraula s'hi escau més. El vent és molt fort, a estones amb prou feines et deixa avançar. De cul o de costat, depenent de la carretera per la que circulem. No se què és pitjor. De costat m'espanta, no tinc gaire estabilitat i a estones crec que em cauré de la bici. Ve un tros amb el vent favorable, que ajuda a recuperar, però de seguida que tornem a girar torna el calvari. Però què passa aquí? No he completat ni la primera volta de 30 km i ja estic rebentada, fastiguejada i amb unes ganes de plegar... Què diferent de l'any passat, on, sense quasi sense adonar-me'n ja duia més de 100km i em notava encara plena de forces! Avui només pensar que he de fer sis voltes com aquesta....

Però continuo. Els voluntaris i companys animen molt. Em vaig creuant amb els companys del jovent - el Miquel, el Pere, l'Arsenio, en Jordi - i la resta de participants. Ens animem mútuament, l'Arsenio va molt fort i a la seva última volta m'acabarà doblant i tot. El Miquel se'l veu tant fart com jo, i en Pere va fent. Imagino que la processó va per dins. Tots plegats, davant meu, em van traient cada cop més. En Jordi, que debuta en ironman, va una mica darrera meu, més o menys mantenim les distàncies. A l'última volta, però, malgrat dir-me que va fatal, acabarà avançant-me. Haurà apretat aprofitant que era l'última volta. O potser jo vaig més petada del que penso.
Veig el meu cunyat en patins que ha vingut a animar-nos.

Cada volta hem anat passant per boxes, a dins l'Ampolla. Al poble hi ha molta gent, és d'agrair l'animació que hi ha aquest any, no només de voluntaris sinó de la resta de la gent, la majoria amics o familiars dels participants, imagino. Última volta. Ja molt cansada però veient que això s'acaba m'animo una mica. Se que un cop deixi la bici serà diferent, serà tornar a començar, tot i que potser aquest cop el desgast de la bici em passarà massa factura a l'hora de córrer. M'avancen uns quants ciclistes, i algun que avanço jo, i, amb més pena que glòria i moltíssimes ganes d'acabar, arribo a boxes. Aproximadament 7h 50min sobre la bici, gairebé dues hores més que l'any passat!

Deixo la bici amb un mal de cap terrible. Em saludo amb l'Arsenio, que ha plegat a la cursa a peu. D'aquí a dues setmanes va a Lanzarote, imagino que haurà preferit reservar-se. Després m'explicarà que ha tingut els problemes estomacals que li acompanyen als ironmans. Llàstima.
Un home em pregunta que si plego. Tan mala cara dec fer?? En Joan i la resta de la gent m'anima, i, sense massa ganes però molt alleugerida per haver acabat la bici, començo la marató.
En Joan m'anima dient que era ve "lo" meu, com em diu sempre a les maratons. El recorregut consisteix en un circuit d'anada i tornada pel passeig passant per boxes, i a l'extrem més allunyat ens donaran una pulsera vermella, a cada volta, menys a l’última, la sisena, on la pulsera serà blanca, anunciant que ja s'acaba la marató.
Malgrat ser tard, he començat la marató gairebé a les 5, fa encara força calor, sort de la gorra de carros de foc. I el vent que segueix bufant, tot i que aquí, al passeig, no té res a veure amb el vent que ens ha fet a la bici. Començo a córrer i, veig que tinc les cames força bé, no tinc molèsties musculars que m'impedeixin córrer, així que em vaig animant. A estones el meu cunyat m'acompanya amb els patins, o acompanya a son germà. Més endavant ens acompanyarà corrents.

Avanço de seguida a en Jordi. Va caminant, però no li fa res, em comenta que si no és així no l'acabarà pas. Jo estic contenta de poder córrer bé. A la bici m'ha passat un munt de gent, ara, en canvi, sóc jo la que vaig passant a gent. Vaig prou lenta, però molts participants caminen, o corren encara més a poc a poc.

Com ha passat al circuit de bici al seu pas per l'Ampolla, al circuit de córrer hi ha molt ambient, sobretot cada cop que passem per boxes, on hi ha en Joan Marc, animant, incansable. I també en Joan i la resta dels "jovents" que estan avui a l'Ampolla.

Veig a cada volta al Miquel, que va si fa no fa com jo, i això m'anima més encara. Primer semblava que jo li recuperava una mica, probablement perquè jo estic més fresca, ja que em treu més d'una volta d'avantatge. Però després mantenim les diferències i ens anem creuant.

Veig en hdfcat caminant, però va fent, cada cop queda menys. Els kms i les voltes van passant, i finalment l'última. Ja quasi arribo, pels càlculs que estava fent pensava que arribaria amb poc més de quatre hores, però veig que si mantinc el ritme estaré per sota.

Travesso l'arribada molt contenta per haver acabat i molt cansada. temps de la marató 3h 59min. Per fi s'ha acabat. Temps final 13h 21min. Més de dues hores més que l'any passat, però molt satisfeta tenint en compte la duresa del circuit de bici. El Miquel, per variar en un Ironman, ja ha arribat fa gairebé una hora, m'està esperant i ens emocionem.