dimecres, 30 de maig del 2007

CRÒNICA DIUMENGE 27 MAIG

Imatge de la Marató de Barcelona 2007 amb el meu germà Xavier i en Joaquín


Entrenament força complet aquest diumenge combinant la cursa dels 10km de Granollers amb una sortida ciclista fins al Coll Formic, uns 100 km aproximadament.

Ens plantem a Granollers a les 8:30 i seguim el ritual de sempre: recollida de dorsals i xips, tertúlia amb els incondicionals de les curses com nosaltres i cap al cotxe a canviar-nos, un petit escalfament, visita al lavabo i cap a la sortida que estava situada dins les pistes d'atletisme de Granollers. Allà la Txell coincideix amb dues de les seves rivals directes una li diu que ahir va sopar molt i no es troba gaire bé, l'altre que si el dijous va fer una cursa a no ser on i està molt cansada... excuses penso jo. Evidentment després del tret de sortida les dues surten com dos llamps, al final van ser la 1a i la 2a classificades.

Jo surto disparat com sempre aprofitant que els primers quilòmetres són de baixada, però ja veig que les cames no seguiran molta estona el ritme. L'encara recent Ironcat i el torn de nit d'aquestes dues últimes setmanes passen factura. Aguanto bé fins al km 5 on comença la pujada a partir d'aquí els kms em surten a més de 4 min. Aguanto com puc i arribo amb un temps final de 39m 46seg. La Txell per la seva banda tampoc no té sensacions gaire bones i fa una cursa de més a menys, finalment es classifica en 5è lloc femení amb un temps de 44m10seg.


Després de l'avituallament obligat amb butifarrada inclosa ens vestim de ciclistes i malgrat fer-nos una mica de mandra sortim direcció el Collformic. A l'alçada de Llinars trobem una retenció de cotxes, estan totalment aturats. Ens trobem amb els corredors de la Volta ciclista a Catalunya, els veiem passar durant pocs segons, deuen anar a més de 40 km/h tranquil-lament, quina enveja!

Imatge de la Duatló de Fos 2006

Seguim endavant i iniciem la pujada al Coll Formic, està una mica ennuvolat i passa un lleuger aire que fa més agradable l'ascensió. Al cap de 2h 30m d'haver sortit arribem al cim on gaudim de la tranquil-litat i del paisatge de la zona. Tot seguit per no refredar-nos anem cap avall, mira que és difícil pujar i que ràpid que es fa de baixada!. Un cop a baix l'aire en contra ens acompanya fins arribar a Granollers. Finalment arribem sobre les 4 de la tarda després de 4h15m i 102 km.

Espero que aquesta "matxacada" sigui productiva de cara als propers objectius com la duatló de Fos i l'Embrunman.

Salut i kms.

1 comentari:

Jordi Moyano ha dit...

Deu ni do quina pallissa, només us va faltar anar a Algeciras i travessar l’estret, jejeje…