La Marato del Pere

Portava tota la setmana amb un cert nerviosisme esperant la prova. Una marató es cosa seria. Son 42 kilometres correns. Poca broma. Aqui tot ha de funcionar  la perfeccio, si no, ho pagues car. 

He anat amb l' Albert, que m' ha passat a buscar en moto. Arrivar, deixar la bossa al guardarroba, parlar amb Oscar i David, i marxar a la linia de sortida. Quan vas sol, a una prova tant llarga i previsiblement dura, la sensació a la linia de sortida es extranaya.

La carrera ha tingut varies lectures. He començat molt be, molt rapid. Portava un ritme de 4:15, ideal per acabar sobre les 3 hores. Mica en mica, les lleures de 3h anavan agafant distancia, pero els tenia alla davant. Quan portava poc i anava be, sabia q tocaria patir. Tal com tenia la musculatura en aquell moment, sabia q no aguantaria be fins al final. A la Meridiana he vist el Marc Oria i el Pere Benach. Al km 20 estava la meva familia. La Carol amb les nenes, i el Rafa. Anava be, el ritme continuava sent bo, pero no.

Al km 22 m' estava esperant la Laia que ha corregut amb mi uns km. A la Diagonal el ritme a començat a caure poc a poc. He pasat el Toni, pero jo ja estava en caiguda lliure. El Joan m' ha preguntat i li he comentat que els quadriceps estaven molt carregats. Regula, regula. Al km 30 subidon amb els anims de l' Oscar i la Biola. Com cridaven !!!

I cada vegada pitjor. Se n' acavaben les bateries. Al km 33 l' Isaac m' estava esperant. Anava molt tocat. Tenia per davant una proesa. El centre de Barcelona l' he salvat mes o menys. Molta gent animan. Tremendo ambient. Al Paralel, estava el meu cunyat Jesus esperant-me per correr amb mi els 2 km restants. Aqui han començat les rampes, i jo no havia tingut mai rampes correns. I despres de 3 hores i 11 minuts i 14 segons, creuava la linia de meta amb la meva filla Laia. He patit molt aquest ultims kilometres. Molt.

Gracies als que heu corregut amb mi (Isaac, Laia i Jesus) i gracies a la Carol per venir, plovent i amb cotxet de bebe. Felicitats als companys del club, sobretot l' Albert que ha fet un carreron increible. Bestia !!!! 

Ara fa dos dies. Encara em fan mal les cames. Se que no he entrenat especificament aquesta prova. Aquest no es l' Objectiu de la temporada. Estic content, pero no se si val la pena patir tant. Tambe es cert que el fet de ploure i anar amb la musculatura mullada, es un extra. El cos ha de trevallar el doble. Continuarem preparant-nos per l' objectiu. Ara toca agafar molt la bici.