Que millor que fer coincidir una honey moon amb dos Ironmans, quina casualitat oi???
Després de 27h de vol i 5h de carretera, la nit abans de l'IM arribem a Taupo.
6.30am no sabiem ben be que ens tocaria fer, però allà estavem les dues amb la nostre samarreta del joven i preparades per ajudar en tot el que fes falta. En un principi el director de la cursa en savia assignat "via mail" està en un dels penalty box però, com que està en un lloc on els triatletes arribessin cabrejats per haver d'estar 5 min parats no ens feia gaire gracia, ens hem auto assignat una altra feina, está ajudant a l'àrea de transicions.
Gran organització dins aquest sector. Totes les bosses posades en fila segons el número de dorsal, en total 15 files de 100, 1500 participants. Hi havia un coordinador de zona transició y 7 grups diferents de voluntaris, cada un amb el seu representant i controlant dues fileres de bosses i els seus 16 aprox voluntaris.
Ens presentem al coordinador i ens assignen un grup de voluntaris. En presenten al cap i comemça l'espectacle. S'enterem de que venim de Barcelona, Spain i tothom i mirant-nos i flipant, pensant que collons fotiem allá!!!!. La gent molt simpática, mica a mica anaven venint i s'anaven presentant. El cap de grup s'apropa i ens dóna el tret representatiu del nostre grup, ni mes ni menys que unes banyes de dimoni.
6.55am anem tots els voluntaris a veure la sortida, IMPRESIONANT, el llac que semblava una piscina en pocs segons es converteix en un formigues ple de caps de tots colors.
El públic molt emocionat aplaudint, cridant i fent milions de fotos.
7.30am A SUS PUESTOS!!!!
Arribada del primer triatleta, dorsal 1 Cameron Brown, triatleta nascut a Taupo i guanyador d'aquest IM en 11 de les 14 edicions anteriors. Va com una bala!!!
Comencen a arribar triatletes, des de megafonía ens informaven del número, per tal de que poguessim donar la bossa en ma, mentre ells corrien la transició.
Despres de la marabunta inicial fem canvi de rols i entrem de transició a ajudar a les triatletes amb el neopreno i el canvi de roba. Allà coincidim amb Lori una triatleta Hawaiana que ha vingut a Taupo expressament per fer l'IM. L'ajudem amb la roba,parlem una mica amb ella i li desitgem molta per la resta de carrera.
Acabem tota la nostra filera de triatletes i anem amb el nostre grup de voluntaris a esmorzar. Fruita, llet, kellogs, pa, melmelada i mantega, cafè i sucs, gran repertori de menjar pels voluntaris.
En acabar d'esmorzar anem a recol·locar les bosses de la T2 on abans eren les altres per tal de deixar-ho tot ben preparat per quan arribin de la bici.
10am Temps lliure
Christine (voluntària del nostre grup i cap de màrqueting de Taupo lake) ens fa guia per les tendes de la ciutat. Primera parada obligatòria merchandising shop, traíem la llista dels encàrrecs i al "ataque". Evidentment per nosaltres també vam comprar.Seguim la ruta per la ciutat.
12am Retornem cap a la zona IM. Passem per la carpa de voluntaris per dinar, entrepa vegetal amb ou pastanaga tomaquet, formatge,etc.. Fruita i tornem cap a la feina.
TRANSITION BAGS AREA
Arribada del primer triatleta a la T2 en Cameron. Segueix lideran la proba. Baixa de la bici la llença like Marcel Zamora in Nice, ens agafa la bossa es canvia i surt flexat a fer la marató.
Mica en mica anaven arribant els triatletes molt més espaiats que la T1 i els hi podíem anar donant les bosses amb més tranquil·litat. Quan havien arribat una mica més de la meitat dels triatletes en Cameron ja havia fet la marató i entrava per la línia de meta. Vem escarpar-nos per anar-lo a veure arribar.
Vam tornar a la T2, en una d'aquestes vam veure una samarreta hawaiana corrent per l'àrea de transició, era la Lori. Sortim corrent darrera d'ella per acompanyar-la i preguntar-li que tal la bici i com es troba. Ens diu que la bici bé i que creu que trigarà unes 4.30h a fer la marató. L'animem i li diem que ens veurem a l'arribada.
Acabem de repartir bosses i a les 3:30pm s'acaba la nostre tasca com a voluntàries. El nostre grup de voluntaris insisteixen en que ens quedem pel sopar de voluntaris de dilluns, així ho farem.
Després un banyet al llac i una migdiada anem a veure la Lori a l'arribada. La veiem arribar amb un gran somriu estil Palobart trepitjant la línia de meta. Està feliç de saludar-nos i te forces per demanar-nos intercanviar les dades de contacte. Una futura bona amistat a nascut en aquest Ironman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada