Hola a tots,
Ara em toca a mi, soc el Marc Oria i un dels mes nous del club, així que ja
es tot un orgull poder escriure dels primers!
Doncs com molts de vosaltres sabeu vinc del mon del rem olímpic i per tant
no corria molt, no anava en bici ni tampoc nedava, així que per mi ha estat un
gran repte començar a fer triatló.
Vaig començar a remar forca tard, als 14 anys al 1994 ja que abans havia
jugat a basquet amb l’escola i un altre club per intentar arribar el mes amunt
possible, però si no madeixes 2 metres es complicat, així que per casualitats
de la vida i efecte del salo de la infància, vaig acabar remant al Reial Club Marítim
de Barcelona, i es el club a qui dec tota la meva vida com esportista i
entrenador. El club que em va formar com a remer, amb un grup de gent meravellosa
i entrenadors que ens van ensenyar de ben petits el que significa entrenar
fort, patir, saber esperar i coneixes com esportistes. Ser millors persones i
formar-nos com a tals. Per mi ha estat la base del que es formar gent des de la
base amb sentit.
Any 1997 entro a la Selecció Catalana de Rem ubicada a Banyoles i al 1999 a
la Selecció Nacional, vam anar a viure a Sevilla per preparar i competir al
Campionat del Mon sub23 a Hamburg.
La feina ben feta durant els anys previs em mostren que el treball constant
es mes poderós que no pas la genètica i que per a ser un dels grans ho has de
tenir tot. No ha estat el meu cas, així que el meu gran poder ha radicat en la constància,
treball i saber patir.
2002 s’acaba l’aventura a de la Selecció Nacional a voltants del mes de
maig ja que em feien anar a viure a Sevilla si volia continuar remant per ella,
la meva proposta de fer-ho a Barcelona i/o Banyoles no va ser acceptada i vaig
decidir plegar tot i sabent que era millor que alguns del que la formaven. Política
i no fa falta dir res mes.
Durant tots aquests anys continuava remant els Campionat de Catalunya i
d’Espanya pel meu club, i també per Catalunya amb la Selecció Catalana i la
veritat que no puc recorda el nombre total de medalles, però estan totes
guardades en un calaix i se que no es mereixen aquest lloc per tot l’esforç que
signifiquen.
Tirant una mica enrere, al 2001 em proposen començar a entrenar els mes
petits del club, alevins i infantils. No dubto en cap moment posar-me a
treballar per donar tot allò que he après de cada un dels entrenadors i de cada
una de les persones que m’ha rodejar durant la meva vida esportiva. Cada
entrenador m’ha ensenyat moltes coses bones i he intentat sempre fer el millor
pel club. Formar a nens, ha estat el millor que m’ha passat mai, he après d’ells,
dels pares, del club i de mi. Molts anys treballant amb ells, creant projectes
a llarg plac, no pensar en obtenir resultat al moment, 8 anys entrenant-los ha
estat màgic. I aconseguir resultats per ells ha estat molt emocionant, i veure
com van formant-se i sent millors que un mateix et fa sentir molt be! He plorat
mes per ells que no pas per mi!
Al 2007 vaig estar convocat com entrenador de Cadets de la Selecció
Catalana, tot un orgull per mi poder haver ajudat a guanyar el Campionat
d’Espanya d’Autonomies.
La meva vida esportiva i com entrenador dins del Reial Club Marítim de
Barcelona es va trencar al 2009 per temes politics, com sempre, i torno a dir
que no cal dir res mes. Però son aquelles coses que fan que un mateix deixi de
fer les coses agust, masses barreres i que al final encara que fas les coses
com millor saps, no son a gust de tothom; però el que esta clar es que sempre
he fet el millor que he pogut.
En aquest moment va ser quan la meva vida canvia radicalment ja que en la
meva ment i el meu cos em demanen fer esport, així que començo a nedar per la
meva banda ja que no havia fet natació des de l’escola i començo a tirar veus a
veure qui fa triatló ja que sempre m’havia fet il·lusió els reptes nous i em
sembla un esport de superhomes! Jo volia ser un mes!
2009 plantegem reptes nous i intentem amb uns amics creuar el mediterrani
remant des de Sóller fins a Barcelona, però després de 13 hores remant un
temporal (grop) no detectat ens trenca el somni d’anar des de les Illes Balears
fins a casa.
Aquí es on vaig conèixer al Presi (Joan Benach), ja que el president del
club de rem el coneixia i em va donar el seu telèfon. Vaig quedar amb ell al
club de rem i em va donar quatre pinzellades del que es la triatló i li vaig
explicar el que havia fet fins ara. Em semblava mentida com algú que acabava de
conèixer em prestes tota la seva atenció junt amb altres companys del club.
Fins i tot em van acompanyar a comprar-me una bici! Em va semblar un somni fet
realitat, això es esport salut, això es amistat, això es el que volia i estava
buscant des que vaig deixar de ser juvenil al club de rem.
Quin esport mes dur! He pensat moltes vegades, Però això m’agrada i la
qualitat humana de la gent no te preu!
No deixa de ser un esport individual, però com a mínim una vegada l’any
podem competir com a club per equips. Mentre competeixes per equips nomes pots
sentir frases com “en el Jovent 79 no s’abandona a ningú així que hem començat
tots junts i acabarem tots junts” Això es companyerisme fora del resultat, es
mes important arribar tots junts que deixar un fora per guanyar una posicio. Es
nota que tots els cracks que formen el Triatló Jovent 79 venen de grans trajectòries
on han vist de tot i ara tot no ens val.
Aquest any com no podia ser menys plantegem un repte de dimensions estratosfèriques,
una temporada plena de curses d’alt nivell, plena de reptes que nomes com a
equip podrem al final, creuar l’arribada de l’Embrunman del 2013.
Gracies a tots per haver-me acollit com ho heu fet!
Una abraçada
EQUIPOOOOOOO!
Marc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada