Aprofito per felicitar al gran Marcel, que es va imposar a Embrun de forma aclaparadora, i fent a més el rècord de la prova, tot un crack en lletres majúscules.
Aquest any hem aprofitat per passar dues setmanes a Embrun, i ja de tornada, vam participar a la marxa Laurant Jalabert, a la ciutat de Mazamet, on vam poder disfrutar de la companyia d'un grapat de companys del EC Sant Andreu (en Jordi, la Blanca, la Judith, en Diego i en Búfalo), marxa recomenable pel paisatge i la tranquil·litat de les carreteres per on circula, però amb un asfalt de pena. També molt recomenable pel "repàs" que donen al final de la marxa, àpat indispensable a qualsevol marxa francesa, llàstima que aquí a les catalanes per desgràcia això cada cop és més estrany de veure.
Fotos en bici a dalt de l'Izoard.
1 comentari:
ep maimas,
és un plaer saber que cada any esteu al peu del canyó. això té molt de merit i demostra la vostra gran fortalesa mental.felicitats duplicades!
enguany m´agradaria haver fet alguna marxa ciclo a l´estranger o al país vasc, però no ha estat possible.
pel que fa als àpets post marxes catalanes, ja sabeu:
embotit si ens trobem a terra de "porcs" i pasta amb solis com més a prop estem de les grans ciutats. com diu la dita lamentable de la resignació: "... es lo que hay". i així anem.
Publica un comentari a l'entrada