L’aigua em va anar molt bé per ho dolent que soc.
A la bici em trobava molt bé i juntament amb dos o tres més, vam anar agafant grups que anaven una mica pel davant. Com em trobava fort, mirava de participar força en els relleus i a la pujadeta de 2 quilòmetres, vaig trencar el grup incrementant el ritme durant el primer quilòmetre. Després em van rellevar per seguir obrint forat, però a les rectes que hi han després de coronar, ens van tornar a agafar i finalment, vam arribar a la T2 un grup de més de 30.
Corrent vaig anar de menys a més i tot i no fer la cursa de la meva vida, em vaig defensar força bé.
Estic content del resultat perquè vaig quedant per davant de gent que m’acostuma a treure uns quants minuts. Al final, el 59 de 400.
Per fi m’he pogut retrobat amb les bones sensacions després de dos any de penúries per culpa de l’aquiles (que m’està començant a molestar un altre cop, però sembla que em deixarà acabar la temporada).
5 comentaris:
et veig prim, jordi, et veig prim...;)
felicitats!
et vull veure el any que be a tope per fer circuitllarga distancia i Calella. Soluciona el teu aquileeeessss!!!!
felicitats pel retrobament amb les bones sensacions...la teva gran classe a sobre de la bici recorda al comportament Armstrong, trencant el grup a la primera pujada que trobes... l'any vinent "l'Aquiles team" hem de fondre l'asfalt de la nacional II
Jordi, jo tambe et veig prim!!!
Xavi
Ara que porto ja un més treballant a Almeria, m’he tornat a engreixar. Això d’anar de tapes totes les nits no pot ser bo, segur que per Barcelona patiré per posar-me el neopreno... buff...buff....
Publica un comentari a l'entrada