El passat 20 de Juliol vam participar novament a la duatló de Fos-val d'aran sobre unes distàncies de 12.5 kms a peu 85kms bici i 10kms a peu per acabar. Fos és un petit poble francès situat al cor dels pirineus on des de fa 15 anys es cel·lebra una duatló de llarga distància realment dura, només cal fixar-se amb els perfils. Aquest any, com a premi als organitzadors va ser campionat de França de duatló de llarga distància.
Allí vam coincidir amb els "cariñenas" Blanca, Jordi, Albert i el Búfalo i amb un ex-jovent també enganxat a aquesta prova en Joan Carles Beltran.
Durant la matinada em va despertar una forta tempesta acompanyada de llamps i trons però al matí al aixecar-me el cel es veia clar i l'asfalt estava gairebé sec.
La cursa es va donar puntualment a les 9:30. Per començar 12.5 kms de cursa a peu molt durs. Ja només sortir del poble ens endinsem per un camí de sorra cap a la muntanya i comencem a pujar, ho fem gairebé durant 4kms, després el descens força tècnic es fa pel mateix camí. No sé que és el que em va deixar pijor les cames si la pujada o la baixada. La resta del circuit un trencacames total. El meu parcial va ser d'1h00min56seg.
Arribo a boxes només uns segons davant d'en Jordi però fa la transició més ràpid i surt disparat en bici, jo prefereixo sortir una mica més tranquil. Dels 85kms que té el circuit els 1ers 5 kms són els únics plans i ens duen a peus de col de Menté, port de 1a categoria, no molt conegut però que s'ha pujat moltes vegades al tour de França. Ja de principi les rampes són realment dures entorn el 7%, els quadriceps ja estovats per la cursa a peu sembla que em vagin a esclatar. Però de mica en mica arribo a dalt on fa fred i hi ha boira. El descens és molt tècnic i com sempre el faig fatal. El circuit fins al punt de gir és un continu trencacames amb un port de 3a inclòs, em creuo amb la Txell i més tard amb la Blanca i el búfalo. Un cop dono la volta les meves sensacions milloren i em trobo més bé, m'ho confirma el fet de que començo a avançar gent. La 2a ascensió a mente la faig molt millor i a dalt em trobo a en Jordi que va una mica tocat. La baixada torno a fer-la amb prcaució i en Jordi em torna a avançar. Arribo a boxes al cap de 3h54min de bici i trobo a en Joan Carles que ja estava recollint els trastets!
La 2a cursa a peu sobre 10km és molt més planera que la 1a però tot i això és també trencacames, surto a correr i em noto força bé per tant decideixo agafar un ritme ràpid. Al km2 aconsegueixo avançar en Jordi i finalment arribo amb un temps total de 5h39min12seg, havent fet 43min51seg en el darrer segment.
La Txell va fer un temps final de 6h25min58seg, amb uns parcials de 1h08min03seg a la cp1, 3h55min09seg en bici i 47min40seg en la cp2. Com sempre bones sensacions en la cursa a peu final tot i que 10kms se li fan realment curts i insuficients per atrapar-me, ella en necessita com a mínim 42kms per poder fer veritables estralls.
Tant per l'escenari on es disputa, per la bellesa dels paisatges, pel bon ambient que es respira i per una excel·lent organització aquesta segueix essent una de les proves en que més m'agrada participar i que recomano a tothom.
3 comentaris:
Felicitats per la vostra participació al millor duatló del mon. Apart de la duresa, te una de les millors organitzacions del "mundillo"... Quina enveja no haver pogut acompanyar-vos... però enguany ha coincidit amb l'IRONMAN de Zürich i de moment no tinc el do de la ubiqüitat... Ànims i força per l'EMBRUNMAN!! Mireu d'arribar ben descansats al dia de la prova... no em feu aquestes animalades de sortir a "rodar" amb la bici per provar els frens dos dies abans i acabar fent 100km per pobles perduts dels voltants de l'Embrunais (que ens coneixem)... Una abraçada
Veig que aquesta duatló comença a ser un clàssic en el vostre calendari. Felicitats per una nova participació en una altre prova de fons i de gran duresa. També aprofito per felicitar als Cariñenes i el frutero (Joan Carles)
Bona sort per Embrun i a veure si animeu en Marcel perquè s’emporti la victòria cap a casa.
enhorabona a tots.Aquesta es una prova que tinc pendent, i que m'atrau sobre tot pel recorregut de la bici. Potser l'any que vé.
Publica un comentari a l'entrada