NISSA LA BELLA

Divendres al matí marxàvem amb els trastos cap a Niça. A mig camí ens reunim amb en Jordi, la Blanca i la Judith. Un cop a Niça recollim dorsals, pasta party i a dormir, que demà també ens espera un dia dur. A Niça ens trobem a la resta de companys que també estaran diumenge a l’ironman, en Dani, en Marc i el “debutante” Ruben.

L’endemà dissabte també amunt i avall per acabar amb tots els preparatius i a la tarda entrem la bici i deixem les bosses amb tot el que necessitarem el dia de la prova.

La ciutat l’hem trobada força caòtica, plena de cotxes i amb un trànsit "insofrible", encara no hem començat l’ironman i ja estem atacats i destrossats. Per sort, sopem d’hora i podem anar a dormir aviat, que l’endemà ens hem de llevar molt d’hora.

El dia de la prova finalment arriba. Qui ho havia de dir, tant temps fent plans, pensant que no arribaria mai i ja hi som. Ens aixequem molt d’hora per poder esmorzar tranquil·lament i cap a les 5 anem cap a boxes. Un cop allà, després de revisar la bici, ens posem el neoprè i anem cap a la sortida.


A la platja hi ha un munt de gent, la sortida està separada segons el temps que vols fer a la natació, amb el Miquel ens posem a la zona de 1h 18 minuts. Puntualment es dona la sortida i comença la guerra. Mai a cap triatló m’havien arribat a “fotre” tantes hòsties com aquest diumenge, la natació va ser força "agobiant" per la gent, que passant de tot se’t creuava i et colpejava contínuament.Però per la resta força bé, l’aigua força calmada, i amb tanta gent era impossible perdre’s.
Són dues voltes, la primera més gran, surto força bé, i encaro la segona amb forces ganes d’acabar però bones sensacions. Sortint de l’aigua miro el crono, 1 hora 20 minuts, sobre el temps esperat.



Faig la llarguíssima transició, busco la meva bossa amb la roba de ciclisme i em canvio a la carpa. Visita obligada als lavabos de boxes, agafo la bici i comença el sector ciclista.

La bici em va agradar força, amb algunes pujades però no gaire dures, i amb moltíssima baixada. El paisatge és força maco, i vas en tot moment acompanyada.
A la bici coincideixo amb en Dani que m’avança. Més tard atraparia al Miquel, avui no tira massa, estem una estona junts i després el deixo de veure. Fa molta calor, i tot i veure molt a estones passo sed, però per sort hi ha molts avituallaments. La bici finalment és una mica més curta del compte, els últims kms tenim força vent en contra i es fan pesats, però com que tot és baixada ajuden força.

Finalment arribo a l’entrada de Niça “Nissa, la Bella”, i el final de la bici discorre paral·lel al circuit de cursa a peu, així que vaig veient ja com altres triatletes estan ja corrent pel passeig. Aquesta part es fa interminable, però a la fi arribo a boxes on puc deixar la bici que em venem a recollir.



De nou tornar a canviar-me, preparant-me per la marató, que sens dubte serà el mes dur d’avui.
El circuit de la marató consisteix en 4 voltes pel passeig de Niça, amb arribada al mateix passeig. Surto força prudent per la forta calor que fa, avui patirem, i vaig fent. Passo alguns moments dolents però vaig fent, bevent molt a tots els avituallaments i refrescant-m el màxim possible. Hi ha molta gent pel passeig, però sincerament animant ben poca, quina diferència amb l’Ironcat o l’Embrunman, on sents el caliu de la gent durant bona part de la prova... Això recorda més a les curses de Barcelona, on la gent t’ignora força i intenta creuar pel mig passant dels corredors.

El passeig és un riu de corredors, que van fent, alguns corrent i d’altres caminant, però mica en mica les voltes van passant. Et vas creuant amb els companys, que com poden van fent, avui no és dia de córrer. Amb el Miquel ens anem creuant, el veig força bé, tot i que més endavant haurà de caminar.

A la meva última volta atrapo en Jordi, que va una mica tocat, però ja acaba. I després coincideixo amb la Blanca, també ho està passant força malament. També coincideixo amb en Dani, per desgràcia ha tingut problemes de deshidratació i finalment no podrà acabar. Encaro la tornada cap a l’arribada, una mica tocada però força bé de cames. Miro el crono i veig que encara estic per sota de les 4 hores a la marató, tot i un parell de baixons que he tingut, i això m’anima, així que intentant no defallir continuo fins la línia d’arribada. Temps final 12h 11min. I a esperar que arribessin la resta....

Per sisena vegada sóc finisher, però aquest és el primer de la marca Ironman, i sincerament ni l’Ironcat ni l’Embrunman li tenen res a envejar. No se si a Nissa la Bella hi tornaré, però dubto molt que sigui per tornar a fer aquest ironman.

52 dies per l’Embrunman.
Embrun, la Nice des Alpes :)